×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bòtil |
Freqüència total: 64 |
CTILC1 |
amb dues anses, les graelles de fil de ferro, el setrill o | bòtil | de llanda per a l'oli, la paleta o escumadora, etc.. Recolzada a | la vía i el que aplega 'l darrer eixe es el que para. Tiròl o | bòtil | Foradada ab pròu treball una mel·la, cuant més grosseta i fòrta millor, | un fil de palomar de uns tres pams de vara, que es el tiròl o | bòtil | ; posen els juadors una o dos mel·les cada u, ab les que formen, ben | tremolo, gloria, victoria, mel·lara, sol·lara, espes, turo, cantic, | botil | , corpora. 2. Formar derivats de les paraules sigüents que hagin | Se passa tot nou vegades per un sedàs i se guarden aquests polvos dins | bòtils | ben tancats. Es pots han d'esser de vidre. Melindro de flam 6 | cl.) d'aigoardent; ho mesclaràs amb s'aigoardent i posaràs dins | bòtils | , per cosa de trenta dies, en es sol i sa serena; se remenarà dues vegades | i passaràs per sa mànega fins que sia transparent i ho posaràs dins | bòtils | . Resoli molt corrent Prendràs un corteró (3 l. aprox.) | Llavò que estiga dissolt ho passaràs per una mànega i col·locaràs dins | bòtils | . Ratafia de cloveia de taronja Llevaràs, de ses taronges que hauràs | Una vegada que s'haja dissolt aquest, ho filtraràs i posaràs dins | bòtils | . Llimoneta Per a fer-ne 10 litres, prendràs sa cloveia de | poc a poc a fi de què se separin i assentin es baixos, i ho posaràs dins | bòtils | . Ratafia de Grenoble Prendràs 24 lliures (9 quilos | d'es barril, de manera que no surtin es baixos, i ho posaràs dins | bòtils | . Si se vol donar un sabor més agradable a aquest licor s'afegeix a sa | 2 lliures (800 gr.) de licor. Se filtra i se posa dins | bòtils | . Altra ratafia de noyó Prendràs 1/2 lliura (200 gr.) de | el filtraràs i quan tot estiga ben clar i cristal·lí ho posaràs dins | bòtils | . Ratafia d'anís Prendràs 5 lliures (1 l. 65 | es sucre. Dissolt aquest, ho passaràs per sa mànega i posa'l dins | bòtils | . Ratafia de flors de til·lo Triaràs ses flors ben obertes i les taparàs | color de viola. Posa-hi igual cantidat de xarop. Cola-ho i posa-ho dins | bòtils | . Aquest licor, encara que comú, és molt agradable. Sa tintura "rubia | en pes de xarop fet amb sucre florete; ho filtraràs i posaràs dins | bòtils | , llavò que sia perfectament clar. Ratafia de cafè Pren una lliura i | blanc i una vegada clarificat. Ho ben mesclaràs, filtraràs i posaràs dins | bòtils | . Oli de flor de taronger Prendràs 3 lliures (1 quilo | i quan estiga ben mesclat amb so licor, el filtraràs posant-lo dins | bòtils | , una vegada que estiga ben clarificat. Citronel·la Prendràs 4 | filtraràs fins que surti ben transparent i cristal·lí i ho posaràs dins | bòtils | . Nèctar Prendràs sa cloveia exterior de 3 llimones; 1/8 | per sa mànega fins que surti cristal·lí i aleshores ho posaràs dins | bòtils | . No s'ha determinat sa cantidat de tintura de vainilla a emprar, que | blanc; ho passaràs unes quantes vegades per sa mànega i ho posaràs dins | bòtils | . Aigo divina Prendràs 8 lliures (3 l. 25 cl.) | ho filtraràs i quan surti cristal·lí, com aigo de font, ho posaràs dins | bòtils | . Crema de barbada Prendràs sa cloveia exterior de 3 taronges i | mesclat ho passaràs per sa mànega unes quantes vegades i ho posaràs dins | bòtils | . Crema d'anís Prendràs 4 lliures (un l. 65 cl.) | ho passaràs per sa mànega fins que surti ben cristal·lí i ho posaràs dins | bòtils | . Oli de clavell Prendràs 2 lliures (800 gr.) de | de xarop blanc. Ho filtraràs després de ben mesclat i ho guardaràs dins | bòtils | . Aquest licor, sobre ser molt agradable, és estomacal