Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I sembla una protecció que ràpidament es pot col·locar al cap. El	bacinet	, que arreu d'Europa serà un dels cascos més en ús durant el segle
102; III, pàg. 141). Evidentment ací no es tracta dels	bacinets	que, com la cervellera, es portaven sota l'elm, i val a dir que sorprèn
feia el viatge dissimuladament. També amb la finalitat de dissimular el	bacinet	, casc exclusivament militar, el portava cobert per un caperó, peça també
espatlleres; la gonella de Desclot equival al cassot de Muntaner, i el	bacinet	del primer a la cervellera del segon. Que el cassot era una roba
tenia davant el text del seu predecessor, i allà on veia escrit "	bacinet	", "gonella" i "gonió" interpretava "cervellera", "cassot" i
Pel que fa a les defenses del cap advertim, d'antuvi, que el	bacinet	, que hem trobat a la crònica de Desclot (§ 13), no apareix a
Juan. A Oriola, el 1307, s'autoritza portar a Castella deu	bacinets	(Apèndix III). En Muntaner és poc citat, encara, l'elm,
que, en l'època que estudiem, contra el silenci dels textos literaris, el	bacinet	amb capmall (§ 40) ja era molt usat a Catalunya, com atesten el
i al jubet, així com es fa una alternança entre la cervellera i el	bacinet	, i apareix gorjal, sens dubte sinònim de gorgera. 33. La
elements de l'armament corresponen a la descripció del nostre franciscà (	bacinet	, capmall, braceres, guantellets). La peça amb rest havia esdevingut un
40. Pel que fa a la defensa del cap, som en plena era del	bacinet	, casc que hem trobat a Desclot, el 1283, i en un document
Pere March i Eiximenis descriuen, cadascun d'ells, un tipus diferent de	bacinet	. El primer, als versos introductoris que ja coneixem, enumera en primer
Eiximenis "bacinet ab capmayl de malla". Tots dos vinculen el	bacinet	al capmall, però, com veurem després, el docte franciscà vol que hi hagi
element que March no esmenta per a res. El primer tipus, doncs, és el del	bacinet	amb capmall i sense careta, dels quals es parla llargament a /L'arnès
[132*135]. Remarca, doncs, la bellesa, la fortalesa, la lluentor del	bacinet	, però també la seva lleugeresa, en la qual cosa va implícita una
en la qual cosa va implícita una comparació amb el feixuc elm. Tres	bacinets	, del mateix tipus que el que postula Pere March, conservats en
és veray'abstinensa... [180*189]. Per a saber com era exactament el	bacinet	amb capmall que descriu Pere March res millor que admirar una sensacional
de suposar que el nostre poeta hagués vist, amb els seus propis ulls, el	bacinet	amb capmall que l'escultor ha reproduït tan bé en l'estàtua de bronze
d'Aquitània, dit el Príncep Negre (fig. 122). Aquest tipus de	bacinet	permetia de col·locar-hi al damunt el gran i feixuc elm, i per aquesta
només s'aprecia la cimera. En acció de guerra, val a dir-ho, el	bacinet	sol era suficient. És de forma que tendeix a ésser cònica o ovoide i pels
a cobrir les orelles i la nuca i el coll. En tota la bordura inferior del	bacinet	hi ha una tira de cuiro, que presenta tot un seguit de foradets, que
el qual d'aquesta manera hi queda integrat de manera molt segura, i	bacinet	i capmall esdevenen una excel·lent protecció de cap, coll i part superior
del bust i de l'esquena, i només la faç resta descoberta. Aquest tipus de	bacinet	amb capmall fou molt usat a Catalunya, com es pot veure, per exemple, als
de les pintures murals de Cardona (fig. 128). El segon tipus de	bacinet	és el que descriu Eiximenis: "bacinet ab capmayl de malla... e
foradets que hi ha a la part inferior. Com és lògic aquest segon tipus de	bacinet	no admet la superposició de l'elm. Vegeu un magnífic bacinet milanès,
