Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ulls de molts cecs esguarden com són fetes les	balles	per dansadors que calça d'esclops la riallera
retinguda per cap lligam, arrencava del còs, en àngol recte, fent anar a	balles	i tombarelles tota la carcassa esparsa i frement al caprici de cada embat
casal fresseja i remoreja, com plaça de festa major quan ve l'hora de les	balles	. Riuen els ulls lluents de les noies, riuen els estudiants que els tiren
si de tots els cantons no en féu la ronda. Avui tot justament tenim	balles	a la plaça, perquè s'escau de ser la festa grossa, i ara són al bell punt.
que el pes dels anys ha invalidat per al treball, dels músics en dies de	balles	, o d'algun xerraire o peroler gavatx un dia que altre. Des de bon matí
(nom que tant ofèn els seus veïns), al vilatge de Pi. A la plaça hi havia	balles	. Les noies lluïen llurs cofes les millors, i algunes hi duien enrondada
existents a la ciutat, els quals no parlen d'altra dansa que de les	balles	, nom genèric aplicat comunament, com en l'actualitat als balls
la Sardana alternada amb el Contrapàs, en la base constitutiva de les	balles	no se la trobés esmentada en la documentació, només que una sola vegada i
celebrant-se el dia, algun any que altre, amb les acostumades	balles	i fent "feixina" a la font "picant" del "Congost", al terme de
hagudes entre el poble i el rector. També algun any que altre es feien	balles	als veïns pobles de Santa Eugènia i Sant Daniel. Refranys i dites del
dels mateixos veïns de Pedret, els quals però en el seu honor celebraven	balles	alguns anys. Durant aquest temps els aragonesos residents a Girona i
la festa petita de Murons y en la tarda del primer día baixà a veure les	balles	. La plassa antiga semblava un rusch, per l'ajust y el burineig de la
tu?— En Matías se gratà'l clatell. —¿Ara?... Es dejorn... Acabat les	balles	... vaja, havent sopat... diu que hi ha una passada ab atxes tan
No hi ha persona que no l'oui i ganes de ballar no tingui.— —No és per	balles	que vaig —féu, enfadat, el nen—. Vós m'heu enganyat: jo vull un do
els fonemes /p/ i /b/ dels mots palla i	balla	. Les realitzacions ©, © vs. [nj],
pobres la vigília de la festa major, que celebra per Pasqua Granada; les	balles	de Matadegolla, contrapàs i sardana curta, i, com a més típic, les de
la celebració d'enterraments i funerals amb àpats extraordinaris; les	balles	de origen bèlic durant els dies de la festa major, com "Gegants i
seva comitiva, amb cavalleries i bagatges. Parla també del menjar de	balles	; de les pernes de carn salades; dels arages o cens d'era
en las festas de pólvora y de soroll, y esplicaba la música, las	ballas	y la costúm de la morratxa guarnida de cintas y flors, símbol
compàs d'acordió. L'Església prepara cendra per demà.	Balles	i platges s'emplenen de pells maurades, estossecs de
cap a les mestrances. Ens acompanyà música de	balles	. Ombres de negats l'última bonança solquen amb
que empampolat guardaves ta rossor! Oh flabiol que menes a la	balla	la cabra i el cabrit... fins el pastor! Misteri de la
ombriu, porti el xàfec que davalla a mig joc, a mitja	balla	, i altres vagin a aixopluc, ulls ardents i veus
Sabateta fina y joyes de preu, Cuan te deixarem anar á les	balles	. Escolta cóm plora el vent pel teulat, Ximenella amont ó sota
Reial i que un comte, l'altra diada, la tragué a	balles	, Déu me val! Ho fa molt mal. Es un brutal
mocador lligat al braç y la coforra de blavets... —Pots comptar! Venia a	ballas	a l'era ab la meva colla, y jo no veya pas que menudegés... Encara me'n
