Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i en el to de la cançó l'ànima semblava plorar-li. —A la plaça en fan	ballades	: mare, deixeu-m'hi anar, mare, deixeu-m'hi anar...
amb una ànima de ferro a dintre. I deia que ningú no podia saber les	ballades	que li costava i les que li costaria aquell ball a la Plaça del Diamant.
setmana, seran el plat fort de les berenes de les dues tardes pasquals.	Ballades	i cantades a les eres. Els fadrins i les fadrines s'unixen en colles, en
Resseguir aplecs, converses, processons, romiatges, llevants de taula,	ballades	, bodes, enterraments, festes majors, cercaviles, bateigs, manera de
Aquests costums, aquestes advocacions, les lletres, les músiques, les	ballades	, aquestes festes són cultura del nostre poble. He llegit avui al diari la
cert que moltes ja s'han perdut. Cal aleshores recollir les danses, les	ballades	, els jocs i les festes populars. En ells hi ha sovint, com fòssils, les
, agitats en l'insomni, "Prou!", deia cloent les dents, a cada començ de	ballada	nova. I cadascú era dins sa cambra. I l'agonia del seu cor no la sabia
els noguers i les figueres i, sovint, en l'era del molí, s'improvisaven	ballades	al so del flabiol del mosso, el més destre dels flabiolers comarcals. El
guaita de l'afrau, que li feia esperançar l'assistència a un aplec amb	ballades	i tir de rodella; el molí del poble, un gran casal situat allà baix en un
Els vells se les havien de marfugues i topateis, i els joves, de	ballades	i caceres. Gairebé la majoria d'aquests últims havien sortit de bon matí
guerra a propòsit de l'excel·lent bon humor de les tropes, que organitzen	ballades	a penes surten de la zona de foc, és una xerrameca indecent. No fem pas
posat les rateres!... no fossis tan presumit!... aviat et veurem a les	ballades	de la Plaça! —Sí, sí, vés dient! —li fa el gat, tot desdenyós
compte que porta, ell també, un vestit d'argent, brodat amb pedreria. Les	ballades	Avui a vila hi ha ballades. En Tom, que ho sap, corre content a En Peret,
un vestit d'argent, brodat amb pedreria. Les ballades Avui a vila hi ha	ballades	. En Tom, que ho sap, corre content a En Peret, i li diu: —Peret
corre content a En Peret, i li diu: —Peret, Peret, a la plaça hi ha	ballades	!— Si En Tom és diligent a portar la nova és que sap que el seu amo mai no
i el "Galop de Cortesia"! I En Tom fa: —Corre, Peret, que les	ballades	comencen! En Peret no s'hi apressa. Si abans sempre era el primer, ara no
atina en aquestes coses tan serioses, li torna: —Peret, què esperes? Les	ballades	ja comencen! —Sí, prou! —pensa En Peret— el poble, com es riuria de
d'argent. És la carrossa dels pares d'En Peret que també acudeixen a les	ballades	. Les carrosses són tan precioses, que els hereus i les pubilles, en
que els hereus i les pubilles, en veure-les, deixen de dansar. A les	ballades	hom no esperava aital sorpresa, i hom creu que les carrosses són d'algun
i de Monsenyor, el vostre marit, que tant m'encanta amb les seves	ballades	, en companyia vostra! —Mercès; ets un noi ben eixerit. Jo voldria que
un vestit nou, i una barretina! Ja em veuràs que aniré bonic a les	ballades	de la plaça! Encara que En Tom romangui amb els ulls clucs, no creieu que
que el primer jueu, que era d'un tarannà excitabilíssim, feia com unes	ballades	d'angúnia sota un fanal, tot acompanyant-se, en una mena de frenesí, amb
de la mina de la poesia popular. Diu, posant-se a descriure les	ballades	del poble: ¡Minyons, y quin pich de música! ¡quina frescor d'enciam!
