DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
balcó M 3821 oc.
balco SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb balcó Freqüència total:  3823 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la
que el pare de Mila havia baixat molts anys abans de la garriga; amb el balcó una mica en ruïna, però encara amb els seus testos on a la primavera
modificacions introduïdes, a penes es pot reconèixer l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre del pis per donar més llum a
escoltant veus familiars que, des de les pedres, des de les cases, per balcons i terrats, el saludessin joiosament, com si en totes i en cadascuna
de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest art, competia
tard Mila del Santo recollia les seves labors i regava les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després sortia al portal, on Mila
llit en les nits de festa per veure si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull
festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó, i en nom del seu promès li dedicaren belles cançons. A Mila, en les
estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La mare de Mila sortí al balcó i cridà sa filla. Mila continuà sense moure's, com enfonsada en un somni
una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta
a la mà com si volgués acariciar-la. A poc a poc va anar acostant-se al balcó, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el
i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades. Pels
passat, portà una altra cardina a la professora. La col·locaren vora el balcó com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a amollar. Llavors la
promesos; esperen les nits en què l'alegre ronda s'aturarà sota els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella
sentia que no hauria respectat res. Enfront de casa d'ella s'aturà. El balcó era tancat, i tot l'edifici, embolcallat en el silenci. Va estar una
ardent, obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat tot en una
tranquil, alliberat de cop de tot el seu neguit. De primer la va veure al balcó. Es quedà mirant-la una estona en la fosca —la seva cara era una taca
el seu ritme acostumat. En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat,
un de net, senzill, amb ratlles blaves i blanques—, s'havia assegut al balcó segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser cosint a la
alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va
a la seva fi prematura. Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'esfullaven; les fulles queien lentament, com si fossin el
passat aquells dies pel carrer i àdhuc mirat diverses vegades vers el balcó de Mila. Ella, en l'estat d'alarma en què vivia, ho relacionà a l'instant
amunt de la de Mila, on aquesta, arribada l'hora, la podia veure des del balcó. Esperarien, abans que tot, que la mare de Mila ja fos al llit i, en segon
i mira que no quedi res a fora. Mila s'aixecà abans d'acabar i sortí al balcó. Tornà al cap de poc i ajudà sa mare en els quefers domèstics. Acabat
d'una estranya feixuguesa. Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa massa d'ombres i il·luminà
respost sempre amb brevetat, amb les paraules precises. Mila tancà el balcó i tornà a dintre. Sa mare s'allunyava cap al seu dormitori. Estava
sens dubte la mare s'havia ja ficat al llit. Mila sortí de bell nou al balcó, obrint-lo amb cautela, i tancà darrera seu. L'aire semblava més espès,
profunda remor sobre el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes del balcó s'obriren com forçades per una mà invisible; a l'interior, les cortines
s'aturés de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i continuà a l'exterior, esperant. La calma s'havia restablert, i era una
porta entreveié confusament la figura de tia Càndia que mirava cap al balcó. Mila obrí amb precaució; comprovà si sa mare ja era al llit i guanyà
que solia fer-ho en els seus estats d'excitació. Tornà a beure i sortí al balcó. La taverna —el que més l'havia preocupat— ja era tancada feia estona.
en repòs; només ací i allà jugaven infants pàl·lids als portals o als balcons, pels carrers estrets on no arribava mai el sol. De nits tot s'animava
/(Ophélie)\. En el suau capvespre hivernal, drets al balcó, Quim Bisa i Sileta conversaven. El sol del ponent daurava els camps; els
posar els nens en un angle del menjador, on no hi hagués perill. Pels balcons es veien banderes angleses i franceses. La gent saludava amb el puny clos
y sus actos\, hi ha, a mà esquerra, uns milicians que pengen al balcó d'una casa un rètol que diu: /Todas las armas al frente\, i a mà
tard. Baixem a Lesseps: foscor, poc trànsit. Abans d'anar al llit obro el balcó que dóna al mar. Una gran lluna d'argent en la nit de maig; un rossinyol
mig del carrer, parlaven amb uns senyors. El doctor Cortada ha sortit al balcó, alçat el coll de l'abric, amb la cara ensonyada. La lluna es reflectia
esglesiola d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La rectoria —balcó modern argentat, detonant— té les portes closes. Sembla mentida que
Però hi ha una unció vivíssima en la cambra silenciosa on, enllà del balcó, se senten els crits i els sorolls de la plaça. 23 març.
a la plaça, on el sol espetega amb força i les cases són més alegres, amb balcons i tribunes oberts, els baixos plens de botigues i de tavernes on
que semblen aprofundir els llums escassos i dèbils penjats entre els balcons. Més amunt, ni això. La nit és una taca negra i intensa, sense més
la casa és tota de color beix amb ribets blau cel que volten finestres i balcons. Sobre cada balcó hi ha, pintat, un gran gerro de flors blanques, sobre
color beix amb ribets blau cel que volten finestres i balcons. Sobre cada balcó hi ha, pintat, un gran gerro de flors blanques, sobre les finestres del
adonar-se'n. Els saraus duraven fins a la matinada, es tancaven els balcons perquè no entrés la claror del dia i els criats posaven espelmes noves a
d'un cavall, una porta que s'obria el feia saltar del llit. Corria al balcó i veia només les branques dels tells i el cel rosat sobre la blava línia
havia estat convertida, probablement en temps de Pere Grau, en balcó. Orientada a sud-oest rebia una llum constant i daurada. No era encara ni
tant i tan seguit que vaig arribar a odiar-la. Era inútil que obrissis el balcó, que deixessis caure llibres a terra, que tanquessis amb estrèpit una
Magdalena feia conversa a baix a l'entrada, les seves veus es sentien pel balcó obert, amb la dida i les minyones. Jeroni podia contemplar, a cor què
què no es sentí salvat i segur a la seva cambra bigarrada, amb el gran balcó obert al paisatge que persistia sempre com un fons únic de tot allò que
arrossegaven els serrells per terra. A la cambra, mal il·luminada per un balcó estretíssim, hi havia un llit, una taula de despatx, una banyera de

  Pàgina 1 (de 77) 50 següents »