Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
barbotejar V 168 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barbotejar Freqüència total:  168 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

buscava el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més angoixosa, més barbotejant i cada vegada més torbada. El rostre d'ella era fred: tota ella era
tant temps!... Que 'ns casin, eh, Lluís? —Sí, ara, ara! —barbotejava aquest ab lo nus á la gola. —Peró, nó perqué Deu tinga d' arrencarme del
i s'hi complaïa. Era dolcíssima amb mi. Jo no sabia parlar-li sinó barbotejant. Ella se'n compadia amb manyagueries dels ulls. M'emportava dos fills
fora de les tombes del seu cor i cridar. —No tinc gens de gana —barbotejà, melindrosa—. No tinc gens de gana... gens... gens. S'agenollà davant del
pudor de socarrim del pèl rostit. —No vull menjar... no vull menjar... —barbotejà de nou, veient que no li'n fèiem cas. Zorbàs serrà nerviosament el puny.
se li posaren llangorosos. —Sents els gats? No se'n donen vergonya... —barbotejà, i es va asseure als genolls de Zorbàs. Se li repenjà al coll i va
, i omplí el palmell de la seva mà amb el pit d'ella. —En Alexandria... —barbotejà la sirena viatgera, ploriquejant—. En Alexandria... Beirut...
i s'exasperava més i més. Entre les seves dents, vacil·lants i corcades barbotejava paraules incomprensibles. S'aixecà, va agafar la garrafa d'aigua, begué,
Hem de recaptar diner per restaurar el monestir... —Els grans porcs! —barbotejà Zorbàs—. Encara hi volen sortir guanyant! S'apropà a l'abat:
amb afany de veure acabat tot allò. —I de la Mare de Déu de la Venjança! —barbotejà l'abat, amagant-se darrera una roca. Van deixar anar el quart tronc. Un
pel to del parlar; no s'apaivaga i no muda aquest gran aldarull sinó per barbotejar vanitats i ximpleries: té tan poques consideracions al temps, a les
ajudant-me a despullarlos, els veyes córrer en camisola y els sentíes barbotejar a petites fugues y ab defectuós accent les oracions que jo'ls hi
d'amunt d'avall de la cambra dins el vostre uniforme nocturn, no solament barbotejàveu un indigne xerroteig d'infant, sinó que fins i tot entonàveu les vostres
Qui va dir-me que portés l'Home aquí? —xiulà. —Jo, sens dubte —barbotejà la vella cobra. —Fa molt de temps que no he vist l'home, i aquest parla la
fins al cap del minyó, que arribava al dintell de la porta. —Fill meu! —barbotejà; i després, llançant-se a sos peus: —Però ja no és el meu fill.
Mowgli, perplexos, però a punt d'obeir. —La Jungla no em foragita, doncs? —Barbotejà Mowgli. El Germà Gris i els altres tres grunyiren furiosament i
abans d'anar-se'n; un noi gran i esquerp, que es redreçava com un espigó i barbotejava —els ulls encesos, la barba trèmula— en fer-se-li retret de la seva
de tot és creure, estimar, anhelar, voler; després la intel·ligència barbotejarà en termes de raó, si pot, què hi ha en el fons de la nostra creença, del
?... ¿Amb quines paraules?... —Oh, amb les paraules que ja es comprèn... —barbotejà el soldat, una mica apurat per respondre, i sense oblidar-se de consultar
la meva companyia, i que et trobes bé al meu costat! —Sí... És cert... —barbotejà Marianneta. —Sí... És cert... —l'escarní afectuosament el baró. —És clar,
que em deixes. I com tu, seré dret i fort, no tindré més que una idea. Barbotejà encara unes paraules incoherents, gesticulà mecànicament, el ciri li
pressa el gipó i encara es posava una mà a la gorja, vacil·là un moment, barbotejà, es sofocà una mica més del que ho estava i acabà dient que en Vilaret
per haver rebut una terrible garrotada a la testa. —Oh, si! —exclamà barbotejant—. Si que hi tens dret!... Jo mateix t'ho anava a dir. Com m'has
avançà fins a Tallafer, enarcà el tronc damunt les cames enterques i barbotejà, insinuant: —Suposo que jo, sereníssim senyor, oital... el ball a la
fi li manà: —Parla, Arandó. Arandó s'estremí, obrí la boca, s'engargussà, barbotejà: el moment de la confessió havia arribat desapiadadament. S'explicà com
es repinjollà al meu braç, tota lenta i extasiada, mastegant ventura i barbotejant incoherents lletanies a la nit dolça i a l'astre de l'amor que ens guiava
És una dona notabilíssima. —Crec que exagereu, senyor director..., —barbotejo encongit, tement-me un xàfec d'amonestacions. Però, no; el director passà
cosa molt més seriosa del que em pensava. —Ja et tinc, ja et veig...! —barbotejà atropelladament en retornar-se, els ulls extàtics, paralitzats en mi.—
victoriosos, la creu de sa espasa als llavis, els quals, entre besades, barbotegen mots de coratge que abriven els febles i apitreguen els valents...! I el
materialment l'esborronaven, li entrebancaven les accions i la feien barbotejar, per una tan subtil sensibilitat que els reflexes del seu organisme s'hi
al damunt, mira al seu entorn amb una cara desfeta i traspostada, i barboteja: —Maleïda merda! Aquesta maleïda merda! Anem caminant, encara, una bona
, Kat fa com un ronc i es torna verd i groc. —Anem-nos-en —barboteja. M'alço d'un bot, febrosenc, per ajudar-lo. Me'l carrego a l'esquena
d'aquella dona va recordar-li les pintures de Nonell. —Bona nit! —barbotejà treient-se el barret. Ningú no va contestar. —Escolti'm... que no hi ha la
uns sorolls darrera seu (el que s'anomenava el murmuri) i començava a barbotejar. El senyor Arana agafava de seguida el posat de l'home que s'engresca. Es
que, ja que li havien dit que el matarien, estaven obligats a fer-ho. Barbotejant, invocava els seus drets de ciutadà i es referia als mèrits contrets en
a tothom. L'aldarull féu revenir En Joan. "No és res, no és res", barbotejà: "Jo que he fet estrena i he tombat tres orenetes." I per acabar de
darrera el taulell: "Què volia?" En realitat, En Joan ho volia tot. Barbotejà. Féu un moviment instintiu cap a una pila de tortells. Allò féu mala
de distància del teu plat. —Oh! pu... Oh! pu... —replicà el senyor Pau barbotejant; i afegí:— Jo no sé si em vé o no em vé de la polidesa; cadascú
rigué... Allí baix devien haver-n'hi que feien millor cara... L'altre barbotejà... —Sabeu on fou enterrada Rosa?... —Rosa?... —La rialla li saltava als
s'aguantaven el riure. S'hi decidí i es destacà una mica... Començà de barbotejar la idiotesa en veu baixa, quan ella se li plantà de sobte... —És a mi que
callar... Se sentia marejat de la beguda... L'anà guanyant al sentiment i barbotejà la confessió... Gitava amb veu entorpida aquell món de fantasmes i de
aquests crits? —preguntà el pare, presentant-se. —Vinc!... Vinc!... —barbotejà el noi, mancat de l'alè i de la serenitat necessàris per a poder dir el
vos d'aquest jove, i cap a casa falta gent! —Bo bona nit, senyor —vaig barbotejar. —I tan bona! —digué ell, tot dant una llambregada al seu volt per aquell
sòpita d'una manera tan acusadora quan jo li dava el tomb, que li vaig barbotejar: —No he pas pogut estar-me'n, senyor! No és pas per a mi que
res d'ella. Què penseu d'ella? —no m'agrada pas de dir-ho —vaig barbotejar. —Digueu-m'ho a l'orella —digué la senyoreta Havisham, tot acalant-se.
eh? Havia mirat al meu voltant, talment, en cerca d'Estel·la, i vaig barbotejar que esperava que aquesta gaudiria de bona salut. —És a l'estranger —digué
i sentia un tal botzinament a les orelles, que amb prou feines vaig saber barbotejar que no hi havia cap objecció. —És clar que no! Demés, heu d'entendre, en
aquesta és l'hora de dir-la. Parleu clar i net. Altra vegada vaig barbotejar dificultosament que no n'hi tenia cap. —És clar que no! Bé, doncs, senyor
és aquest atreviment? Aneu a seure tot seguit! —Mamà eztimada —barbotejà la nena,— s'hauria tret l'ull. —Com goseu parlar-me així!
i com l'envoltà a ella la qualitat d'inaccessible! Em donà la mà. Jo vaig barbotejar qui sap què sobre el meu goig de tornar-la a veure, i el daler que n'havia

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »