Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Els pastors, entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres	barraques	, allà baix, prop del mar, al final dels pasturatges. Molts d'ells no
es casaven i morien prop de llurs bous, de llurs prats i de llurs	barraques	, i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir,
temps després de néixer ella. Darrerament vivia sola amb son pare en una	barraca	, on portaven una vida miserable a no poder més. Se sap que el pare va
i ho confirmà el pare de la noia si mereix aquest nom, un miserable la	barraca	del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és una
finalment, s'encarregava del primer paper. A la tarda es bastien dues	barraques	posades de cara: una davant l'edifici de l'Ajuntament, i una altra tocant
tocant al pont, a l'extrem oposat del carrer. El camí entre les dues	barraques	s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb
vestit a l'antiga, anunciava el començ de l'acte. Plantat davant la	barraca	, imposava silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó
extingint i, a penes la figura del Sant apareixia al llindar de la	barraca	, s'havia apagat ja l'última veu, i un silenci impressionant s'estenia per
en la fosca. En acabar-se els horts el vessant s'allarga en tot de	barraques	escampades entre les roques blanques, aïllades entre formacions de canyes
tu. —Ens podem esperar tots —contesta ella—. Però no parlem. Observen les	barraques	closes, silencioses en l'obscuritat, la cinta del caminoi humit per les
metres més enllà el terreny es va anivellant, cessen totalment les	barraques	. —Compte, ara —diu el xicot. Una gran xarxa de filferro punxegut els
arbres, tres pins, que semblen repenjar-s'hi. Més enllà hi ha una altra	barraca	, solitària, i el xicot, que ara va davant, empeny la porta de fusta. Tots
Els homes i les dones seuen als bancs de pedra que hi ha a tocar de les	barraques	, o a terra; d'altres estan dempeus a frec dels troncs, confosos amb la
alguns dels quals se separen de la massa dels arbres i avancen cap a la	barraca	de l'altre extrem. El xicot el toca pel braç i li diu: —Vine. En veure
reunits sota els arbres, alguns dels quals encara s'adrecen a la darrera	barraca	—. Som pocs, molt pocs, que hem pres consciència que ens hem d'unir, que no
fons amb un estremiment superficial i irreprimible. Quan s'hi atansen, la	barraca	és tancada i fosca, però el xicot empeny la porta i entren en una cambra
sistema, un senyal indica que l'intrús o intrusos són gent o nois de les	barraques	... De vegades n'entren per la fruita, tot i que aquí s'hi viu. Dos
—Som-hi —diu el cap, i a l'home—: El llantió a l'altra	barraca	, ja saps... La mà l'hi pren dels dits, els llavis bufen i tots quatre, a
i estreta i que, després d'un espai ras, perllonga el bosquet de les	barraques	. Tots desapareixen entre les tenebres mentre a l'altre extrem, sobre un
per on ell ha entrat. El gos borda encara, més clar. —Sí, és a les	barraques	—diu l'home. Davallen cap a l'altra banda, seguint la inclinació del
que se'l trobà quasi a sobre. A prop d'allí, dins l'horta, hi havia una	barraca	; s'hi havien refugiat dos o tres de les hortes, amb una dona i un infant,
refugiat dos o tres de les hortes, amb una dona i un infant, i des de la	barraca	cridaven el del Pescador perquè escapés, car ja havia corregut la
del gos, tremolant encara, i amb temor que no tornés, i tampoc els de la	barraca	no sortiren per a res. La dona del sereno, la Quica, no tingué
del mar. De nit es dedicaven a la caça; de matinada, es recollien en una	barraca	construïda prop dels estanys. Només els dissabtes pujaven al poble tots i
maresmes, encongit a la barqueta. La nit anterior no havia acudit a la	barraca	; a punta de sol, els nois d'una masia propera havien sortit amb els
tot això, d'uns tons molt vius, com en un carrousel, com a la	barraca	de la dona barbuda o del vegetarià tatuat. Imagineu aquesta escenografia
i guaiteu aquesta carrossa de follia passant per una carretera de	barraques	tan purulentes i tan manicomials com vulgueu, però que són
no té idea de la ignomínia. Imagineu, finalment darrera d'aquestes	barraques	una mena de cocoters rabiosos i cosits de merles metàl·liques, de vespes
que en els barris més pobres de Fort de France hi hagi a la porta de les	barraques	un gall vigilant, lligat per una pota, generalment ensopit, i ajaçat a
a més a més dels edificis de la policia americana, hi ha les flamants	barraques	de ciment de les companyies de navegació més importants del món, i els
quilòmetres de Papeete, entre la platja i la carretera, són infinites les	barraquetes	tropicals —cases de bany sense fantasia— que es troben, una mossegant-se
El personal, que o anava per feina o ja les havia fetes totes, dins la	barraca	de Huahine, tenia una mirada confortable i una gana plena d'humanitat. La
la coca en forma de cua de garrí, es va fer tolerable. Tornant de la	barraca	, vaig trobar que al moll els xinesos havien acabat de descarregar farina
que ell porta sobre el pit mullat per entrar triomfalment dintre la seva	barraca	, amb el pareu regalimant i amb la cabellera grisa, plena de sal,
llindant amb la platja. Més que carrers, són sòrdids carrerons fets amb	barraques	tosques, desiguals, encalcinades unes, d'altres pintades atrabiliàriament
finestres és generalment pintada d'un blau molt viu. Als sòcols de les	barraques	hi ha fragmentacions de verdet, segments de fusta devorats per la humitat
salobre. Un d'aquests carrers dóna accés a la platja. Es veuen una o dues	barraques	velles i un tros de mar que contrasta amb la tristesa del raval. A
flors de paper, descolorides i estripallades. Al fons, dues o tres	barraques	practicables i, al límit de la platja, de cara al mar, una barca amb la
barca amb la vela plegada. A la dreta de l'espectador, la façana d'una	barraca	una mica més espaiosa que les altres.] [En aixecar-se el teló, dins el
tu. /Oscar\ I jo, com si no hi fos. [(Entren fòtils a la	barraca	de primer terme.)] /Musclo\. [(Per Amèlia.)] Joc nou.
aquesta escena, Oscar i Amèlia han romàs a l'interior de la	barraca	. Ara, surt Oscar i s'emporta el carretó. Queden al costat de la
fons de l'escena mentre Amèlia comença a entrar objectes dintre la	barraca	.)] /Veu de dona\ Noi! Noi! Marta! Que és per aquí el Met
Veu de noi\ Sí, doncs ara hi corro! [(Amèlia és a l'interior de la	barraca	. Andreu entra ràpidament i es fica a casa d'Amèlia. Tot i els
que li escau. Al cap d'un moment que Andreu ha entrat a la	barraca	d'Amèlia, es sent un crit i aquesta surt corrent i esverada. Va al seu
Acabes d'arribar? [(Amèlia continua entrant fòtils a la	barraca	.)] /Andreu\ Ara mateix. /Maurici\. [(L'agafa
Sí. /Maurici\ Fa pocs dies que se n'ha anat a viure a les	barraques	de cal Cisco. ...I mira, com abans. És una fura: el que se'n va
entre els seus braços.)] Ja em diràs on el vols? [(Entra dins la	barraca	seguit d'Amèlia. Immediatament surt Maurici amb un vas a la mà; fa
no hauré somniat. Ara mateix l'acabo d'abraçar. [(Andreu surt de la	barraca	d'Amèlia.)] /Anguila\. [(Corrent a abraçar-lo.)]
/Andreu\ Amèlia. /Amèlia\. [(Des de l'interior de la	barraca	, on ha entrat així que Andreu ha cridat Maurici.)] Què hi ha?
més. [(Es retira. Després d'una pausa llarga, Amèlia surt de la	barraca	i queda esmaperduda al mig de l'escena. Ja és fosc. Quan Andreu se

Pàgina 1 (de 58)

50 següents