×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bajoca |
Freqüència total: 58 |
CTILC1 |
| els paners del Mas de Segimon. Quin bé de Déu d'avellanes, ametlles, | bajoques | i pomes! Fa una melangiosa alegria. 27 octubre. Dia | | sopar!" digué. Quin sopar per a En Joan! Sopa escaldada i una platada de | bajoques | : això, en mig d'aquella sentor inefable que pujava del soterrani i | | tarda que picaven fesols a l'era. Amb les forques copejaven sobre les | bajoques | farcides que s'esventraven i saltaven amb un espurneig blanc de fesols... | | i en caminar-hi per damunt, cascavellejava espaventablement com una | bajoca | seca, ressonava àridament amb un so de cascall. Aquell so, a mi, | | junyir, gebre, gelós, gener, genoll, geografia, ginesta, girar; pluja, | bajoca | , ajut, esponja, viatjar, desitjós, pluges, àngel, verge, viatge, fetge, | | la del dinar! El pato eixia, trossejat, en mig l'arròs; les carxofes i | bajoques | a la remescla tot dels caragolets de muntanya; l'ensalada de tomata i | | lligar un gos de presa. Allà tenim ple d'il·lusions, i fet un campanar de | bajoques | , passejant-li lo carrer a la geperuda, al sabater remendó. Clavà en lo | | d'Alboraia, li eixien melgos i menuts com cabdells de cotó; les | bajoques | de manteca, més filoses que un espart; los fesols de flameta, dels durs i | | El fum. Una còsa entre dos sòques y al cadamunt | bajòques | y entre mig un gos pelut endivínala, sabut = La | | meua, no 't cases en llaurador, que 't fará cullir | bajòques | i t' aufegarás de calor. Aquèst ball es balla balsat, agarrada | | més boniques, millor. Que te vullc, que te vullc, que te vullc | bajoqueta | ; que te vullc, que te vullc, que te vullc ben | | 1.000 caloríes Carn Llet Ous Blat Arroç Pà Patates Llentilles | Bajoquetes | Cireres Gruyere (Formatge) atmetlles seques caloríes caloríescaloríes | | esteses (n'hi ha unes quantes, com la més popular a Lleida, que és | bajoca | ), la geografia de fesol era molt més extensa, fa cinquanta anys, | | un peu per enrera i un peu per envant. Mirau sa | bajoca | , ben enmig està, esperant que encantin per | | —el vent calent del capvespre— la pell seca, groga i mòlta de les | bajoques | ". —"Digues les províncies d'Espanya". —"Cataluña cuatro: | | petits, que en el meu país en diem joanets i, ací, vaquetes; el grapat de | bajoques | , que són anomenades també caretes o garrafons; les escarxofes tendres, | | Primer de tot es fregeix la carn i s'hi afegeixen de seguida les | bajoques | i les escarxofes. Quan tot això és a punt, s'hi afegeix la sal suficient | | es dediquen al seu conreu. Entre altres coses s'obtenen pésols, faves, | bajoques | , fesols, cols, lletugues, carxofes, naps, xirivies, raves, bledes, | | aquells que venen en capsetes redones). L'altra mena de llavor sembla | bajoqueta | ... S'usen les flors, fulles i tija. Es hemostàtic, bé que si no es tracta | | raïmet de pastor esdevé tan gustós com els pepinets, com la col, com la | bajoqueta | en salmorra, o en vinagre, com hem dit abans. Palera, o figuera de | | y la sepia, pésols ó faves y el fan sech. Es molt freqüent l' arròs en | bajoques | seques ó tèndres, en creadilla y en bòns motrocos de carabaça. El menjar | | les cebes, que desde antich son famoses per son tamany, la tumaca, | bajoquetes | , y desde fa pòch temps les carjòfes, á lo qu' es destinen grans bancals | | l' arretgladó. Endevant; ja hi ha l' heréu, casat ab una | bajoca | : y 'l tanoca ja comensa á dur la creu. Com | | d'horror! Tornarà pols el qui ara és roca, i, de l'espiga i la | bajoca | el carbonell eixint, ta fam vindrà a esglaiar! Oh! | | La neu d'hivern ens malmeté la vinya i del favar cremava les | bajoques | , no vermarem, ni llevarem de l'era el