×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ballada |
Freqüència total: 278 |
CTILC1 |
| i en el to de la cançó l'ànima semblava plorar-li. —A la plaça en fan | ballades | : mare, deixeu-m'hi anar, mare, deixeu-m'hi anar... | | amb una ànima de ferro a dintre. I deia que ningú no podia saber les | ballades | que li costava i les que li costaria aquell ball a la Plaça del Diamant. | | setmana, seran el plat fort de les berenes de les dues tardes pasquals. | Ballades | i cantades a les eres. Els fadrins i les fadrines s'unixen en colles, en | | Resseguir aplecs, converses, processons, romiatges, llevants de taula, | ballades | , bodes, enterraments, festes majors, cercaviles, bateigs, manera de | | Aquests costums, aquestes advocacions, les lletres, les músiques, les | ballades | , aquestes festes són cultura del nostre poble. He llegit avui al diari la | | cert que moltes ja s'han perdut. Cal aleshores recollir les danses, les | ballades | , els jocs i les festes populars. En ells hi ha sovint, com fòssils, les | | , agitats en l'insomni, "Prou!", deia cloent les dents, a cada començ de | ballada | nova. I cadascú era dins sa cambra. I l'agonia del seu cor no la sabia | | els noguers i les figueres i, sovint, en l'era del molí, s'improvisaven | ballades | al so del flabiol del mosso, el més destre dels flabiolers comarcals. El | | guaita de l'afrau, que li feia esperançar l'assistència a un aplec amb | ballades | i tir de rodella; el molí del poble, un gran casal situat allà baix en un | | Els vells se les havien de marfugues i topateis, i els joves, de | ballades | i caceres. Gairebé la majoria d'aquests últims havien sortit de bon matí | | guerra a propòsit de l'excel·lent bon humor de les tropes, que organitzen | ballades | a penes surten de la zona de foc, és una xerrameca indecent. No fem pas | | posat les rateres!... no fossis tan presumit!... aviat et veurem a les | ballades | de la Plaça! —Sí, sí, vés dient! —li fa el gat, tot desdenyós | | compte que porta, ell també, un vestit d'argent, brodat amb pedreria. Les | ballades | Avui a vila hi ha ballades. En Tom, que ho sap, corre content a En Peret, | | un vestit d'argent, brodat amb pedreria. Les ballades Avui a vila hi ha | ballades | . En Tom, que ho sap, corre content a En Peret, i li diu: —Peret | | corre content a En Peret, i li diu: —Peret, Peret, a la plaça hi ha | ballades | !— Si En Tom és diligent a portar la nova és que sap que el seu amo mai no | | i el "Galop de Cortesia"! I En Tom fa: —Corre, Peret, que les | ballades | comencen! En Peret no s'hi apressa. Si abans sempre era el primer, ara no | | atina en aquestes coses tan serioses, li torna: —Peret, què esperes? Les | ballades | ja comencen! —Sí, prou! —pensa En Peret— el poble, com es riuria de | | d'argent. És la carrossa dels pares d'En Peret que també acudeixen a les | ballades | . Les carrosses són tan precioses, que els hereus i les pubilles, en | | que els hereus i les pubilles, en veure-les, deixen de dansar. A les | ballades | hom no esperava aital sorpresa, i hom creu que les carrosses són d'algun | | i de Monsenyor, el vostre marit, que tant m'encanta amb les seves | ballades | , en companyia vostra! —Mercès; ets un noi ben eixerit. Jo voldria que | | un vestit nou, i una barretina! Ja em veuràs que aniré bonic a les | ballades | de la plaça! Encara que En Tom romangui amb els ulls clucs, no creieu que | | que el primer jueu, que era d'un tarannà excitabilíssim, feia com unes | ballades | d'angúnia sota un fanal, tot acompanyant-se, en una mena de frenesí, amb | | de la mina de la poesia popular. Diu, posant-se a descriure les | ballades | del poble: ¡Minyons, y quin pich de música! ¡quina frescor d'enciam! | | a ballar, on la nit de Sant Silvestre es reuneixen per fer-hi grans | ballades | i gatzara, convidant a la festa a l'"abanderada". Aquesta nit totes les | | Quina joia més natural sap posar en les paraules quan descriu els cants i | ballades | amb què celebraren la nit de Sant Joan, passada en la mar, tot anant a | | una vegada finit aquest, els destinats a les altres gents presents. Les | ballades | solien ésser subhastades a l'objecte de poder tenir la preferència en | | balladors del Contrapàs i de la Sardana de l'Empordà comencen i acaben la | ballada | en direcció a l'esquerra, i els de la Selva al revés, en direcció a la | | senzilla, alegre, o bé prenia el nom de la regió d'on era feta la | ballada | , a més d'altres títols que a través del temps se li anaven aplicant. | | nom de branda d'entrada a la que s'usava com a començament de les | ballades | , i branda de sortida a la darrera que es ballava per a finalitzar. | | primera meitat de tal centúria, la Sardana era com un complement de les | ballades | en les que les gents d'aquella extensa regió de terra catalana gaudien | | se'l trobés gairebé a totes aquestes festes en les que no mancaven les | ballades | de contrapassos i sardanes, danses en les quals prenia part cridant | | ordinària que sovint agrupava en la casa, armant amb ella tabola i fins | ballades | estrambòtiques, com una regina grotesca entre els dignataris de la seva | | els pagesos que integren la confraria de sant Antoni organitzen una | ballada | de "jota" tortosina, al so de la gralla i tabalet. En diuen ball del | | sant Joan. Els diables de les representacions visiten els focs i fan una | ballada | a llur voltant. Els foguerons duren fins ben entrada la nit. A Fraga les | | tots els vespres són enceses fogueres, al voltant de les quals es fan | ballades | jovenívoles. Hi ha la creença que la mainada es purifica i queda | | festa de tot Berga. Amb els Elois va tot-hom a la font de Tagastet a fer | ballades | , i per veure als Elois dançant montats a cavall i amb l'atxa a la má, lo | | de la cobla municipal i precedit dels atributs de La Patúm; les | ballades | dels gegants i els fuets que fan petar les mulaguites i els diables amb | | dos—, no volem pas res, nosaltres, ni tampoc podrem ballar. Les nostres | ballades | no són per als déus; nosaltres només ballem per a la pobrissalla. Ens | | En aquesta plaça —pensava—, encara no fa quatre dies que s'hi féu una | ballada | de sardanes molt concorreguda, i la terra degué quedar arrasada per la | | Miquèl; com en totes, missa, sermó, morterets, tabalet, donsayna y bònes | ballades | . De llepolíes ni ha manco, sense ducte per estar tan propet el Porrat de | | y els que 'l guardaven s' han quedat dormint." Allí mateixa es pega una | ballada | , después de la que, sempre tocant y cantant, van a la pòrta de la | | de música, pero el mateix ball de la primera. Seguirilles La terça | ballada | son les seguirilles; per a ballarles es coloquen de dos en dos parelles, | | el temps que toquen tabalet i donçaina. Dança de la cadena La sinquena | ballada | era la enunciada dança de la cadena, perduda ja per complet, de tal | | el ballet, per a tornarse a agarrar cuant la cansó acaba. Acabada la | ballada | , diuen les balladores i els balladors: —Moltes gracies. Rollat cigarro | | per fer cumplir la costum. Al acostarse la mija nit fan la darrera | ballada | , i cantada la també darrera copla de despedida, s' aparellen per a | | a les cases llurs. A la plaça, davant de les tres creus, s'hi feien | ballades | , i per tal de resguardar els balladors i els espectadors de les rigors | | A la tarda i a l'endemà continuaven les festes amb les consegüents | ballades | , jocs de sortija, cucanyes, curses, focs d'artifici i d'altres | | públics a la plaça de davant l'església com jocs de sortija, cucanyes i | ballades | . El convent de Pedralbes pogué alliberar-se de la desamortització, | | qui no es deixaven perdre cap divertiment. Després de l'ofici, hi havia | ballades | i cucanyes, amb el corresponent dinar entremig. A la caseta de l'ermità o | | que hom deia que era propici a donar sort i bona ventura, hom hi feia | ballades | i s'hi cantaven corrandes. Si la festa continuava a la nit, hom |
|