Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven	ballant	una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca Rhea. Amb el soroll
pas xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em	balla	pel cap que la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada
la foscor primordial", informava Pulcre Trompel·li. "Per què, doncs,	balla	com una boja?", va insistir la senyora Magdalena Blasi. "És una dansa
la senyora Magdalena Blasi. "I com s'ho va arreglar?" "Sí, mira, tu,	ballant	ballant", reia de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó.
Magdalena Blasi. "I com s'ho va arreglar?" "Sí, mira, tu, ballant	ballant	", reia de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. I les
i a l'ombra dels arbres, estan sempre disposades a agafar-se de mans i a	ballar	la sardana, que és la dansa més bella..." "No, això no, pari, calli
convertida en la promesa de l'hereu Tiago de Candaina. Un dia la veieren	ballar	amb ell, a la plaça, i més tard la veieren, també amb ell, al passeig.
no tingué valor de refusar. Tiago passà a buscar-les i hi anaren plegats.	Ballaren	, i, ja cap al final, s'anuncià el ball de la toia. Es provocà una forta
La gent saludà amb un nodrit aplaudiment l'adjudicació. Després	ballaren	tots dos sols: ell, orgullós, radiant de ventura, car no havia tingut en
enretiressin les cadires per tal de celebrar ball, i ell s'entusiasmà en	ballar	amb una vella criada —la seva dona no estava ja per a aquests tràfecs—
començà a dibuixar figures de dansa damunt el trespol deteriorat.	Ballava	en moviments bruscos, sense deseiximent ni agilitat, però no mancats
li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i	ballava	cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de gresca
ja foll per complet, va avançar-se de sobte cap a Mila i li pregà que	ballés	amb ell; a la qual cosa ella accedí somrient. El vell obligà son fill a
El vell obligà son fill a agafar de nou l'acordió i, a les seves notes,	ballà	amb la futura nora un ball molt mogut, corejat pels assistents, alegres
bàrbara mort en una nit de festa mentre les donzelles, les seves amigues,	ballaven	a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit, vibrava en festes i
venia a buscar-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball, sortíeu a	ballar	, i totes les mirades estaven amb vosaltres i tots et lloaven i
que voler-me pegar! I no s'aguanta, Mila! Tu ja ho saps: va voler	ballar	amb tu, i hagué de ficar-se al llit, i ja pensaven que se'ls moria.
encara festes: de temps en temps s'engalanaven els carrers i s'hi	ballava	i s'hi reia al so de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava
de les masies dels encontorns, fins de les més allunyades, s'hi reuneix a	ballar	, i van arribant en grups, sols o per parelles. Allí es concerten els
davant dels seus companys; veure-la obsequiada i festejada pels amos, i	ballar	, després, als seus ulls, amb el seu pretendent al so de l'acordió, foren
Quan han tornat, així que han baixat de l'auto, s'han posat a saltar i	ballar	d'alegria. Un d'ells tirava enlaire un vell capell de feltre i tots
impossible d'imitar, de reproduir, d'entendre. Si parla, si passeja, si	balla	, la seva presència destrueix tot judici crític. És possible que no balli
balla, la seva presència destrueix tot judici crític. És possible que no	balli	pas massa bé; minuets, contradanses, passepieds i fins boleros, de la
Escolta la veu del pare, voltat d'homes respectables que no	ballen	. Admira embadalit el grup de currotacos que expliquen com han travessat
món. Volia conquistar-lo i no en sabria. Aprendria a vestir-se com ells, a	ballar	, i fer reverències, i besamans i somriure com ells, però no ben bé com
acurat; les seves reverències, els seus somriures, la seva manera de	ballar	, de dir frases amoroses, posseirien com un harmònic, gens estrident però
en el consell municipal presidit per Antoni de Ferrater, va a teatre,	balla	, juga, es passeja en cupè o birlotxo al costat de Luciènne, dedica tot el
alguna lectura dels poemes de Meléndez Valdés que era el poeta de moda,	ballava	, jugava als daus, amb la sempre benefactora impressió de l'èxit segur. La
amor i per a la vida eterna. No va ser fàcil per a Carolina, car Jeroni	ballà	el passepied, acceptà les seves paraules d'agraïment i l'oblidà.
i quasi ni es murmurava. "Quin ball és —li deien—, tio Jaume, el que	ballen	les noies?" "No t'heu sé dir, això, fill, però són artistes, això
havia tret molta "gràcia". —Li ve de natural, sabeu? Ja de menudeta,	ballava	com una baralluga, i cantava que et queia la bava. Quina gràcia tenia! I
tenia un ball als afores, on el jovent es reunia els diumenges a	ballar	, i on es concertaven els festeigs; tenia una entitat de dreta, el
on el podíeu veure rascant-se amb els colzes els costats, com si	ballés	, contínuament, car anava sempre ple de polls. Manuel era més aviat baix,
a l'hivern i a l'estiu, sempre gratant-se amb els colzes, una mica com si	ballés	. Manuel, "lo tonto", que així el solien anomenar, per diferenciar-lo
Born. Enmig del passeig, vora l'estàtua de la reina, un grup de màscares	ballaven	aferrades, ballaven sense música, seguint només el ritme de les veus mal
vora l'estàtua de la reina, un grup de màscares ballaven aferrades,	ballaven	sense música, seguint només el ritme de les veus mal compassades dels qui
Carn de canó quan la pàtria ho demane. Bella és la vida.	Ballen	els fills la tarara vernacla. Una mesquina i amable bucòlica.
la glòria. O si voleu, la festa, la festa dels sentits	ballant	entorn de l'ànima, ballant damunt la brossa a la llum de la
la festa dels sentits ballant entorn de l'ànima,	ballant	damunt la brossa a la llum de la lluna. No hi hagué en l'antic
M'agradava mirar-te —¿recordes?— des del marge.	Ballàvem	lentament, uns moviments absurds, on havien segat poc abans el
Sonaven les trompetes al·lucinants del ball. Hi	ballava	tothom. S'apretaven els cossos, o més bé s'hi encabien, en el
És la debilitat. Era el sexe. És la fam. Es tornava a	ballar	. Ara em deus aquest ball. I s'arribava a casa amb aquell mal de
la cadira baixeta, el corral, la figuera, dalt del pati	ballaven	amb farolets encesos, la guitarra profunda, arribaven les
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes i	ballàrem	alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou allò la
en l'aire i érem al centre d'un vertigen poderós, i	ballàvem	els dos entre dones que cusen i altres que fan jerseis i altres
i els infants que donaven molles de pa als coloms, i	ballàvem	els dos aquell vals miserable, el teu cos ple de vels, ple de
car per ningú sonaven, sinó per a nosaltres, que volàvem,	ballàvem	, mentre les gents tornaven a fer les seues coses, brodar
Si és que de debò topem una engruna de mal temps i el "Ramel"	balla	una mica, és seguríssim que, la senyora i els dos gossos, els trobarem
—aquella rialla de peix de les escultures arcaiques— es va posar a	ballar	una mena de cosa ondulant, un ball per l'estil del que deuen ballar els
a ballar una mena de cosa ondulant, un ball per l'estil del que deuen	ballar	els àngels, i per l'estil d'aquell que ballen els óssos del Tirol, amb

Pàgina 1 (de 111)

50 següents