Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sí, que ho necessites. No et fiïs de promeses d'amic ni de juraments de	barjaules	. Sigues bo, Tino Costa; resa a Déu cada dia, però guarda't del llop. —Ho
brau, cigne, marrà, ruc —amb perdó— i tot allò que atreia el desig de cada	barjaula	. Digues-me el seu nom, si et plau! —Em penso que parles de Zeus.
i en llurs dones; jo, en canvi, ho oblidava tot, tot, i ella, la	barjaula	, ho comprenia —i sàpigues-ho, set-ciències, per a la dona no hi ha plaer
primer la Flora, que es deixava ensabonar amb una voluptuositat de	barjaula	; després s'ensabonava ell. Braç-nu fins a la sagnia, espitregat, cobertes
, que valia per dos! Allò, doncs, no pintava pas malament. A la traça, la	barjaula	no havia pas penetrat els misteris, que ell temia haver-li descobert, i
narrador, amb veu de falset i ganyotes pudibundes, estrafeia la veu de la	barjaula	. —I ara, fill! Si tot és broma. Vés-te'n a casa que en
feia vida a part, en companyia de la seva dona o de la seva	barjaula	. En aquella migdiada de l'incendi, entaforats en les pregoneses del sot,
—segons per qui— llegir llibres, anar al teatre, maquillar-se com una	barjaula	, embrutir-se en una professió ingrata, fer el savi o el bútxara pels
de la Berta perquè em xuclaria l'alè i em deixaria sec com un sarment. La	barjaula	estava boja per mi. Alerta, alerta: que no me'n fiés gens si no em volia
meva gentil amiga. Sí; ho confesso: m'interessava. Tenia una barreja de	barjaula	i de nina d'aparador que em feia no sé què. Però, quan vaig arribar al
i perillosos. Impossible, però, d'evitar els convits reiterats de les	barjaules	vagabundes, fets a cau d'orella i seguits d'una suau estiradeta de braç,
consistia solament en l'espera dissimulada d'un parell o tres de	barjaules	sota un fanal. El porter de la impremta veia arribar el crític i la seva
present, y quedi jo aquí ara mateix si dich mentida! May ho he sigut la	verjaula	del pastor, ¿ho sentiu, Marieta? May ho he sigut; y de lo que tingués o
S'haurien conformat de matar el senyor Sebastià Carbonell i la seva	barjaula	, no crec que somiassin gaires coses més. La ràbia els omplia de força i
un sinistre macquereau, ja que cooperava a les maniobres d'aquella	barjaula	". ¿I les famoses ties de la Ketty? ¡No eren més que unes alcavotes
En trossejats vents de l'espant dansem el boig i la	barjaula	. Alliberats, ens hem lliurat, sota podrits dits de
molt assenyats raonaments, mentre serveixen les	barjaules	a cada mot brins de paraules. IV Brins de
sucs, salives, de secrets, mil històries de	barjaules	amb lascius senyors distrets. Quan se'n
la minutera del seu rellotge està assenyalant les dotze! I s'allunyà la	barjaula	serventa, agafant per la mà a la Munda, sense poguer contenir el riure.
són vibrants de mercaders, allà on hi ha bon istiu per les	barjaules	, i la gent que no planyen els diners. Allà tindrà
ales a la garça, batent com oripells. Prenien cos de mosses d'hostal i de	barjaules	per donar al pagès bon beure i mal dormir: folgaven i
xai. I si aixecava veus arrembellades, bescantant les	barjaules	i els diners, li blaïen l'esquena a boscallades i a
i la saluda delicadament. I el Comte diu: —No és fill d'una	barjaula	el qui ve a vostra cel·la monacal; ja veieu que
així com van clavar Nostre Senyor. Forastera, ets de casta de	barjaules	, ja ens has ficat a dins d'un tou de llot! Ja païrem
faula, no és la vida de cap sant: tractarà d'una	barjaula	que enganyà un feliç amant! Un cop el cec espigolava alguna
faula: no és la vida de cap sant, tractarà d'una	barjaula	que enganyà un feliç amant. Van fer cap on era el cec que,
causaven un pregon malestar i fins una irreprimible tristesa). —Aquella	barjaula	—continuà el secretari ja descendint a un llenguatge més, diríem, directe
sabatera no en parlem; el músic és un oliva; i només ens queden les tres	barjaules	del terrat... [(Pausa.)] Escolta, encara me'n descuidaria. Saps què m'ha
Fidel, per un malvat com tu! Diners! Els maleïts diners! Això per una	barjaula	, podria apaivagar les sofrences, però a mi no, Valentí, a mi no, mai!
jo? ¿No hi puc dir res, jo, en tot això? Us he aguantat totes les	barjaules	, senyor, però no us penseu que ho aguanti tot tampoc! ¿Em preneu per una
el santuari serà enrunat i els seus tresors cauran en mans de paràsits i	barjaules	. Quan s'acabin els miracles els fidels s'allunyaran de tu. I els homes
L'altra: la set-ciències! Potser ets tu, que hauries de callar,	barjaula	! Adelina Ja ha sortit la santa, no et fot! ¿Que et penses que
Guillar! Andròmaca [(per Adela)] Que calli aquesta	barjaula	! Adelina Calla tu, mala puta! Secretari ¿Què és aquest
Rafela. ¿Que viu sola, aquesta dona? Àvia. Sí. Una	barjaula	. [(I, en silenci, segueixen sopant. L'Andreu, amb el front arrugat; la
a plorar, amiga meva? Montserrat: Sí, amic meu. Jo no sóc una	barjaula	. És endebades que intento donar una imatge frívola. He viscut molts anys
Old Bailey. [(A part.)] No ho deia, jo, que el pescaríem entre les	barjaules	! [(Cridant.)] El compte va a càrrec meu! A reveure, senyores! [
El cap del sant home barrinava amb la virginitat d'Alba... I ella,	barjaula	com totes. [(Oscat ve del grup d'Andriutxa, que és dintre el Bar. Parla
No riguis! Que t'ho juro... Guillem És possible que siguis tan	barjaula	? Francisca Delicada Sóc com tu... però, creu-me: no te'n fiïs
havia dut a aquella situació. Senyor de Comes: Ell, casat amb la	barjaula	! Ermengol: Però el capità es feia el sord. I ella ha dit al
no sé qui m' deté com not fosco las cadiras entre cap y coll, fumuda	barjaula	, tónta del dimoni. —¿Y ara, contextá élla, quet êxáltan los esperits? Será
y aparèxer tan coquina sense serho, pera entregarse, finalment, com una	verjaula	que no entenía lo que positivament havía entès, "¡Oh, mare, mare flasca,
Per això s'aixoplugan sota 'ls arbres de brancatge esbalandrat ¡las grans	barjaulas	!, pera estarse a la ressombra, mitj assoleyadas, mitj a la fresca... De
pera tornarhi, com si no poguessin arrebassarse del magí la deria de la	barjaula	. Allò era la tentació eterna de tot Montmany. De día, en la solitut de
y, agafant d'amagatotis un anyell o bé un cabrit pera ferne ofrena a la	barjaula	, s'enfilava adalerat pel camí de Puiggraciós. Talment semblava que tothom
cap cot a tall d'aucells estarrufats, y anavan passant per devant de la	barjaula	igual que si anessin a oferir. Era una professó muda y trista com una
s'hi trobaren més de vinticinch homes y més de dotze mosses bagasses y	barjaules	de Custoges, Sant Llorens y Perpinyà. Ell, en Bilot topà al Esparver y
hont es ni hont para aquella gata bordissenca! m'en cuydava pas jo de les	barjaules	; anys hà qu'havía fet a tots per aquest cantó, tantdebó per l'altre!
que no pas elles. Mengen i beuen lo mateix que abans, les foscudes	barjaules	! Doncs, mal comparat, si jo veia que un marxant se t'enmenés a tu...
Me, lo que si t diré, que bé pla n devia nafrar alguna d'aquelles	barjaulaces	, perquè, fiiets, al cap de poca estona, vam veure voleiar una cosa negra,
deixa que et vull explicar com va ésser que l'Esteve conegués aquella	barjaula	de la Dorita, doncs, com et deia, la Mundeta vella va pensar, i ara què

Pàgina 1 (de 3)

50 següents