Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb baia |
Freqüència total: 116 |
CTILC1 |
una mena d'ansiosa espera, en els botons de les flors, en les grogues | baies | dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre d'una oreneta que va a | d'altre temps. Masses de núvols sobre el Matagalls. Frescor. Les | baies | dels ginebrons ja són ben madures. 24 agost. Avui fa un | però el sol escalfa. La vinya verge de casa és ben bé de púrpura, amb | baies | d'un blau fosc, blau de raïm negre. Diuen que els franquistes han arribat | festí compost preferentment de la menja de l'animal totèmic: per exemple, | baies | i granes silvestres si l'animal és l'ós. L'insultador, solemnement | L'avantpassat /ragia\ (pruner salvatge) s'alimenta d'aquelles | baies | , que no cessa d'amuntegar en un gran recipient de fusta. L'avantpassat | la set de les bevendes nectarines, fetes de llet i de raïms o | baies | ; i va cridar-la Adam en aquests termes: "Apropa't, Eva, corre: | taula ho va apilant. Per beure'n esprem raïms, most innocent, i | baies | , i en treu com aiguamel, i fa, amb ametlles picades i | dies i, quan després foren plantades, germinaren; una esparreguera de | baies | madures flotà 23 dies, un cop seca flotà 85 dies i | cep i en el cep tres serments i ell ha brotat, ha tret flor i han madurat | baies | els raïms. I jo, amb el beire del Faraó a la mà, cullía els raïms i els | que al capdavall de l'estiu s'ornamentaven graciosament amb un parell de | baies | vermelles al cap dels brots. I també us diré, ara que ve a tomb, que | al cap dels brots. I també us diré, ara que ve a tomb, que aquestes | baies | vermelles són perseguides per les perdius que, mentre en troben per | de soldats. Els arbres tenen, ací, un daurat esclat multicolor; les | baies | de les serves vermellegen en el fullatge. Carreteres blanques corren cap | en tingués prou, el malèfic viscosí anava regalimant el suc de les seves | baies | per tal que els ocellets, incauts, desprevinguts, en anar a fer niu o a | dels boscos a l'hivern. De vegades, el llampar vermell d'una | baia | de gallerà el cridava de pressa. El temps era brúfol; el cel baix, llis | Quasi sempre es reprodueix per sembra. Les granes són tancades en petites | baies | rogenques qual fruit, en ésser ben madur, es cull de les plantes més | penjants; les fulles tenen un gust amargant, astringent; el fruit és una | baia | . Està estès per tot arreu, essent molt útil pels nombrosos serveis que fa | pels nombrosos serveis que fa a l'home. En medicina sols s'usen les seves | baies | , per l'èter que contenen (la populina). El seu ús és tan sols extern, i | dones que crien llurs infantons. També s'ha usat contra les cremades. Les | baies | entren a formar part del tan antic com conegut ungüent populeó. De | El seu fruit és molt paregut a la cirera: és una càpsula, pixidi o | baia | . Son lloc de preferència són els terrenys calcaris, a condició d'ésser | cosa pitjor, a l'alletament artificial. Degut a la molta semblança de la | baia | de la belladona amb les cireres, hi ha hagut més d'un enverinament. No es | l'estrenyiment crònic no espasmòdic. S'usen l'escorça, les fulles i les | baies | . Amb 5 o 6 baies que es mengin en dejú, n'hi ha prou | S'usen l'escorça, les fulles i les baies. Amb 5 o 6 | baies | que es mengin en dejú, n'hi ha prou per a produir un efecte laxant; i, per | a produir un efecte laxant; i, per a purgar, de 15 a 30 | baies | per litre d'aigua. De l'extret hidroalcohòlic sec de l'escorça se | brillosos; flors verdoses, fasciculades en raïms curts; el fruit és una | baia | globulosa, llisa i, a la fi, vermella. Es troba per bardisses i | més curtes que les fulles, raïms més llargs que el fascicle de fulles, | baies | madures d'un vermell viu, àcides. La baia és roja i acre; l'escorxa