Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'unes paraules que Erasme dictava en la nocturna Cervera, en el	barracot	del molí d'en Blai, i ell componia amb tan poca llum que més d'una lletra
vol enlluernar-te, i ha aixecat (mangres i verds) un	barracot	d'una fira suburbial. Amor, no hi entris. Infidel
recollia el primer noi. Era el fill dels amos o llogaters d'un grup de	barracots	construïts amb fustes velles, sacs enquitranats, llaunes, cartó-pedra i
agradat de restar-hi. Abans d'entrar al Parc, em vaig girar cap als	barracots	. Hi havia una cortina de pluja davant meu, i darrera s'aixecaven els
de fred i de pluja, començo a pensar en la benestança d'aquella gent del	barracot	. Com estan calents allí dintre. I mengen i beuen a pler tots ells! N'hi
creure ben bé que jo no vivia, comparat amb aquella gent grollera del	barracot	. Les meves sensacions tan punyents, els meus pensaments incessants, el
Per un moment em vaig veure com un obrer o com un vagabund d'aquells del	barracot	, però no pas a Barcelona, sinó molt lluny, per camins estrangers, per
mesura. Ni el vertigen que havia tastat, ni l'altre extrem d'aquells dels	barracots	. De sobte, fou una explosió. Sovint les crisis es produïen per explosió.
edificacions enderrocades, se fabriquen les cledes, les estacades, els	barracots	que, a tall de cases inestables d'una població interina, poblen, a troços
rudimentari, cèl·lula elemental de la urbanització; va penetrar en els	barracots	i casotes construïts amb el fustam venturer que se salva dels
ens predicava el Mestre... Anem? Havent sopat, us reuniu cada vespre al	barracot	de les provisions i de les eines; seieu en bancs matussers o en saques,
daurada i joiosa el saludà. Era el sol novell. I ell estava sol, dins un	barracot	esbalandrat, vora d'una via de tren. A través del sostre esbotzat, es
veu, veuarra. ot, ota. Ex.: sabata, sabatot; barraca,	barracot	; pila, pilot; carn, carnot; ungla, unglot; ala, alot; cuixa, cuixot
i impedeix, també, d'asseure-s'hi. Anglaterra utilitzava preferentment	barracots	desplegables, muntats damunt suports de ciment per a isolar-los del sòl;
ni monuments, ni cap bellesa que l'empari. Cases, només: cases de fusta i	barracots	. Tolls d'aigua de la pluja i gent a peu. Hem preguntat per la casa on
la mà a l'espatlla.] Smith Bé, anem-hi? Mackie Aquest	barracot	només té una sortida! [Smith li vol posar les manilles. Mackie li etziba
Vaja! [(Encenent-ne un i fumant).] Són primmirats en aquest	barracot	? [(Fa un esbufec i es queda fitant-la, de colzes sobre la taula. Marta
diari...? Vaig passar per davant de la capella, hora-baixa, una mena de	barracot	prefabricat, sense més senyals que la chapel flag de
base d'entrenament. És un camp ressec, estèril, argilenc, voltat de	barracots	de fusta. Sobre el terrat del torrelló, fet de pedra i morter, encalcinat
bomba de mà... Ahir va ploure a bots i barrals i vàrem romandre dins el	barracot	passant el temps amb una corranda o jugant a cartes. Així i tot, de
morisma ha encerclat aquí, en aquest camp, juntament amb avions, hangars,	barracots	i botigues... I no ens n'hem d'estranyar. Tot plegat ve de lluny i des de
amb les seves ominoses construccions de l'ombra; els sostres dels	barracots	eren ben blancs de neu o de gebre, ni ho sabia. Però Sauckel, el
a signar el vistiplau per al càstig corporal dels dos companys de	barracot	. No es recordava que mai n'hagués deixat cap sense signar. El seu esguard
en un son i, potser per la companyia, sense malsons. El «secretari» del	barracot	el va treure d'un altre món. En somnis es trobava al seu taller, tan ben
i agradable de la fusta, les coles i els vernissos —no el baf del	barracot	. A dalt, la seva mare cantussejava tot cuinant el dinar, que també feia
intentà d'encoratjar-se, lluitaria un quant temps. Arribà cansadíssim al	barracot	, no tenia ganes d'enraonar, pensava només a jeure. Més tard, extenuats,
amb el brogit de la pluja, metàl·lic, sobre el minso teulat del	barracot	. iii «Sojornant en tenebres i a l'ombra de la
Ell bé el sabia, el nom del gran riu, el nom d'abans. Però un company de	barracot	, un professor de Cracòvia, internat per socialista, que s'havia salvat
que va fer cara d'alleujament. En no veure'l a la nit, els companys de	barracot	tenien por que no l'haguessin tornat a internar! I en canvi ell, mentre
com un gos apallissat. Al vespre, hi havia novetats, xiuxiueig per tot el	barracot	. El mecànic portava més notícies! En Daniel, però, no volia escoltar-les
de joves, per als experiments d'aquell monstre, i un era del seu mateix	barracot	. —Ahir ni te'n vas adonar, que en faltava un. —I què els faran?
