×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb barbotegar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
al seu poble, anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, | barbotega | que barbotegaràs. I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb | anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, barbotega que | barbotegaràs | . I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el | de fer jo?" Luz, amb roncs de ràbia, trencats per renecs i blasfèmies, | barbotegava | : —Et mataré!... Bèstia, gossa, mala-sort! Fuig, o et mato! Fe contestava | i amb els ulls humits pel plor, tot passant un braç pel coll de Claudi, | barbotegà | : —Ajudi'm... Anem!...— I, dirigint-se al xofer, afegí: — | frenèticament i li estampà una llarga i brutal besada al mig dels llavis, | barbotegant | : —Ets admirable!... jo t'adoro! Ella llançà un xiscle agut, penetrant. | , porta un anell! Agna 's conmoguè al oure eix darrer mot. —¡Un anell!... | barbotegá | . ¿Será molt bonich, eh? —Tot d' or, ab una creu grossa de perlas que | corre de cap á peus l' Agna María, la color de son rostre se fonguè y mig | barbotegant | , estrenyent ab forsa la ma de Pajot: —Com, va preguntar, estás en perill? | pensar en la llivertat. Aixis, senyor duch de la Roche... Pajot groch y | barbotegant | murmurá: —Mes baix, mes baix... guardéume 'l segret. —Axis, senyor duch, | duptéu? va dir. Bach examiná 'ls rosaris y aprés baixant lo cap: —Ara no, | barbotegá | . Y com seguint una idea va afegir tot rondinant: —De que m' haurá servit | L' Isidro, tot fent plechs á la barretina que tenia á la falda, comensá á | barbotegar | . —Jo 'us diré... com que un... vol y dol... y apres... tot te de | mans al que buscava. Mossen March baixá 'l cap y ab to seré y tranquil | barbotegá | . --Non exhibeatis membra vostra arma iniquitatis peccato. —No, | la mirava de fit á fit, caigué á sos peus rompent en un amarch plor, tot | barbotegant | : —¡En nom del Senyor, la vida per aquest ángel de Deu! Carroç sens deixar | lo prengué, 'l guaytá atansantlo al llum y tornantlo allí hont era: —Sí, | barbotegá | , lo grau es de coronel, no s' haurá errat... Bach romania dret al llindar | oficial se torná roig y sentantse altra vegada poch á poch. —Es cert, va | barbotegá | , lo coronel. Mes quan á un lo fan eixir de mare, sol errarse algunas | en Manelet no poguè menys de repararlo. —¿Qué tens ara?... —Res...; | barbotegá | en Feliu ab sequedat. —¿Qué has vist alguna cosa? —Un mal esperit. —¡ | á donar la bona nit al compte, vostre pare." "Lo Mut sens respondre y | barbotegant | quatre paraulas de salut pel vell senyor, s' asseguè en un racò fosch de | com un lleò nafrat." "Lo vell compte al véureho se tapá 'ls ulls | barbotegant | :" "—veuse aquí al primer mascle de la casa dels Huchs que plora. Ah! ja | mí, y trobarém lo amagatall de la garça. La meva mare, groga, tremolosa y | barbotegant | , seguí á n' en Blay. II. La Lluisa tenia la cambra á dalt, al | dihuen que...? —Es molt possible que no'u conti. —Baixarè, baixarè — | barbotegá | 'l frare fent anar lo cap de l' un cantò á l' altre. Y abdòs quedaren | Pero al mateix temps se recordá dels corbs y va invocar sa ajuda, tot | barbotegant | : —Corps petits, corps menudets veniu, veniu plegadets | do que fet li havia, y desprès, content y ab lo ventre ple s' alsá tot | barbotegant | : —Ara sí que 'm rich del mal temps! Ni 'ls meus fills, ni la meva dona | las concas y las mans trémolas agafá al pobre nafrat y... l' escanyá, tot | barbotegant | : —No 'n tinch prou ab lo que 'm darás, ho vull tot, tot será meu: | uns feyan la creu ab els dits polsos, com pera allunyar la mala cosa, tot | barbotegant | : —¡Deu mos lliuri, Deu mos guardi! Y d'altres se persignavan tremolosos, | Alguna t' en passa, va dir en Pau mirantse 'l. —Jo prou ho voldria dir, | barbotegá | 'l noy, mes... —Parla prompte, va dir lo pare. Y en Miquelet l' hi contá | la veritat es que so ignocent de tot;— vaig exclamar. —En fi,— don Joan | barbotegava | ab disgust, —serà lo que vulla Deu; y de lo que succehesca cap culpa'n |
|