×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ballar |
Freqüència total: 5539 |
CTILC1 |
a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven | ballant | una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca Rhea. Amb el soroll | pas xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em | balla | pel cap que la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada | la foscor primordial", informava Pulcre Trompel·li. "Per què, doncs, | balla | com una boja?", va insistir la senyora Magdalena Blasi. "És una dansa | la senyora Magdalena Blasi. "I com s'ho va arreglar?" "Sí, mira, tu, | ballant | ballant", reia de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. | Magdalena Blasi. "I com s'ho va arreglar?" "Sí, mira, tu, ballant | ballant | ", reia de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. I les | i a l'ombra dels arbres, estan sempre disposades a agafar-se de mans i a | ballar | la sardana, que és la dansa més bella..." "No, això no, pari, calli | convertida en la promesa de l'hereu Tiago de Candaina. Un dia la veieren | ballar | amb ell, a la plaça, i més tard la veieren, també amb ell, al passeig. | no tingué valor de refusar. Tiago passà a buscar-les i hi anaren plegats. | Ballaren | , i, ja cap al final, s'anuncià el ball de la toia. Es provocà una forta | La gent saludà amb un nodrit aplaudiment l'adjudicació. Després | ballaren | tots dos sols: ell, orgullós, radiant de ventura, car no havia tingut en | enretiressin les cadires per tal de celebrar ball, i ell s'entusiasmà en | ballar | amb una vella criada —la seva dona no estava ja per a aquests tràfecs— | començà a dibuixar figures de dansa damunt el trespol deteriorat. | Ballava | en moviments bruscos, sense deseiximent ni agilitat, però no mancats | li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i | ballava | cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de gresca | ja foll per complet, va avançar-se de sobte cap a Mila i li pregà que | ballés | amb ell; a la qual cosa ella accedí somrient. El vell obligà son fill a | El vell obligà son fill a agafar de nou l'acordió i, a les seves notes, | ballà | amb la futura nora un ball molt mogut, corejat pels assistents, alegres | bàrbara mort en una nit de festa mentre les donzelles, les seves amigues, | ballaven | a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit, vibrava en festes i | venia a buscar-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball, sortíeu a | ballar | , i totes les mirades estaven amb vosaltres i tots et lloaven i | que voler-me pegar! I no s'aguanta, Mila! Tu ja ho saps: va voler | ballar | amb tu, i hagué de ficar-se al llit, i ja pensaven que se'ls moria. | encara festes: de temps en temps s'engalanaven els carrers i s'hi | ballava | i s'hi reia al so de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava | de les masies dels encontorns, fins de les més allunyades, s'hi reuneix a | ballar | , i van arribant en grups, sols o per parelles. Allí es concerten els | davant dels seus companys; veure-la obsequiada i festejada pels amos, i | ballar | , després, als seus ulls, amb el seu pretendent al so de l'acordió, foren | Quan han tornat, així que han baixat de l'auto, s'han posat a saltar i | ballar | d'alegria. Un d'ells tirava enlaire un vell capell de feltre i tots | impossible d'imitar, de reproduir, d'entendre. Si parla, si passeja, si | balla | , la seva presència destrueix tot judici crític. És possible que no balli | balla, la seva presència destrueix tot judici crític. És possible que no | balli | pas massa bé; minuets, contradanses, passepieds i fins boleros, de la | Escolta la veu del pare, voltat d'homes respectables que no | ballen | . Admira embadalit el grup de currotacos que expliquen com han travessat | món. Volia conquistar-lo i no en sabria. Aprendria a vestir-se com ells, a | ballar | , i fer reverències, i besamans i somriure com ells, però no ben bé com | acurat; les seves reverències, els seus somriures, la seva manera de | ballar | , de dir frases amoroses, posseirien com un harmònic, gens estrident però | en el consell municipal presidit per Antoni de Ferrater, va a teatre, | balla | , juga, es passeja en cupè o birlotxo al costat de Luciènne, dedica tot el | alguna lectura dels poemes de Meléndez Valdés que era el poeta de moda, | ballava | , jugava als daus, amb la sempre benefactora impressió de l'èxit segur. La | amor i per a la vida eterna. No va ser fàcil per a Carolina, car Jeroni | ballà | el passepied, acceptà les seves paraules d'agraïment i l'oblidà. | i quasi ni es murmurava. "Quin ball és —li deien—, tio Jaume, el que | ballen | les noies?" "No t'heu sé dir, això, fill, però són artistes, això | havia tret molta "gràcia". —Li ve de natural, sabeu? Ja de menudeta, | ballava | com una baralluga, i cantava que et queia la bava. Quina gràcia tenia! I | tenia un ball als afores, on el jovent es reunia els diumenges a | ballar | , i on es concertaven els festeigs; tenia una entitat de dreta, el | on el podíeu veure rascant-se amb els colzes els costats, com si | ballés | , contínuament, car anava sempre ple de polls. Manuel era més aviat baix, | a l'hivern i a l'estiu, sempre gratant-se amb els colzes, una mica com si | ballés | . Manuel, "lo tonto", que així el solien anomenar, per diferenciar-lo | Born. Enmig del passeig, vora l'estàtua de la reina, un grup de màscares | ballaven | aferrades, ballaven sense música, seguint només el ritme de les veus mal | vora l'estàtua de la reina, un grup de màscares ballaven aferrades, | ballaven | sense música, seguint només el ritme de les veus mal compassades dels qui | Carn de canó quan la pàtria ho demane. Bella és la vida. | Ballen | els fills la tarara vernacla. Una mesquina i amable bucòlica. | la glòria. O si voleu, la festa, la festa dels sentits | ballant | entorn de l'ànima, ballant damunt la brossa a la llum de la | la festa dels sentits ballant entorn de l'ànima, | ballant | damunt la brossa a la llum de la lluna. No hi hagué en l'antic | M'agradava mirar-te —¿recordes?— des del marge. | Ballàvem | lentament, uns moviments absurds, on havien segat poc abans el | Sonaven les trompetes al·lucinants del ball. Hi | ballava | tothom. S'apretaven els cossos, o més bé s'hi encabien, en el | És la debilitat. Era el sexe. És la fam. Es tornava a | ballar | . Ara em deus aquest ball. I s'arribava a casa amb aquell mal de | la cadira baixeta, el corral, la figuera, dalt del pati | ballaven | amb farolets encesos, la guitarra profunda, arribaven les | I botàrem els marges i arrencàrem les canyes i | ballàrem | alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou allò la | en l'aire i érem al centre d'un vertigen poderós, i | ballàvem | els dos entre dones que cusen i altres que fan jerseis i altres | i els infants que donaven molles de pa als coloms, i | ballàvem | els dos aquell vals miserable, el teu cos ple de vels, ple de | car per ningú sonaven, sinó per a nosaltres, que volàvem, | ballàvem | , mentre les gents tornaven a fer les seues coses, brodar | Si és que de debò topem una engruna de mal temps i el "Ramel" | balla | una mica, és seguríssim que, la senyora i els dos gossos, els trobarem | —aquella rialla de peix de les escultures arcaiques— es va posar a | ballar | una mena de cosa ondulant, un ball per l'estil del que deuen ballar els | a ballar una mena de cosa ondulant, un ball per l'estil del que deuen | ballar | els àngels, i per l'estil d'aquell que ballen els óssos del Tirol, amb |
|