Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més imaginatives se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes, algun	badall	. Quan les noies visitaven el gran científic, duien tanmateix amb elles,
també havia begut un bri de massa, fingia escoltar-lo, tot empassant-se	badalls	amb entrenat respecte. Les Keres "En el tumult de les batalles es troben
coll. Bah, bah, Pudentil·la Closa esfereïa més", recordava, senyant-se	badalls	i recuperant, contra el nostre descuit i la nostra involuntària
perquè he de reverir un regal magnànim, i tanmateix, després d'englotir	badalls	a la sobrealimentació de les cerimònies fúnebres, presento els aranzels
tancada, car quan alça el picador veu que cedeix una mica, obrint un breu	badall	d'ombra contra un vestíbul-corredor de color taronja que l'obliga a
. Per això deu somriure també. —Per què no ets a dormir? —repeteix ell. El	badall	es repeteix en un reflex incontrolable i la mà, voluntàriament, avança
imperial i la constitució de la diòcesi d'Hispània, ja en els darrers	badalls	de l'Imperi romà. Per si alguna d'aquestes dues hipòtesis fallava,
prou, encara? Ja ho veig, el que voleu és trobar-me pernes enlaire i el	badall	a mig fer. De vegades tinc ganes de plegar i obrir parada de torrat i
se n'anava? Un vas de rom. I quan en demanava un altre, va fer l'últim	badall	. /Anguila\ Però, veus, s'hi va quedar. /Musclo\ Sí,
Però, veus, s'hi va quedar. /Musclo\ Sí, però el	badall	va ser de gana. /Gravat\ Així vols dir que no hi ha por?
Saps què fem per sopar? /Anguila\ Ja ho sé: gana amb	badalls	. [(Mutis. Andreu dóna la volta a l'encanyissat i s'acosta a
garrofes. Jovita Esgranem moresc. Marcó Ah! [(un	badall	)]. Jovita Vas ensunyant-te? Ai! [(un sospir)].
sospir)]. Marcó Per què us queixeu? Ah! [(un altre	badall	)]. Jovita Veig que badalles. Ai! [(un altre sospir)].
gent disposada a ficar els peus a la galleda, en certa ocasió, anà d'un	badall	de griva que el mateix Frederic no sentís materialment a flor de nas, una
en mans de gent de Barcelona; allí, on tothom va tan mudat, amb aquells	badalls	de gana que fan pel carrer i el deliri que tenen per casar les noies. —I
noies. —I rep qui no hi té cap culpa —remuga la Ventura, senyant-se un	badall	encomanat pels badalls imaginaris dels barcelonins. —Ara que, de bon gust
hi té cap culpa —remuga la Ventura, senyant-se un badall encomanat pels	badalls	imaginaris dels barcelonins. —Ara que, de bon gust a triar-la, n'ha
major. —A mi m'ha semblat com si em parlés amb orgue —repara Laura, amb un	badall	mal reprimit. —I si vol, fins enraona en vers. Llàstima que anava de
Hausu i Hauchu, que fan referència, respectivament, als	badalls	d'un ós que es desperta i a la boca badada d'un salmó tret de l'aigua. Els
desparessin— i amb aquell al·licient s'animava una mica. Però seguien els	badalls	. Mai més no n'he vistos de semblants. Eren immensos i musicals. Obria una
de tenir-me pres entre dos murs. Vaig alçar els ulls, neguitós. Per un	badall	en la negror vaig veure els estels. Ell va empènyer una porta que sols
de decepció. Sembla que no hagi dormit, com jo. Els arbres, les cases fan	badalls	de gana i de son. El paisatge sua sota la boira i, com jo, sembla viatjar
distintas taulas.] Tano [(Pensatiu y esclatant en un gran	badall	.)] Ah! a... a... a... a... a... ah! No es de
... a... a... a... a... ah! No es de son ni de galbana. Aquest	badall	es de gana... de gana..., de no menjá. Pero ja... ¡ja vindrá á bordo
s' atipan per quinse dias... N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l	badall	y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y
