Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la	barca	, que veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna
a l'altra, el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la	barca	, mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i
i dolors, res no dura, tot s'esborra, els solcs dels rems i de la	barca	s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o en la llum de l'aigua
als cervells d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la	barca	, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor
ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons de la	barca	, i mirarem d'agafar el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos,
moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les	barques	ancorades, ran del tuf de l'aigua atapeïda de rebuigs i de la fam de vol
haguda, dins el veritable esglai de la boira ofegadora, únic patró de la	barca	silenciosa que prova de navegar, amb la proa per complet esquerdada, pel
Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la	barqueta	del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i
viatges amb veler. Ara, ja retirat de les aventures, havia adquirit una	barca	, en la qual, dedicat a la pesca, anava ell com a patró. Era un vell llop
vegades durant aquells dies se'l pogué veure plantat a la proa, mentre la	barca	tallava les ones rabent, agafat a la punta del travesser de la vela,
dret cap a la part d'estribord. Hissaven ja les veles ràpidament. La	barca	s'anava endinsant, havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà
del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la	barca	i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja amb les veles inflades.
rebrot de la seva raça. Tornaren els dies de calma, el sortir de les	barques	al matí, el fondejar en tranquil·les cales del litoral, en llocs on hi
dret a la vora del riu, els saludà amb la mà, mentre s'allunyaven amb la	barca	. Pensà: "Potser no els veuràs ja més." Sentí que se li enfosquien els
"Potser no els veuràs ja més." Sentí que se li enfosquien els ulls. La	barqueta	havia arribat a l'altra banda. Saludà per darrera vegada i s'allunyà
vist, ja molt tard, a l'altra banda del riu; Ansà el passà amb la seva	barca	. Aquest fou el primer que li digué que Mila no era allí i que es deia que
: "Vina! Vina!" "Mare: el riu va creixent; no hi ha pont ni	barca	. Com podrem passar? Tinc por, mare! No hi vagis! Tinc por!" Però ella
"Ara sí que el Canarias no tornarà més. Li van sortir dues	barques	i va fugir escapat". És curiós de contrastar aquesta llibertat de les
la passejada fins a mar, per contemplar des de la Torre de les Puces les	barques	dels pescadors, i les corbetes que venien d'ultramar, i alguna fragata
blanca— ciutat vençuda pel temps, amb les silencioses i espectrals	barques	negres, i encara guarnida amb or, i hàbils mosaics i inflades cúpules
velles i, al mig de tot, el campanar. Per a passar el riu hi havia una	barca	, amb dos barquers, que s'alternaven; el servei era permanent, i àdhuc a
s'aguantava fort, vogava a poc a poc, amb un lleu tremolor als braços. La	barca	anava avançant així, lentament, més o menys inclinada, segons el vent o
d'amics i familiars; reien i parlaven a crits, mentre esperaven la	barca	, que es veia ja cap al centre del riu, cada cop més apropada. A la platja,
la plaça a dalt, plena de gent, tenia, malgrat tot, un aire de festa. La	barqueta	va anar-se acostant lentament, fins a arribar a la vora. El tio
l'ocupaven. —Aixequeu-vos, si no voleu que us mulli el c... —Amarrà la	barca	a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la corda, esmorteint la
l'aire era humit i se sentia el fred; el tio Jaume subjectà la	barca	amb les mans, mentre baixava la gent. Entraren després els "quintos",
després els "quintos", amics i familiars, que ompliren de seguida la	barca	. Saludaren el tio Jaume, car tots el coneixien, i anaren
mantingut subjectada; agafà el rem i, apuntalant-lo a la vora, empenyé la	barca	cap a dins. Col·locà el rem i es disposava a seure, però un dels
res; no necessito res;" però no hi ha manera. La gran no para que dixe la	barca	... —I no li ha dit a quin "treatro" treballa la menuda, tio Jaume? —
estones a l'ombra i contemplar la mar, que es veia allí a la vora, i les	barques	que anaven i venien. Tot això sense deixar de vigilar-ho tot i sense
dia qualsevol de la vida, un dia com tants, de sol i de cel blau, i una	barca	, amb la vela estesa, creuava en aquell moment per la badia. Tornava
de can Mates havia estat trobat mort dins les maresmes, encongit a la	barqueta	. La nit anterior no havia acudit a la barraca; a punta de sol, els nois
a buscar-lo pels aiguamolls. Després d'una llarga recerca, veieren la	barqueta	abandonada en un clar del senillar. S'acostaren i el veieren; era a
i el veieren; era a dintre, immòbil, posat de costat sobre la palla. La	barqueta	estava com clavada dins l'aigua fangosa, i la perxa amb què la movia
en dies de gran necessitat, baixava al riu, esperava l'arribada de la	barqueta	, que passava els passatgers d'una vora a l'altra, i n'acompanyava algun a
espera l'hora foscant. Tots els convidats han partit: ja no hi ha	barques	, ni rastres, ni gavines. D'aquí una hora tot serà fosc. Hauré de fer via
llumetes de llànties d'ànimes, omplint l'aigua de la badia. Eren les	barques	de bou que escortaven la galera reial. Sentires les salves dels canons
hem aturat a un centenar de metres del moll, i aleshores ha vingut una	barca	farcida de súbdits de Mahoma, vestits amb els parracs més impossibles:
anys. Els qui arribaven en aquestes costes eren en general tripulació de	barques	baleneres, personal dur, acostumat a la vida agra i a les abstinències
la goleta no era gaire temptadora. Les cabines són com les de les	barques	baleneres; n'hi ha poquíssimes i la gran majoria dels passatgers havien
fantasista, brillant, molt olla, però gentil i valent. Tot un capità de	barca	balenera o d'embarcació de pirates. Aquestes dues goletes que responen
"Mira que aquest americà és dolent, i quan siguis sol dins de la seva	barca	et matarà i se't menjarà". Timi no volgué escoltar res; era tan fort en
tres barraques practicables i, al límit de la platja, de cara al mar, una	barca	amb la vela plegada. A la dreta de l'espectador, la façana d'una barraca
punt de riure i de fer el plaga.] [Musclo és l'home del rem i de la	barca	, de la xarxa i de la pipa. És el peixater que hem vist córrer cap al
i hores. No em barallava mai i sempre em trobaven adormit dintre una	barca	. /Amèlia\ Si que era bon minyó. /Andreu\ Ui, que és
Qui sap. Perquè a vegades tinc ganes de fugir, de viure, de pujar a una	barca	i llançar els rems i obrir tota la vela i fer això: fugir, viure.
sabem quin pa s'hi dóna amb això d'estimar i trobar-te sol al món, com una	barca	desaparellada. Ara mateix ho deia. Et sembla que no pot ser; tens ganes
per res, que van geperudes de tants màstecs i de fer el ploricó sota les	barques	. Sentir que el teu nom passa de boca en boca; que hi ha catorze tanoques
sí. No m'has entès, Andreu. /Andreu\ Ha marxat? Doncs bon vent i	barca	nova. /Xela\ Això ho dius amb llengua, per fer l'home; però per
et serà pres. Cançó de la mort a l'alba Petita	barca	damunt la mar corre fortuna llevantejant.

Pàgina 1 (de 82)

50 següents