Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
barca AI 4 oc.
barca F 3468 oc.
barça F 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barca Freqüència total:  3498 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna
a l'altra, el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la barca, mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i
i dolors, res no dura, tot s'esborra, els solcs dels rems i de la barca s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o en la llum de l'aigua
als cervells d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor
ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos,
moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les barques ancorades, ran del tuf de l'aigua atapeïda de rebuigs i de la fam de vol
haguda, dins el veritable esglai de la boira ofegadora, únic patró de la barca silenciosa que prova de navegar, amb la proa per complet esquerdada, pel
Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i
viatges amb veler. Ara, ja retirat de les aventures, havia adquirit una barca, en la qual, dedicat a la pesca, anava ell com a patró. Era un vell llop
vegades durant aquells dies se'l pogué veure plantat a la proa, mentre la barca tallava les ones rabent, agafat a la punta del travesser de la vela,
dret cap a la part d'estribord. Hissaven ja les veles ràpidament. La barca s'anava endinsant, havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà
del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja amb les veles inflades.
rebrot de la seva raça. Tornaren els dies de calma, el sortir de les barques al matí, el fondejar en tranquil·les cales del litoral, en llocs on hi
dret a la vora del riu, els saludà amb la mà, mentre s'allunyaven amb la barca. Pensà: "Potser no els veuràs ja més." Sentí que se li enfosquien els
"Potser no els veuràs ja més." Sentí que se li enfosquien els ulls. La barqueta havia arribat a l'altra banda. Saludà per darrera vegada i s'allunyà
vist, ja molt tard, a l'altra banda del riu; Ansà el passà amb la seva barca. Aquest fou el primer que li digué que Mila no era allí i que es deia que
: "Vina! Vina!" "Mare: el riu va creixent; no hi ha pont ni barca. Com podrem passar? Tinc por, mare! No hi vagis! Tinc por!" Però ella
"Ara sí que el Canarias no tornarà més. Li van sortir dues barques i va fugir escapat". És curiós de contrastar aquesta llibertat de les
la passejada fins a mar, per contemplar des de la Torre de les Puces les barques dels pescadors, i les corbetes que venien d'ultramar, i alguna fragata
blanca— ciutat vençuda pel temps, amb les silencioses i espectrals barques negres, i encara guarnida amb or, i hàbils mosaics i inflades cúpules
velles i, al mig de tot, el campanar. Per a passar el riu hi havia una barca, amb dos barquers, que s'alternaven; el servei era permanent, i àdhuc a
s'aguantava fort, vogava a poc a poc, amb un lleu tremolor als braços. La barca anava avançant així, lentament, més o menys inclinada, segons el vent o
d'amics i familiars; reien i parlaven a crits, mentre esperaven la barca, que es veia ja cap al centre del riu, cada cop més apropada. A la platja,
la plaça a dalt, plena de gent, tenia, malgrat tot, un aire de festa. La barqueta va anar-se acostant lentament, fins a arribar a la vora. El tio
l'ocupaven. —Aixequeu-vos, si no voleu que us mulli el c... —Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la corda, esmorteint la
l'aire era humit i se sentia el fred; el tio Jaume subjectà la barca amb les mans, mentre baixava la gent. Entraren després els "quintos",
després els "quintos", amics i familiars, que ompliren de seguida la barca. Saludaren el tio Jaume, car tots el coneixien, i anaren
mantingut subjectada; agafà el rem i, apuntalant-lo a la vora, empenyé la barca cap a dins. Col·locà el rem i es disposava a seure, però un dels
res; no necessito res;" però no hi ha manera. La gran no para que dixe la barca... —I no li ha dit a quin "treatro" treballa la menuda, tio Jaume? —
estones a l'ombra i contemplar la mar, que es veia allí a la vora, i les barques que anaven i venien. Tot això sense deixar de vigilar-ho tot i sense
dia qualsevol de la vida, un dia com tants, de sol i de cel blau, i una barca, amb la vela estesa, creuava en aquell moment per la badia. Tornava
de can Mates havia estat trobat mort dins les maresmes, encongit a la barqueta. La nit anterior no havia acudit a la barraca; a punta de sol, els nois
a buscar-lo pels aiguamolls. Després d'una llarga recerca, veieren la barqueta abandonada en un clar del senillar. S'acostaren i el veieren; era a
i el veieren; era a dintre, immòbil, posat de costat sobre la palla. La barqueta estava com clavada dins l'aigua fangosa, i la perxa amb què la movia
en dies de gran necessitat, baixava al riu, esperava l'arribada de la barqueta, que passava els passatgers d'una vora a l'altra, i n'acompanyava algun a
espera l'hora foscant. Tots els convidats han partit: ja no hi ha barques, ni rastres, ni gavines. D'aquí una hora tot serà fosc. Hauré de fer via
llumetes de llànties d'ànimes, omplint l'aigua de la badia. Eren les barques de bou que escortaven la galera reial. Sentires les salves dels canons
hem aturat a un centenar de metres del moll, i aleshores ha vingut una barca farcida de súbdits de Mahoma, vestits amb els parracs més impossibles:
anys. Els qui arribaven en aquestes costes eren en general tripulació de barques baleneres, personal dur, acostumat a la vida agra i a les abstinències
la goleta no era gaire temptadora. Les cabines són com les de les barques baleneres; n'hi ha poquíssimes i la gran majoria dels passatgers havien
fantasista, brillant, molt olla, però gentil i valent. Tot un capità de barca balenera o d'embarcació de pirates. Aquestes dues goletes que responen
"Mira que aquest americà és dolent, i quan siguis sol dins de la seva barca et matarà i se't menjarà". Timi no volgué escoltar res; era tan fort en
tres barraques practicables i, al límit de la platja, de cara al mar, una barca amb la vela plegada. A la dreta de l'espectador, la façana d'una barraca
punt de riure i de fer el plaga.] [Musclo és l'home del rem i de la barca, de la xarxa i de la pipa. És el peixater que hem vist córrer cap al
i hores. No em barallava mai i sempre em trobaven adormit dintre una barca. /Amèlia\ Si que era bon minyó. /Andreu\ Ui, que és
Qui sap. Perquè a vegades tinc ganes de fugir, de viure, de pujar a una barca i llançar els rems i obrir tota la vela i fer això: fugir, viure.
sabem quin pa s'hi dóna amb això d'estimar i trobar-te sol al món, com una barca desaparellada. Ara mateix ho deia. Et sembla que no pot ser; tens ganes
per res, que van geperudes de tants màstecs i de fer el ploricó sota les barques. Sentir que el teu nom passa de boca en boca; que hi ha catorze tanoques
sí. No m'has entès, Andreu. /Andreu\ Ha marxat? Doncs bon vent i barca nova. /Xela\ Això ho dius amb llengua, per fer l'home; però per
et serà pres. Cançó de la mort a l'alba Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant.

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »