Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

barallant l'epigrama ple de dificultats, unes	banalitats	del tot insuportables. Un dia es va morir com es mor tot el
o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això són	banalitats	. Allò que val és la consciència de no ser res sinó
del seu paper màgic—, la dansarina ultrapassa la brutalitat o la	banalitat	del ball per a arribar a la zona dels elixirs incomprensibles, de totes
que són pròpies dels egoistes més vulgars. Frederic, enmig de la seva	banalitat	i de la seva inconsistència moral, tenia una idea vaga del que és un
que era un "animal", aquest conillet d' índies dels seus experiments de	banalitat	, de lleugeresa o d'egoisme havia fugit de la seva gàbia. La gàbia era
una relativa escrupolositat en el que feia referència a la higiene, i una	banalitat	de les més sòrdides en el que feia referència a totes les altres coses
són quatre llamps que cauen sense compassió damunt les espinades fofes de	banalitat	i de luxúria mansa. Una dona gastada i explorada, des de la més celestial
una dona vulgaríssima i que les meves idees no passen de la més trista	banalitat	. Jo no he pretès mai ésser una dona sàvia, i no envejo el talent de
que em tenia guanyat el cor. Jo prou veia la poca consistència i la	banalitat	de les seves teories sobre la llibertat i l'esclavitud dels homes, sobre
una major o menor validesa, queden traduïts finalment en incòmoda	banalitat	quan passen a la ploma dels divulgadors subalterns. Clixés com la
amb cara de curial, vestits de gabany i feltre, desentonen, com	banalitat	ciutadana, del conjunt noblement pagès. Les dones, embolicades cap i cos
esbotzant-la i refent-la contra les protestes del poble, convertí en una	banalitat	neoclàssica la imposant construcció normanda del temps deGuillem el
de corregir Marx no ens dóna altra cosa que aquesta mena d'inconsistents	banalitats	o ingenuïtats", les quals testimoniegen solament, conclou Lenin, "la
en el seu discontinu, passa contínuament de l'originalitat més gran a la	banalitat	més gran; aquí, màximes la intel·ligència, àdhuc la modernitat, de les
només, que en el /Diari\ dels Concourt trobem ingènues	banalitats	com aquesta: "Dia 22 octubre 1852. Avui surt
la premsa castellana guanyen la facilitat brillant d'historiaires de la	banalitat	efímera, assabentaven un dia i un altre dia l'opinió, dels malastres que
Què diu aquesta fulla?—, com si cerqués la superior coordinació de la	banalitat	del moment amb l'intenció del qui hagi comprat el llibre o amb la
i gentil. Gràvid de soledat qualitativa, no li fou mai bona companyia la	banalitat	del seu temps. I ell, freturós de comunicació espiritual, fou l'amic dels
es feia impenetrable a la comprensió mitjana del públic i era també la	banalitat	per excés de sel·lecció no compartida. Un home havia d'assolir la total
que la democràcia té més de càstig que de manament". "No pactem amb les	banalitats	d'una època en la qual els diaris a deu cèntims han creat una llengua de
eternitza les emocions de la ment. L'altre eternitza els no-res de la	banalitat	pensada. Ambdós pateixen una mica l'oposició de la sensibilitat i de les
totes les vocacions i totes les minúcies de la intriga i de la	banalitat	, tant com els secrets de la passió i els silencis de l'heroisme han
fet; només el constatem. Notem, però, que tot el que s'ha dit no són	banalitats	, sinó que han estat plantejats problemes seriosos i reals, encara que
avesat a la nicotina dies ha que no funciona. Idees superficials, d'una	banalitat	espantosa ragen sota la meva ploma. I jo no puc pas viure de l'aire del
Deixa les idees i parla per al·lusions personals de la més concreta	banalitat	si vols acreditar el teu mestratge en el diàleg. I si s'escaigués
que ni sap que ho sigui ni podria diagnosticar-se, altrament, que com una	banalitat	sense possible aplicació, perquè ni per a la malignitat no té pensament
nom de versos de circumstàncies. Poemes de circumstàncies, lirisme pur,	banalitat	, filla de l'heroisme constantment en vetlla que és l'estat de
abstracte de mots com claredat, vol, alegria, innocència, tragèdia,	banalitat	, circumstàncies, i el seu ressò, concret. I si voleu, decoreu l'escena
silenci hostil i tancat dins el qual fermenta la rancúnia de totes les	banalitats	del dia que la irritabilitat i la fatiga de darrera hora engrandeixen,
la son, la gran son sense pesombre que ha desat sota el llit totes les	banalitats	, i fa un respir mesurat i acompassat com si ens advertís que aquesta és
"la meva dona", no és pas que siguem partidaris d'un laxe abandó, d'una	banalitat	depriment en el tracte i consideració conjugal. Tot el contrari. Els que
pensa: —Quin mal deu haver-me fet? I segueix tranquil la teva via. De la	banalitat	Sempre que, en la conversa, m'han pregat que parli dels altres, he
de compendre i estimar les veritats eternes, ha estat substituïda per la	banalitat	exhibicionista del tècnic de l'ateisme. I per aquest ordre podríem
Barrès. ¿On són aquells cronistes de totes les pàtries, embriagats de	banalitats	, que propagaren la mentida de París? ¿On són els cercadors del somriure
senceres assegut en una pedra del castell de Bagur, contemplant aquestes	banalitats	efímeres, inofensives i discretes. M'instruïa honestament, però hi tenia
humorístic i converteix una cosa viva, palpitant, en una joguina, en una	banalitat	, en una irrisòria maquineta. Davant de la realitat meravellosa, Russinyol
l'ondulació capil·lar masculina. He viscut al marge d'aquestes importants	banalitats	, per falta, probablement, de temps. Perdoni la vanitat, senyora, però la
el de pagar i que la fórmula més agradable de la convivència humana és la	banalitat	—la conversa banal, banalíssima. La relació banal és positiva i reposant,
és indispensable per a tenir una bona salut i anar tirant en la vida. La	banalitat	es pot allargar o escurçar a voluntat. No es pot, em sembla, demanar més.
m'ha dit moltes vegades que la filosofia de la vida social anglesa és la	banalitat	. El que xoca desagradablement als anglesos és una qualsevol pretensió
no tenen, a Anglaterra, cap consideració social. Així, doncs, la	banalitat	no seria pas l'únic invent que devem a l'aristocràcia. Seria purament un
poden arribar a ésser molt banals, poden arribar a tenir una mena de	banalitat	profunda, massissa i intrínseca. Res no hi ha, però, en aquest terreny,
pura bondat; la seva candidesa era absolutament remarcable. Arribar a una	banalitat	profunda pot ésser, al meu entendre, un autèntic propòsit literari.
en donarà el comentari. Tota la petita vida d'una cort rural, amb la seva	banalitat	i amb els seus faits divers, hi desfila ampliada unes voltes,
pels cabells, a l'erudició estantissa, al to sublim per a amagar la	banalitat	, en fi, a totes les follies a què pot recórrer un orador que ha de
perd, a través d'una aventura perillosíssima, en el virtuosisme ni en la	banalitat	, gràcies a la màgia que se'n desprèn i a la sinceritat intensa del poeta.
inútils, a més de provocar nombroses discussions d'una innegable	banalitat	. Remarquem, amb tota evidència, un gran avenç en el coneixement de
literària damunt d'uns postulats convencionals, un poc al marge de les	banalitats	de la vida. De vegades són creuades entre persones que podien conversar
un infant, l'escena sobresortint i, en traduir-la, també tradueix la	banalitat	del seu esperit. Ja ho fa en la descripció que serveix de títol a les
l'obra del poeta no conté mai cap versatilitat, cap futilitat, cap	banalitat	. La llangor no hi és mai decadent, el madrigal no hi és mai paganitzant,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents