DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
barraca F 2597 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barraca Freqüència total:  2597 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Els pastors, entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres barraques, allà baix, prop del mar, al final dels pasturatges. Molts d'ells no
es casaven i morien prop de llurs bous, de llurs prats i de llurs barraques, i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir,
temps després de néixer ella. Darrerament vivia sola amb son pare en una barraca, on portaven una vida miserable a no poder més. Se sap que el pare va
i ho confirmà el pare de la noia si mereix aquest nom, un miserable la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és una
finalment, s'encarregava del primer paper. A la tarda es bastien dues barraques posades de cara: una davant l'edifici de l'Ajuntament, i una altra tocant
tocant al pont, a l'extrem oposat del carrer. El camí entre les dues barraques s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb
vestit a l'antiga, anunciava el començ de l'acte. Plantat davant la barraca, imposava silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó
extingint i, a penes la figura del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un silenci impressionant s'estenia per
en la fosca. En acabar-se els horts el vessant s'allarga en tot de barraques escampades entre les roques blanques, aïllades entre formacions de canyes
tu. —Ens podem esperar tots —contesta ella—. Però no parlem. Observen les barraques closes, silencioses en l'obscuritat, la cinta del caminoi humit per les
metres més enllà el terreny es va anivellant, cessen totalment les barraques. —Compte, ara —diu el xicot. Una gran xarxa de filferro punxegut els
arbres, tres pins, que semblen repenjar-s'hi. Més enllà hi ha una altra barraca, solitària, i el xicot, que ara va davant, empeny la porta de fusta. Tots
Els homes i les dones seuen als bancs de pedra que hi ha a tocar de les barraques, o a terra; d'altres estan dempeus a frec dels troncs, confosos amb la
alguns dels quals se separen de la massa dels arbres i avancen cap a la barraca de l'altre extrem. El xicot el toca pel braç i li diu: —Vine. En veure
reunits sota els arbres, alguns dels quals encara s'adrecen a la darrera barraca—. Som pocs, molt pocs, que hem pres consciència que ens hem d'unir, que no
fons amb un estremiment superficial i irreprimible. Quan s'hi atansen, la barraca és tancada i fosca, però el xicot empeny la porta i entren en una cambra
sistema, un senyal indica que l'intrús o intrusos són gent o nois de les barraques... De vegades n'entren per la fruita, tot i que aquí s'hi viu. Dos
—Som-hi —diu el cap, i a l'home—: El llantió a l'altra barraca, ja saps... La mà l'hi pren dels dits, els llavis bufen i tots quatre, a
i estreta i que, després d'un espai ras, perllonga el bosquet de les barraques. Tots desapareixen entre les tenebres mentre a l'altre extrem, sobre un
per on ell ha entrat. El gos borda encara, més clar. —Sí, és a les barraques —diu l'home. Davallen cap a l'altra banda, seguint la inclinació del
que se'l trobà quasi a sobre. A prop d'allí, dins l'horta, hi havia una barraca; s'hi havien refugiat dos o tres de les hortes, amb una dona i un infant,
refugiat dos o tres de les hortes, amb una dona i un infant, i des de la barraca cridaven el del Pescador perquè escapés, car ja havia corregut la
del gos, tremolant encara, i amb temor que no tornés, i tampoc els de la barraca no sortiren per a res. La dona del sereno, la Quica, no tingué
del mar. De nit es dedicaven a la caça; de matinada, es recollien en una barraca construïda prop dels estanys. Només els dissabtes pujaven al poble tots i
maresmes, encongit a la barqueta. La nit anterior no havia acudit a la barraca; a punta de sol, els nois d'una masia propera havien sortit amb els
tot això, d'uns tons molt vius, com en un carrousel, com a la barraca de la dona barbuda o del vegetarià tatuat. Imagineu aquesta escenografia
i guaiteu aquesta carrossa de follia passant per una carretera de barraques tan purulentes i tan manicomials com vulgueu, però que són
no té idea de la ignomínia. Imagineu, finalment darrera d'aquestes barraques una mena de cocoters rabiosos i cosits de merles metàl·liques, de vespes
que en els barris més pobres de Fort de France hi hagi a la porta de les barraques un gall vigilant, lligat per una pota, generalment ensopit, i ajaçat a
a més a més dels edificis de la policia americana, hi ha les flamants barraques de ciment de les companyies de navegació més importants del món, i els
quilòmetres de Papeete, entre la platja i la carretera, són infinites les barraquetes tropicals —cases de bany sense fantasia— que es troben, una mossegant-se
El personal, que o anava per feina o ja les havia fetes totes, dins la barraca de Huahine, tenia una mirada confortable i una gana plena d'humanitat. La
la coca en forma de cua de garrí, es va fer tolerable. Tornant de la barraca, vaig trobar que al moll els xinesos havien acabat de descarregar farina
que ell porta sobre el pit mullat per entrar triomfalment dintre la seva barraca, amb el pareu regalimant i amb la cabellera grisa, plena de sal,
llindant amb la platja. Més que carrers, són sòrdids carrerons fets amb barraques tosques, desiguals, encalcinades unes, d'altres pintades atrabiliàriament
finestres és generalment pintada d'un blau molt viu. Als sòcols de les barraques hi ha fragmentacions de verdet, segments de fusta devorats per la humitat
salobre. Un d'aquests carrers dóna accés a la platja. Es veuen una o dues barraques velles i un tros de mar que contrasta amb la tristesa del raval. A
flors de paper, descolorides i estripallades. Al fons, dues o tres barraques practicables i, al límit de la platja, de cara al mar, una barca amb la
barca amb la vela plegada. A la dreta de l'espectador, la façana d'una barraca una mica més espaiosa que les altres.] [En aixecar-se el teló, dins el
tu. /Oscar\ I jo, com si no hi fos. [(Entren fòtils a la barraca de primer terme.)] /Musclo\. [(Per Amèlia.)] Joc nou.
aquesta escena, Oscar i Amèlia han romàs a l'interior de la barraca. Ara, surt Oscar i s'emporta el carretó. Queden al costat de la
fons de l'escena mentre Amèlia comença a entrar objectes dintre la barraca.)] /Veu de dona\ Noi! Noi! Marta! Que és per aquí el Met
Veu de noi\ Sí, doncs ara hi corro! [(Amèlia és a l'interior de la barraca. Andreu entra ràpidament i es fica a casa d'Amèlia. Tot i els
que li escau. Al cap d'un moment que Andreu ha entrat a la barraca d'Amèlia, es sent un crit i aquesta surt corrent i esverada. Va al seu
Acabes d'arribar? [(Amèlia continua entrant fòtils a la barraca.)] /Andreu\ Ara mateix. /Maurici\. [(L'agafa
Sí. /Maurici\ Fa pocs dies que se n'ha anat a viure a les barraques de cal Cisco. ...I mira, com abans. És una fura: el que se'n va
entre els seus braços.)] Ja em diràs on el vols? [(Entra dins la barraca seguit d'Amèlia. Immediatament surt Maurici amb un vas a la mà; fa
no hauré somniat. Ara mateix l'acabo d'abraçar. [(Andreu surt de la barraca d'Amèlia.)] /Anguila\. [(Corrent a abraçar-lo.)]
/Andreu\ Amèlia. /Amèlia\. [(Des de l'interior de la barraca, on ha entrat així que Andreu ha cridat Maurici.)] Què hi ha?
més. [(Es retira. Després d'una pausa llarga, Amèlia surt de la barraca i queda esmaperduda al mig de l'escena. Ja és fosc. Quan Andreu se

  Pàgina 1 (de 52) 50 següents »