. [(desprès.)] Y desprès, veu, los minyons, no es bo que fassin	badalls	de gana! (Quin plat de talls!) Noy dins. Mama! Ell. Ja
si algú no paga, si el dissabte no ens cauen a la mà, què farem?	Badalls	! Aleshores, que la fàbrica pagui! M'enteneu, ara? —Voleu dir que jo... —
baixa una tonada dolorosa i monòtona, una cançó salvatge i lenta, com un	badall	llunyà de la fera: la melodia del tigre. El cor de l'home s'omple a
Havent recollit aquesta confidència, gairebé despresa dels darrers	badalls	del Mestre, el deixeble aconseguia, pel seu compte, entre el fenomen i la
versos, en recitava, i si per etzar veia la lluna, feia un sospir com un	badallet	... però un jorn se li va morir el pare, deixant-li trenta cinc mil duros,
els varen provar les aigües. Era quan el juliol estava fent els darrers	badalls	que comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre
ombra: "encara plou" o: "quin temps de Déu" i després s'hi sentia un	badall	, una tos insistent, una remor de conversa. La gent que era a peu dret es
quan Compare Llop s'alçà de la seva dormida diurna, es gratà, féu un	badall	i estirà les seves potes, l'una darrera l'altra, per desentumir-les de la
el coll i treia arran de taula la llengua vermellosa i humida en un	badall	de son, o amb una resquícia de desig en veure els plats lluents entre la
de por. En Joan s'havia assegut i amb una mà sobre la boca aturava un	badall	mentre amb l'altra feia un repic de forquilla a les ampolles. Sense dir
com si el que li conta li interessés de debò. L'Agneta, dissimulant un	badall	, aclucarà els ulls. En Joan entra a la saleta i d'una llambregada les veu
veu les galtes rosades i lluents de Maria que amaga amb la mà el primer	badall	d'aquesta nit.
coses, Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel	badall	de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, só tornat de mort a
estremir-se: clogué lentament els ditets, obrí el becarró amb un darrer	badall	, que amostrà la delicada llengua, prima i punxeguda com una fulleta de
Empenyé la porta vidriera i de nou es sentí temptat a retirar-se. Pel	badall	, que hi obrí, eixia una bafarada calenta i tumultuosa com la que s'escapa
La Fondalada dels Garrofers Era una cantarella lenta i mandrosa com un	badall	. Desentonaven les fines veuetes de la quitxalla: A la una de mi mula,
Partides de tuti, de carteta, de bescambrilla, de canari. Crits,	badalls	, rots d'embriacs. Un d'ells, en Quim fuster. Groc, d'un ros aclarit,
amb lentitud i es miraven els uns als altres, avorrits, dissimulant un	badall	d'elegant fatiga. Somreien i altre cop s'ensopien en la penombra dels
veure en entrar al dormitori amb un bon cansament, amb la boca plena de	badalls	incontenibles. Després d'encendre el llum discret de la seva tauleta, el
d'una claror tota tímida. Arnau desà la feina; s'estirà amb delit; un	badall	va obrir-li la boca. Es dirigí al dormitori arrossegant les sabatilles,
sa mar, que, allà on atros homos amb prou feines traurien per a matar es	badais	de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta. ¿On cala ses seues nanses
tristíssim, inexpressiu, que es passava l'hora de la lliçó reprimint	badalls	i algunes manifestacions dispèptiques. Innocenci arribava al col·legi a
—Una gana que no em deixa dormir —respongué en Bau, tot ofegant un	badall	. —Deu ésser també per això que no puc dormir —digué en Boi. —¡Refoina!
i combregat, veus aquí l'home acabat. Quan el Fraret va fer el darrer	badall	, mossèn Jaume, que ja feia sis o set anys que l'esperava al cel, li va dar
Mauzi era un pessimista. Sovint es limitava, davant del cel, a fer un	badall	ràpid, enorme, insolent. Un instant semblava que se li havien de rompre

Pàgina 1 (d'11)

50 següents