i calma es dolors | esperit amb pes igual de xarop. Ho filtraràs després i ho guardaràs dins | bòtils | . Hendaya o anisete de Bordeaux El vertader Hendaya és un aigoardent | i posaràs a dissoldre-se junt amb s'esperit de vi i s'aigo dins un | bòtil | ben tapat, cuidant de remenar-lo sovint. Una vegada que es sucre estiga | una mànega, fins que es licor surti cristal·lí. Aleshores el posaràs dins | bòtils | que guardaràs a part seca. Anisete de Bordeaux. S'única diferència | fins que prenga un color rosat, agradable a sa vista, i se posa dins | bòtils | . Per a fer sa tintura de cotxinilla, prendràs una lliura (41 | una unça (33 gr.) de cotxinilla i la ben picaràs i, dins un | bòtil | ben tapat, la posaràs en infusió per espai de vuit dies, tenint esment de | pes igual de xarop fet amb sucre de pa; se ben mescla i se posa dins | bòtils | . Per a fer sa tintura de safrà se posa una unça (33 gr.) de | de s'infusió se passa per un paper d'estrassa fi i se guarda dins un | bòtil | ben tapat per a quan s'oferesca. Oli de vainilla Prendràs 8 | sa suficient cantidat de tintura de vainilla. Ho filtraràs i posaràs dins | bòtils | . Sa tintura de vainilla se fa posant 6 canons de vainilla taiats | dies, i passat aquest temps se filtra es licor i se conserva dins un | bòtil | ben tapat. Crema de cafè o de Moka Pren una lliura i tres unces | fet amb sucre superior; mescla-ho i, després de ben filtrat, posa'l dins | bòtils | . Aigoardent comú d'anís Aigoardent comú de 19 graus, 20 | fins que s'haja extret tot s'aigoardent emprat. Després, se posarà dins | bòtils | . Aigoardent de ginebró o gin 12 unces (400 gr.) de | en es bany maria fins haver acabat s'aigoardent emprat. Se posa dins | bòtils | . Si a s'aigoardent se li vol donar es color de ginebra d'holanda, bastarà | (400 gr.) d'aigo. Dissolt es sucre se filtra tot i se posa dins | bòtils | . Escubada Prendràs una unça (33 gr.) de safrà; 1/2 unça | ben clarificat; quan ho tengues ben mesclat ho filtraràs i posaràs dins | bòtils | . Aquest licor és sumament agradable i molt estomacal. Convé principalment | una llosca sense apagar, tant si un va a peu com en auto; deixar a terra | bòtils | i vidres que fan de lent i concentren els raigs solars provocant | una motllura i s'obrí una porta: donava a un enfony ple de carpetes i | bòtils | de tinta. Vaig tornar a tancar, tranquil·litzat, ara que ja coneixia el | és bona ajuda! Eia! Parau, amigues, abans de prosseguî.— Del | botilet | de ratafía guarnit d'espart, ja s'escorría el líquid | ni el bergantell qui es desteixina duent d'un cap a l'altre els | bòtils | prest buidats. Mes quan ja ve que l'estiu passa, i pels penyals | —reprèn el jove. I, sempre activa, de son Vicent als llavis el | bòtil | ha posat i a glop a glop feia'l reviure. Vicent li | mà. Mestre en el camp com baix del sòtil, Ramón davant tenía el | bòtil | , i alçant-lo deia: —Amics! beguem, ara que es pot! | Un fanal encès a un costat. Dins el carretó, caixes, sacs, farcells, | bòtils | ...] [En Benet Tarlà empeny el carretó cap a un extrem del primer terme.] | Na Mònica, per a parlar, ha de demanar permís, i aquests dos | botilots | ... Marraco. Ferma la llengua, Rita. Elvira. A Paradela | com un piñòl de cirera. ¡Jesuset!... Y si gustau, voltros, aquí teniu el | bòtil | ; ensumaulí el tap ara que ja tenim al pòbre Capellá de sa Llonja en tèrra | taula d'els missatges estovalles netes de bugada, plats color de cafè, un | bòtil | de vi negre, y un pá moreno y á l'últim un plat gran de sopes escaldades. | era viu. Del sarrió, en va treure l'ancolla de l'aigua i un | bòtil | de vi, mentre veia l'esmorteït que cobrava el Color... Abans |
|