×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb badocar |
Freqüència total: 58 |
CTILC1 |
on encara ningú no l'espera. Fins i tot s'aturava a mirar mostradors o | badocava | dissimuladament cap als balcons de persianes obertes i llums encesos sala | per veure-hi passar la gent, sense esperar ningú només pel plaer de | badocar | com feien les meves ties fadrines. En Sergi ha intentat calmar-me. | el metge i carregat d'espatlles, caminava mig a la torta, com sempre, | badocant | enlaire. A vegades les avemaries s'anaven apagant sota el pes dels raigs | altres jugaven a frontó o rallaven, jo no feia altra cosa que, ple de tu, | badocar | aquell quadrat gris o blau, alt, que en diem cel... I sóc, avui, un home | del pis del davant. Jo em passava hores i hores, amb el llibre obert, | badocant | una dona rossa, magre, que cridava sempre dos al·lots que tenia i que es | a penes si record que passava moltes hores dins la meva cambra, llegint o | badocant | el cel i el Pla. Sols ma mare, quan no hi havia el pare a casa, em | cruixia com si s'anàs a desfer en peces. M'agradava seure allí, al sol, | badocant | els pedraires. L'amo en Biel Taio, amb el vellut pit nu i muscles de | sobre una pedra grossa, en la que l'amo en Biel ficava la perforadora. Jo | badocava | , tombat contra la roda de la grua, mig endormissat de calor i cansament | pedrers, silenciosos, bevent vi, i en Bosc, petit i gras, sempre gat, que | badocava | insistentment el despertador que hi havia penjat rera el taulell. En | dèiem quan, abans que res més, érem catalanistes. Setanta anys de | badocar | , de posar-me a escriure com posar-me el termòmetre, fa vergonya. Netejà | la confecció de la "triaca" amb la mateixa curiositat que els feia | badocar | davant de les parades dels confiters ambulants que confeccionaven trenes | panteons i llegir epitafis, amb la mateixa fruïció que, temps a venir, | badocaria | davant dels aparadors de les botigues de luxe. La majoria dels epitafis | com així, aquestes fastuoses cerimònies de dol eren freqüents per a fer | badocar | la gent i posar a prova l'enginy dels artistes decoradors i la | De nins, quan l'àvia Margalida vivia, ens hi havíem passat molt de temps | badocant | i ens els sabíem de memòria. Coneixíem les seves faccions i els seus | que no té esment del lloc on és, havent-li descordat la camisa, vaig | badocar | davant el seu pit cerrut. La meva llibertat era com un èxtasi, i la | el banyador aferrat a la pell i la cabellera aplanada damunt la closca. | Badocava | davant els vailets que mostraven de nedar a les bergantelles del poble. | darrera exercicis i maniobres. Vagarejava pel Club Nàutic, en Sallent, | badocant | barques, quan, en una, hi va veure una senyora d'una trentena d'anys, | una rialleta al cor de la brillantor. Algú altre tampoc no podia dormir | badocant | el cel. L'Audal, des de l'habitació de la fonda, no guaitava els astres | sortir de la boca del metro al carrer Pelayo, ningú dels qui hi | badoquen | o congrien temps abans de fer la compostura amb qualcú de pela | fons esquerra.)] Escena XXIV Paleta. ¿I ara què faig, jo?... [( | Badoca | per tota la cambra. El Boxejador segueix impassible.)] Per ventura hi ha | idil·lis de cent illes. Missa matinal Orient | badoca | amb un ull rogent. Un xop s'esfereí d'un | ha pegat bastant lluny i ha ferit un home vell que estava per allà | badocant | . Senyora. ¿I l'ha mort? Alcalde. Sí, excel·lència. | Ningú no se n'adonarà. Reu: Jo ho diré a tots els qui | badoquin | a l'hora de l'execució i s'esgarrifaran... Veis? diré, aquest botó de | el de pasta fullada... [(Arriben els pintors.)] Pintor 1. Encara | badoqueu | per aquí? Au, dissoleu-vos! Ensaïmat 1. No volem! Esta demostrat | siulos y alulèya dels menuts y l' embadaliment de la gent