×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb badar |
Freqüència total: 1728 |
CTILC1 |
contagi mimètic, també cristianitzava moviments espasmòdics de la boca, | badant | -la tant, que gairebé se li desencaixaven les barres. Nyx "Que és una | que ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no ha | badat | boca, i l'immens heroi em va advertir que la sòlida aparició ha de | a acabar-la. Hagué de refer-la dues voltes: una perquè la fusta se li | badà | ; una altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un braç el gest del | els torba el tràfec de l'actualitat, que exigeix reflexió solidària; | baden | en canvi, i estan en totes les seves glòries, amb un relat referent a | que avancen les intervencions. Els ventricles del cor de la pacient es | baden | i es clouen, els filaments tendinosos es contreuen i es dilaten | la boca, si callo. —Que sou pesat! Observa que la porta del quiròfan es | bada | una mica i que una mà comença a allargar ampolles a les persones que té | de recollir els grans escampats, s'arrossega cap a l'ull de bou que | bada | una boca quimèrica i fosca. Ell espera un moment prudencial i, quan | pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la clau al pany i la | bada | una mica, prou perquè ella s'hi pugui esmunyir. Després, sense tornar-la | ells? T'hauria anat descalçant i... —Un agent provocador? —s'admira ell, | badant | molt els ulls. —Digues-ne com vulguis. Per aquí sempre en ronden moltes, | Silenciosament es va esmunyint arran de paret, arriba a la porta, la | bada | una mica amb la mateixa precaució i, mentre els dos individus semblen a | i geperudes, de lloses afinades i polides per l'ús. Les entrades es | baden | cap a profunditats encara fosques, cap a escales penjades amb baranes de | cap pressa, ara que sé que no la van poder matar. Totes les boques es | baden | i, momentàniament oblidats de les desgràcies recents, exclamen: —La | l'encalç de la bellesa. —Ferms! —crida aleshores el caporal—. Mar... xin! | Bada | la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i | per l'interior, una mà palpa la porta amb dits sorollosos, la | bada | una mica i un rostre arrugat espia per l'obertura, molt estranyat. —Què | el primer pom, però la porta no cedeix. La de l'altra banda, en canvi, es | bada | davant la noia afectada d'esteatopigia que, dreta al costat del llit, es | fragments indestriables vinguts de tots els vents, una de les portes es | bada | violentament i en surt una dona que crida alguna cosa que la remor | goc go go, goc go go, goc go go, goc go go... I aleshores es | bada | la porta, però, encara no és per a ells, l'encarregat del registre de la | Aleshores l'home s'enfila al munt de papers que ja puja prop d'un metre, | bada | dos dits la porta, perquè no pot més, avança la cara cap a l'escletxa, la | un murmuri de veus. —No pot ser... —diu per a ella mateixa. La porta es | bada | i la dona baixeta i rodanxona treu el nas, precedint un home caravermell | té? —És... és estranya. —S'asseu a la butaca, sospira—. Mira que | badar | d'aquesta manera i exposar-nos al perill! —torna aleshores. Mira cap al | perquè sense elles no hi ha futur, no hi ha res... i tots | badant | ! Quantes en podíem haver salvat ja si se'ns hagués acudit setmanes, mesos | anys que ja podia dir que havia fet fortuna. Perquè, fixa-t'hi bé, i no | badis | : Pagant Sant Pere canta. No hi ha millors cosins que els bons florins. | casa del pare. —Aquesta serà la teva mare, Jeroni. Jeroni alçà els ulls i | badà | la boca. Davant d'ell hi havia una noia bonica. Era petita i bruna, tota | amb gossos vinguts de Mallorca; mentre la ciutat prospera i s'enriqueix i | bada | , ell, Jeroni, ben sol, conquereix a poc a poc la seva vida, que recobra | misèries, i en lo perill que et fotessin un tiro a la closca, així que | badessis | , i sense badar... No era estrany, no, que quan deien el nom de Cuba tots | lo perill que et fotessin un tiro a la closca, així que badessis, i sense | badar | ... No era estrany, no, que quan deien el nom de Cuba tots ens c... (amb | podia fer un home fora de si, encegat per l'ira? Per sí o per no, no | badà | . Es féu enrera amb un ràpid moviment. A causa dels anys i les | temps d'enfilar-se a l'arbre, car ja el tenia als talons. Però ell no va | badar | : s'enfilà com un simi, amb una rapidesa i una agilitat que va fer quasi | ocells aquàtics africans que es passen les hores mortes esperant que | badi | un peix. El bon home, amabilíssim, pulcre i escabellat, dóna tota la | anys. La setmana entrant se n'anirà a Nova-Zelanda per poder continuar | badant | . S'ha de dir que és una dona tota sucre, però més lletja que un caníbal. | d'amo, o de príncep, feien igual que avui que han canviat de governador. | Badaven | i s'ho miraven. I amb la mateixa indiferència amb què han contemplat el | aliment ni coixí, havent de viure del que donen els cocos i del peix que | bada | . Al nord de Tahití hi ha les illes Sota el Vent i altres illes de totes | construir amb una traça única. Quan ve un yacht, ja se sap: el tahitià no | bada | i explota l'esnobisme de les americanes que van volant per aquests mars | Quer· Estigues tranquil·la, dona. Has de suposar que no | bado | . [(Eva desapareix. Caín, després de les seves darreres paraules ha | d'avui endavant Abel et senyoreja i pot castigar-te com li plagui... No | badis | ! Nara. [(Entre dents.)] Ja en parlarem... Adam. | per nosaltres, i anem vorejant murs sense fanals, que es | baden | com un mar roig de rajoles, i fa olor de fons de mar, | es retira donant-li les gràcies.)] /Xela\ Sembla que | badis | , tu. Que no has vist... /Clavell\ El què? /Xela\ Posa'm | (dues llavors nues dins un fruit que l'estiu ha | badat | violent, i que s'omple d'aire) no teníem records. Érem | enganxades amb pasta d'aigua i farina i tothom content, i mentre | badava | una veu a l'orella va dir-me, ballem? Mig d'esma vaig contestar que no en | queia damunt meu. I quan estava de mal humor sortia allò de, Colometa no | badis | , Colometa has fet un nyap, Colometa vine, Colometa vés. Tan tranquil·la, | en Quimet també va dir que la senyora Enriqueta no podia guardar-los, que | badaria | , i potser el nen li fugiria del costat i aniria al mig del carrer a | Quan vaig sortir, en Quimet, que s'havia quedat al carrer, em va dir si | badava | , que les veces d'aquell adroguer eren de les millors que mai havia vist, | banda de vegades s'enraonaven de trinxera a trinxera però que si un | badava | i treia el cap a fora li engegaven un tret i l'estenien. Em va dir que no | de dur-lo a la colònia, abans de dur-l'hi, abaixava el cap i no | badava | boca, com si els grans no existíssim. La senyora Enriqueta li va prometre | sentit a dir: quina sort, el dia que el vaig topar! Jo l'escoltava sense | badar | boca perquè el noi semblava un molí engegat, i a veure on aniria a parar. | aquelles ja deuen estar dormint... Quines criatures!... Frederic, sense | badar | boca, obeí Rosa Trènor, i començaren a baixar l'escala del pis de Mado. | o una segona hipoteca que el collava de pertot arreu, Leocàdia no | badava | boca, plorava d'amagat i oferia ciris, atribuint a la desgràcia el que no | ? ¿No li vaig dir que anés amb la cara desafaitada, almenys d'un dia? —He | badat | , què vol fer-hi! Sí, resulto massa bufó; quan un és de bona família no | seca i tímida de queixa, de llàstima, fins de comprensió, i sempre sense | badar | boca, ajudà a aixecar la mole de don Tomàs, que ranquejant i cridant: | un d'aquells monòlegs de víctima irritada que Frederic escoltà sense | badar | boca. A Maria, les llàgrimes li varen treure la gana del tot, i el sopar |
|