DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
barbarisme M 108 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barbarisme Freqüència total:  108 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

plantilla policíaca de notòria eficàcia: espien solecismes, persegueixen barbarismes, controlen idiotismes, sense oblidar les mil vigilàncies restants que
contra els moderns mitjans de difusió, ha suportat, impotent, que els barbarismes i una corrupció grotesca envaeixin una llengua que de set-cents anys ençà
caràcters! No ha mancat a Molière sinó d'evitar el llenguatge baix i el barbarisme i escriure purament: quin foc, quina ingenuïtat, quina deu de
dissecades en un cedulari, i després, entre un neologisme inútil i un barbarisme revoltant les incrusten dins la tonalitat d'una prosa estantissa. N'hi
La Miscel·lània Creixells, el plebiscit Pompeu Fabra, el Diccionari de barbarismes de l'Emili Vallès i l'intercanvi humanístic de Josep Carbonell i Joan
al costat d'un tresor de mots bategants de força popular la ganga dels barbarismes i la sintaxi incorrecta. Potser hom pot trobar que Raimon Caselles és més
és perquè les seves novel·les, escrites en un català impur, carregat de barbarismes, iniciaven un tema que podia tenir molta transcendència en la novel·la de
valia. Segons elles, el català no havia d'aspirar a despullar-se dels barbarismes i els vulgarismes que el deturpaven: tan sols el "català que ara es
amb la tendència depuradora de l'idioma demostrada en l'evitació de barbarismes, cal assenyalar altres indicis de la preocupació lingüística que
/despedida\, i aquesta paraula no ha estat mai catalana, sinó un barbarisme importat, en plena decadència de la llengua. La solució d'uns versos
aviat dòric del grec. El professor Sinistrer es distingia pels horribles barbarismes amb què omplia l'idioma nacional i per les curioses errades que cometia
havia fet un gran plat agafant el rave per les fulles. Només fum Un barbarisme que sempre m'ha fet una certa gràcia —ara, una gràcia tràgica, ai las!— és
la /Maragata\, una tonada que havia après dels mariners barbarismes que ells empraven. Tenia veu de baríton i podia donar les notes més altes
es basen en sistemes d'auto-regulació, la introducció d'un nou barbarisme és supèrflua. En el camp de la producció industrial, que és el que
i una fresca escarola, en companyia d'un dominicà del disset, caçador de barbarismes, o tastant algun licoret dolç a la taula d'una pavordessa empobrida, però
en l'esdevenidor polític de València i el desig de netejar la llengua de barbarismes, de retornar-li arcaismes, d'obtindre un sistema ortogràfic que alleugere
Creem que no hi ha cap dubte que les formes dialectals, probablement barbarismes, són per a nosaltres el i els, i que les formes normals
tot per damunt de frescos, compostos, formes aquestes que refermen barbarismes morfològics com grupos i bafos. I consti que no clamem
de obsequiarnos diciéndonos unas cuantas tonterías". Deixem altres barbarismes sintàctics i semàntics; però imagineu-vos l'efecte que havia de fer al
marinera", y senyala als nostres escriptors "l'inconveniencia de barbarismes o neologismes prematurs, quan encara 'l poble serva tants de mots,
Però una dicció tota feta de paraules així, resultarà un enigma o un barbarisme; un enigma, si és feta de metàfores; un barbarisme, si de glosses. Perquè
un enigma o un barbarisme; un enigma, si és feta de metàfores; un barbarisme, si de glosses. Perquè la característica de l'enigma consisteix a dir una
i totes les expressions d'aquesta mena. De les glosses, pot resultar un barbarisme. Cal, doncs, mesclar d'una certa manera aquestes espècies; això farà que
a unes necessitats literàries específiques. L'ús d'incorreccions —barbarismes lexicals o sintàctics, empobriments, etc.— en mans d'un escriptor
precedents. I notem, tot passant, que els exemples que hem transcrit, amb barbarismes i defectes, corresponen a poemes anteriors a 1906. Prat de la
d'altres llengües, de dialectalismes —el seu propi mallorquinisme— i barbarismes. "Una modernitat: el {nou} contra el {vell}." Critica la falta
ell o an algú en lloc de a ell, a algú. No es tracta de barbarismes sinó de duplicats que coexisteixen en l'idioma, i que hi han existit des
sempre més o menys corrent en la llengua parlada: cap dels dos no és barbarisme, cap dels dos no desentona tampoc en cap estil de recitació ni hi ha raó
camí, seria errat d'escandalitzar-se'n. Res d'això no constitueix barbarisme i ni tan sols una negligència. En l'ús oral dels pronoms personals es
per exemple, l'anàlisi de les faltes, la crítica i la proscripció de barbarismes, la selecció d'una forma o altra segons el to o el nivell que correspon a
com en els del vocabulari, cada vegada més reduïts) i a l'adopció de barbarismes, també en totes dues llengües, fins i tot sense que molts s'adonin que ho
de banda l'eina ideològica —"mentalitzadora" en diríem ara, amb un barbarisme odiós—, i s'unia a la maniobra lingüística. El 1662, a
de preu una espècie d'embarcellat (artesonat, segons l'antic barbarisme). En tot cas és un embarcellat lleu, de poca fondària, i és decorat amb
ben present el que he dit abans: que aquests tres fenòmens no sols no són barbarismes, sinó que són exponents de la més pura catalanitat i tenen les seves
crec que també hauria d'acordar excloure el verb engatjar, barbarisme que ningú no hauria gosat emprar si no l'haguessin vist en el diccionari.
tractar-los, en la insuficiència de mitjans —una llengua plena encara de barbarismes, feixuga i vulgar— i en la manca d'esperit de sel·lecció i, per tant, de
i una altra la resta del país. La presència d'unes quantes dotzenes de barbarismes no ha constituït mai, per ella sola, la ruïna d'una llengua: decadència
més, els correctes o els escrits en "llatí de cuina", plens de barbarismes que permeten justament d'assistir a la gènesi del català i de les altres
cor, de cadencia y fins de rítmica, ab lo que desarrollan lo mal gust, lo barbarisme y á vegadas la obscenitat entre nosaltres, contribuhint d' una manera
U· S· A·, Terenci Moix (Aymà), 350 ptes.. Nou vocabulari de barbarismes, E. Figueras i R. Poch (Edit. Barcino). Els ocells de les terres
Xerric (2on·) Diccionari de sinònims i antònims (amb un apèndix de barbarismes) Breu diccionari ideològic català Els pronoms febles, Prácticas de
per Belluguet. Curs d'història de Catalunya. Rondalla. Explicació de barbarismes. Beceroles sardanistes, a càrrec del Foment de la Sardana. Continuació de
anterior al renaxement clássich, com ferramalla y porguera, recorts de un barbarisme gòtich y ombrívol que, per dissort encara, romanían drets. Basta recordar
y sens esment, li retreyen el seu estil com aspre, ferreny y ple de barbarismes; si s'ho mirava de prim conte, resultava après per estudi, retallat y
de promissió. Això tant se val que vingui d'Europa com del Africa: es el barbarisme. O no hi hà veritat substancial en les coses, o no hi hà vida superior
No ens proposem descastellanar y desfrancisar en absolut. Quan un barbarisme, castellà o francès, no ha passat de la pell del llenguadje y a son
son costat hi viu une forma catalana, molt bé qu'es tregui y condemni el barbarisme; pro si eix barbarisme arriva a l'entranya de l'idioma y no té substitut
forma catalana, molt bé qu'es tregui y condemni el barbarisme; pro si eix barbarisme arriva a l'entranya de l'idioma y no té substitut viu, deixa de ser
arriva a l'entranya de l'idioma y no té substitut viu, deixa de ser barbarisme: lo barbre llavors ès arrencar-lo. Molt bé que se lidongui forma
erat-erant). No defenso aquella forma: sols vull dir que la rahó de barbarisme no ès bona. El plural /es-en\ sembla que va neixe d'un fenomen

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »