Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bandit A 7 oc.
bandit M 285 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bandit Freqüència total:  292 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

frare diabòlic, compte rèprobe, bandit amb concubina! I me n'adono: cantà anàrquicament
per la paret fins al terrat, i entra, doncs, per aquesta obertura. És un bandit tremendament convencional, amb barba negra, cara de ferocitat exagerada,
Reina del Cel, Perot de l'Armentera! Golferic El bandit! Perot No temeu, oh forastera. No em guia cap propòsit criminal
Jovita, Perot i Corvetó, que arriba desalenat.] [(Corvetó és també un bandit pintoresc, però lamentablement esparracat; està agitadíssim durant tota
"Quina barra!"... "Quin cinisme!"... "Quina tranquil·la!"... "Quin bandit!"... "Quina bandarra!". I altres comentaris que la decència no permet
la resta de llur classe. La veritat, per al romàntic, és el caràcter. Un bandit o un sant, un ferroviari de vida monòtona i un comte aventurer, ocupen un
homes. —Maîtresse d'una ruïna com aquest vell. pouah! —El bandit l'explota. —Però ella podria trobar cosa millor, és apetitosa... —Aneu a
el que podríem anomenar els records de la imaginació: històries de bandits, raptes, rescats, traspassos nocturns de presoners misteriosos, i àdhuc,
italians, els quals consideraven els feixistes senzillament com a bandits, ço que portà com a conseqüència una tàctica profusament errònia. Calia
robava una diligencia, no havent'hi mes llum que la del fanal d' un dels bandits que saquejavan els bauls dels passatgers. En un'altra habitació s'hi veya
pel món a la ventura exposant-te a tots els perills de la fam i dels bandits, venir amb nosaltres? Aquestes paraules van causar a Marianneta una joia
els caps de les mules, i tot seguit el carruatge. Com pot suposar-se, els bandits ja havien convingut per endavant la forma en què efectuarien l'assalt, i
Isaura, horroritzades, van haver de presenciar com el senyor Pelai i el bandit rodolaven per terra tot copejant-se bàrbarament. Amb tant coratge
sou, que una pobra noia com jo us faci por? Digueu què voleu! Els dos bandits es van mirar. La seva incertitud no va durar, però, gaire. —¿Què fas,
preciós porta la damisel·la! —exclamà, amb els ulls encesos d'ambició el bandit que acabava de lligar-la. I sense mirament de cap mena, clavà estrebada i
braçalet del puny. —És una peça de preu, segons sembla! —ponderà l'altre bandit, examinant-lo. Després, el bàrbar que l'havia robat se'l ficà a la
robat se'l ficà a la pitrera, tot dient: —Això comença bé. Els altres bandits, menys un que es quedà a custodiar en Just perquè no es deslligués, van
Després tingueren prou feina a afegir amb cordes les corretges que els bandits havien tallat, i així pogueren posar-se en camí per dirigir-se cap a
i tot seguit s'alçaren les gents d'armes per sortir a la recerca dels bandits. Rebent, per arreu on passava, mostres de la més viva estimació,
les seves recerques, prometé fortes recompenses als qui capturessin els bandits, i amenaçà amb cruels càstigs a tots aquells qui els emparessin o
a la filla del baró i que el caminant que acabava de detenir era un dels bandits que havien comès el crim. —No cal que t'expliquis més, que ja sé prou
constantment per un soldat. La notícia de què havien agafat un dels bandits corregué tot seguit pel poble, i aviat una gentada es situà davant de la
de la muntanya i de la costa acudien gents per presenciar el pas del bandit, i les injúries es multiplicaven al pas d'aquell home innocent, que no
de les platges veïnes que acudien també per veure passar l'afrós bandit que robà la caritativa damisel·la i matà el vellet majordom. Fou aquell
gosava encoratjar-lo, perquè estava segur que l'amic del que ell creia un bandit seria un altre dels bandits que calia capturar. —¿Qui ha cridat?
estava segur que l'amic del que ell creia un bandit seria un altre dels bandits que calia capturar. —¿Qui ha cridat? —preguntà, a la fi, el caporal.
expressament perquè el seu desgraciat amic el pogués sentir: —Refoina de bandit! Deixeu-me'l veure. I quan en Boi es girà, ell li digué ràpidament, en
vegada!... No trigà a córrer pel castell la nova de la detenció d'un dels bandits que assaltaren el carruatge de damisel·la Marciana. El baró en tingué
i ja en presència del baró explicà la manera com havia pogut capturar el bandit, afegint-hi encara una sèria de detalls imaginaris com per exemple la
sèria de detalls imaginaris com per exemple la forta resistència que el bandit oposà, i el perill que ell, el caporal, havia corregut d'ésser escomès
tots. El caporal semblà tot satisfet d'aquesta pregunta, i respongué: —El bandit que hem fet presoner és molt astut; i en comptes de confessar el seu
li parla. —Essent així —replicà el baró— ¿com pots afirmar que és un dels bandits? El caporal butxaquejà, i treient el braçalet de Marciana el mostrà al
el braçalet de Marciana el mostrà al senyor baró. —En ésser registrat el bandit, li havem trobat aquest joiell amagat. Això i la incoherència de les
oferir llurs servents per si podien ésser útils per a la persecució dels bandits. El baró els va rebre amb la cortesia i la cordialitat pròpia de gents
de Montascó. —¿No saps, filla meva? —li digué el baró. —Un dels bandits ha estat ja empresonat. És justament el que et robà el braçalet.
i poguessin salvar-se. De totes maneres la notícia de l'empresonament del bandit que li arrencà el braçalet li recordà la terrible escena del carruatge i
com els altres, tots estaven convençuts que tenien empresonat un dels bandits. Boi Delit, quan hagué comprès la inutilitat dels seus esforços per
Brineta i en Pere pescador havien acudit al pas de la ruta per veure el bandit, com tothom, car la nova havia corregut que un dels terribles lladres que
La sorpresa i el dolor d'en Bau en adonar-se que en comptes del terrible bandit era en Boi el que passava lligat, entre els cavalls dels soldats, en Bau
de tota culpa. El porter, que ja sabia la nova de la captura d'un dels bandits que assaltà el cotxe de damisel·la Marciana, va obrir uns ulls com dues
Marciana, va obrir uns ulls com dues rodes de molí. —¿Tu ets amic d'un bandit? —exclamà en Medí, sense poder dissimular el seu esverament. —¿No saps
detingut per veure si li pot fer donar els noms i les senyes dels altres bandits. Així no es negarà a deixar acostar en Bau a la reixa del calabós,
dels porters, ja l'hauria fet agafar pel delicte de complicitat amb el bandit. Davant d'aquestes manifestacions, ¿qui gosaria insistir? Cap-cot i tot
culpable és perquè és innocent; i si no ha descobert el nom dels bandits és perquè ell no els coneix. —Innocent? —preguntà el baró, posant una
baró, posant una cara terriblement seriosa. —¿Goses a creure que aquest bandit miserable, que demà pagarà amb la seva vida el crim que cometé, és
havia perdut i que ell havia trobat, aquest braçalet preciós pel qual un bandit estigué a punt de matar-la, i pel qual els botxins estigueren a punt de
de tots els costums, tan injusta que sol ésser dirigida pels pitjors bandits, tan impia que no té res a veure amb Crist. Això no obstant, els papes ho
l'"Obrera"... Hi ha el sensacionalista: el crim del dia, el procés del bandit Spada... Hi ha el cineasta. Hi ha... En fi! Gairebé tothom cerca amb
l'heroisme, l'heroisme dels ídols populars, contemporanis o passats —un bandit, un cabdill, un partisà. Però, en canvi, rarament exalten el passat de la
aturmentada que es signava l'eternitat amb cor alegre, amb cor pur de bandit verge. La seva alegria descobreix la tristesa del món, i és

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »