Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al capçal del teu llit i toca, amb les mans trèmules, les mans	balbes	, de cec, vacil·lants, el teu cos, com volent reconéixer una
flonges i tebiones. [(Li allarga les d'ell.)] Aquí té les meves,	balbes	i adolorides. Vol apiadar-se'n? Júlia. [(Complaguda, però
les seves mans en les de Júlia.)] I tan poc que encara les tinc	balbes	. És extremadament cruel, Júlia! Júlia. [(Juntant les dues
ningú, va dir, Natàlia. XL Vaig pujar al pis com una mosca	balba	i, tot i que no volia anar-hi, i tot i que no volia dir res a
i, amb un geste de sacerdotesa, pren Agar suaument per la mà	balba	, i al tàlem d'Abraham l'acondueix. I la jove, sens
cos sostengueres a trenc d'alba, dolçament em prengueres la mà	balba	per conduir-me per camins de llum. Tu inundares de
la mare. Tres o quatre dies més tard, aquelles mans de joguina, tèbies i	balbes	d'incertitud del món que encara no coneixen, s'aferren amb una estranya
un vi daurat i suau; li passa el mocador pel front. Li fa posar les mans,	balbes	, en l'escalf de les seves. —I només per això ha vingut? —es plany ell
jo, jo m' hauría rigut d' ell al véurel tan entregat á aquella mosca-	balba	, xata, posturera y llampant com las Marcolfas de qui s' apartava, Deu me
—Per què, capellanet? —vaig fer jo, ofès. —I semblava una mosqueta	balba	! —No es burli de mi. Tingui'm pietat. Escolti'm. Per què fuig? Creu
el meu coixí, dintre el meu cervell, a l'entorn del meu cor i on quedava	balba	, presonera com una mosca indefensa, la meva pobreta voluntat! Vaig
teu en l'aire humit i lívid i el voldries recollir amb les teves mans	balbes	, però amb la primera lluïssor daurada de l'aire el teu propi alè et
la feixugor dels anys o el fred del clima, tornant-me	balbes	les rendides ales; podrien, si fos meu i no d'aquella
Quan arriba una ànima, pobreta, tota nua, perquè ha perdut el seu cos, i	balba	de fred, Déu la mira, rient sota la seva barba, però fent la babarota:
rosari després d'una má molçuda... La má de la nina és	balba	de fret: entre 'ls olius baixa el sol més discret;
davant del temple, en el qual els músics de la banda s'escalfen les mans	balbes	i agafen bufera per la cercavila. I tot seguit guspiregen els altres. A
les terres catalanes no seran reunides en un sol feix que per les mans ja	balbes	del bon rei Martí, pocs anys abans del Compromís de Casp. I àdhuc així
/Diari\, d'Eugènia de Guerin. Contra els tantejaments	balbs	del laicisme lúcid, freturós d'arrelament i de tradició, mendicant
surten com folles a la desbandada, perduda l'esma? Pobres formigues	balbes	d'enteniment, joguina de forces obscures que us menen com els plau, a
extrema fredor que esmorteix la pensa, com flama en el vent mig atuïda,	balbes	en el cor les il·lusions i les esperances; avui, tot d'un plegat, una
els havia despullats del gran mantell de fulles i en el cel inclement,	balbs	, aixecaven les branques ertes. Sols tu podies encara rumbejar la gran
mateixa, de bon matí la gelada rispa que dóna piulots i fa les mans	balbes	, i al migdia el sol crema com al pic de l'estiu, i així que el sol és
tibat les cordes, i el vent, que mossega les orelles i torna les mans	balbes	, s'entreté fent dansar les fulles seques. Sinistra sardana sense goig ni
la gebrada emmantellant els camps, piulots a les orelles, les mans	balbes	, ocells arrupits pels branquillons enfarinats, olor delitosa de pólvora
li passava per tot arreu, travessant-li la pell i ficant-se-li al cor.	Balb	de peus i de mans, en va la Pastorella, més avesada als freds
freda: freda més que tot. Els peuets se li glaçaven, al pobret Valentí,	balbs	que apenes se'n sentia. Quan va veure que tots els seus crits es perdien,
i en Valentí era tan petit! Els peus no els podia fer anar de tant	balbs	, encarcarats com bastons; les mans les tenia ertes. Tots els seus
Aviat el Desembre espolsarà els fruits damunt de la terra i les pagesetes	balbes	plegaran la collita i els tórts hauran fuit. Mes aleshores els ordis i
feridura; amb aquell cascavell del ciclista a les fosques com els sentits	balbs	del malalt que no es retroba! El segon avís fou el dia que el Continental
s'atura, palpitant, sobre els vidres de la meva finestra, i, terrosa i	balba	com una mà de mort, tusta amb tremoloses estremituds... trap, trap...
Avui deu haver gelat. Brrr!... mireu, jo no puc fer l'ou: tinc les mans	balbes	. Oi, quin fred? Ambdós rigueren i provaren de fer l'ou amb les mans. No,
no la vaig sentir. Vaig continuar fred, abstret per les meves cabòries,	balb	i sord i cec per a tot agent exterior. Però un dia, en què, anant des de
contacte va esgarrifar-se de cap a peus, se redreçà i, apartant amb mà	balba	, insegura, els cabells, que li cobrien el rostre, se va acarar amb mi.
havia deixat òrfens de la seva clara i amorosa contemplació del món i les	balbes	ales del meu esperit no tenien virior per a remuntar-me a l'antiga
la debilitat, s'inclina mig dormida sobre el si del vell xaruc, del vell	balb	i enfredorit que, amb el seu còs retut per l'infortuni, amb les mans
cos i el braç sobre la fusta i mira d'agafar-me amb les puntes dels dits	balbes	un botó de l'abric. Té el cap mig caigut i fa una ganyota que vol ésser
i muntanyes que tot just s'endevinen colgats i xops d'aigualera dins la	balba	i fina blavor que embolcalla l'hora primerenca. Sense adonar-me'n m'he
agafen la primera arma trobadissa i fan cap a la plaça on el batlle, a la	balba	claror de la celístia i voltat d'esglai i confusió, es posa a fer de
materialíssim l'agitava. Ja entrava la claror per les finestres, grisa i	balba	. Joan Antoni havia tornat altra vegada prop la morta. Havia aixecat el
ells, encara hi tocava el sol, però no semblava d'istiu, tenia una llum	balba	i trista travessant l'aire fred. Començaren a davallar, el camí passava
era, ben segur, l'única d'ànim tranquil que allà hi havia; si aquella	balba	mà reial cap cosa feia germinar dins el seu pensament, ella mateixa
gran rei... Però Tallafer saltà, més declamatori encara: —¿El dit	balb	d'un moribund sabria per ventura esborrar les voluntats que la meva
atrapat un follet incaut i l'havia amanyogat mortalment; els altres,	balbs	de pànic, havien anat finant sota la fúria del savi destorbat. Oh,
terra. Ja no poden més, ja els anys els bleguen l'espinada, ja les mans	balbes	no tenen quasi palp, ja als ulls hi tenen un tel que els esborra els
mena de voluptuosa contracció de serp. No veiem res; caminem a palpons,	balbs	, sens esma. La mula es para a cada pas amb la cua entre les potes, i el
jo a Cannes a deslliurar-la i fer-la feliç...? És clar que jo no era	balb	i que a tot li responia a to: que la feina, que no podia anar-hi,
Tenia el cap torçat, en la faç una ganyota horrible, tots els membres	balbs	i amollats com els d'un cadàver. Sense perdre temps li descordo l'abric i
amb la boca oberta, erta la paraula en la cavernosa gola, els llavis	balbs	, immòbils. S'acabava de morir! Quan vingueren a vestir-lo els de la
passió suscitava en ella tantes gràcies no les podia moure en l'ànima	balba	de la Lluïsa, i en llur erta reserva sentia la repulsa d'un refús que, no
aquelles hores d'opció que li concedia el destí les seves mans restaren	balbes	, el seu pensament va divagar perdut. ¿Què has fet del tresor de la teva

Pàgina 1 (de 6)

50 següents