granada, tots | badocant | . Els vels de boyrina qui entelaven els ulls d' en Belluguins, aquells | ab sa veu de trò. Escayna la lloca, un home | badoca | , y l'home soch jo. El Rey Dos porquerols s'aplegaren, | setmanes: havia agafat el costum emblavat de sortir a | badocar | , cap al tard, a la galeria amb vint-i-dos geranis d'Àfrica. Amb | mi romania. Tot sol, entotsolat amb el llenguatge, Qui em feia | badocar | en mi badocava: em parlava de mi: del companatge dels | sol, entotsolat amb el llenguatge, Qui em feia badocar en mi | badocava | : em parlava de mi: del companatge dels anys, que són | que hi ha a la terrasseta de "Fonda Mundial". | Badocava | davant la jovenea bruna: les fesomies quasi destenyides | Gairebé no es pot donar una passa. Tot és ple de turistes que | badoquen | als aparadors de les petites botigues dels artesans, s'aturen al bell mig | no han canviat gaire en cinc anys. No, pots estar-ne segura, no et veuran: | badoquen | fixos, embiaixats cap a l'altar de la televisió que és dins, al bell mig | avui el que moltes altres vegades t'encantà: asseure't entre ells i | badocar | , observar la fruïció amb què devoren els gelats o llepen les culleretes | guaita al passadís:] Què fan, que no vénen? Tot eren presses i ara | badoquen | ! Catalina: Les mostra ses càmeres. Quan té gent seva, passa gust | les potes sobre les quals semblava estar fent equilibri, en un trau que | badocava | de manera trista. Després, dins el mirall, varen aparèixer uns braços de | i davallant escales, llegint revistes al saló amb les cames creuades, | badocant | absorta la brillantor del sol a les teulades de pissarra, sense captar ni | l'eufòrica basca etílica i contemplant per la finestra la nit bròfega. I | badocant | la cambrera, que devia parlar en danès, i que com nosaltres gairebé ni | l'Altre Món, mentre nosaltres seurem a la destra de Déu Pare i els moros | badocaran | les hurís amb vels transparents, aquells celtes ja s'estan asseguts | gaires ganes de ficar-la-hi però a la nit ens estàvem un parell d'hores | badocant | la televisió, i mira... Començà per oferir-me una copeta i a la fi la | que van fer les meravelles de les dames feixenques que s'hi van acostar a | badocar | . A redòs del camí d'eucaliptus, una parella d'indecisos va segellar el | que tocava «La Balanguera» i «Els Segadors». Mentre | badocava | mirant l'estàtua de Colom de cada pic més a prop m'ha ferit una | fins a Colom i na Maria Ignàsia m'havia d'estiregassar perquè em quedava | badocant | a cada dues passes. Si t'hagués de dir allò que més m'ha impressionat | profunditat d'aquella butaca de pell de zebra amb orelles. Llogaia Sureda | badocava | amb els colzes damunt la barana de marbre negre que s'obria sobre els | i el soldat que el vigilava, apuntant-lo amb un fusell, s'havia quedat | badocant | amb la lluna plena com un pa daurat que sortia per damunt el mur. | per això l'havia anat a cercar i havia estat la seva criada Polònia, que | badocava | damunt del portal, qui li havia donat les contrasenyes d'on podria | que aguanten el sostre altíssim i clapeja alguns rostres de sants que | badoquen | des de la fosca dels quadres. Un parell de familiars del Sant Ofici han | el perill que corren a la intempèrie en una nit com aquesta. Primer només | badoquen | , es miren la feta complaguts, això sí, fan comentaris en veu baixa. Però | Fe de fa deu anys. Un altre grup de menestrals s'obre pas entre els qui | badoquen | . Deixau-mos passar, els diuen, hala, venga, enretirau-vos, que | se n'ha presentat mitja dotzena fins al límit mateix de l'aigua. Se'ls fa | badocar | una estona per fer les fotos i fins i tot és fàcil d'acaronar-los. | una vegada i ja em dius malagraït. Au, fes via, no | badoquis | : fas vergonya, amb saballons... Malcurós, mai no |
|