×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb balandrejar |
Freqüència total: 118 |
CTILC1 |
| agafà el barret i començà a caminar. Ho feia a passos insegurs, gairebé | balandrejant | , i un moment hagué fins i tot de recalcar-se a la paret. Quim Bisa pensà: | | per ajudar Quim Bisa, el qual havia pegat de cap contra una pedra i | balandrejava | atordit amb el rostre cobert de sang. Quan travessava sota la llum d'un | | com ho intentava es veia obligat a recular sense aconseguir-ho, i quedava | balandrejant | en una lluita aferrissada per conservar l'equilibri. Acabà per caure de | | formant plecs sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava | balandrejant | ; cantussejava una antigua cançó i amb els passos anava marcant el ritme | | que, embolcallada amb un vell xal deteriorat, dormia vora un portal; | balandrejà | còmicament a punt de caure i amollà un renec. La dona, mig adormida, | | en aquests pensaments. Ja trepitjava terres de França. El sol | balandrejava | sota els meus peus, com si encara em trobés a la coberta del vaixell. | | vaixells, que allà davant meu, amb la claror dels fanals del moll veia | balandrejar | , i de veure'ls tan a prop i tan misteriosos em semblava trobar-me jo | | horrible com he sofert! Al capdavall del passatge em giro. Ell puja, es | balandreja | , badim, badam, amb un posat taujà, sense pressa, mirant ací i allà com un | | baixen la caixa: feixucs, compassats... Se l'emporten definitivament. El | balandrejaran | pels carrers calents, assolellats. A cada sotrac ell es mourà dins el | | curts i gruixuts, terminats per uns punys més que ordinaris, penjaven-li | balandrejant | als costats com els alirons d'una tortuga marina. Uns ulls petits, de no | | Era penjat d'una poderosa verga de coure, i tot plegat xiulava en | balandrejar | través de l'aire. Jo no podía dubtar pus de la sort que m'havía estat | | i trist en aquest gran esclat de vida i d'alegria. El fullatge et penja i | balandreja | , tan esparracat per la terrible fúria de les ventades hivernals, que | | doncs, cap amunt i albirà, endins, endins el cel blau, Rann l'esparver, | balandrejant | -se i volant en cercles, mentre sotjava la Jungla esperant que algú es | | nostre costum, Mowgli. Mowgli es tombà i veié el cap enorme de la serp | balandrejant | -se ran mateix del seu cap. —De manera que aquest és l'homenet —digué Kaa. | | amb fibres i omplint-ne el buit amb cotó i borrissol flongíssim. El niu | balandrejava | mentre ells, damunt el seu caire, s'estaven gemegant. —Què passa? | | a la cua. Quan hagué alçat de terra un terç de la seva còrpora, romangué | balandrejant | -se talment com un corimbe de dents de lleó i s'esguardà a | | Darzee l'havia construït on les serps no podien assolir-lo, i només es | balandrejà | . Rikki-tikki sentí que els ulls se li enrogien i se li cremaven (i, quan | | llavi. Però Rikki-tikki ho ignorava: tenia els ulls tots vermells, i es | balandrejava | endavant i endarrera, cercant un bon indret per afalconar. Karait atacà | | estan de la seva banda. Què faré? —es digué Rikki-tikki-tavi. Nag es | balendrejà | i després Rikki-tikki la sentí com bevia de la gerra més gran que feien | | l'estora, ran de la cadira de Teddy i vora la cama nua del minyó, es | balandrejava | cantant triomfalment: —Fill de l'home que matà a Nag! —xiulà. —No et | | carboners aplegats en rodona i el canó del fusell del vell Buldeo que es | balandrejava | , com una fulla de plàtan, apuntant, gairebé alhora, a cadascun dels | | a saltar a dintre el vall madral. Allí, al caire del marge, es deturà | balandrejant | , commós pel balanceig intern d'un dubte vivíssim. Encara hi era a temps. | | els uns i abastarien els altres. Llavors es nuava la brusa a fi que no | balandregés | , es lligava les calces als turmells amb les betes de les espardenyes, es | | dues llums i a dins, penjat d'una biga hi havia un Crist blanc que es | balandrejava | suaument. Cap al tard, el Crist semblava una