DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bòtil M 64 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bòtil Freqüència total:  64 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb dues anses, les graelles de fil de ferro, el setrill o bòtil de llanda per a l'oli, la paleta o escumadora, etc.. Recolzada a
la vía i el que aplega 'l darrer eixe es el que para. Tiròl o bòtil Foradada ab pròu treball una mel·la, cuant més grosseta i fòrta millor,
un fil de palomar de uns tres pams de vara, que es el tiròl o bòtil; posen els juadors una o dos mel·les cada u, ab les que formen, ben
tremolo, gloria, victoria, mel·lara, sol·lara, espes, turo, cantic, botil, corpora. 2. Formar derivats de les paraules sigüents que hagin
Se passa tot nou vegades per un sedàs i se guarden aquests polvos dins bòtils ben tancats. Es pots han d'esser de vidre. Melindro de flam 6
cl.) d'aigoardent; ho mesclaràs amb s'aigoardent i posaràs dins bòtils, per cosa de trenta dies, en es sol i sa serena; se remenarà dues vegades
i passaràs per sa mànega fins que sia transparent i ho posaràs dins bòtils. Resoli molt corrent Prendràs un corteró (3 l. aprox.)
Llavò que estiga dissolt ho passaràs per una mànega i col·locaràs dins bòtils. Ratafia de cloveia de taronja Llevaràs, de ses taronges que hauràs
Una vegada que s'haja dissolt aquest, ho filtraràs i posaràs dins bòtils. Llimoneta Per a fer-ne 10 litres, prendràs sa cloveia de
poc a poc a fi de què se separin i assentin es baixos, i ho posaràs dins bòtils. Ratafia de Grenoble Prendràs 24 lliures (9 quilos
d'es barril, de manera que no surtin es baixos, i ho posaràs dins bòtils. Si se vol donar un sabor més agradable a aquest licor s'afegeix a sa
2 lliures (800 gr.) de licor. Se filtra i se posa dins bòtils. Altra ratafia de noyó Prendràs 1/2 lliura (200 gr.) de
el filtraràs i quan tot estiga ben clar i cristal·lí ho posaràs dins bòtils. Ratafia d'anís Prendràs 5 lliures (1 l. 65
es sucre. Dissolt aquest, ho passaràs per sa mànega i posa'l dins bòtils. Ratafia de flors de til·lo Triaràs ses flors ben obertes i les taparàs
color de viola. Posa-hi igual cantidat de xarop. Cola-ho i posa-ho dins bòtils. Aquest licor, encara que comú, és molt agradable. Sa tintura "rubia
en pes de xarop fet amb sucre florete; ho filtraràs i posaràs dins bòtils, llavò que sia perfectament clar. Ratafia de cafè Pren una lliura i
blanc i una vegada clarificat. Ho ben mesclaràs, filtraràs i posaràs dins bòtils. Oli de flor de taronger Prendràs 3 lliures (1 quilo
i quan estiga ben mesclat amb so licor, el filtraràs posant-lo dins bòtils, una vegada que estiga ben clarificat. Citronel·la Prendràs 4
filtraràs fins que surti ben transparent i cristal·lí i ho posaràs dins bòtils. Nèctar Prendràs sa cloveia exterior de 3 llimones; 1/8
per sa mànega fins que surti cristal·lí i aleshores ho posaràs dins bòtils. No s'ha determinat sa cantidat de tintura de vainilla a emprar, que
blanc; ho passaràs unes quantes vegades per sa mànega i ho posaràs dins bòtils. Aigo divina Prendràs 8 lliures (3 l. 25 cl.)
ho filtraràs i quan surti cristal·lí, com aigo de font, ho posaràs dins bòtils. Crema de barbada Prendràs sa cloveia exterior de 3 taronges i
mesclat ho passaràs per sa mànega unes quantes vegades i ho posaràs dins bòtils. Crema d'anís Prendràs 4 lliures (un l. 65 cl.)
