Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

buscava el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més angoixosa, més	barbotejant	i cada vegada més torbada. El rostre d'ella era fred: tota ella era
tant temps!... Que 'ns casin, eh, Lluís? —Sí, ara, ara! —	barbotejava	aquest ab lo nus á la gola. —Peró, nó perqué Deu tinga d' arrencarme del
i s'hi complaïa. Era dolcíssima amb mi. Jo no sabia parlar-li sinó	barbotejant	. Ella se'n compadia amb manyagueries dels ulls. M'emportava dos fills
fora de les tombes del seu cor i cridar. —No tinc gens de gana —	barbotejà	, melindrosa—. No tinc gens de gana... gens... gens. S'agenollà davant del
pudor de socarrim del pèl rostit. —No vull menjar... no vull menjar... —	barbotejà	de nou, veient que no li'n fèiem cas. Zorbàs serrà nerviosament el puny.
se li posaren llangorosos. —Sents els gats? No se'n donen vergonya... —	barbotejà	, i es va asseure als genolls de Zorbàs. Se li repenjà al coll i va
, i omplí el palmell de la seva mà amb el pit d'ella. —En Alexandria... —	barbotejà	la sirena viatgera, ploriquejant—. En Alexandria... Beirut...
i s'exasperava més i més. Entre les seves dents, vacil·lants i corcades	barbotejava	paraules incomprensibles. S'aixecà, va agafar la garrafa d'aigua, begué,
Hem de recaptar diner per restaurar el monestir... —Els grans porcs! —	barbotejà	Zorbàs—. Encara hi volen sortir guanyant! S'apropà a l'abat:
amb afany de veure acabat tot allò. —I de la Mare de Déu de la Venjança! —	barbotejà	l'abat, amagant-se darrera una roca. Van deixar anar el quart tronc. Un
pel to del parlar; no s'apaivaga i no muda aquest gran aldarull sinó per	barbotejar	vanitats i ximpleries: té tan poques consideracions al temps, a les
ajudant-me a despullarlos, els veyes córrer en camisola y els sentíes	barbotejar	a petites fugues y ab defectuós accent les oracions que jo'ls hi
d'amunt d'avall de la cambra dins el vostre uniforme nocturn, no solament	barbotejàveu	un indigne xerroteig d'infant, sinó que fins i tot entonàveu les vostres
Qui va dir-me que portés l'Home aquí? —xiulà. —Jo, sens dubte —	barbotejà	la vella cobra. —Fa molt de temps que no he vist l'home, i aquest parla la
fins al cap del minyó, que arribava al dintell de la porta. —Fill meu! —	barbotejà	; i després, llançant-se a sos peus: —Però ja no és el meu fill.
Mowgli, perplexos, però a punt d'obeir. —La Jungla no em foragita, doncs? —	Barbotejà	Mowgli. El Germà Gris i els altres tres grunyiren furiosament i
abans d'anar-se'n; un noi gran i esquerp, que es redreçava com un espigó i	barbotejava	—els ulls encesos, la barba trèmula— en fer-se-li retret de la seva
de tot és creure, estimar, anhelar, voler; després la intel·ligència	barbotejarà	en termes de raó, si pot, què hi ha en el fons de la nostra creença, del
?... ¿Amb quines paraules?... —Oh, amb les paraules que ja es comprèn... —	barbotejà	el soldat, una mica apurat per respondre, i sense oblidar-se de consultar
la meva companyia, i que et trobes bé al meu costat! —Sí... És cert... —	barbotejà	Marianneta. —Sí... És cert... —l'escarní afectuosament el baró. —És clar,
que em deixes. I com tu, seré dret i fort, no tindré més que una idea.	Barbotejà	encara unes paraules incoherents, gesticulà mecànicament, el ciri li
pressa el gipó i encara es posava una mà a la gorja, vacil·là un moment,	barbotejà	, es sofocà una mica més del que ho estava i acabà dient que en Vilaret
per haver rebut una terrible garrotada a la testa. —Oh, si! —exclamà	barbotejant	—. Si que hi tens dret!... Jo mateix t'ho anava a dir. Com m'has
avançà fins a Tallafer, enarcà el tronc damunt les cames enterques i	barbotejà	, insinuant: —Suposo que jo, sereníssim senyor, oital... el ball a la
fi li manà: —Parla, Arandó. Arandó s'estremí, obrí la boca, s'engargussà,	barbotejà	: el moment de la confessió havia arribat desapiadadament. S'explicà com
es repinjollà al meu braç, tota lenta i extasiada, mastegant ventura i	barbotejant	incoherents lletanies a la nit dolça i a l'astre de l'amor que ens guiava
És una dona notabilíssima. —Crec que exagereu, senyor director..., —	barbotejo	encongit, tement-me un xàfec d'amonestacions. Però, no; el director passà
cosa molt més seriosa del que em pensava. —Ja et tinc, ja et veig...! —	barbotejà	atropelladament en retornar-se, els ulls extàtics, paralitzats en mi.—
victoriosos, la creu de sa espasa als llavis, els quals, entre besades,	barbotegen	mots de coratge que abriven els febles i apitreguen els valents...! I el
materialment l'esborronaven, li entrebancaven les accions i la feien	barbotejar	, per una tan subtil sensibilitat que els reflexes del seu organisme s'hi
al damunt, mira al seu entorn amb una cara desfeta i traspostada, i	barboteja	: —Maleïda merda! Aquesta maleïda merda! Anem caminant, encara, una bona
, Kat fa com un ronc i es torna verd i groc. —Anem-nos-en —	barboteja	. M'alço d'un bot, febrosenc, per ajudar-lo. Me'l carrego a l'esquena
d'aquella dona va recordar-li les pintures de Nonell. —Bona nit! —	barbotejà	treient-se el barret. Ningú no va contestar. —Escolti'm... que no hi ha la
uns sorolls darrera seu (el que s'anomenava el murmuri) i començava a	barbotejar	. El senyor Arana agafava de seguida el posat de l'home que s'engresca. Es
que, ja que li havien dit que el matarien, estaven obligats a fer-ho.	Barbotejant	, invocava els seus drets de ciutadà i es referia als mèrits contrets en
a tothom. L'aldarull féu revenir En Joan. "No és res, no és res",	barbotejà	: "Jo que he fet estrena i he tombat tres orenetes." I per acabar de
darrera el taulell: "Què volia?" En realitat, En Joan ho volia tot.	Barbotejà	. Féu un moviment instintiu cap a una pila de tortells. Allò féu mala
de distància del teu plat. —Oh! pu... Oh! pu... —replicà el senyor Pau	barbotejant	; i afegí:— Jo no sé si em vé o no em vé de la polidesa; cadascú
rigué... Allí baix devien haver-n'hi que feien millor cara... L'altre	barbotejà	... —Sabeu on fou enterrada Rosa?... —Rosa?... —La rialla li saltava als
s'aguantaven el riure. S'hi decidí i es destacà una mica... Començà de	barbotejar	la idiotesa en veu baixa, quan ella se li plantà de sobte... —És a mi que
callar... Se sentia marejat de la beguda... L'anà guanyant al sentiment i	barbotejà	la confessió... Gitava amb veu entorpida aquell món de fantasmes i de
aquests crits? —preguntà el pare, presentant-se. —Vinc!... Vinc!... —	barbotejà	el noi, mancat de l'alè i de la serenitat necessàris per a poder dir el
vos d'aquest jove, i cap a casa falta gent! —Bo bona nit, senyor —vaig	barbotejar	. —I tan bona! —digué ell, tot dant una llambregada al seu volt per aquell
sòpita d'una manera tan acusadora quan jo li dava el tomb, que li vaig	barbotejar	: —No he pas pogut estar-me'n, senyor! No és pas per a mi que
res d'ella. Què penseu d'ella? —no m'agrada pas de dir-ho —vaig	barbotejar	. —Digueu-m'ho a l'orella —digué la senyoreta Havisham, tot acalant-se.
eh? Havia mirat al meu voltant, talment, en cerca d'Estel·la, i vaig	barbotejar	que esperava que aquesta gaudiria de bona salut. —És a l'estranger —digué
i sentia un tal botzinament a les orelles, que amb prou feines vaig saber	barbotejar	que no hi havia cap objecció. —És clar que no! Demés, heu d'entendre, en
aquesta és l'hora de dir-la. Parleu clar i net. Altra vegada vaig	barbotejar	dificultosament que no n'hi tenia cap. —És clar que no! Bé, doncs, senyor
és aquest atreviment? Aneu a seure tot seguit! —Mamà eztimada —	barbotejà	la nena,— s'hauria tret l'ull. —Com goseu parlar-me així!
i com l'envoltà a ella la qualitat d'inaccessible! Em donà la mà. Jo vaig	barbotejar	qui sap què sobre el meu goig de tornar-la a veure, i el daler que n'havia

Pàgina 1 (de 4)

50 següents