Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'un còmode silenci. "Jo t'he criat, vull envellir amb tu", mirava de	balancejar	cap a una peremptòria amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia
tan llarg com és un parell de vegades i aleshores, quan el cos es	balanceja	cap a l'interior, obre les mans i es replega per tal de caure de peus.
—Si us puc ajudar... —diu aleshores. La noia torna a aixecar l'esguard,	balanceja	una mica la cama i la faldilla se li va enfilant lentament. —Eh? —fa. —
sol tardar estona. Encreua una cama sobre l'altra i, com de primer, la	balanceja	una mica perquè la roba de la combinació vagi lliscant per les cuixes,
noi, ara l'una ara l'altra, mesurant el pas de la tarda. El mestre llegia,	balancejant	endavant i endarrera la seva immensa ossada, gronxant-se en el llarg
del nostre poble, amb el jutge i amb l'agutzil; el trobaren penjat,	balancejant	-se a l'arbre, i amb una visió tal, que els féu aturar astorats. Abans d'
o no encertaven el cop, car l'arma, quan no topava amb l'adversari, es	balancejava	i es clavava a terra, la qual cosa podia fer molt de mal a aquell qui la
a mitja costa, dintre el conreu, aferrat a les branques d'un arbre que	balancegen	amb els seus moviments. Josep. —Puja a menjar figues! Són
grosseta, de cabells descolorits, com de lli, aparegué sota els àlbers,	balancejant	-se damunt les cames garrelles, amb els braços estesos. Una piga eriçada
estrènyer contra el seu pit, com si volgués tancar- nos-hi a tots dos; es	balancejà	graciosament, fregà Zorbàs, després a mi, i, cloquejant, va córrer a la
córrer a la seva habitació. Al cap de poca estona tornava, vinclant-se i	balancejant	, amb el seu millor abillament: un vestit de vellut molt deslluït, vell,
s'enfosquiren. Va tossir de nou perquè la sentís i va passar vora d'ell,	balancejant	-se i removent la gropa. Va anar ben prim que no el fregués amb la seva
del seu cos, pel seu cap cot i redreçat enlaire, per la manera com	balancejava	els seus llargs braços. Al principi jo també anava amb ell i observava
el vaig veure atansar-se, carallarg, sorrut, i els seus llargs braços es	balancejaven	, descompassats. —Bona nit —barbollejà entre dents. —Hola. Com ha anat la
la devorava, la devorava amb els ulls, però no em saciava veient-li	balancejar	les anques com les campanes per Pasqua. ""¿Per què busques mines, bon
, en bona fe, no era la Kotopuli, era una dona. Una dona de debò. Es	balancejava	, es balancejava amunt i avall, amunt i avall, i després la gent se'n va
fe, no era la Kotopuli, era una dona. Una dona de debò. Es balancejava, es	balancejava	amunt i avall, amunt i avall, i després la gent se'n va cansar,
la vídua passava per l'aire inflamat de la meva solitud i em feia signes	balancejant	voluptuosament els flancs. Durant el dia jo tenia força, el meu esperit
se'm doblegaren els genolls: pel camí del poble, sota les oliveres,	balancejant	, encesa, amb la mantellina al cap, esplèndida, aparegué la vídua.
jugar les celles. Deixà la porta oberta i la vaig veure desaparèixer,	balancejant	les anques, darrera els tarongers. Travessar el llindar, posar la balda a
Zorbàs! —vaig cridar—. Tres dies, sents? No pas més! Ell es girà,	balancejà	la seva manassa. La vella sirena plorava i les llàgrimes li obrien solcs
carter rural que anunciava la seva arribada al poble. —Patró! —em cridà	balancejant	la mà. S'acostà i em va donar un paquet de diaris, revistes literàries i
Tot d'una sento passos sobre els còdols; aixeco el cap. Vaig albirar	balancejant	-se al llarg de la platja, engalanada com una fragata, acalorada,
Bona nit i Déu vulgui que torni aviat... Vaig veure com s'allunyava,	balancejant	-se, doblegant la seva vella cintura amb postures de noia jove. L'alegria
a la porta rodolant com una bóta. El monjo jove anava davant, silenciós,	balancejant	-se, i tots dos van desaparèixer en el llarg corredor esbalandrat. Vaig
turó i fer d'allí estant una salva tan bon punt veiéssim que arribava,	balancejant	-se, la nostra foca. Volíem ressuscitar, en aquella platja solitària, les
les ploraneres, i van córrer cap al llit. Llançaren un llarg crit,	balancejant	el bust endavant i endarrera, van serrar els punys i es donaven cops al
que aquest és el plat que més m'agrada. Com ho vas endevinar? Zorbàs	balancejà	el cap: —Jo què sé, patró! Així se'm va acudir. Tal com et vaig
fer-se cendra; l'infeliç no té ni una unça de greix per a ajudar el foc.	Balancejà	el cap. —Si Déu existís —digué—, ¿no hauria previst tot això i no hauria
les galtes enceses, aixecà els braços, se'ls encreuà darrera el cap i,	balancejant	lentament el cos tot suós, continuà la cançó: Digues-m'ho de broma,
envellutada n'ha fet son reial senyoriu. En el brancám se	balanceja	un endaurat codony pesant: s'acata el canyer
tretes dels boscos de Capcir. Aquestes bigues feien caplleva i ens hi	balancejàvem	a cor què demanes. Oíem el soroll seguit que movien els batedors de les
a cavall de la biga, hi saltava al mateix instant i, vulguis o no, ens	balancejàvem	junts. Me seguia com la meva ombra. De totes maneres, és ell qui va tocar
dies —podría ser que molts dies haguessin passat— ans no vingués a	balancejar	-se tant a sobre de mi, que em ventava amb el seu halè acre. L'olor de
casa, la flota sencera estava a punt de llevar l'àncora. Totes les samals	balancejaven	en l'aigua i dins cada samal arrupit un nen de color de xacolata,
d'una revolada —a risc de tombar al clot el primer llibre, que	balancejà	, si cau o no cau, al caire de la palanca,— va llençar-se, esbojarrada
tros lluny, ja veié el cos d'en Pelifet, suspès de la branca més alta i	balancejant	-se al cap d'avall de la seva faixa. Vuit dies després tots els Pelifets,
en sèch el seu carrau. —Se coneix que no s'hi troben, —obgectà l'aludida,	balancejant	el cap. Y fent un sospir, enlayrant la mirada al cel y apretantse al pit
formidables en les parets. S'ajunten dalt del sostre en un mateix punt i	balancegen	com el cadàver, que s'és allargat sense perdre gruix, i sembla immens i
i en que tot resta en la més completa immobilitat. Ni una branca que es	balanceja	, ni una fulla que es mou, ni un ocell que canta; sols el cruixir dels
com per art d'encantament: és un ramell de cocoters verds i graciosos,	balancejats	per l'aire del mar. La ciutat s'estén al voltant de la rada i desapareix
sobre el qual uns quants blancs ben vestits fan l'elegant, es	balancegen	les democràtiques goletes. Llegiu llurs noms poètics i complicats:
En mig la plaça deserta prop dels lliris i del brollador, la reina es	balanceja	damunt les llargues cames; els cabells desordenats... Novament un gran
ferests. Dos minsos cocoters sorgien del cor virginal de l'illa, i	balancejaven	llurs palmes esllanguides. Els maorís, xops i enfredorits,
sota el poder del dòlar!" Bora-Bora Bora-Bora La Spark es	balanceja	suaument al moll de Uturoa. Els seus pals es destaquen damunt un cel
al contorn de l'occípit d'Innocenci, prenien un equilibri inestable,	balancejaven	a cada passa, una bufada de vent se'ls enduia, li engrossien el cap i li
amable i commogut, referents a les coses del carrer, mentre tota ella es	balancejava	per arrossegar la cama entumida. Eugènia, vestida modestament; el cap
com el botaló d'un bergantí. Caminava aguantant la mirada de les dones i	balancejant	-se, amb un aire de baríton en plena prosperitat, gat dels frares,
tres menuts bergantins penjats del sostre a banda i banda que es	balancegen	amb suavitat. És clar que a les persones que no són del país els fa
d'irrealitat que tenen els violinistes quan tanquen els ulls; després	balanceja	de nou l'instrument a compàs, i em somriu. Deu tocar cançons populars,

Pàgina 1 (de 7)

50 següents