a ballar, on la nit de Sant Silvestre es reuneixen per fer-hi grans	ballades	i gatzara, convidant a la festa a l'"abanderada". Aquesta nit totes les
Quina joia més natural sap posar en les paraules quan descriu els cants i	ballades	amb què celebraren la nit de Sant Joan, passada en la mar, tot anant a
una vegada finit aquest, els destinats a les altres gents presents. Les	ballades	solien ésser subhastades a l'objecte de poder tenir la preferència en
balladors del Contrapàs i de la Sardana de l'Empordà comencen i acaben la	ballada	en direcció a l'esquerra, i els de la Selva al revés, en direcció a la
senzilla, alegre, o bé prenia el nom de la regió d'on era feta la	ballada	, a més d'altres títols que a través del temps se li anaven aplicant.
nom de branda d'entrada a la que s'usava com a començament de les	ballades	, i branda de sortida a la darrera que es ballava per a finalitzar.
primera meitat de tal centúria, la Sardana era com un complement de les	ballades	en les que les gents d'aquella extensa regió de terra catalana gaudien
se'l trobés gairebé a totes aquestes festes en les que no mancaven les	ballades	de contrapassos i sardanes, danses en les quals prenia part cridant
ordinària que sovint agrupava en la casa, armant amb ella tabola i fins	ballades	estrambòtiques, com una regina grotesca entre els dignataris de la seva
els pagesos que integren la confraria de sant Antoni organitzen una	ballada	de "jota" tortosina, al so de la gralla i tabalet. En diuen ball del
sant Joan. Els diables de les representacions visiten els focs i fan una	ballada	a llur voltant. Els foguerons duren fins ben entrada la nit. A Fraga les
tots els vespres són enceses fogueres, al voltant de les quals es fan	ballades	jovenívoles. Hi ha la creença que la mainada es purifica i queda
festa de tot Berga. Amb els Elois va tot-hom a la font de Tagastet a fer	ballades	, i per veure als Elois dançant montats a cavall i amb l'atxa a la má, lo
de la cobla municipal i precedit dels atributs de La Patúm; les	ballades	dels gegants i els fuets que fan petar les mulaguites i els diables amb
dos—, no volem pas res, nosaltres, ni tampoc podrem ballar. Les nostres	ballades	no són per als déus; nosaltres només ballem per a la pobrissalla. Ens
En aquesta plaça —pensava—, encara no fa quatre dies que s'hi féu una	ballada	de sardanes molt concorreguda, i la terra degué quedar arrasada per la
Miquèl; com en totes, missa, sermó, morterets, tabalet, donsayna y bònes	ballades	. De llepolíes ni ha manco, sense ducte per estar tan propet el Porrat de
y els que 'l guardaven s' han quedat dormint." Allí mateixa es pega una	ballada	, después de la que, sempre tocant y cantant, van a la pòrta de la
de música, pero el mateix ball de la primera. Seguirilles La terça	ballada	son les seguirilles; per a ballarles es coloquen de dos en dos parelles,
el temps que toquen tabalet i donçaina. Dança de la cadena La sinquena	ballada	era la enunciada dança de la cadena, perduda ja per complet, de tal
el ballet, per a tornarse a agarrar cuant la cansó acaba. Acabada la	ballada	, diuen les balladores i els balladors: —Moltes gracies. Rollat cigarro
per fer cumplir la costum. Al acostarse la mija nit fan la darrera	ballada	, i cantada la també darrera copla de despedida, s' aparellen per a
a les cases llurs. A la plaça, davant de les tres creus, s'hi feien	ballades	, i per tal de resguardar els balladors i els espectadors de les rigors
A la tarda i a l'endemà continuaven les festes amb les consegüents	ballades	, jocs de sortija, cucanyes, curses, focs d'artifici i d'altres
públics a la plaça de davant l'església com jocs de sortija, cucanyes i	ballades	. El convent de Pedralbes pogué alliberar-se de la desamortització,
qui no es deixaven perdre cap divertiment. Després de l'ofici, hi havia	ballades	i cucanyes, amb el corresponent dinar entremig. A la caseta de l'ermità o
que hom deia que era propici a donar sort i bona ventura, hom hi feia	ballades	i s'hi cantaven corrandes. Si la festa continuava a la nit, hom

Pàgina 1 (de 6)

50 següents