Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de Gràcia. A migdia tinc una llarga conversa amb Langdon-Davies al	bar	"La Lluna". Diu que actualment lluiten 60.000
15 juliol. Al matí torno a Barcelona. Molta gent als	bars	i cafès, cues a les taquilles dels teatres (i també a les lleteries i a
impertorbable. Hi havia uns mariners francesos, caravermells, en un	bar	de la Rambla de Catalunya. 2 octubre. Dóna bo de tornar a
baixes i els respectius llums de peu. En un extrem hi ha un petit	bar	ben proveït i de les parets pengen reproduccions cares d'obres
banda, l'ablaneix amb uns copets, i la mestressa es desplaça cap al	bar	, on comença a remenar ampolles mentre pregunta: —Què voldreu beure?
de les bragues, només un instant, car la mestressa, des de darrera el	bar	, ha seguit també la seva maniobra i ara la repta: —Nena! La noia es
, demana: —La documentació. —La tinc jo —diu la mestressa, i s'encamina al	bar	, darrera el qual s'ajup per recollir una cartera d'on treu diverses
Venien autobusos de Gandia i Paterna. Eixien veus dels	bars	, l'olor d'oli fregit. Tu venies solemne sobre les teues cames.
Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions. Hi ha els	bars	, l'oli fregit, les parelles d'amants. Jo recorde unes cames,
La soledat del port aquell vespre d'hivern. En aquell	bar	mesquí. Tenia els cristalls bruts. La taula, apegalosa. Fumàvem
són catalans un cinquanta per cent. Comerç d'alcohol i tabac, en forma de	bars	americans, ben proveïts, vastíssims, rics de material, però desarrapats
les haureu vistes totes; passejant-se vora els molls, fent beguda en els	bars	o penjant-se com una lira a l'espatlla d'algun senyor ric i beneit que
bungalows, Mr. Rivnac els fa dinar en un menjador pintoresc guarnit d'un	bar	americà. Menjador i bar estan cosits de pintures, caricatures i facècies.
fa dinar en un menjador pintoresc guarnit d'un bar americà. Menjador i	bar	estan cosits de pintures, caricatures i facècies. Mr. Rivnac hi és
d'acord sobre el tant per cent de guanys i de despeses i han obert un	bar	en un local lúgubre que servia per a emmagatzemar copra i per a
a emmagatzemar copra i per a amuntegar-hi bidons d'essència buits. Aquest	bar	encara no és net de teranyines, i les quatre parets, seques i pelades,
la necessitat obliga a posar-hi una mica d'aigua entremig. El negoci del	bar	que acaben d'obrir es veu, però, que els anima i els dóna unes esperances
velles polinèsies i els orangutans dels parcs zoològics. A la porta del	bar	hi ha, aturat com un enze, un xinès que duu un carretonet en el qual hi
ulls una punta en blanc i fent sospirs de col·legiala. Ara han entrat al	bar	dues noies. El senyor d'edat que no mira prim amb la dona els ha fet un
el seu esport de les pallisses. Les noies, però, han fet un salt cap al	bar	i, de colzes al taulell, han iniciat llur indecisió sobre la beguda que
És possible que en definitiva siguin ells els autèntics propietaris del	bar	, i que el bretó, el txec i l'altre xinès no representin altre paper que
d'un exotisme més esqueixat i més abandonat que la taverna o el	bar	o més aviat la botiga de curiositats dintre de la qual vàrem anar a
n'érem després molt amb el pare. Vam anar a prendre cafè al	bar	del teatre. Parlàvem de política, i em sembla que em
del cantó, com feta expressa: aquí una arcada, i tindrem	bar	, em penso, amb ambient; el mal és el garatge: el
l'autobús dels retorns a Barcelona. Pugem-hi. Ens deixarà al	bar	suburbà ple d'artificis importants: el prisma de
escombrava el carrer davant de la pensió de la cantonada, i, en el	bar	, havien posat una vela d'un altre color i tornaven a tenir bótes amb
al menjador amb les cames segades i al menjador hi havia l'amo del	bar	de la cantonada, que era gairebé nou perquè només feia dos anys que havia
que era gairebé nou perquè només feia dos anys que havia comprat el	bar	. L'amo del bar, tenia raó l'Antoni, feia goig: molt ben plantat i amb els
nou perquè només feia dos anys que havia comprat el bar. L'amo del	bar	, tenia raó l'Antoni, feia goig: molt ben plantat i amb els cabells negres
tenia un vici, la feina. Sóc molt treballador. Va dir que el restaurant	bar	li permetia de viure i d'estalviar, tot i que l'època era dolenta, i que
que l'any vinent compraria la botiga del saboner que tenia al costat del	bar	, que ja feia temps que estaven en tractes, i que faria una ampliació del
que ja feia temps que estaven en tractes, i que faria una ampliació del	bar	i de la sala de festes. Que amb aquesta ampliació guanyaria prou per
Tal dit tal fet. Quan la Rita va tornar a casa li vaig dir que el noi del	bar	havia vingut a demanar-la per casar-se. Em va mirar i en comptes de dir
no es volia casar i que no es volia casar i que ja podíem dir a l'amo del	bar	que no i que no i que perdia el temps i que ella altres maldecaps tenia.
la Rita serà meva. Van ploure flors i una invitació per un sopar al	bar	. En Toni anava a favor de la Rita i deia que tot plegat no li agradava
gens, que la Rita tenia raó, que per què s'havia de lligar amb el noi del	bar	si el que ella volia era veure món, i que si el noi del bar tenia ganes
amb el noi del bar si el que ella volia era veure món, i que si el noi del	bar	tenia ganes de casar-se, el país era ple de noies que el voldrien a mans
ell li va dir que estava molt enamorat i que si no el volia tancaria el	bar	i es faria frare. I vam anar a sopar al bar d'en Vicenç. La Rita duia un
si no el volia tancaria el bar i es faria frare. I vam anar a sopar al	bar	d'en Vicenç. La Rita duia un vestit blau cel amb pastilles blanques
i així que havia agafat l'autobús, que tenia la parada gairebé davant del	bar	, venia en Vicenç. —De vegades em penso que m'estima i al cap de dos dies
Vicenç. La Rita, quan es va casar, tenia de tot. Vam fer el dinar en el	bar	d'en Vicenç, a la sala de festes, que ja estava engrandida perquè ja
lligacama al coll? Ja feia mesos que Frederic i Rosa Trènor es veien al	bar	del "Colón", i ell apreciava entre la disciplina imposada pel rimmel
del tropell que el va matar, el xofer d'Antoni Mates s'havia reunit en un	bar	del carrer d'Aribau, amb els altres nois de la seva edat; acostumava a
al corrent de moltes coses de Barcelona; el que li importava, la nit del	bar	del carrer d'Aribau, era pescar un nom, que el xofer cantés un nom que
gris que escoltava la conversa del xofer i dels seus amics en el	bar	del carrer d'Aribau, era precisament el jove que més de vint anys enrera
el talent especial per combinar-los. Quan Ranalies s'assabentà en el	bar	del carrer d'Aribau de la mort del xofer, anà a trobar la seva parenta, i
la diversitat de les mitges de gassa, duien al pensament la imatge d'un	bar	amb sodes lleugeres, picants i policolors. Entre les cames de gran estil,
dins de l'establiment hi havia una mica de desordre; la gent que seien al	bar	, deixaven els tamborets i s'abocaven al salonet del restaurant. En aquell
apretava la feina. En una de les tauletes de l'entrada, al davant del	bar	, hi havia xicots que acabaven d'arribar i el cambrer els deixà dos
de la Bonanova, i allí feia quatre anys que hi tenia instal·lats un	bar	, una sala d'operacions i una piscina, en el moment que es disposava a

Pàgina 1 (de 60)

50 següents