Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al seu poble, anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies,	barbotega	que barbotegaràs. I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb
anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, barbotega que	barbotegaràs	. I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el
de fer jo?" Luz, amb roncs de ràbia, trencats per renecs i blasfèmies,	barbotegava	: —Et mataré!... Bèstia, gossa, mala-sort! Fuig, o et mato! Fe contestava
i amb els ulls humits pel plor, tot passant un braç pel coll de Claudi,	barbotegà	: —Ajudi'm... Anem!...— I, dirigint-se al xofer, afegí: —
frenèticament i li estampà una llarga i brutal besada al mig dels llavis,	barbotegant	: —Ets admirable!... jo t'adoro! Ella llançà un xiscle agut, penetrant.
, porta un anell! Agna 's conmoguè al oure eix darrer mot. —¡Un anell!...	barbotegá	. ¿Será molt bonich, eh? —Tot d' or, ab una creu grossa de perlas que
corre de cap á peus l' Agna María, la color de son rostre se fonguè y mig	barbotegant	, estrenyent ab forsa la ma de Pajot: —Com, va preguntar, estás en perill?
pensar en la llivertat. Aixis, senyor duch de la Roche... Pajot groch y	barbotegant	murmurá: —Mes baix, mes baix... guardéume 'l segret. —Axis, senyor duch,
duptéu? va dir. Bach examiná 'ls rosaris y aprés baixant lo cap: —Ara no,	barbotegá	. Y com seguint una idea va afegir tot rondinant: —De que m' haurá servit
L' Isidro, tot fent plechs á la barretina que tenia á la falda, comensá á	barbotegar	. —Jo 'us diré... com que un... vol y dol... y apres... tot te de
mans al que buscava. Mossen March baixá 'l cap y ab to seré y tranquil	barbotegá	. --Non exhibeatis membra vostra arma iniquitatis peccato. —No,
la mirava de fit á fit, caigué á sos peus rompent en un amarch plor, tot	barbotegant	: —¡En nom del Senyor, la vida per aquest ángel de Deu! Carroç sens deixar
lo prengué, 'l guaytá atansantlo al llum y tornantlo allí hont era: —Sí,	barbotegá	, lo grau es de coronel, no s' haurá errat... Bach romania dret al llindar
oficial se torná roig y sentantse altra vegada poch á poch. —Es cert, va	barbotegá	, lo coronel. Mes quan á un lo fan eixir de mare, sol errarse algunas
en Manelet no poguè menys de repararlo. —¿Qué tens ara?... —Res...;	barbotegá	en Feliu ab sequedat. —¿Qué has vist alguna cosa? —Un mal esperit. —¡
á donar la bona nit al compte, vostre pare." "Lo Mut sens respondre y	barbotegant	quatre paraulas de salut pel vell senyor, s' asseguè en un racò fosch de
com un lleò nafrat." "Lo vell compte al véureho se tapá 'ls ulls	barbotegant	:" "—veuse aquí al primer mascle de la casa dels Huchs que plora. Ah! ja
mí, y trobarém lo amagatall de la garça. La meva mare, groga, tremolosa y	barbotegant	, seguí á n' en Blay. II. La Lluisa tenia la cambra á dalt, al
dihuen que...? —Es molt possible que no'u conti. —Baixarè, baixarè —	barbotegá	'l frare fent anar lo cap de l' un cantò á l' altre. Y abdòs quedaren
Pero al mateix temps se recordá dels corbs y va invocar sa ajuda, tot	barbotegant	: —Corps petits, corps menudets veniu, veniu plegadets
do que fet li havia, y desprès, content y ab lo ventre ple s' alsá tot	barbotegant	: —Ara sí que 'm rich del mal temps! Ni 'ls meus fills, ni la meva dona
las concas y las mans trémolas agafá al pobre nafrat y... l' escanyá, tot	barbotegant	: —No 'n tinch prou ab lo que 'm darás, ho vull tot, tot será meu:
uns feyan la creu ab els dits polsos, com pera allunyar la mala cosa, tot	barbotegant	: —¡Deu mos lliuri, Deu mos guardi! Y d'altres se persignavan tremolosos,
Alguna t' en passa, va dir en Pau mirantse 'l. —Jo prou ho voldria dir,	barbotegá	'l noy, mes... —Parla prompte, va dir lo pare. Y en Miquelet l' hi contá
la veritat es que so ignocent de tot;— vaig exclamar. —En fi,— don Joan	barbotegava	ab disgust, —serà lo que vulla Deu; y de lo que succehesca cap culpa'n