Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
balbucejar V 139 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb balbucejar Freqüència total:  139 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ha obert la porta, es dreça amb la porra a la mà. —Aquest... aquest... —balbuceja la dona sense poder trobar les paraules. Però el guàrdia ja s'ha fet
tota coacció a la seva llibertat anorrea la seva naturalesa. —Bé, jo... —balbuceja ell, més bocabadat que mai. —Xt, que prossegueix! Però ara ja no està sol,
mi —diu la noia al seu darrera—. A ella no li importa. —No... —balbuceja la dona. I ell fa: —Parlem... Més val parlar. —De què? —pregunta
argila. —Ja no hi és —diu—. No hi serà més. —Morta? —balbuceja ell. —Li va tocar a ella —explica l'altre—. Quan ens enxampen sempre en
entre la mainada d'uns gitanos que acampen sota el pont, la qual balla i balbuceja tot de mentides rutilants davant aquella dona blanca, vestida com una
de rectors amb col·leccionistes americans. Mossèn Joan es torna vermell: balbuceja una felicitació a l'amo Muntanyola; la veu li tremola en adreçar-se a
: l'adoloriment que li traslluu al rostre. I se'n desdiu, vençut. —No res —balbuceja. —Ja t'he dit que sóc un salvatge i no estic fet a tractar amb persones
encès de galtes; un tros de beta de l'escapulari li surt del coll. —Oh! —balbuceja,— m'havia caigut el tovalló i... Però Angelina el mira amb la duresa de
dolçament. L'altra va per sortir, però vacil·la; es tomba a poc a poc i balbuceja amb veu que li tremola: —És... que jo no vull pas anar-me'n. —
clarors més radiants. L'oncle Llibori s'està molt neguitós a la cadira; balbuceja compliments desgraciats, i les flametes dels ulls li pampalluguegen rera
la seva dona; no s'havien parlat mai. Encara no prou ben retornada, Laura balbucejà una paraula amable i de seguida compadí aquell grup encongit. Jaume,
però el fred i el tremolor se li apoderen de les mans i les cames; li fa balbucejar mots indestriables. Resta així, confusa, inerme davant els dos germans
freda, amorosidora de l'ardentor dels polsos. —No vull pas anar-me'n —balbuceja. —No me n'he volgut anar mai! Surt Tomàs, enèrgic com un home valent, els
minyó. Sovint li demanava comptes, i el llevantí empal·lidia. Tot era balbucejar o fer magarrufes. Era un moment de pànic que no tenia conseqüències.
compreneu?... fa els homes germans, no? Dic això atropelladament, ho balbucejo, apunto i no acabo. Tot jo cremo. —Pardon, no puc fer res per vós.
la incessant bonior de l'anar i venir dels cotxes. Cosme, enterbolit, balbucejà: "Sóc a París!" La sirena d'un petit vaixell fluvial s'allargà i
quedat silenciosos; només Josep s'agitava en la falda de la cambrera i balbucejava paraules incomprensibles. La realitat s'imposava de nou: l'home feble
i li era insuportable imaginar que ella el pogués trair. —L'altre? —balbucejà ferit, amb veu ronca, estremida—. Així et penses que és d'aquestes que
i meva la revenja!" Així Satan; i així el vellard Anarca, balbucejant i descompost el rostre, li contestà: "Estranger, et conec; ets
i decidida. "Si mai en la meva vida faig una acció digna d'un home —balbucejà mirant el guerrer implacable i desesperat—, és a ell que la deuré..."
. —Què és aquest tret de pistola? —No ho sé..., no ho sé... —balbucejà empenyent-me dolçament enrera. Zorbàs, del seu llit estant, esclatà a
el braç i el va passar entorn del seu coll inclinat. Els seus llavis balbucejaren: —Canavaro meu... oh Canavaro meu... El crucifix d'os lliscà del coixí,
peu a l'aire, a punt d'arrencar a córrer. —I de l'Esperit Sant! —balbucejà l'abat tot arremangant-se l'hàbit. El tercer tronc era un pi enorme. Tot
-li les mentides del Bord. —Sí, sí, és veritat —insistia el Bord, tot balbucejant, amb el tremolor nerviós que el caracteritzava. I aquí va passar una cosa
Tot primer semblava que no hi hagués ningú. Només l'or de l'altar balbucejava. Després dels borbolls de la pregària s'alçà el "Déu vos
. El pastem a casa i jo faig d'hostaler, de manera que... —Ja, ja —balbucejava sant Pere, una mica avergonyit d'abandonar el règim ordinari. Havent
testimonis a la desfloració de la contraent. —Suposo que aquí... —vaig balbucejar espantada. —Estem a casa de moros civilitzats. Malgrat la importància que
com per dissimular el seu constant desig de riure. —Jo no sé si he de... —balbucejava Carme, encara. Per fi intervingué Elvira. Tot adoptant de sobte un aire
en dos galls de Nadal que s'han perdut del ramat. Per fi, un d'ells va balbucejar: —Ja ens dispensarà... —Passin, passin —féu l'Elvira, sense esma. Després,
els motllos lingüístics castellans, més aviat que parlar barbotegen i balbucegen. En els pitjors d'ells el català és una mena de castellà disfressat; els
. És de nit. Aloma veu que ha plorat. Ella, que no sap gairebé ni riure? Balbuceja amb el cap cot. —No sé perquè ens ha de fer passar aquesta ànsia.—
Els seus sentiments han estat pregonament ferits i és rancorosa. —Aloma —balbuceja Robert, mirant-la de fit a fit; tot canviat de pocs dies enrera,— me'n
caos de la matèria, el zero absolut!... —Viure segons el nostre esperit? —balbucejà Vallclara. —Vós acabeu de dir-ho: viure segons el nostre propi
li somrigué sense comprendre. Quan es féu càrrec de la pregunta, balbucejà: —Porteu-me una copa de Màlaga...— I fou a través d'aquella copa, de
, no te n'hauria parlat ni mig mot. Me n'hauria guardat com d'escaldar-me —balbucejava Víctor Melifel amb un trèmolo d'emoció a la veu. —Voleu callar,
com si revingués d'un somni daurat, i encara amb l'atenció mal desperta balbucejà: —Què vols dir? —August estimat —reprengué Germinal.— Sé com has sofert,
—Què voleu, Martel? Teniu set?— Martel feia molts esforços per arribar a balbucejar algun mot, i li va costar molt de fer-se comprendre... —Si us plau... si
tingui?... Crec possible que abusi de la vostra benevolença... "Ai, com balbuceges, com t'enfarfolles, agosarat entrevistador", em dic en veu baixa. La
amb els ulls humits, va allargar una mà ampla, penedida, i digué, balbucejant, que d'ell, a les bones, se'n podia treure el que es volgués. S'inicià
—l'incita en Pep, aixecant-se. —Don Jesús ho diria a casa —prova de balbucejar en Roc. —No en sap aquest, de fer campana —afegeix en Pere amb menyspreu—.
mestre; voldria dir-ho tot d'una vegada, però la indignació el dificulta. Balbuceja: —"Él, ha sido..." Ja no pot ni li deixen dir res més. Aquell
amb un esforç la timidesa i, atordit com si parlés enmig d'una tempestat, balbucejà a l'orella de l'Alícia: —Si jo fos un altre, prou et demanaria si vols
¿què sabria mai del seu Josep dels tres o quatre anys, de llavors que balbucejava els primers diàlegs amb temps de verb mal aplicat? ¿I quan va estar
Barcelona amb l'excusa del batxillerat. —I, doncs tu, què?... vull dir... —balbucejà com temerós d'ésser improcedent... —Sí, sí, ja pots figurar-t'ho. Estava
, que el promès acabava de passar-li al dit. —T'agrada, de debò? —balbucejà l'Albert, amb unció, com si fos el primer mortal que exhalés aquesta
espurna, no va ser pas de durada. Primer va semblar que s'animaven, que balbucejaven, que bregaven per rompre el seu silenci eixarreït, però després d'uns
i també el repicó. A la fi, treballosament, va poder parlar el Gran Mort. Balbucejava, li tremolava la veu, somicava, pidolava: —Oh, dansaires únics, savis
de música de l'oncle i escoltar la tonada antiga, banal i dolça que balbucejava el rovellat cilindre. Una manera de ser tan partida, tan diversament
-te, però te n'has anat tan de pressa... A més, he quedat aclaparat... —balbucejà. "Ara et darà una explicació, però l'engegaré a rodar", pensava jo
gratuït però sagrat; la dona, se l'havia triada ell... —Sí, la casa —va balbucejar—, la casa... En Tau també ha pensat en això. La casa ens darà per pagar-

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »