Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ara caminava parlant en veu alta, sense adonar-se'n, amb un febrós	barboteig	. "Si la pogués veure només un instant, el temps de sentir les seves mans
del seu món. Sempre hi havia en les seves paraules una rara vaguetat, un	barboteig	; sempre sonaven com si les extragués d'un món llunyà en el que la seva
suplicava, quasi plorava... La seva veu sonava febrosa, semblant a un	barboteig	. Dins de l'ombra li buscà les mans; ella no les retirà: les deixà entre
de fúria implacable. Què havien estat els meus anhels "puríssims"? Un	barboteig	que sempre havia acabat en un esclafit matusser i grotesc, com
s'embolica... Del darrera de les mates de xuclamel ix una tènue remor de	barboteigs	, trencada a claps pel dolcíssim refilet d'unes besades llargues, llargues
regracià novament amb mostres d'afecció i tendresa commovedores. Era un	barboteig	mesclat d'un plor, un neguit i una esperança que es fonien, mig joia mig
i lletgesa. De Saumell, tot perillava. L'artista, que neixia com el	barboteig	dolorós d'una vida turmentada per l'ambició i la pobresa, i l'home, que
pescador tot a la vora de la mar i en veure-la tan mansa que amb el suau	barboteig	de les seves onades més aviat besava que batia la platja, anava
sota algun preceptor escaient? Dieu que sí? Vaig dir que sí, en un	barboteig	. —Molt bé. Ara és qüestió de consultar les vostres inclinacions. No crec
de llàgrimes de sentiment. I les paraules que pronuncia tenen un tal	barboteig	, que la fan semblar una anyella en plany, que cormou. Jofre no se sent
dir allò que necessitava declarar-li. Però ja no en sabria; li sent el	barboteig	de la veu escardalenca, el mira com gesticula dins del vestit de color de
de llum i de xardor que fan que després puguin parlar-ne més amb	barboteigs	que amb paraules. Aquesta entrada en la seva part més íntima aquieta tota
per caure en la pura abstracció y traduhintse en la incoherencia y el	barboteig	de les nocions incompletes? Donchs aquesta literatura encongida en els
i d'un sentit lingüístic meravellós en aquell temps d'hibridisme i	barboteig	en l'esfera de la llengua literària. Adés en la imatge de la donzella
la llengua catalana passa bruscament, sense transició, d'ésser un tràgic	barboteig	o una vacil·lació a una esplèndida llengua literària. Només fos que per
les seves pronuncies darreres, quan vingui la mort a emmudir-lo, amb son	barboteig	dirà encara vostre nom santíssim i beneïdíssim. El meu cor aiximateix
voltes, fins al límit més enllà del qual l'emoció artística devindria un	barboteig	si un sentit innat d'equilibri no convertís aquella ardència en força
rogallós primer, després lliscant, i discursejà dilatadament en arravatat	barboteig	: "Porque la bondad, señorías, es patrimonio de nobleza cristiana, y
no el més ferm, de tots els moderns autors... L'obra de Maeterlinck es un	barboteix	, un misteri, una insinuació. En "Peleas y Melisande", la fosca
acabats... Fets entre el traut de la feyna diaria, son una divagació, un	barboteig	, un desordre, perque es aixís precisament, en el desordre, es com crec
que ajup l'envanida parpella i la paraula forta esderna en	barboteig	, són, Oh Amor d'amors, l'essència del miracle que, en seure
el temps d'ullals, el temps del quequeig de la serp i el	barboteig	del cròtal rampinyaire, el temps del bram del búfal i el temps
de xarpellera, i rasposa a la pell, i els mots sonen com un	barboteig	de butllofes, com bombolles de fang rebentades i buides,
sense més arma que l'esguard salvatge ni més cabal que un	barboteig	de nous accents, bé pot portar un missatge no pas de
cor també. Va rebre aquella mitja torrada ab la companyia fent un extrany	barboteix	, com si trenqués a riure o a plorar, y las babas se li escorreren pitrera
de carn y robas fumejantas. Començava a revenirse quan sentí soroll y	barboteig	de malediccions a baix. Mirà a l'entorn y las sangs se li gebraren: lo
barri desert, però sa llengua mitj baldada no respongué a son neguit; un	barboteig	palpiçot, una treballosa pluja de fragments de paraulas fou tot lo que li
com si el record d'un dolor intens la trasbalsés tota. Afegí, amb un	barboteig	gairebé inintel·ligible, que el que havia sofert només ho sabia ella. —I
alsava 'l front esporuguida sentint una ma ossosa en mas espatllas y 'l	barboteig	del cor: be encara hi veya per los altars quelcom de aquellas ninas, més
pot arribar a passar. La remor de la mar, que semblava bullir a grans	barbotejos	, com l'olla que ja fa molt de temps que el foc escalfa, i el balanceig
llagoteria i les excuses, no fóra just que la sentència fos un	barboteig	. Esperarà quelcom més que mots d'aquest últim tribunal
tremolant, gelat, la mort com el llom d'un peix, aigua blanquinosa de	barboteig	. pensa-hi. tothom mor. això és perfecte, menys per a mi i per a una
Igualment l'actor Tony Leblanc deixà ja fa temps de confegir gestos i	barboteigs	dels minusvàlids». I concloïa la meva carta: «Un periodista cal que vagi
la descripció de la seva conducta llastimosa i del trist ridícul del	barboteig	de les seves paraules; però Nicolau Batet, aturat davant la façana del