els assots sí que es repetiren, perquè els van compartir tots els del seu	barracot	—hi havien trobat dues pomes amagades—, però després els enviaren a
—per al camp de la mort i de la fumera negra. Els havien tancat als	barracots	abans d'hora, als «sans». A la nit, despert fins tard, mentre els companys
gaire segures; el seguí amb els ulls plens d'agraïment, fins que entrà al	barracot	. Com l'havia entès i confortat! Havien tingut lleure d'enraonar i
amb la primavera, la tarda era més llarga i no els obligaven a entrar als	barracots	fins a les nou. El violer havia eixit més tranquil de la conversa, i
d'algun lloc d'Espanya, el qual en aixoplugar-se cada nit al seu	barracot	de la suburbial muntanyola del Carmel no tenia altra curolla, mig a les
molt vasta. Els diumenges celebràveu els oficis a la vostra església, un	barracot	cobert de xapa. Voltàveu pels poblets a cavall de mula per celebrar missa
trobàvem en un barri de mala mort, si es pot dir barri a un fotimer de	barracots	, de trossos de cartró apilats que pudien a subina, arròs i betum ranci.
el nostre últim aliat. Com sempre, ha pagat el compte el poble. Milers de	barracots	a les ribes de l'arroyo han cremat. He tingut por per l'Aurélie.
de trenta anys fets, no un adolescent, eh?, es va posar a plorar en un	barracot	, enmig dels seus companys. —I què va passar? —Bruno, Bruno, desperta!
edificis, acompanyat de la seva tos persistent, va cridar: —Porteu-lo al	barracot	vint-i-sis. I així va salvar la vida. Però sovint deia que salvar la vida
de trenta anys fets, no un adolescent, eh?, es va posar a plorar en un	barracot	, enmig dels seus companys. El doctor Voigt va llambregar cap al seu
d'haver-se salvat de les dutxes perquè era metge, va estar-se dos dies al	barracot	vint-i-sis, on dormien seixanta persones silencioses i primes, amb la
anava visiblement begut li va resoldre el cas perquè va treure el nas pel	barracot	buit i va veure el doctor Epstein, assegut a la seva llitera provant de
Haïm Epstein, i la Lola Xica era el Hauptsturmführer que se l'enduia del	barracot	vint-i-sis contravenint a les ordres de l'Sturmbannführer Barber perquè
Plou sobre Mauthausen, plou dins de les muralles, dins dels	barracots	de fusta on es maldorm, malmenja, malviu, malmor.
el Daniel no hi creia, va preferir quedar-se. Van agafar-lo per construir	barracots	a Sant Cebrià i va acabar al camp de Gurs, als Pirineus Atlàntics, per
que havien existit, però ara les seves línies quedaven difuminades per	barracots	precaris, coberts i ràfecs. A dins, els patis i els antics jardins eren
i ràfecs. A dins, els patis i els antics jardins eren plens de més	barracots	i cabanes on aixoplugar els milions de criatures nascudes durant els
final de l'expedició no fou Lugo (al campament de Santa Cruz de Parga, de	barracots	de fusta enmig del bosc), sinó Pontevedra; en concret, el Centro de