tipus de bacinet no admet la superposició de l'elm. Vegeu un magnífic	bacinet	milanès, datat entre 1390 i 1410, que es conserva a la
que són contemporanis i colpidorament semblants, el capmall és unit al	bacinet	com en el del primer tipus, però el rostre pot quedar totalment protegit
1365 i el 1370) en el qual apareix un home d'armes amb	bacinet	amb capmall i la careta abaixada (fig. 131) i un altre amb el
A la taula de Sixena dels germans Serra també un dels soldats dorm amb el	bacinet	amb la careta llevada i l'altre la té abaixada (fig. 133). Al
que arraconarà el capmall (§ 60), varietat a la qual pertany el	bacinet	del Príncep de Viana conservat a Pamplona (figs. 192 i
i 193). Per tal d'evitar la duresa del ferro sobre el cap, el	bacinet	anava, per dins, recobert d'estofa o de cotó, com diu Eiximenis: "e
/sobre\ lo capmayl" i després d'assenyalar el folrament del	bacinet	afegeix "e lo capmayl". No creguem pas que Eiximenis ha emprat
ferra ab la escofa blave". I aquests capmalls van enregistrats amb	bacinets	, dels quals Joan Llull estava molt ben proveït i en tenia de molt
letres d'argent daurat" (Apèndix II, B). Un bon exemple de	bacinet	amb capmall, tots dos elegantment folrats amb estofa, el dóna l'estàtua
Sospito que en les estàtues jacents és més comú el primer tipus de	bacinet	perquè la careta del segon llevaria la visió del rostre, si fos tancada,
tancada, i podria resultar poc artística, si fos aixecada. L'adopció del	bacinet	anà acompanyada, a Espanya, de la introducció d'un tipus d'arnès nou.
a la guerra. A mitjan segle encara se solia portar l'elm per sobre d'un	bacinet	amb capmall, com al segle anterior (§ 40), però es feien
e Güelfa\, novel·la en la qual el casc més freqüent és el	bacinet	, unes poques vegades apareix l'elm, i sempre en batalles singulars o
decennis del segle XIV, Pere March i Eiximenis descriuen el	bacinet	, al qual tots dos vinculen el capmall, però que el docte franciscà
a més, la careta. La primera modalitat, naturalment, era la pròpia del	bacinet	que es portava per sota de l'elm, com diu Antoine de la Sale (§
per bé que també s'usava tot sol. Al segle XV, encara que el	bacinet	amb capmall segueix en vigor, s'imposa el bacinet amb bavera, o
encara que el bacinet amb capmall segueix en vigor, s'imposa el	bacinet	amb bavera, o sia el casc combinat amb la careta i amb una peça
rodona que protegeix el coll. Vegeu un dibuix que reprodueix un d'aquests	bacinets	, de finals del segle XIV (fig. 191). En les nostres
A l'inventari dels béns d'Alfons el Magnànim són descrits dos	bacinets	d'aquesta mena (amb bavera i careta), en partides corresponents al
19 agost; 1415, 16 agost). Existia, també, una forma de	bacinet	combinada, o sia amb bavera i capmall. A l'inventari d'Alfons el Magnànim
d'un casc, que pot ésser portat per diverses generacions. Pel que fa al	bacinet	, que fou desplaçat per l'elmet i per la celada, és interessant de
"anciennement" revela que, a mitjan segle XV, el	bacinet	és ja una cosa antiquada. Això és corroborat, en certa manera, per una
al cap". Primfilant, podríem interpretar que el 1432 el	bacinet	ja no "se acostuma de portar en guerra". Encara que aquestes
terra, observem que en les partides procedents dels arxius valencians el	bacinet	apareix esmentat amb gran assiduïtat, fins a l'any 1415. Això no
va passant de moda. Tenim una interessant prova de la persistència del	bacinet	amb bavera. Al Museo de Navarra s'exhibeix un bell bacinet de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents