Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
barbotegar V 25 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barbotegar Freqüència total:  25 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al seu poble, anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, barbotega que barbotegaràs. I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb
anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, barbotega que barbotegaràs. I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el
de fer jo?" Luz, amb roncs de ràbia, trencats per renecs i blasfèmies, barbotegava: —Et mataré!... Bèstia, gossa, mala-sort! Fuig, o et mato! Fe contestava
i amb els ulls humits pel plor, tot passant un braç pel coll de Claudi, barbotegà: —Ajudi'm... Anem!...— I, dirigint-se al xofer, afegí: —
frenèticament i li estampà una llarga i brutal besada al mig dels llavis, barbotegant: —Ets admirable!... jo t'adoro! Ella llançà un xiscle agut, penetrant.
, porta un anell! Agna 's conmoguè al oure eix darrer mot. —¡Un anell!... barbotegá. ¿Será molt bonich, eh? —Tot d' or, ab una creu grossa de perlas que
corre de cap á peus l' Agna María, la color de son rostre se fonguè y mig barbotegant, estrenyent ab forsa la ma de Pajot: —Com, va preguntar, estás en perill?
pensar en la llivertat. Aixis, senyor duch de la Roche... Pajot groch y barbotegant murmurá: —Mes baix, mes baix... guardéume 'l segret. —Axis, senyor duch,
duptéu? va dir. Bach examiná 'ls rosaris y aprés baixant lo cap: —Ara no, barbotegá. Y com seguint una idea va afegir tot rondinant: —De que m' haurá servit
L' Isidro, tot fent plechs á la barretina que tenia á la falda, comensá á barbotegar. —Jo 'us diré... com que un... vol y dol... y apres... tot te de
mans al que buscava. Mossen March baixá 'l cap y ab to seré y tranquil barbotegá. --Non exhibeatis membra vostra arma iniquitatis peccato. —No,
la mirava de fit á fit, caigué á sos peus rompent en un amarch plor, tot barbotegant: —¡En nom del Senyor, la vida per aquest ángel de Deu! Carroç sens deixar
lo prengué, 'l guaytá atansantlo al llum y tornantlo allí hont era: —Sí, barbotegá, lo grau es de coronel, no s' haurá errat... Bach romania dret al llindar
oficial se torná roig y sentantse altra vegada poch á poch. —Es cert, va barbotegá, lo coronel. Mes quan á un lo fan eixir de mare, sol errarse algunas
en Manelet no poguè menys de repararlo. —¿Qué tens ara?... —Res...; barbotegá en Feliu ab sequedat. —¿Qué has vist alguna cosa? —Un mal esperit. —¡
á donar la bona nit al compte, vostre pare." "Lo Mut sens respondre y barbotegant quatre paraulas de salut pel vell senyor, s' asseguè en un racò fosch de
com un lleò nafrat." "Lo vell compte al véureho se tapá 'ls ulls barbotegant:" "—veuse aquí al primer mascle de la casa dels Huchs que plora. Ah! ja
mí, y trobarém lo amagatall de la garça. La meva mare, groga, tremolosa y barbotegant, seguí á n' en Blay. II. La Lluisa tenia la cambra á dalt, al
dihuen que...? —Es molt possible que no'u conti. —Baixarè, baixarè —barbotegá 'l frare fent anar lo cap de l' un cantò á l' altre. Y abdòs quedaren
Pero al mateix temps se recordá dels corbs y va invocar sa ajuda, tot barbotegant: —Corps petits, corps menudets veniu, veniu plegadets
do que fet li havia, y desprès, content y ab lo ventre ple s' alsá tot barbotegant: —Ara sí que 'm rich del mal temps! Ni 'ls meus fills, ni la meva dona
las concas y las mans trémolas agafá al pobre nafrat y... l' escanyá, tot barbotegant: —No 'n tinch prou ab lo que 'm darás, ho vull tot, tot será meu:
uns feyan la creu ab els dits polsos, com pera allunyar la mala cosa, tot barbotegant: —¡Deu mos lliuri, Deu mos guardi! Y d'altres se persignavan tremolosos,
Alguna t' en passa, va dir en Pau mirantse 'l. —Jo prou ho voldria dir, barbotegá 'l noy, mes... —Parla prompte, va dir lo pare. Y en Miquelet l' hi contá
la veritat es que so ignocent de tot;— vaig exclamar. —En fi,— don Joan barbotegava ab disgust, —serà lo que vulla Deu; y de lo que succehesca cap culpa'n