Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una	barbaritat	. Pensà en la separació rodona i decidida, i aquesta hauria estat sense
oncle, me n'anava en cerca d'ell, del meu cosí, tement que no cometés una	barbaritat	, que no es matés tal vegada, complint la seva eterna amenaça, i, quan el
les hi féssim, i en aquells moments semblava capaç de cometre qualsevol	barbaritat	, d'arribar a tot; proferia amenaces i horribles blasfèmies, però mai no
havia pogut fer cap aquella casa, en aquell ofici, i pensava en les	barbaritats	, en les bestieses de què estava plena la vida; es preguntava també
com hi havia també un sentiment confús de culpabilitat. I la	barbaritat	de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell. Oh
arribava a les dues-centes mil pessetes contestava: "—No, això és una	barbaritat	, crec que amb menys diners podem sortir perfectament." Cal tenir en
A l'any 1691 ocorre el que probablement és la major	barbaritat	de la nostra història. Trenta-set xuetes són cremats sense judici ni cap
meva consciència s'anomena Adolf Hitler." I Eichman solia dir davant les	barbaritats	comeses: "Ordres són ordres." Aquesta dimissió potser l'hem exigida més
ficat el próxim, esclau del seu apassionament en dur a terme veritables	barbaritats	: dignitat, ambició, amor propi. La extravagancia deu dur-nos a
amb una feina tan mal pagada i encara no trobar-ne!... Si això és la	barbaritat	més grossa que hi pot haver al món! —Ai, Déu meu! —féu la Joaneta,
famós jutge Sagarra que fou un magistrat al servei de Lluís XIV que féu	barbaritats	estocinant contraris a l'anexió del Rosselló a França. El jutge era,
feta, vaig ésser un altre home. Ara hi ha dies que per beure faria una	barbaritat	. Seguí un moment d'immobilitat. Després vaig veure que alçava el cap fent
passa? —ha cridat l'hostaler des del balcó del menjador. No res. Una "	barbaridad	"! No pot ésser altra sinó que el Ninet, anit passada en sortir del sarau
en una abraçada brutal. Calgué tota la resistència d'ella per impedir una	barbaritat	allí mateix, a espatlles de la mare. —Hurrah! —cridà per tercera vegada
i aquell greixum llefirnós a la sina fresca i bonica? No era una	barbaritat	d'estrafer amb potingues indecents l'obra meravellosa de la creació? No
el periodista, i fins l'home de negocis, són intel·lectuals. —No diguis	barbaritats	! —Com que no?... Doncs, qui és, per a tu, l'intel·lectual? —
com el que ell volia era que jo el guiés i que tregués la cara per fer	barbaritats	?" —Ves, si jo —anava dient l'oncle, monologant— no vull tenir un
altra dona. Que l'altra dona tingui els fills! —Dauïa, no diguis	barbaritats	! —Per què barbaritats? Dic el que penso. Esguardo atentament la
dona tingui els fills! —Dauïa, no diguis barbaritats! —Per què	barbaritats	? Dic el que penso. Esguardo atentament la meva amigueta i veig que
que s'alimentava amb ous i llet i fruita. I que deia aquella sèrie de	barbaritats	quan parlava d'art, i de literatura sobretot! I del temps de la Maria
els millors artistes del ram. De més a més, un negre de debò faria	barbaritats	amb les dents. Un núvol de badocs renovà contínuament la guàrdia davant
tombada sobre l'espatllera. Aquests homes feren indescriptibles	barbaritats	: amb embarcacions irrisòries, sense pont, descobertes, sense defensa a la
No vaig poder aguantar més i vaig arrencar a córrer cap al carrer. Quina	barbaritat	! Quina bogeria! Si el meu sol propòsit havia estat dedicar-me
qui s'ha casat amb ell és... —Anna! —Verge Santíssima! —Com? —Quina	barbaritat	! —No us sembla? —La brúixola mare! —Què dieu? —Horror! —És
al xofer, mentre intentava fer-se aire amb una mà i un guant—. Quina	barbaritat	! Quina santa barbaritat! Però...— A la nit, París sempre és el mateix.