gota de llum sospesa en | | tots, Vilaret es tregué un paper de la butxaca. A Joan Antoni el cap li | balandrejava | com si anés en barca i li volgués venir mareig i les oïdes li sorollaven | | Pia restà com negada dins aquella munió baladrera i saberuda, que es | balandrejava | de paret a paret de la sala com una aigua dins un bot que es sacsés. | | boirines se l'emportaren... Era dintre el cupé d' una diligència que | balandrejava | suaument. Al seu costat hi havia un pagès d'una cara enorme, amb un | | —Oh! —respongué ella, tot mirant damunt la seva espatlla mentre ell es | balandrejava | al darrera nostre— perquè... perquè em temo que jo n'hi faig. —no us ho ha | | i un dia el petit Vicentet es veié amb un feix de diaris a plec de braç i | balandrejant | pels carrers. Era, de natural, despert i gens temerós; de seguida va | | que sàpiga res si tot just fa tres dies que vaig saltar a terra i encara | balandrejo | com si no m'hagués desembarcat? —Ai, perdona, perdona, noi! No tinc | | terrós, potetes d'un acabat perfecte, de miniatura, i orelles moixes, que | balandrejaven | a mercè del pas, com si estiguessin desarticulades de llur encaix o | | parsimoniosament, ella esgargamellant-se i el ruc petjant menut, menut i | balandrejant | les orelles moixes, aquelles veïnes es deien l'una a l'altra, | | més trasmudat. El rostre esdevé grotesc, el front s'arruga, el cap es | balandreja | , els peus vacil·len, les mans s'agiten, i tot el cos va d'ací d'allà | | á sembrarse per destruhirlas ó malmenarlas. Canta l' mariner quan, | balandrejant | son barco al impuls de las onas, fa las maniobras de bordo; canta l' | | posat en las canyas de las gramíneas altas, que la brisa fá | balandrejar | , y trobo sota de las pedras, lo hemíptero Odontoscelis fuliginosa | | Heliothis peltigera S· V·; fins en la falzía del surtidor s' hi | balandrejan | las de l' Eriopus Latreilli Dup·. Si de las orugas passém á las | | que l' doblegadís llí de prat (Linum angustifolium Hubs·) s' | balandreja | á la més petita bufada de ventitjol, y las semprevivas bordas | | ha lluytat y lluyta y lluytará per sa llibertat é independencia, fent | balandrejar | 'l trono de son opressor ab los acorts de l' himne de l' il·lustre capitá | | una amorosa pregaria, las canyas de prop del riu se | balandrejan | ufanas, y apar que tendres murmuran himnes de amor y | | Deflació i inflació. Recessió i superproducció. La nau avança | balandrejant | perillosament. La nova revisió tampoc no és satisfactòria. La nau volia | | déu que fos qui el topava. Té dotze potes, que totes li pengen | balandrejant | , i sis colls llarguíssims, i al capdamunt de cad'un una testa | | de Zetos el príncep, així també el cor a mi d'ací d'allà em | balandreja | , per si romandré amb el fill, guardant tota cosa segura, | | i el matrimoni palplantat guaitant l'estruç i la vicunya. | Balandrejant | bufa el carril, com d'unes oques la filera. La | | La llum ja guaita per la cambra, i vol encara l'ull | balandrejar | una mica. La ciutat es desvetlla fredolica, de boira | | . Estragó perd l'equilibri, per poc no cau. S'arrapa al braç de V., que es | balandreja | . Escolten, enganxats l'un amb l'altre, els ulls en els ulls)] Jo tampoc. | | se li acosta i aixeca el peu. Recolzats l'un amb l'altre, embolicats, es | balandregen | per l'escena. Finalment Vladimir reïx a calçar el peu d'Estragó)] Prova | | almenys. Per l'equilibri. E· —¿L'arbre? [(Vladimir fa l'arbre | balandrejant | -se)] V· [(aturant-se).] —Ara tu. [(Estragó | | , ara en l'alta nit, només evocant-lo, se li convertia en un vent que la | balandrejava | primer i acabava per traspassar-la de tan penetrant que el sentia, més | | ? Encara puc alçar aquesta taula. [(Va per alçar-la, i ell i taula es | balandregen | ).] Júlia. Cal dur-lo al llit de totes pasades. Jutge. | | poesia.)] Mestre: Tornava a Bellpuig pel camí vell, i el cotxe | balandrejava | com una tartana. O potser m'ho semblava a mi, només... Però hi havia |
|