ho passaràs per sa mànega fins que surti ben cristal·lí i ho posaràs dins bòtils. Oli de clavell Prendràs 2 lliures (800 gr.) de
de xarop blanc. Ho filtraràs després de ben mesclat i ho guardaràs dins bòtils. Aquest licor, sobre ser molt agradable, és estomacal i calma es dolors
esperit amb pes igual de xarop. Ho filtraràs després i ho guardaràs dins bòtils. Hendaya o anisete de Bordeaux El vertader Hendaya és un aigoardent
i posaràs a dissoldre-se junt amb s'esperit de vi i s'aigo dins un bòtil ben tapat, cuidant de remenar-lo sovint. Una vegada que es sucre estiga
una mànega, fins que es licor surti cristal·lí. Aleshores el posaràs dins bòtils que guardaràs a part seca. Anisete de Bordeaux. S'única diferència
fins que prenga un color rosat, agradable a sa vista, i se posa dins bòtils. Per a fer sa tintura de cotxinilla, prendràs una lliura (41
una unça (33 gr.) de cotxinilla i la ben picaràs i, dins un bòtil ben tapat, la posaràs en infusió per espai de vuit dies, tenint esment de
pes igual de xarop fet amb sucre de pa; se ben mescla i se posa dins bòtils. Per a fer sa tintura de safrà se posa una unça (33 gr.) de
de s'infusió se passa per un paper d'estrassa fi i se guarda dins un bòtil ben tapat per a quan s'oferesca. Oli de vainilla Prendràs 8
sa suficient cantidat de tintura de vainilla. Ho filtraràs i posaràs dins bòtils. Sa tintura de vainilla se fa posant 6 canons de vainilla taiats
dies, i passat aquest temps se filtra es licor i se conserva dins un bòtil ben tapat. Crema de cafè o de Moka Pren una lliura i tres unces
fet amb sucre superior; mescla-ho i, després de ben filtrat, posa'l dins bòtils. Aigoardent comú d'anís Aigoardent comú de 19 graus, 20
fins que s'haja extret tot s'aigoardent emprat. Després, se posarà dins bòtils. Aigoardent de ginebró o gin 12 unces (400 gr.) de
en es bany maria fins haver acabat s'aigoardent emprat. Se posa dins bòtils. Si a s'aigoardent se li vol donar es color de ginebra d'holanda, bastarà
(400 gr.) d'aigo. Dissolt es sucre se filtra tot i se posa dins bòtils. Escubada Prendràs una unça (33 gr.) de safrà; 1/2 unça
ben clarificat; quan ho tengues ben mesclat ho filtraràs i posaràs dins bòtils. Aquest licor és sumament agradable i molt estomacal. Convé principalment
una llosca sense apagar, tant si un va a peu com en auto; deixar a terra bòtils i vidres que fan de lent i concentren els raigs solars provocant
una motllura i s'obrí una porta: donava a un enfony ple de carpetes i bòtils de tinta. Vaig tornar a tancar, tranquil·litzat, ara que ja coneixia el
és bona ajuda! Eia! Parau, amigues, abans de prosseguî.— Del botilet de ratafía guarnit d'espart, ja s'escorría el líquid
ni el bergantell qui es desteixina duent d'un cap a l'altre els bòtils prest buidats. Mes quan ja ve que l'estiu passa, i pels penyals
—reprèn el jove. I, sempre activa, de son Vicent als llavis el bòtil ha posat i a glop a glop feia'l reviure. Vicent li
mà. Mestre en el camp com baix del sòtil, Ramón davant tenía el bòtil, i alçant-lo deia: —Amics! beguem, ara que es pot!
Un fanal encès a un costat. Dins el carretó, caixes, sacs, farcells, bòtils...] [En Benet Tarlà empeny el carretó cap a un extrem del primer terme.]
Na Mònica, per a parlar, ha de demanar permís, i aquests dos botilots... Marraco. Ferma la llengua, Rita. Elvira. A Paradela
com un piñòl de cirera. ¡Jesuset!... Y si gustau, voltros, aquí teniu el bòtil; ensumaulí el tap ara que ja tenim al pòbre Capellá de sa Llonja en tèrra
taula d'els missatges estovalles netes de bugada, plats color de cafè, un bòtil de vi negre, y un pá moreno y á l'últim un plat gran de sopes escaldades.
era viu. Del sarrió, en va treure l'ancolla de l'aigua i un bòtil de vi, mentre veia l'esmorteït que cobrava el Color... Abans

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »