×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb banyar |
Freqüència total: 1640 |
CTILC1 |
les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em | banyo | i prenc després el sol", va contestar el xicot. "I no et fastigueja de | meva, inexistent. Sóc una simple ombra: em llevo, feinejo per la casa, em | banyo | , m'endreço, passejo una mica, dino sense gana, fullejo una novel·la | I s'aixecà, com impel·lit per un ressort, i sentí que una suor freda li | banyava | el cos; les dents li petaven i girava els ulls en l'obscuritat. A poc a | a aprofitar la primera ocasió per arribar-se a les nostres costes i | banyar | -se en la seva aigua il·lustre i liberal. Inconscientment, el seu turisme | d'un morat esvaït entre l'herba. Fa un sol molt càlid i vénen ganes de | banyar | -se en aquella aigua transparent, vorejada de molsa, de falgueres, | dos queixals molt esmolats i parcialment corcats contra l'aigua que li | banya | els peus. —Demanaré el trasllat —diu—. No ens podem passar les | colors. ¿Com no havia de trobar bella, intel·ligent, noble la societat | banyada | per aquella prodigiosa llum? Jeroni Oleguer llogà per quatre diners, | el pis que gairebé ignora, car a penes surt de la seva cambra, on es | banya | , menja poquíssim, escriu, escriu i a penes dorm. La cambra adquireix una | de peces que no lliguen... Barcelona, tardor 1976. Te | banyaré | i te trauré defora Aquestes rues des dits tot d'una que toc aigo se | tot d'una que toc aigo se m'estenen per tot es cos encara que només me | banyi | ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li xerr per xerrar: es metges | amb so mateix cantet: "Si fas això o allò, si no fas feina, te | banyarem | i te traurem defora." Fins que un dia que es conco en Toni anava un poc | es conco en Toni anava un poc alegre, me ficà dins un cossi vestida. Me | banyà | ben banyada i me tragué defora... Me volia penjar a eixugar en es fil | Només pensava en aquella feta i en ses paraules des conco en Toni: "Te | banyaré | i te trauré defora..." I era jo la qui se n'anava i per no tornar... Com | . Idò, jo crec que va ésser es conco en Toni de tant de dir-me que em | banyaria | qui m'ho fer aplegar... N'han passat, d'anys, des de llavors. Deià, juliol | americans varen fer aquesta resclosa per obtenir un llac artificial on es | banyaven | les noies de les primeres escenes de Tabú". Puc dir que | l'aspra manyagueria dels cristalls coral·lins. L'home d'Europa que es vol | banyar | passa un calvari en aquest litoral. L'escull madrepòric o lagon | wharfs, on l'aigua té dos i tres metres de profunditat, us podríeu | banyar | tranquil·lament, però aquests llocs són inconfortables per a pujar i | es veu que hi ha cinquanta mil dificultats a superar. Els indígenes no es | banyen | mai al mar; acostumen a fer aquestes pràctiques higièniques asseguts al | Tots. Així sia. Abel. [(A Nara.)] ¿Anem a | banyar | -nos? Nara. No. L'altre dia ho vaig fer a aquesta hora i em va | ho vaig dir a Caín. Però ell se'n va riure i em va aconsellar que no em | banyés | mai fins que els menjars engolits haguessin eixit per la via secreta. | de pintors, turistes i senyores que fumen. Són gents estranyes, que es | banyen | a l'hivern i viuen d'esquena a la religió. Fabriquen cocktails | de Pollença —sospirava una senyora vella— es pintors s'han arribat a | banyar | nus. I en totes les cares es mostrava una sorpresa matisada de tristor. | d'aquestes coses. Per ventura exageren. No en parleu més. Jo no sé si es | banyen | ni si donen tes durant sa quaresma. Tu, Remei, has estat molt lleugera | pesat de mel, no veuràs gaires sols. M'embafa, no em | banyo | , i una ratlla estranya (reconec l'arabesc en rosc del | trenta-vuit Havien prohibit la platja i ens anàvem a | banyar | nus lliscant per sota una alambrada Vaig aprendre de | no la volia. Li donava suc de taronja i l'escopia. El canviava, plors. El | banyava | , plors. Era nerviós. Era nerviós. I s'anava tornant com una mona amb les | l'havia fet, quan la llevadora em va ensenyar com l'havia d'agafar per | banyar | -lo, em va dir tot ficant-lo a la palangana: —Abans de néixer som com | i amb moltes rajoles esquerdades. La senyora em va dir que només es | banyaven | al pic de l'estiu i amb dutxa, perquè per omplir la banyera haurien hagut | canya bambú. I jo vaig preguntar què passaria si mentre un dels grans es | banyava | el nen alçava la trapa i mirava. I la senyora va dir, calli. I el sostre i | amb una cara molt trista, des d'ahir que estem sense aigua i no vam poder | banyar | el nen i ens ha passat molt mala nit... I l'home de la companyia, que era | que baixaven de les fulles com llampecs, es ficaven al toll, s'hi | banyaven | estarrufats de ploma i barrejaven el cel amb fang i amb becs i amb ales. | trobaven els Carreres poc distingits. I anys després la mare de Maria es | banyava | en aigua de roses, en veure's tan plena de vida, tan abdominal, tan ben | la cançó dels grills i de les talleretes. La pentinaven cada dia i la | banyaven | dos cops a l'any, amb el cosset tapat per una camisa llarga com de tela | i resten els cadàvers i restaran penjats fins que la pluja | banyi | els camps assedegats. LLavors, de sac vestida, Resfa, la pobra | oh estrella de dolcíssim resplendor! Mes sents un vel de serení que et | banya | i t'amagues darrera la muntanya, deixant mon cor | en els ulls hi té una tristesa de mirar de lluna. —Veus, aimia, | banyar | -se l'orient d'una blancor com la que fa l'aurora? | daurada. I la frescor divina del matí com venguda del cel | banya | les coses, i de l'aurora, en l'aigua del jardí, es | l'esplendor d'altres fossars arremolina les flors que | banya | , matutina, una rosada de dolor. Damunt les tombes sumptuoses, | estremiment hi ha; mes contemplen aquell rostre, que | banya | un somrís de pau, i les veus es tornen dolces dins la | Somortes remors marines em portava el teu cantar: | banyes | en l'aigua del mar les teves ales divines. De les dormides | emmotllat amb un grapat de pols, que tot ho troba brut, però que no es | banya | mai, seu al primer banc a totes les festes religioses; s'acosta amb | l'angle que ella s'havia batejat amb el nom de "recó íntim". La làmpara | banyava | la catifa amb un ròdol amable; les copes tallades senyalaven un iris molt | mogut per la seva angoixa habitual. —Sempre ho ha fet, i després de | banyar | -se corre tot el matí per casa embolicada amb una roba gruixuda i prou. | era interdit a les passes d'una noia, puix que Pere i d'altres xicots es | banyaven | al gorg. Però una mà invisible l'empenyia vers l'indret torbador, malgrat | de Laura, li és més prop de la imatge guardada de l'adolescent que es | banyava | al gorg de la Bruixa, que no pas de la del noi que vint anys enrera la | quantes flors anònimes, blaves o morades. S'enginyà maneres per poder | banyar | -se; repartí les hores planxant i cosint; no pogué abstenir-se de capgirar | on amagar-se, sense record dels consells de mossèn Joan. De bon grat es | banyaria | en una aigua ben temperada per esvair aquella sensació d'horror que | d'alçada; quasi s'haurien pogut conèixer, a estones, la gent que es | banyava | a la platja. 30 de novembre Al matí em quedo al llit. | gaire gent, perquè, en aquell temps, a ningú no se li acudia d'anar-se a | banyar | a la costa i menys encara tot just acabada la primavera. Quan estàvem a | serenitat y fermesa pera mantíndres á la ratlla deguda, y 'l cor, | banyant | se en aygua de rosas, tornava á assaborir ab deliqui las fruicions del |
|