Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

se m'esqueixen, encara que sembli que tant me foti. Mira, em dic, aquest	bajoc	també menja, beu, estima, té por; ell també té el seu déu i el seu diable
de la família ja ne tenia prou. ¡Padrí m'has dit! ¡Ara, ara voran els	bajocs	de la llaurança, i eixos vanitosos de l'agre lo que és ésser padrí!... Lo
¡Dorm, dorm i reposa Sidoro que mentrimentres n'hi haja al món	bajocs	com Tomàs de Pelacanyes lo món serà dels tranquils! Tanta era la
sobrassades de estiu; dona glòria vore 'l monyicòt, que riu com un	bajòc	, o a lo millor plòra i brama com un jònec; li sembla 'ls angelòts qu'
-me, rient-se, al trobar-me: "—A ca dia te fas més	batjoca	, t'aleles quan passe." I és perquè ella no sab que
aquest senyor té un criat que es diu Pasqual i que és l'home més	bajoc	del món; ha estat ell qui ha armat tots aquests embolics amb les coses
No he gosat preguntar. Em fa respecte. Marquesa.	Bajoca	! Geperuda. El nom de l'Elí és més saborós i més groc que el suc
com una ensaimada a punt d'enfornar, ja ha passat a la història, i per	bajoca	i per fals no hi ha qui l'aguanti. Tornant al que dèiem: el nin ha de
tants de milions! Tanta por et feien els fantasmes del trenta-sis?	Bajoca	! Els morts no són capaços d'atemorir ningú. Dona: Amb
de fàstic. Després va dubtar: «Semblen bajoquetes menudetes». «El	bajoca	, senyor dimoni —va dir l'altre—, és qui no sap que al garrofer, quan