de que los mateixos capellans la volian cremar? ¿Recordeu las impúdicas	ballas	de Santa Mónica, tan impúdicas que fins los mateixos músichs de tropa, sé
com si fos la festa major y haguès vingut cobla de per avall, y haguès	ballas	á l' era de ca 'n Grau, y haguès vingut lo diputat, com si fos la mès
Concha es mort y Bilbao es nostre. Fem festa y donem gracias á Dèu, hajia	ballas	y alegría y tot lo que sia menester. Tè, Antonet, tu que tens clara y
y casi may soldats del govern de Madrit y sempre ab alegrías y festas y	ballas	, lo qu' es lo jovent que no tè esperiencia y no pensa y qu' estima la
matí, baixa á la ciutat lo menys la meytat de la guarniciò per anar á las	ballas	, que cap diumenje mancavan. Calculan ab certesa que sols quedan dalt uns
de portar las robas de la núvia; y fet aixó y comensar desseguida las	ballas	fou tot una cosa, y á la pobre Victoria reposar no la deixaren fins que
fet venir lo Climent ab lo sach dels gemechs, allí mateix comensaren las	ballas	, tot esperant l' hora del dinar. Lo pobre fill del Tremendo, lo nou
tan si podia com si nó, no s'hi podia negar. Apartats un xich de las	ballas	, en un recò de l' era, feren un aplech mossen Pau, lo Tremendo, lo
Y quan lo Bernat deya aixó, com la núvia y los fadrins y tots los de las	ballas	estavan rendits de tan saltar, vinguèren á seure al boll de l' era á fer
la jovensalla, trovaren l' enginy de dirlos que lo matí següent hi hauria	ballas	á l' era y que tornessen tots ben amenits. Aixó los causá gran alegría, y
Escenas de la vida pagesa Las	ballas	I La sala-menjador del oncle Toni, batlle constitucional del
la dels altres anys, sinó al contrari. Vull dir que no hi han de faltar	ballas	, perque sense ballas el jovent cauría malalt, y ab ballas han d'
sinó al contrari. Vull dir que no hi han de faltar ballas, perque sense	ballas	el jovent cauría malalt, y ab ballas han d' espigarse més festeigs y
han de faltar ballas, perque sense ballas el jovent cauría malalt, y ab	ballas	han d' espigarse més festeigs y tractes y han d' emparaularse més casoris
d' una garlanda de donas que competexen en quina cridará més fort: —	Ballas	! Ballas! —Sí: volem duas coblas lluhidas! —Volem puntejar dos dias
una garlanda de donas que competexen en quina cridará més fort: —Ballas!	Ballas	! —Sí: volem duas coblas lluhidas! —Volem puntejar dos dias seguits!
dels frares!... ¿Oy que va bè 'l calificarlo axís? Després seguiren las	ballas	com si res hagués estat, y l' endemá l' oncle de la noya se n' aná á
quatre instruments y una veu, á saber: un violí d' esglesia, tiple de	ballas	; un fiscorn d' esglesia, cornetí de plassa en cas de duos, y una
entre 'ls parroquians. Trasladémnos, per ésser lo que fa al cas, á las	ballas	de desprès del ofici y avans del tradicional y enamorador "llevant de
y renegarás de la cobla dels Panots perque may més acaba de comensar las	ballas	de tarde. Comensarán aquexas, y 't consumirás d' angunia perque la gent
sol. Per fí, provehirás de bastons á dos cosins que no 'n tenen; ireu á	ballas	y... ¡pobre Estevanet! no hi trobarás á la Remey, y sabrás per s' amiga
un xich, y somrihent: —Figuris que 'l Prat Sech, hónt se fan las	ballas	, prestava per semblat us, en aquell temps, un censal á la parroquia.
per més que 'l fassa riure, no permetre més á llurs fillas anar á	ballas	. —Y la parroquia va quedarse en dejú de censal y... Ara sí que pendré una
pit de la sotana. —¿De modo que la segona prédica... —Fou en pró de las	ballas	, ab las salvetats degudas, produhint tan gran y poderós efecte, que no

Pàgina 1 (de 2)

50 següents