de | que el fascicle de fulles, baies madures d'un vermell viu, àcides. La | baia | és roja i acre; l'escorxa de l'arrel, amargant; la fusta, que és groga, | li atribuexen qualitats per a combatre els vòmits incoercibles. A la | baia | li han atribuït qualitats antiescorbútiques i refrescants. Correntment | a la tribu de les asparàgies, que es caracteritzen pel fruit, que és una | baia | , i per les peces del perianci, que estan lliures o enganxades. L'arrel de | llavors tancat. És general en boscos i torrenteres. Del suc de les seves | baies | se n'extreu un purgant fort, enèrgic, degut a la seva composició química | de xarop a la dosi de 15 a 50 grams. L'infús de les | baies | de l'espina cervina és també un purgant més o menys enèrgic, segons la | dóna en aixafar les fulles, el gust amarg i dolent d'aquestes i que les | baies | amb vi provoquin un deliri com l'embriaguesa aguda, fa pensar que l'eura | tot Catalunya, en particular a la província de Barcelona. De les seves | baies | , que tenen un gust aromàtic, amarg i resinós, se n'extreu l'anomenat | la roba d'una manera tan intensa, que la seva taca no se'n va mai més. La | baia | de ginebra, junt amb la didalera, l'escil·la, alcohol i vi blanc, | la gana. He conegut camperol que prenia 15 o 20 | baies | d'un cop per a facilitar la digestió, i no sofria cap molèstia ni cap | oposades; flors blanques, solitàries, llargament pedunculades; les | baies | són roges, de gust dolç, i tenen el tamany d'una guinda petita. Abunda a | a Blanes i a Lloret. L'arrel i els fruits són diurètics i aperitius. Les | baies | , ben torrades, donen una infusió que excita fortament el ronyó. El | És un arbust molt comú per tot Catalunya. S'usen en medicina solament les | baies | , per la gran quantitat de taní que porten i que els dóna propietats | i que els dóna propietats astringents importantíssimes. Del suc de les | baies | , que s'extreu per compressió i expressió, se'n fa xarop, propi per a | Confitures i begudes 150. Confitura espluga-polls Es fa amb | baies | de gavarrera ben roges; pomes; peres; remolatxes (aquestes fruites són | (aquestes fruites són facultatives; cal comptar la meitat del pes de les | baies | ); una o dues pells de taronja, bullides durant mitja hora; de | a violat. Les fulles són d'un color verd fosc i el seu fruit és una | baia | blau fosc. La seva semblança amb altres fruits que són mengívols ha donat | ja aleshores, per a fer la seva "guerra química", puix que tiraven | baies | dins els bocois de vi, i els deixaven abandonats en camp enemic, perquè | i punxents. Flors molt petites i grogues. Fruits en gàlbula de forma de | baia | , que conserva el color verd durant el primer any i passa a blau-negre i | primer any i passa a blau-negre i verdós el segon, quan ja és madura. Les | baies | contenen un oli essencial ric en alfapinè, cadinè, canfè i | un principi amarg, àcids orgànics i un trenta per cent de sucres. Les | baies | actuen favorablement sobre la digestió. La gent del camp les mengen fins | sobre la digestió. La gent del camp les mengen fins a quinze o vint | baies | per a pair. És un excel·lent diurètic, i són emprades contra el dolor | i dispostes en forma d'umbel·la estesa i amb una forta olor. Les seves | baies | són negres, completament. Les flors del saüc contenen un oli essencial, | normal, no als altres. Si els animals no l'assacien, pega als fruits i | baies | : mores, llentrisca i olivó (també oliva i rem) són menjades en quantitat. | no tot sol. La seva alimentació, a l'hivern, és exclusivament vegetal: | baies | , fruits i llavors. A Balears es veu en migració, i se'l troba poc a | més freqüentment que altres espècies a arbres i fruiters, picant fruita i | baies | com a complement dels insectes, base de la seva dieta. No té blanc a la |
|