×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb barquejar |
Freqüència total: 29 |
CTILC1 |
el captaire, l'obrer d'ocasió i el lladregot, i troba la manera d'anar | barquejant | tranquil·lament i segurament per totes les mars, convençut que la | les ramblejades del vespre, a la Cerveseria Moritz, a l'escullera, o tot | barquejant | , les hores passaven discutint de tot, amb aquella pedanteria adolescent, | tindran més remei que ésser o mentiders o adotzenats. Aquell dia anaren a | barquejar | . Triaren l'hora més dolça de l'estiu: de sis a vuit de la tarda. Era bonic | que es fonia amb la pàl·lida grogor de la lluna espectral. Sortiren a | barquejar | . El poble s'adormia en una calma xafogosa i pesada. Parlo de molts anys. | a pescar volantí. En dies de gran calma, el pescador treia una estona a | barquejar | la senyora i les nenes. Les senyores es posaven una manteleta | neda aquesta mosseta!" A la platja ha conquistat molts amics i amigues. | Barquegen | , fan excursions, gamben i riuen. Pel setembre, pare, mare i filla tornen | fressós per un rabeig estès entre dues gorges, en les quals es pot | barquejar | platxeriosament. I a una i altra vorera, els marges de les muntanyes | ab motiu d' haverse prohibit als esclaus, á instancia dels últims, lo | barquejar | . Com exemple y perqué demostra las fondas arrels que l' esclavatje tenia | en vista del mal comportament dels esclaus barquers, aixó es, dels que | barquejavan | per compte dels seus amos, en l' assumpto de armar una galiota y un | que en sa consecuencia se prohibís en endevant á tot esclau lo | barquejar | , de lo que resultarian grans aventatjes, deya la proposició, puig los | en lo Concell del endemá, y no sols se limitá á prohibir als esclaus lo | barquejar | , sino que també declararen incapacitats pera dit ofici "á aquells que | ciutat, puig molts estrangers —entenguis forasters— per rahó del ofici de | barquejar | , vindrian á poblar y á pendre muller á Barcelona, ab lo que ajudarian á | en súplica de que se 'ls permetés continuar com avans, tenint esclaus per | barquejar | , pero los Consellers que raras voltas eran fluixos quan havian pres un | que 'ls esclaus que 'ls ajudavan á sostenir sa miserable vida, no podian | barquejar | ab gran perjudici de las obligacions que sobre ells pesavan, com son | etc., y aixís demanavan al Concell que 'ls consentís tenir esclaus pera | barquejar | , encare que se 'ls fixés lo número que 'n podian tenir." Replicaren tot | puig que son lladres de natural, lo que 's pot probar, puig quan ells | barquejavan | sos amos no compravan ""congres, merlusses, arenguadas, especies, | pobres vicis i la seva vida, com per la vida en flor del bailet que ja | barqueja | , i per les temptacions que han de venir-li i tot el mal de la seva | fou molt festejat per una pila d'admiradors, que l'acompanyaren sovint a | barquejar | per l'estany, li explicaren diverses tradicions locals i tingueren | fill Forment. La pluja va caient, la terra és molla, | barqueja | dintre els sots gràcil bombolla i apunta al lluny del | de l'esperança. Dotze doctors i un príncep | barquegen | per haver-la. XII Sembla, aquests xiscles | I, és clar, cerca per conhort tripijocs d'amigues, | barquejant | a dintre el port o seguint botigues. El setembre és escolat. | torrent! Els tres Reis a camell pel sorral, Palestins que | barquegen | encara, Gent de Roma a l'aguait d'un Senyal, Catalans | vol sentir i ho vol saber: fica pertot el nas. Només | barqueja | . No lluca ningú i així i tot borda. No l'atura l'home | los pagesos, que no pas ab las noyas, al hort de casa seva á berenar, ó á | barqueijar | á boca de fosch, ó á fer algun romesco "baix á mar"!... —Veurá: | bevent cervesas, dant uns quants toms de wals dins d'un ball públich, | barquejant | bona estona entre las mil y una llanxas qu'ab branzida acompassada de | deuen espetegar-hi les ones un dia de gran temporal. Dijous no vam poder | barquejar | . El cel era cobert. Va llampegar i va ploure fort. Després començà la | guirigori final que fa la Prospettiva. Aquell Rolls que | barquejant | suaument ja resseguia al llarg el Montagnone de fet ara ja fora | es desplaça pels carrers costeruts de la ciutat. El moviment | barquejant | de malucs que es produeix en l'ascensió i el descens d'aquestes vies | ser usats transitivament o intransitivament, com camejar o | barquejar | . A més, pot formar verbs impersonals meteorològics del tipus de |
|