fer-se aire amb una mà i un guant—. Quina barbaritat! Quina santa	barbaritat	! Però...— A la nit, París sempre és el mateix. Sempre havia estat el
sóc amb les meves pròpies idees. —De segur que has comès una de les teves	barbaritats	. —No. Et dic que no. T'ho juro. Tinc la consciència ben tranquil·la. —
? —No, si no me'n ric. Però, per tots els déus, Martel. Quina	barbaritat	... Horror! Com podem començar amb això? —No, si només és una
treuen foc pels queixals i no els podem aguantar. Són capaços de fer una	barbaritat	. Et venim a demanar que parlis amb Lerroux... —Però el cas és que jo no
a dins. N'hi ha prou, crec jo (i massa, potser), constatant que aquestes	barbaritats	no han estat perpetrades per cap pelacanyes, ni per cap insensat
i han permès que nosaltres poguéssim emprar les seves rucades i les seves	barbaritats	com a excel·lents tòpics per a la propaganda dels nostres ideals
el seu nom, a la Saviesa personal del Pare— es varen cometre tota mena de	barbaritats	. L'altar agençat de pedres precioses, fou fet a trossos que els soldats
se'n. —Qui, ell? —qui et sembla?; el metge! —No diguis	barbaritats	, Quima. Què n'he de fer? —No t'entretinguis, que no estaràs a punt.
camins, a contraposta—. Vostè és molt jove; li podria ser mare. —No digui	barbaritats	! Tinc un fill de quatre anys; vaig pels trenta. La mentida se m'ha
de la seva obra ha estat aprofitada com a justificadora de crueltats i	barbaritats	, i actituds de vil arrivisme que el mateix Nietzsche hauria rebutjat amb
nostres negocis no són tan dolents com es pensa. Si poden aguantar les	barbaritats	a què són sotmesos, i no es moren del tot, és que han d'ésser força bons.
mai la multitud no pot fer justícia per la seva mà; el linxament és una	barbaritat	; ni el marit no pot matar la muller infidel; ni els guàrdies no poden
davant la crisi econòmica, l'entrada a l'OTAN, l'atur juvenil, les	barbaritats	de Xile o d'Amèrica Central, la mediocritat eclesiàstica, el cinisme de
fer-li prendre... Una meravella, però esglaiadora, si hom pensa en les	barbaritats	que l'home ha fet i que ara també pot fer, però a una escala molt
fou tan sòlida com la superstició dels eclesiàstics. Davant aquestes	barbaritats	patents que intentaven de combatre unes barbaritats suposades, l'actitud
Davant aquestes barbaritats patents que intentaven de combatre unes	barbaritats	suposades, l'actitud de la població fou obertament aprovatòria, les
¿Serà per la mala consciència que tenim tots els catalans per les	barbaritats	i crims inexcusables que vam deixar cometre als nostres ulls? ¿O
i la pobresa són el tema de llurs sermons. Però nosaltres hem comès una	barbaritat	: hem agredit amb violència aquestes cultures admiratives i els hem
per ella, amb el que, a bon segur, ens lliuraríem de dir més d'una	barbaritat	. Si no ho faig així és perquè vull aportar el meu gra d'arena a
del terramena: cada cop que havia comès un robatori, crim, maldat o	barbaritat	, ell se les donava rient. Mes cada cop li'n quedava una pedreta que
i que el veia a ell, en Pau, amb tots els robatoris, els crims, maldats i	barbaritats	que havia comès, pintats al seu damunt. Enlluernat, es va dur
era el ganivet automàtic. Em sentia la punta damunt el fetge. "No facis	barbaritats	, Lucas." Tenia la cara vil com una ganivetada. Mostrava les dents.
que no veia res, s'estalviava de fer servir el xiulet per a castigar la	barbaritat	de faltes i faltes que, a raó de tres i mitja per entrada, es cometien
equip. Un home, millor dit, un jove enamorat, és capaç de fer moltes	barbaritats	. He anat en bicicleta per aquests mons de Déu, a tota velocitat, suant
mai més a fora i llavors el directiu ha de convèncer a la noia de la	barbaritat	de la promesa que, en un moment de debilitat, li ha fet el seu xicot. El

Pàgina 1 (de 6)

50 següents