×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb banyut |
Freqüència total: 182 |
CTILC1 |
Jubilem! Els orelluts esdevenen alats i els | banyuts | croats. Cent sonets (excelsior!) | els venia del pare, que era un francès, de bigoti negre i galtes de | banyut | de vodevil, que es deia Gaston. De la part de la mare havien heretat una | Ah! /c'est crane\, tanmateix, de jugar-se la vida amb una bèstia | banyuda | . Expliquem que els catalans no som amics de les curses de braus, que el | de fer-ho. Però en un poblet com Aimargues, què es pot intentar?... Tants | banyuts | com hi deu haver! El vi li ha pujat al cap. Jo no n'he begut gaire. | De perdius de l'ivern i de cabres selvatges, alçant el front | banyut | , al pas de la portella ont tenen pasturatges, i fonts | si tant escassegen al dia d'avui hi deu haver una raó. Jo creuria que el | Banyut | , amb el poder intolerable que li vàreu donar, ho arregla tot a sa manera. | (com la barballera dels coloms missatgers mascles, o les protuberàncies | banyudes | dels galls de certa aviram, etc.), i que no podem creure que siguin | nocturnes, com el mussol, la xibeca, la cabrassa, el gamarús, el xot | banyut | i l'òliba. Els corbs no diré que siguin bèsties molt apreciables, perquè | els mussols han d'ésser estimats, sobretot aquell anomenat xot | banyut | , que és més petit que una perdiu i té aquelles plometes que li fan de | en l'esvoranc purulent del cim, a ran de branques. Era un cap gros i | banyut | , uns ulls rodons amb brillantors d'ambre, però orbs, hipnòtics, | petit i molt ficat a la terra. Els vaixells hi entren com els cargols | banyuts | es fiquen a la closca. La maniobra dels correus de l'Àfrica és llarga i | algú fa un crit de sorpresa... Plantada en un greny hi ha una cabrota | banyuda | i salvatge que ens guaita fit a fit amb uns ulls diabòlics. De seguida un | atrapar-la. I el Cucala, internant-se camp a través, se'n va vers la | banyuda | escollida tot remugant amb veu persuasiva i marruquera: —Roja, jest... | pastoret acimat a una roca i voltat d'un escamot de cabres blanques i | banyudes | ? Veieu també els posats graves d'aquesta gent que anem trobant per la | una escopeta de pistó lligada amb cordills, va matar en un matí quinze | banyudes | . Quin goig, des del bot estant, veure-les trescar pels cims i saltar pels | Hi ha quatre cabres, mitja dotzena de xais i un magnífic marrà | banyut | . La bèstia és pigada de cara i té un cap fi. Els corns, cisellats, es | de gep (com ho són de banya, barba, etc., els adjectius | banyut | , barbut, etc.) mentre que pomerar és un derivat de | encimat; feina, enfeinat. ut, fem. uda. Ex.: banya, | banyut | ; cerra, cerrut; llana, llanut; cabell, cabellut (Ex.: cuir | Garfull, que segueix avall. A uns quants metres d'ací hi ha el Gorg dels | Banyuts | , escondit entre ombres de plantes i d'arbres. Un salt d'aigua d'uns cinc | gairebé circular, profund i llòbrec. Tot aquest tros, des del Gorg dels | Banyuts | fins a la carretera que va a la Pobla, és interessantíssim pel que té de | amb pins d'un verd negrós i penyes altives. Més avall del Gorg dels | Banyuts | hi ha una pedra dreta que hom anomena la Roca o la Cresta del Gall, i més | marit no les comprèn! Es queixen, i amb raó, que el marit els ha sortit | banyut | ! Li he pres la cantimplora d'una revolada per tirar-l'hi a la cara. El | el tabalet i la donçaina ab aquèst tòc; ja en la plaça el animal | banyut | , i mentres el torejaven, es tocava lo següent: que a lo millor era | atre, acostantse a la sòca i simals de algúns de 'lls, respongué: —I açò, | banyut | , morros de lo que no s' anomena, qué son?