caramull de | | molt escopit, i mustia el cap del capoll i de la | bajoca | que té el poble del Poble. Arrabassat el frontis esfereït en el seu propi | | s'han rigut de nosaltres als nostres nassos, i nosaltres callant com unes | bajoques | . Adelina Però si marxem d'aquí tindrem problemes. La mestressa | | No he gosat preguntar. Em fa respecte. Marquesa. | Bajoca | ! Geperuda. El nom de l'Elí és més saborós i més groc que el suc | | la xeixa rossa a on abans alegre sonava el cascavell de les | bajoques | : adés collisses magre esplet de vesses, adés hages | | després li daven negre bany de morques per tal que en les | bajoques | insegures la fava fos més grossa; i ja se sia que | | pus! Al cap d' una estona se desfeyen senzillament, naturalment, com una | bajoca | qui s' esbrella y s' esgrana, tot enfarinoats, ab qualqu' escarrinxada y | | vaig a escudellar-li l'arròs... es gelarà. —gràcies. Està bo. —arròs amb | bajoquetes | de careta i conill... menjar de pobres. —com es fa? A Middlesex he fet | | tots suats a casa Na Cèlia. El canvi d'aigües, l'arròs amb conill i | bajoquetes | de careta, la calitja... Ramona tenia el ventre desbaratat. Na Cèlia, | | plorar, y s'amaga baix les faldes de sá mare: la só Tomasa es riu com una | bachoca | ; y l'Alcaldesa deixa el garbell, y pren també part en esta cantá, que al | | seues arribaven més alt. Després feren brou de gallina. I un arròs amb | bajoquetes | de la peladilla. La Júlia brodà, una estona, a la vesprada, mentre hi | | preparara tot, que tenien convidats a sopar. —Saps què em faria il·lusió? | Batjoques | farcides i pollastre rostit. —Per sopar? Tindreu malsons. —Les batjoques | | Batjoques farcides i pollastre rostit. —Per sopar? Tindreu malsons. —Les | batjoques | les hauries de fer tu, que t'ixen millor que a ningú. I hauríem de pensar | | de plomes, que dende llunt pareixía un campanar de | bajòques | , me digué fenme uns jumènsos: —"Ay, senyor de | | de Vietnam tornaven a Nova York, repartien entre els amics les | bajoques | de l'èxtasi, els indis barrejaven els rituals de la beguda | | fondre tants de milions! Tanta por et feien els fantasmes del trenta-sis? | Bajoca | ! Els morts no són capaços d'atemorir ningú. Dona: Amb | | responsable del desastre: la sòmines de la teva promesa. Cal ser una | bajoca | freda per desaprofitar la formidable energia d'un galifardeu capaç de | | mitges un fotimer. El grec no suportava la cuina de l'Ebre, sobretot les | bajoques | , i a la tia Penèlope se li assentaven malament les menges de l'Àtica. | | s'esgotaren i els defensors de Khilandar es veieren obligats a rosegar | bajoques | de llenties que collien de terra. Molts monjos, incapaços de suportar les | | barraquetes de canyes per on s'enfilarien les mates de tomatera o de | bajoca | , o a entrecavar les lletugues, les bledes, les albergines o els alls, i | | xuplar, i arriba amb facilitat fins al Camp de Tarragona: badall, | bajoca | , cullereta, fadrí, prompte, los Reixos 'Reis', Saginero | | adalla, aguamoll, albarchina, albercoquero, amagar, amprar, | bachoca | , baf, bazcollà, bono, capolar, corriola, devantal, endeñar, escullero, | | rojío 'rosada', azurarse 'assurar-se', bacora, | bajoca | , bonítol, ca 'casa', camal, crilla 'creïlla', | | Saix, seguint Chico i Herrero (2015), destaquem: albercoque, bacoreta, | bajoca | , baladre, dalla, morciguillo, panocha, somera, tramuso, sacristana | | en tot el terme, que els canyissos de les tomaqueres, els garrofons i les | bajoques | s'havien trencat i que, de l'arròs que espigava, no n'havia quedat ni un | | una paella a la manera de la Marina: amb conill, garrofons, pollastre, | bajoques | tendres, costella de porc i pilotes fetes amb la sang dels animals i |
|