Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
barber A 3 oc.
barber M 751 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barber Freqüència total:  754 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

explotades en una denúncia satírica o dramàtica. "Un dia d'aquests, el barber li havia tallat les ungles; doncs ell va replegar tots els retallets, i
veu una multitud agressiva, confon un hostal amb un castell i un bací de barber amb un elm, ataca les figures del retaule de maese Pedro com si es
Ahir el meu amic B. F. em contava una conversa recent amb el seu barber, a Barcelona. Diu que ingressen, potser, més diners que abans, però, com
i encara grans munts de vidres pels carrers. Els sindicats —de Banca, de barbers— reclamen que llurs afiliats acudin al treball. Els terribles bombardeigs
avui no he sentit el tronar dels fronts a la llunyania. He anat a cal barber amb l'Albert. Feia sol, però l'aire era glaçat. He llegit un interessant
a discreció, wàter, segona filiació, exercicis selectius, costura, barber, inspecció, sopar, cigarreta a discreció, wàter, toc de silenci". —Torna
dents, i vaig decidir-me per les dents. Me'n vaig anar a cal Manuel, el barber; ja és mort, el pobre! Quantes vegades ho vam recordar, i ell riu que riu!
de tercera. Al moment de fer el contraban, s'espantaren amo i criat, i un barber, que es dedicava a molts oficis i era d'un poble de la vora, es prestà a
en bitllets davant del nas de la policia. El Marquès, el seu criat i el barber, tots amb gorra i espardenyes, s'instal·laren en el tren; l'habilíssim
tots amb gorra i espardenyes, s'instal·laren en el tren; l'habilíssim barber duia els quaranta mil duros del Marquès no se sap a on; el cas és que ni
a incautar-se altre cop del capital, varen veure amb estupor que el barber s'havia fet fonedís, i encara és l'hora que l'esperen. El Marquès,
i l'abundor de les ofensives. La bavera rebia també els noms de barba, barber i barbot. El primer apareix en Eiximèn Pérez de Romaní
terrissa, una casta de rentadors renta, realment, la roba, una casta de barbers afaita que és un gust, mentre que els poders màgics dels grups totèmics
com a primera missió de fer a les altres castes. Si no, qui afaitaria el barber? No és pas el mateix, doncs, d'introduir una diversitat —socialment—
que la meva ullada sobre el món i dins els altres homes. Aprenent de barber La mare i l'oncle potser perquè ja veien difícil que jo fos botiguer,
. Per a guanyar-me la vida, s'acudí a l'oncle que jo aprengués l'ofici de barber. Tant ell com la mare opinaven que a setze anys no em passava el temps.
Vaig ésser portat a la millor barberia del poble com a aprenent. El barber va prometre posar-me al corrent en un any, almenys suficientment per a
. No m'havia atrevit a fer un acte de rebel·lió, no vaig negar-me a fer de barber; però la meva resistència fou passiva i constant. Anava a la barberia tan
un llibre a la butxaca o a la mà; em passava les hores llegint. El barber no s'atrevia a renyar-me, puix que no em donava ni un cèntim. Però es
fos com fos. Però el que té de bonic el cas fou que jo vaig conquistar el barber, que era el tipus de l'intel·lectual de poble, d'aquells que volen saber
confessà a l'oncle que difícilment em guanyaria mai la vida fent de barber. "No és que no sigui intel·ligent per a aprendre —va dir-li un dia
a aprendre —va dir-li un dia davant meu—; el més totxo pot ser un bon barber: és que té aversió a l'ofici." Era cert. L'ofici em repugnava. Em sentia
a l'ofici." Era cert. L'ofici em repugnava. Em sentia humiliat de fer de barber. Serà un ofici com un altre, però aleshores jo vaig odiar-lo. El barber
barber. Serà un ofici com un altre, però aleshores jo vaig odiar-lo. El barber sovint afaitava l'apotecari a la mateixa farmàcia, davant de tota la
per mi. Fos com fos, en saber que jo aprenia de tan mala gana l'ofici de barber, l'apotecari es prestà a ensenyar-me la pràctica de la farmàcia. Fou
aplicar, i la pràctica de la farmàcia acabà de fer-me odiós l'ofici de barber i d'apartar-me'n. Sovint ell bromejava sobre el meu desmenjament. "Tocar
eh? Fossin cares de noies boniques. Jo tampoc no hauria servit per a barber." Lloava la pràctica de la farmàcia com a cosa neta, polida, científica,
barbes i tallar cabells. Censurava el meu oncle per haver-me posat a barber. "Com a practicant et guanyaràs més aviat la vida; seràs més considerat
catedràtics; et faràs amb una altra mena de gent més enlairada que els barbers... I per què no podries ser farmacèutic?... Què t'impedeix d'estudiar la
/Los Miserables\, de Víctor Hugo, que m'havia deixat el mateix barber i que em trasbalsaven tot. A casa llegia una novel·lassa sobre
que sempre portava molt llargs, amb prou feines si tenia necessitat de barber; de papers, no li'n vaig veure llegir mai cap, i, quant al sabó, si
vestit. —Demà, dic a Josep, ens hem de mudar; després hem d'anar a cal barber... —Sí, fa ell, distret. M'embadoco amb els grans molls del Roine,
dos mots: "Mare estimada". L'escriptor Hem sortit desconeguts de cal barber. Ens hem rapat al zero. Josep em deia sempre: "Aquesta gran
la màquina, m'he vist innoble, vulgar. Em semblava el cap d'un altre. El barber sospitava de nosaltres, n'estic segur: Ve't aquí dos que han fet una
nabaixes, tisores, la bandolina y pomá? Vacha una carrera noble! barber? que pasa tot l' añ pelant al qu' está pelut, vestint al qu' está pelat,
que ha de tractá ab animals. [(rumia.)] Tractá ab personas... ¡barbé! pero treballá á la festa, francament, també molesta, y com un bacallané
l'aire mudava d'olor, com si t'aboquessin al davant una bacina de barber. Una vegada fets els llits, ens hi ficàrem i dormírem d'una tirada. No
"Avui, també, jo passava per davant d'una barberia. En aquell moment el barber buidava fora la bacina plena d'aigua de sabó. Tot el carrer feia olor. He
no satisfeta. Tot allò era molt bonic —les ales, les aigües sabonoses del barber, els colomins—; bones paraules i aire. Però el seu cervell pràctic de
no passés vergonya per culpa meva, aquell vespre mateix vaig anar al barber a fer-me tenyir. Vaig esclafir el riure. Zorbàs em mirà severament. —Això
fer de tot això un miracle! Que els monjos es creguessin que Déu s'ha fet barber i l'ha afaitat i després l'ha estossinat per haver danyat el monestir...
ingènuament, és a fora o dins del sac? Ho podríem preguntar a aquell barber que afaitava a tots els homes que no s'afaitaven a si mateixos i que no
jo què hauria fet al poble? Ja ho sé, hauria pogut ser sabater, barber... i potser hauria estat feliç. Jo sempre anava, de jovenet, a la
que, callem!"; i per la bacina de la porta, que erem a casa d'un barber. A l'entrar, en un saló estret com un panteó empaperat, hi havia un silló
no és home de cartell, no tenen sortida en el mercat. Podia només fer de barber, però, la veritat, em sentia una veu interior que'm deia amb tota
a galeres. De res no li valdria la vella armadura, ni la bacina de barber batejada elm de Mambrí ni la llança ni l'espasa. Aquests del nostre temps
tan recte, que totes les demés levites semblen fetes d'aficionat, i té un barber tan inteligent, que li sab cargolar el bigoti amb un cop de ferro, tan
famosa escopeta al plec del braç. Giragonsant pels conreus es topà amb el barber, amb l'apotecari, amb En Met, amb l'hereu Xana i altres. Ningú no havia
l'igual d'ella, i que, en la nit del ball, un dels fadrins de casa del barber li havía donat la nova de que la susdita noia era a l'Hospital, on la
Venia a ésser com el cafè del poble, i el cacic, el vigilant i el barber (que sabia totes les xafarderies locals) i el vell Buldeo, caçador del

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »