×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb balb |
Freqüència total: 265 |
CTILC1 |
al capçal del teu llit i toca, amb les mans trèmules, les mans | balbes | , de cec, vacil·lants, el teu cos, com volent reconéixer una | flonges i tebiones. [(Li allarga les d'ell.)] Aquí té les meves, | balbes | i adolorides. Vol apiadar-se'n? Júlia. [(Complaguda, però | les seves mans en les de Júlia.)] I tan poc que encara les tinc | balbes | . És extremadament cruel, Júlia! Júlia. [(Juntant les dues | ningú, va dir, Natàlia. XL Vaig pujar al pis com una mosca | balba | i, tot i que no volia anar-hi, i tot i que no volia dir res a | i, amb un geste de sacerdotesa, pren Agar suaument per la mà | balba | , i al tàlem d'Abraham l'acondueix. I la jove, sens | cos sostengueres a trenc d'alba, dolçament em prengueres la mà | balba | per conduir-me per camins de llum. Tu inundares de | la mare. Tres o quatre dies més tard, aquelles mans de joguina, tèbies i | balbes | d'incertitud del món que encara no coneixen, s'aferren amb una estranya | un vi daurat i suau; li passa el mocador pel front. Li fa posar les mans, | balbes | , en l'escalf de les seves. —I només per això ha vingut? —es plany ell | jo, jo m' hauría rigut d' ell al véurel tan entregat á aquella mosca- | balba | , xata, posturera y llampant com las Marcolfas de qui s' apartava, Deu me | —Per què, capellanet? —vaig fer jo, ofès. —I semblava una mosqueta | balba | ! —No es burli de mi. Tingui'm pietat. Escolti'm. Per què fuig? Creu | el meu coixí, dintre el meu cervell, a l'entorn del meu cor i on quedava | balba | , presonera com una mosca indefensa, la meva pobreta voluntat! Vaig | teu en l'aire humit i lívid i el voldries recollir amb les teves mans | balbes | , però amb la primera lluïssor daurada de l'aire el teu propi alè et | la feixugor dels anys o el fred del clima, tornant-me | balbes | les rendides ales; podrien, si fos meu i no d'aquella | Quan arriba una ànima, pobreta, tota nua, perquè ha perdut el seu cos, i | balba | de fred, Déu la mira, rient sota la seva barba, però fent la babarota: | rosari després d'una má molçuda... La má de la nina és | balba | de fret: entre 'ls olius baixa el sol més discret; | davant del temple, en el qual els músics de la banda s'escalfen les mans | balbes | i agafen bufera per la cercavila. I tot seguit guspiregen els altres. A | les terres catalanes no seran reunides en un sol feix que per les mans ja | balbes | del bon rei Martí, pocs anys abans del Compromís de Casp. I àdhuc així | /Diari\, d'Eugènia de Guerin. Contra els tantejaments | balbs | del laicisme lúcid, freturós d'arrelament i de tradició, mendicant | surten com folles a la desbandada, perduda l'esma? Pobres formigues | balbes | d'enteniment, joguina de forces obscures que us menen com els plau, a | extrema fredor que esmorteix la pensa, com flama en el vent mig atuïda, | balbes | en el cor les il·lusions i les esperances; avui, tot d'un plegat, una | els havia despullats del gran mantell de fulles i en el cel inclement, | balbs | , aixecaven les branques ertes. Sols tu podies encara rumbejar la gran | mateixa, de bon matí la gelada rispa que dóna piulots i fa les mans | balbes | , i al migdia el sol crema com al pic de l'estiu, i així que el sol és | tibat les cordes, i el vent, que mossega les orelles i torna les mans | balbes | , s'entreté fent dansar les fulles seques. Sinistra sardana sense goig ni | la gebrada emmantellant els camps, piulots a les orelles, les mans | balbes | , ocells arrupits pels branquillons enfarinats, olor delitosa de pólvora | li passava per tot arreu, travessant-li la pell i ficant-se-li al cor. | Balb | de peus i de mans, en va la Pastorella, més avesada als freds | freda: freda més que tot. Els peuets se li glaçaven, al pobret Valentí, | balbs | que apenes se'n sentia. Quan va veure que tots els seus crits es perdien, | i en Valentí era tan petit! Els peus no els podia fer anar de tant | balbs | , encarcarats com bastons; les mans les tenia ertes. Tots els seus | Aviat el Desembre espolsarà els fruits damunt de la terra i les pagesetes | balbes | plegaran la collita i els tórts hauran fuit. Mes aleshores els ordis i | feridura; amb aquell cascavell del ciclista a les fosques com els sentits | balbs | del malalt que no es retroba! El segon avís fou el dia que el Continental | s'atura, palpitant, sobre els vidres de la meva finestra, i, terrosa i | balba | com una mà de mort, tusta amb tremoloses estremituds... trap, trap... | Avui deu haver gelat. Brrr!... mireu, jo no puc fer l'ou: tinc les mans | balbes | . Oi, quin fred? Ambdós rigueren i provaren de fer l'ou amb les mans. No, | no la vaig sentir. Vaig continuar fred, abstret per les meves cabòries, | balb | i sord i cec per a tot agent exterior. Però un dia, en què, anant des de | contacte va esgarrifar-se de cap a peus, se redreçà i, apartant amb mà | balba | , insegura, els cabells, que li cobrien el rostre, se va acarar amb mi. | havia deixat òrfens de la seva clara i amorosa contemplació del món i les | balbes | ales del meu esperit no tenien virior per a remuntar-me a l'antiga | la debilitat, s'inclina mig dormida sobre el si del vell xaruc, del vell | balb | i enfredorit que, amb el seu còs retut per l'infortuni, amb les mans | cos i el braç sobre la fusta i mira d'agafar-me amb les puntes dels dits | balbes | un botó de l'abric. Té el cap mig caigut i fa una ganyota que vol ésser | i muntanyes que tot just s'endevinen colgats i xops d'aigualera dins la | balba | i fina blavor que embolcalla l'hora primerenca. Sense adonar-me'n m'he | agafen la primera arma trobadissa i fan cap a la plaça on el batlle, a la | balba | claror de la celístia i voltat d'esglai i confusió, es posa a fer de | materialíssim l'agitava. Ja entrava la claror per les finestres, grisa i | balba | . Joan Antoni havia tornat altra vegada prop la morta. Havia aixecat el | ells, encara hi tocava el sol, però no semblava d'istiu, tenia una llum | balba | i trista travessant l'aire fred. Començaren a davallar, el camí passava | era, ben segur, l'única d'ànim tranquil que allà hi havia; si aquella | balba | mà reial cap cosa feia germinar dins el seu pensament, ella mateixa | gran rei... Però Tallafer saltà, més declamatori encara: —¿El dit | balb | d'un moribund sabria per ventura esborrar les voluntats que la meva | atrapat un follet incaut i l'havia amanyogat mortalment; els altres, | balbs | de pànic, havien anat finant sota la fúria del savi destorbat. Oh, | terra. Ja no poden més, ja els anys els bleguen l'espinada, ja les mans | balbes | no tenen quasi palp, ja als ulls hi tenen un tel que els esborra els | mena de voluptuosa contracció de serp. No veiem res; caminem a palpons, | balbs | , sens esma. La mula es para a cada pas amb la cua entre les potes, i el | jo a Cannes a deslliurar-la i fer-la feliç...? És clar que jo no era | balb | i que a tot li responia a to: que la feina, que no podia anar-hi, | Tenia el cap torçat, en la faç una ganyota horrible, tots els membres | balbs | i amollats com els d'un cadàver. Sense perdre temps li descordo l'abric i | amb la boca oberta, erta la paraula en la cavernosa gola, els llavis | balbs | , immòbils. S'acabava de morir! Quan vingueren a vestir-lo els de la | passió suscitava en ella tantes gràcies no les podia moure en l'ànima | balba | de la Lluïsa, i en llur erta reserva sentia la repulsa d'un refús que, no | aquelles hores d'opció que li concedia el destí les seves mans restaren | balbes | , el seu pensament va divagar perdut. ¿Què has fet del tresor de la teva |
|