—, al mateix temps que li | de 1 o 2 càpsules per litre. Cascall cornut ( | banyut | , rosella marina, ciuró bord). /Glacium flavum\, Crantz (fam. | l'ha estudiada millor, diu que com a emenagog és molt millor que el sègol | banyut | , a condició de donar-la a dosis altes, però terapèutiques. A petites | amb constància, per a evitar incidents desagradables. Sègol | banyut | . Cast. "cornezuelo de centeno". És el miceli d'un bolet, | els seus filaments micelians, formant un cos endurit, ço és el sègol | banyut | , tan conegut en medicina. Durant l'hivern la seva vida és latent, | i la cornutina. En l'antigor s'havia fet un veritable abús del sègol | banyut | en el moment del part; avui sols s'usa per a combatre les hemorràgies | per a cadascuna de les susdites malalties, i això fa que el sègol | banyut | resti a poc a poc en segona i fins tercera fila. Els caràcters verinosos | a poc en segona i fins tercera fila. Els caràcters verinosos del sègol | banyut | han provocat sovint veritables malalties epidèmiques, degut a haver | epidèmic: mot amb què s'anomena l'enverinament pel sègol | banyut | . Des del segle XVI s'han observat, en diferents temps, fortes | La primera és la més greu i és deguda a la ingestió directa del sègol | banyut | ; la segona està produïda per la ingestió de farines conservades, | data de molt temps ençà i el malalt ha pres grans quantitats de sègol | banyut | . L'enverinament en forma convulsiva comença amb formigor a les | Anèmona, dolçamare, falsia (?), julivert, ruda, savina i sègol | banyut | . Avortives: Altimira, briònia, ruda, savina i sègol banyut. | i sègol banyut. Avortives: Altimira, briònia, ruda, savina i sègol | banyut | . Sudorífics: Escabiosa, fumària, herba sabonera, meu, om, | simpàtic, exclusivament o principalment. Productes continguts en el sègol | banyut | , l'ergotoxina, l'ergotamina, l'ergometrina, estimulen fortament el | en el regne vegetal, i de fet n'hi ha en petites quantitats al sègol | banyut | i a les llavors d'una planta de la família de les convolvulàcies (Rivea | estudiant la composició i les propietats dels principis actius del sègol | banyut | . Aviat comprovaren que els alcaloides continguts en aquesta planta | Vet ací que hi havia un Sàtir, mena de divinitat silvestre, amb el front | banyut | , una barbeta de cabra i els peus de boc, el qual tenia gran passió per la | i Menorca, abunda molt més a l'hivern. Fulica cristata Fotja | banyuda | Focha cornuda Crested Coot. Probablement sigui un rar divagant a | Strigidae 163 Asio otus Mussol reial, Mussol | banyut | Buho chico Long-eared Owl. Cria escàs a Mallorca. Rar o | han observacions i captures per la major part de l'Alt Vallès. Mussol | banyut | Asio otus (Linn·) Nom local: Duc petit. Aquesta interessant | vegades, rep un nom familiar: En Pere Botero, En Banyeta, En Barrufet, El | Banyut | , el qui porta cua. Atributs més aviat humorístics i que ens remeten al | enjòlit en el qual els espectadors es troben implicats sobretot quan els | banyuts | empaiten els pastors i baixen al pati de butaques. Dins aquest caliu de | llurs corredisses pels pisos; i quan un espectador és preguntat pels | banyuts | sobre la direcció per la qual els pastors s'han escapolit, l'espectador | condemnant la dèria de disfressar-se de cérvol, i d'imitar aquest mamífer | banyut | en els seus hàbits íntims, fins ben entrat el segle VII. A | Que ho provi ningú de anar de bromes amb Deu i vorà quin perboc més | banyut | li vendrà. J. —¿Voleu que tots dos diguem un viva, padrinet? | amb la forma d'un bou de banyes més o menys llargues. Hom els anomena " | banyuts | " o "corniformes"; són gairebé la meitat, en nombre, dels gravats. En | volen encara marcar un pas de dansa al ritme de la dolçaina del faune | banyut | , i voleien els plecs de les robes blau i rosa. Al centre, voltant la |
|