Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens asseguérem a l'avinguda dels oms, davant les casernes, no lluny d'on	baladregen	les oques. Era a la primavera. Teníem dues hores de sol. Un dels companys
així, no siguis bèstia; ¿què més vol ell que fer escàndol? Per això ha	baladrejat	tant, perquè el sentís algú d'aquests indrets i acudissin aquí, en auxili
Llançà una ferotge mirada cap a la mar. —Fotuda, esgarriaparelles! —	baladrejà	, i va mossegar-se el bigoti gris. Jo seia en un racó, tenia fred, vaig
d'or, corria d'ací d'allà, a grans gambades, agitava l'encenser, cantava	baladrejant	, ansiós de veure néixer el Crist i de tornar a casa seva per llançar-se
dónes vergonya?" Però ningú no contestava; i jo seguia el pendent viaró	baladrejant	. Ara se sentien esquelles, i les cabres, negres, canyella, grises,
d'historiografia. No solament els filòsofs, sinó àdhuc els historiadors,	baladregen	que el senyor, o professor, en tal, que sovint està inscrit en els
als peus de les columnes i fent veure les escoles disputant-se, cridant i	baladrejant	i acabant a cops de punys, a l'un cantó el pendó de l'inteligència i la
ell també, el riu bon Jan, no vol quedar endarrera i s'infla i escumeja i	baladreja	, i salta endimoniat per damunt de les roques, que tothom el prendria per
de campanes ritmant el fugir de les hores. Quan el mistral tempesteja i	baladreja	i tota la ciutat sona com un orgue de les seves mil veus, en passar la
Tot el curs en pès, enfilat a dalt dels banchs y tombat de cara al ninot,	baladrejava	contra ell ab la més gran furia, prescindint per complert dels miraments
de l'espatlla i dant-li cops de peu ben forts. Quan els dos escoltaren,	baladrejà	plena veu: —Així tindré una tribu meva i la menaré tot el dia entre les
anava guanyant camí. Els hostes feien l'orni. L'hostaler seguia distret,	baladrejant	. El fugitiu s'anava atansant a la porta forana. Es girà un moment a
malfiança. Anà a l'eixida, tragué aigua del pou, partí llenya i féu foc.	Baladrejava	el gall en el galliner i corejaven les gallines. Fora, una veu d'home
fit a l'home: —És que puc ésser d'altra manera, jo? —Xist! No	baladregis	. —Serp, serp! N'estic farta, ho sents? Ja n'hi ha prou. Fins
la falda i el cor travessat per set espases de plata. Una dona abaldufada	baladrejava	: —Mira en Miquel! —Poc ho és. La dona perseguia la figura, monstruosa. —
cridant bojament els noms dels seus fills, palpant els cossos sens vida,	baladrejant	mots d'un amor desesperat, mossegant-se, maleïnt-ho tot. No els havia
Brillà, director de L'Esgarip, superava Rumbell en soroll. No	baladrejava	neguitosament com aquest, però la seva veu se sentia de lluny sense que
de fosch, varen pujar rambla amunt grans colles d'homens, cantant y	baladrejant	, y portant, agafada per las banyes, la testa del bou que l'havian mort y
sembla que et pot interessar. —Ja me'n parlaràs demà, que ara tinc son! —	baladrejà	l'arraix. —Demà, quan tu et despertis, seria ja massa tard. Es tracta del
sotraguejant-nos totes les juntures i entranyes penjades. Jo que havia	baladrejat	tot el camí com un beneit i rigut com un descosit, empenyent i pegant i
tret de sobre el pes de la tirania i no parava de brincar, riure i	baladrejar	. Aquest estat de desconsol durava una, dues o tres setmanes, fins que a
i a decantar-lo a una i altra banda amb les estrebades de les regnes, tot	baladrejant	: oixque-ho! otllà-ho!, però per més que repiqués amb els talons, i
se li acudí de llançar la veu com una sonda i, fent corn amb les mans,	baladrejà	tan fort, que amb una mica més els pulmons se li esqueixen:
d'avet abrandada, n'hauria hagut enveja. En Tomàs de Bajalta tornà a	baladrejar	: Oooooooh! com si abans de resoldre què havia de fer cerqués la
que ensopeguem, i li vessem el contingut del cubell pels pantalons. Va	baladrejar	, és clar, però ja n'estàvem tips. —Us faré empresonar! —cridava. Kropp,
pel darrera i entre tots dos l'aguantem fort. De seguida comença a	baladrejar	: —Deixeu-me! Deixeu-me! Vull sortir d'ací! No escolta res i dóna
el llamp que pertot ens sotja, i l'ha trastocat. A d'altres els agafa per	baladrejar	furiosos i córrer com a esperitats. Un n'hi va haver que amb les mans,
baix i, de cop i volta, encara que no faci al cas, aixequen la veu	baladrejant	furiosament. Hom juraria que els cal una dosi d'el·lèbor —perquè no se'n
ens ha tocat de patir, de si ha passat moltes hores negres... Van cinc,	baladregen	, satisfets, mira-te'l bé, és el de l'abric clar i el barret gris.
A la parcel·la contigua, Elie Caille, el flequer de Saint-Cyr-sur-Morin,	baladreja	: En peu, treballador corbat per la misèria, l'hora del
Amb veu esquerdada, trèmula, gestos exagerats, grotescos, s'ha engegat a	baladrejar	l'Himne icarià, però, al final, un tel llagrimós li emboira la mirada.
sens vós no sé què fer\... I diu tot anant cap a la porta i	baladrejant	: --/N'hi anaren quatre-cents no en tornaren ni quaranta\... I
pren les claus de damunt la taula; seguida de prop per Anna que	baladreja	. Surt escapada del pis per a no sentir aquella veu que voldria matar.
el seu seient davanter, bo i guaitant el gendarme excitat que braceja i	baladreja	. Altra vegada Bosch-Gimpera resol el cas. Es dóna a conèixer, explica qui
llop bordava entre llurs cames, i ells, per més seguretat d'ésser oïts,	baladrejaven	cançons o esgaripaven uns ieeps! estentoris. Altres costums i
assidu, un senyor llegia un diari. La clàxon semblava dir amb el seu	baladrejar	insolent: "Pas, pas, miserables vianants! Aparteu-vos! És que voleu
que ara esclaten fragorosos, sostinguts, imperatius, mentre alguns	baladregen	: "L'autor!" No sap pas com s'ha trobat davant del públic. S'ha sentit
del tabac quotidià. Després, asseguda al llit del convalescent, reia i	baladrejava	amb ell, es migpartien l'aiguardent i el tabac, i omplien l'alcova de
un arbre molt alt, i, d'allí estant, mirant-se la terra als seus peus,	baladrejava	que ell era el Sol, la Lluna i les estrelles tot alhora. Dins el seu
ballador. Riu, provocativa, sota la boca de l'home. El cor dels negres	baladreja	: --/El alacrán... ¡tumbando caña! El alacrán... ¡tumbando caña!\
com per aturar amistosament el diputat. Aquest se li encara mentre	baladreja	: —Deixa'ns estar: això és una qüestió d'homes! Quan vol envestir novament
davallada, amb crits malaltissos de dona histèrica, crida, braceja, i	baladreja	fent saber que vol un Imperi i en la impossibilitat d'assolir aquesta
creixent i que estudia i que sap coses, que enlloc d'anar-se'n les nits a	baladrejar	passa les hores tancat amb els llibres del pare, se sent joiosa i
seus, sigui com sigui, i passen el poc temps que dura el car espectacle	baladrejant	contra els altres i contra l'àrbitre, si aquest es resisteix a xiular el
pa al gos, amb les disfresses improvisades per mi, i amb el meu innocent	baladrejar	pels corredors de casa meva. En el nostre barri hi havia sales de ball i
i això era una ganga, perquè volia dir mitja hora menys de classe i	baladrejar	sense conseqüències, sota la batuta del mestre Mas i Serracant. Jo, el
correcte, farà una broma de mal gust al primer pagès que topi pel camí o	baladrejarà	pels carrers d'un llogarret sigui l'hora que sigui. I com si la
també va dirigit contra els penúltims revolucionaris, els que encara ahir	baladrejaven	... Si pel que fa al nostre país algú troba que exagerem el volum de les
de preferir i no menysprear; d'estimar i no imposar; de morir sense	baladrejar	, quina divisa! Sabem que anem a enfrontar-nos amb un altre esperit i no
el Gitano gros o Cap de colla, que no balla per res, sols crida i	baladreja	, alabant els seus mentre ballen i fan fressa i gatzara, actuant de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents