Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al	balcó	, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la
que el pare de Mila havia baixat molts anys abans de la garriga; amb el	balcó	una mica en ruïna, però encara amb els seus testos on a la primavera
modificacions introduïdes, a penes es pot reconèixer l'antic edifici. El	balcó	fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre del pis per donar més llum a
escoltant veus familiars que, des de les pedres, des de les cases, per	balcons	i terrats, el saludessin joiosament, com si en totes i en cadascuna
de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el	balcó	a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest art, competia
tard Mila del Santo recollia les seves labors i regava les plantes del	balcó	. A vegades s'enganxava una flor al pit; després sortia al portal, on Mila
llit en les nits de festa per veure si la ronda es deturaria sota el seu	balcó	perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull
festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu	balcó	, i en nom del seu promès li dedicaren belles cançons. A Mila, en les
estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La mare de Mila sortí al	balcó	i cridà sa filla. Mila continuà sense moure's, com enfonsada en un somni
una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i la varen penjar en un clau prop del	balcó	. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta
a la mà com si volgués acariciar-la. A poc a poc va anar acostant-se al	balcó	, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el
i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el	balcó	, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades. Pels
passat, portà una altra cardina a la professora. La col·locaren vora el	balcó	com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a amollar. Llavors la
promesos; esperen les nits en què l'alegre ronda s'aturarà sota els seus	balcons	... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella
sentia que no hauria respectat res. Enfront de casa d'ella s'aturà. El	balcó	era tancat, i tot l'edifici, embolcallat en el silenci. Va estar una
ardent, obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i escrutant	balcons	i finestres. Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat tot en una
tranquil, alliberat de cop de tot el seu neguit. De primer la va veure al	balcó	. Es quedà mirant-la una estona en la fosca —la seva cara era una taca
el seu ritme acostumat. En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el	balcó	, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat,
un de net, senzill, amb ratlles blaves i blanques—, s'havia assegut al	balcó	segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser cosint a la
alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del	balcó	, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va
a la seva fi prematura. Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el	balcó	les branques s'esfullaven; les fulles queien lentament, com si fossin el
passat aquells dies pel carrer i àdhuc mirat diverses vegades vers el	balcó	de Mila. Ella, en l'estat d'alarma en què vivia, ho relacionà a l'instant
amunt de la de Mila, on aquesta, arribada l'hora, la podia veure des del	balcó	. Esperarien, abans que tot, que la mare de Mila ja fos al llit i, en segon
i mira que no quedi res a fora. Mila s'aixecà abans d'acabar i sortí al	balcó	. Tornà al cap de poc i ajudà sa mare en els quefers domèstics. Acabat
d'una estranya feixuguesa. Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al	balcó	i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa massa d'ombres i il·luminà
respost sempre amb brevetat, amb les paraules precises. Mila tancà el	balcó	i tornà a dintre. Sa mare s'allunyava cap al seu dormitori. Estava
sens dubte la mare s'havia ja ficat al llit. Mila sortí de bell nou al	balcó	, obrint-lo amb cautela, i tancà darrera seu. L'aire semblava més espès,
profunda remor sobre el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes del	balcó	s'obriren com forçades per una mà invisible; a l'interior, les cortines
s'aturés de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el	balcó	i continuà a l'exterior, esperant. La calma s'havia restablert, i era una
porta entreveié confusament la figura de tia Càndia que mirava cap al	balcó	. Mila obrí amb precaució; comprovà si sa mare ja era al llit i guanyà
que solia fer-ho en els seus estats d'excitació. Tornà a beure i sortí al	balcó	. La taverna —el que més l'havia preocupat— ja era tancada feia estona.
en repòs; només ací i allà jugaven infants pàl·lids als portals o als	balcons	, pels carrers estrets on no arribava mai el sol. De nits tot s'animava
/(Ophélie)\. En el suau capvespre hivernal, drets al	balcó	, Quim Bisa i Sileta conversaven. El sol del ponent daurava els camps; els
posar els nens en un angle del menjador, on no hi hagués perill. Pels	balcons	es veien banderes angleses i franceses. La gent saludava amb el puny clos
y sus actos\, hi ha, a mà esquerra, uns milicians que pengen al	balcó	d'una casa un rètol que diu: /Todas las armas al frente\, i a mà
tard. Baixem a Lesseps: foscor, poc trànsit. Abans d'anar al llit obro el	balcó	que dóna al mar. Una gran lluna d'argent en la nit de maig; un rossinyol
mig del carrer, parlaven amb uns senyors. El doctor Cortada ha sortit al	balcó	, alçat el coll de l'abric, amb la cara ensonyada. La lluna es reflectia
esglesiola d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La rectoria —	balcó	modern argentat, detonant— té les portes closes. Sembla mentida que
Però hi ha una unció vivíssima en la cambra silenciosa on, enllà del	balcó	, se senten els crits i els sorolls de la plaça. 23 març.
a la plaça, on el sol espetega amb força i les cases són més alegres, amb	balcons	i tribunes oberts, els baixos plens de botigues i de tavernes on
que semblen aprofundir els llums escassos i dèbils penjats entre els	balcons	. Més amunt, ni això. La nit és una taca negra i intensa, sense més
la casa és tota de color beix amb ribets blau cel que volten finestres i	balcons	. Sobre cada balcó hi ha, pintat, un gran gerro de flors blanques, sobre
color beix amb ribets blau cel que volten finestres i balcons. Sobre cada	balcó	hi ha, pintat, un gran gerro de flors blanques, sobre les finestres del
adonar-se'n. Els saraus duraven fins a la matinada, es tancaven els	balcons	perquè no entrés la claror del dia i els criats posaven espelmes noves a
d'un cavall, una porta que s'obria el feia saltar del llit. Corria al	balcó	i veia només les branques dels tells i el cel rosat sobre la blava línia
havia estat convertida, probablement en temps de Pere Grau, en	balcó	. Orientada a sud-oest rebia una llum constant i daurada. No era encara ni
tant i tan seguit que vaig arribar a odiar-la. Era inútil que obrissis el	balcó	, que deixessis caure llibres a terra, que tanquessis amb estrèpit una
Magdalena feia conversa a baix a l'entrada, les seves veus es sentien pel	balcó	obert, amb la dida i les minyones. Jeroni podia contemplar, a cor què
què no es sentí salvat i segur a la seva cambra bigarrada, amb el gran	balcó	obert al paisatge que persistia sempre com un fons únic de tot allò que
arrossegaven els serrells per terra. A la cambra, mal il·luminada per un	balcó	estretíssim, hi havia un llit, una taula de despatx, una banyera de

Pàgina 1 (de 77)

50 següents