 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb balbucejar |
Freqüència total: 139 |
CTILC1 |
| ha obert la porta, es dreça amb la porra a la mà. —Aquest... aquest... — | balbuceja | la dona sense poder trobar les paraules. Però el guàrdia ja s'ha fet | | tota coacció a la seva llibertat anorrea la seva naturalesa. —Bé, jo... — | balbuceja | ell, més bocabadat que mai. —Xt, que prossegueix! Però ara ja no està sol, | | mi —diu la noia al seu darrera—. A ella no li importa. —No... — | balbuceja | la dona. I ell fa: —Parlem... Més val parlar. —De què? —pregunta | | argila. —Ja no hi és —diu—. No hi serà més. —Morta? — | balbuceja | ell. —Li va tocar a ella —explica l'altre—. Quan ens enxampen sempre en | | entre la mainada d'uns gitanos que acampen sota el pont, la qual balla i | balbuceja | tot de mentides rutilants davant aquella dona blanca, vestida com una | | de rectors amb col·leccionistes americans. Mossèn Joan es torna vermell: | balbuceja | una felicitació a l'amo Muntanyola; la veu li tremola en adreçar-se a | | : l'adoloriment que li traslluu al rostre. I se'n desdiu, vençut. —No res — | balbuceja | . —Ja t'he dit que sóc un salvatge i no estic fet a tractar amb persones | | encès de galtes; un tros de beta de l'escapulari li surt del coll. —Oh! — | balbuceja | ,— m'havia caigut el tovalló i... Però Angelina el mira amb la duresa de | | dolçament. L'altra va per sortir, però vacil·la; es tomba a poc a poc i | balbuceja | amb veu que li tremola: —És... que jo no vull pas anar-me'n. — | | clarors més radiants. L'oncle Llibori s'està molt neguitós a la cadira; | balbuceja | compliments desgraciats, i les flametes dels ulls li pampalluguegen rera | | la seva dona; no s'havien parlat mai. Encara no prou ben retornada, Laura | balbucejà | una paraula amable i de seguida compadí aquell grup encongit. Jaume, | | però el fred i el tremolor se li apoderen de les mans i les cames; li fa | balbucejar | mots indestriables. Resta així, confusa, inerme davant els dos germans | | freda, amorosidora de l'ardentor dels polsos. —No vull pas anar-me'n — | balbuceja | . —No me n'he volgut anar mai! Surt Tomàs, enèrgic com un home valent, els | | minyó. Sovint li demanava comptes, i el llevantí empal·lidia. Tot era | balbucejar | o fer magarrufes. Era un moment de pànic que no tenia conseqüències. | | compreneu?... fa els homes germans, no? Dic això atropelladament, ho | balbucejo | , apunto i no acabo. Tot jo cremo. —Pardon, no puc fer res per vós. | | la incessant bonior de l'anar i venir dels cotxes. Cosme, enterbolit, | balbucejà | : "Sóc a París!" La sirena d'un petit vaixell fluvial s'allargà i | | quedat silenciosos; només Josep s'agitava en la falda de la cambrera i | balbucejava | paraules incomprensibles. La realitat s'imposava de nou: l'home feble | | i li era insuportable imaginar que ella el pogués trair. —L'altre? — | balbucejà | ferit, amb veu ronca, estremida—. Així et penses que és d'aquestes que | | i meva la revenja!" Així Satan; i així el vellard Anarca, | balbucejant | i descompost el rostre, li contestà: "Estranger, et conec; ets | | i decidida. "Si mai en la meva vida faig una acció digna d'un home — | balbucejà | mirant el guerrer implacable i desesperat—, és a ell que la deuré..." | | . —Què és aquest tret de pistola? —No ho sé..., no ho sé... — | balbucejà | empenyent-me dolçament enrera. Zorbàs, del seu llit estant, esclatà a | | el braç i el va passar entorn del seu coll inclinat. Els seus llavis | balbucejaren | : —Canavaro meu... oh Canavaro meu... El crucifix d'os lliscà del coixí, | | peu a l'aire, a punt d'arrencar a córrer. —I de l'Esperit Sant! — | balbucejà | l'abat tot arremangant-se l'hàbit. El tercer tronc era un pi enorme. Tot | | -li les mentides del Bord. —Sí, sí, és veritat —insistia el Bord, tot | balbucejant | , amb el tremolor nerviós que el caracteritzava. I aquí va passar una cosa | | Tot primer semblava que no hi hagués ningú. Només l'or de l'altar | balbucejava | . Després dels borbolls de la pregària s'alçà el "Déu vos | | . El pastem a casa i jo faig d'hostaler, de manera que... —Ja, ja — | balbucejava | sant Pere, una mica avergonyit d'abandonar el règim ordinari. Havent | | testimonis a la desfloració de la contraent. —Suposo que aquí... —vaig | balbucejar | espantada. —Estem a casa de moros civilitzats. Malgrat la importància que | | com per dissimular el seu constant desig de riure. —Jo no sé si he de... — | balbucejava | Carme, encara. Per fi intervingué Elvira. Tot adoptant de sobte un aire | | en dos galls de Nadal que s'han perdut del ramat. Per fi, un d'ells va | balbucejar | : —Ja ens dispensarà... —Passin, passin —féu l'Elvira, sense esma. Després, | | els motllos lingüístics castellans, més aviat que parlar barbotegen i | balbucegen | . En els pitjors d'ells el català és una mena de castellà disfressat; els | | . És de nit. Aloma veu que ha plorat. Ella, que no sap gairebé ni riure? | Balbuceja | amb el cap cot. —No sé perquè ens ha de fer passar aquesta ànsia.— | | Els seus sentiments han estat pregonament ferits i és rancorosa. —Aloma — | balbuceja | Robert, mirant-la de fit a fit; tot canviat de pocs dies enrera,— me'n | | caos de la matèria, el zero absolut!... —Viure segons el nostre esperit? — | balbucejà | Vallclara. —Vós acabeu de dir-ho: viure segons el nostre propi | | li somrigué sense comprendre. Quan es féu càrrec de la pregunta, | balbucejà | : —Porteu-me una copa de Màlaga...— I fou a través d'aquella copa, de | | , no te n'hauria parlat ni mig mot. Me n'hauria guardat com d'escaldar-me — | balbucejava | Víctor Melifel amb un trèmolo d'emoció a la veu. —Voleu callar, | | com si revingués d'un somni daurat, i encara amb l'atenció mal desperta | balbucejà | : —Què vols dir? —August estimat —reprengué Germinal.— Sé com has sofert, | | —Què voleu, Martel? Teniu set?— Martel feia molts esforços per arribar a | balbucejar | algun mot, i li va costar molt de fer-se comprendre... —Si us plau... si | | tingui?... Crec possible que abusi de la vostra benevolença... "Ai, com | balbuceges | , com t'enfarfolles, agosarat entrevistador", em dic en veu baixa. La | | amb els ulls humits, va allargar una mà ampla, penedida, i digué, | balbucejant | , que d'ell, a les bones, se'n podia treure el que es volgués. S'inicià | | —l'incita en Pep, aixecant-se. —Don Jesús ho diria a casa —prova de | balbucejar | en Roc. —No en sap aquest, de fer campana —afegeix en Pere amb menyspreu—. | | mestre; voldria dir-ho tot d'una vegada, però la indignació el dificulta. | Balbuceja | : —"Él, ha sido..." Ja no pot ni li deixen dir res més. Aquell | | amb un esforç la timidesa i, atordit com si parlés enmig d'una tempestat, | balbucejà | a l'orella de l'Alícia: —Si jo fos un altre, prou et demanaria si vols | | ¿què sabria mai del seu Josep dels tres o quatre anys, de llavors que | balbucejava | els primers diàlegs amb temps de verb mal aplicat? ¿I quan va estar | | Barcelona amb l'excusa del batxillerat. —I, doncs tu, què?... vull dir... — | balbucejà | com temerós d'ésser improcedent... —Sí, sí, ja pots figurar-t'ho. Estava | | , que el promès acabava de passar-li al dit. —T'agrada, de debò? — | balbucejà | l'Albert, amb unció, com si fos el primer mortal que exhalés aquesta | | espurna, no va ser pas de durada. Primer va semblar que s'animaven, que | balbucejaven | , que bregaven per rompre el seu silenci eixarreït, però després d'uns | | i també el repicó. A la fi, treballosament, va poder parlar el Gran Mort. | Balbucejava | , li tremolava la veu, somicava, pidolava: —Oh, dansaires únics, savis | | de música de l'oncle i escoltar la tonada antiga, banal i dolça que | balbucejava | el rovellat cilindre. Una manera de ser tan partida, tan diversament | | -te, però te n'has anat tan de pressa... A més, he quedat aclaparat... — | balbucejà | . "Ara et darà una explicació, però l'engegaré a rodar", pensava jo | | gratuït però sagrat; la dona, se l'havia triada ell... —Sí, la casa —va | balbucejar | —, la casa... En Tau també ha pensat en això. La casa ens darà per pagar- |
|
