×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb barram |
Freqüència total: 48 |
CTILC1 |
ets rosset? S'infantó amb so axinglot en es coll no tenia forsa a n'es | barremet | per entrarlí, y tot en gros senyava ses dentetes en aquella fruyta y a lo | la cadena de plata que tu mossegares tantes vegades, disposat a perdre el | barram | . Al meu costat, has conegut una vida distinta, perquè no sempre ens ha | pegàs, de bell nou, i vaig tenir temps d'endevinar-li les intencions. El | barram | li suava gotes de ràbia. Els ulls li tremolaven dins les òrbites i tota | seva cara llarga i freda s'il·luminà, sobtadament, i deixà entreveure el | barram | . Ens abraçàrem, abans de pujar. Em digué que el seu amic m'atendria de | del compte—, amb el cap ple de sermons i la carn esbravada, l'aplegà pel | barram | amb la mà plena i, només amb la mirada, li perjurà que el desmuntaria en | nostra és la peça que cobram. I si el veí mostra el | barram | , fes-te el distret, toca soleta: que, amb aquest món | els sentits. Ara surt, com fruita fresca, d'uns llavis femenins; ara d'un | barram | esportellat, ennegrit pel fum de pipa. Les hores passen suaument com una | tibants, ens fan bruts serveis de grosses natges de | barram | . Gasius porcs, bastim bordells amb les runes del | de freturar? Sen· —Ja le hi demanaràs a ell. Raf· —Quin | barram | ! Qué estau endillunsat? Sen· —Vivo, vivo! No estic per coverbos. | La vida només suava tota sola. Et veien la pedra del | barram | . Eren dos i duien el banyador posat a lloc comú, davant teu, | fit a fit i que ensenyar és feina de les dents que mostren el | barram | , que, com més carnisser, més pedres d'anell dóna i | de ganivet gatzoll damunt les clapes d'una roca brescada pel | barram | de la taciturna salabror que fa call i calla. La | Al meu poble, però, que és de secà i mostra el mal | barram | de la terra sense espedregar, al meu amic, | bèstia! Aquestes obscenitats, col·loca-les a la Kitty que és la mena de | barram | a qui agraden. Polly Mac, no siguis tan ordinari! | desbocant-se)]. ¿Vols ficar-te la llengua en un altre lloc, tros de | barram | ? Si no calles, t'esborro la fatxa, galdosa senyoreta! Lucy Fot | [(Una mica empegueït).] Si jo servís per cavall... Reu: Vejam el | barram | [(Li alça el llavi superior).] Au, de quatre grapes... [(El Guàrdia | de pollastre; y aquell pobre homo, mastega que mastega, d' una part de | barram | à s' altre, l' escopía à la fí, y amb un ¡ay! dolorós y ses llágrimes | ogué, que trèu una caragassa tan faresta, amb aquesta boca badada sense | barrám | que pareix que l' han etcisat? Vamos no rigueu y seguiguêm es cuento qu' | —Ai mala negada facis! Encara't reputxes, després que ets un | barramot | ? —digué'l Mesureta. —Digues-ho a ta mare, això, macarró. El Mesureta | ses bandes des carros tapats(?) de fematé, sòlen guaytá aquest dia es | barrams | y clòsques de porcella, nets com una plata, perque han perdut es daurat | mostra sa robeta penjada per miracle; perque, com aquest treya es | barram | , el treguérem ara badaya ara no badaya... M. Jo també hey estich | de soldà, la pipa a la boca carregada de tabac de pota y escurantse el | barram | ab la punta de la llengua y contraccions sonores dels llavis, s' arrambá | —li demanaven els veïns. I ella, invariablement, contestava: —Sí; és el | barramet | . Ara comença a punyir-lo. I el pobre infant tallava dentetes des de les | allò, tenia ganes de dir-li, a l'engronsadora: —Senyora meva, serà el | barramet | , però també la brutícia hi deu tenir part. ¿Per què no prova de rentar-li | gent com un nin-prodigi amb targeta de fumador. Que també se'n troben. El | barramet | L'edat de treure dents els infants, és un misteri. Un altre. La gent, | altre. La gent, molt amant de les mixtificacions, ja comença a parlar del | barramet | tan bon punt com el nadó ha fet acte de presència. Quan fa tres nits que | sempre hi ha una veïna molt docta que ens assegura: —Això és cosa de | barramet | . Vos duré un didalet que és beneit per aquestes coses. —Però senyora, si | —Devia tenir qualque malaltia congènita. —No ho era congènita. Era el | barramet | . Ves si jo ho sabré! En casos així —que sovintegen—, o heu de matar la | la primera dent, el menut no passa cap trastorn que no sigui causat pel | barramet | , segons diuen les veïnes. —Pobre nin, com deu patir! Basta veure que | el manyà, l'empleat de banca, el periodista, el ric, el jubilat, la | barram | , el barber, el llest, l'idiota, i tota la trepa humana... i tu, i | l'elefant observà el tigre i s'exclamà: Acabem amb les grapes i els | barrams | ! I així, cada animal proposava d'eliminar les armes que no tenia. El | el qui fou mon pare. Vet ací la carcanada d'aquell cos esprimatxat, el | barram | superior, on manquen les dues dents del davant, el braç dret amb clars | agre estiu que capola els ossos de la pell, els | barrams | amb esquerdes, malavesats a creure. En un no-res amb mosques la | —com a rèplica a una altra boutade de feia segles— responia als | barrams | enormes de la fauna que pintava aquell pintor. Feia quadres amb cocodrils | de, son pare, d'una bufetada ben ensivellada, haver-li tret de lloc el | barram | , o que En Cornet, que era germà de cinc, tots ells o monges o frares, no | ella el faré enfadar, y en veure cualcu que 'n porti prest li clavará el | barram | . Serol. Tu'l vols per guardar na Xina. Xina. Jo nu | calgut corones d'or i un pont de llevar i posar per conservar un cert | barram | . Les dones es queixen o es feliciten que m'agradi mossegar: dec | a veure amb el llençol ben estirat de fa unes hores. Ara les ones semblen | barrams | de llop amb ullals blanquíssims. Els esquitxos i la sabonera, com saliva | guarda de porcs, desorientada pel vent, els barra el pas mostrant-los el | barram | . Alerta a matar-ne cap —diu l'Agutzil, que els ha pegat darrere a | què em guanyo la vida en aquest món de Déu: marcolfa, bandarra, meuca, | barram | , marfanta, barjaula, bacona, meretriu, tomàquet, perduda, dona de la | mala passada i li caigué... Però el detall no semblà preocupar-lo. Amb el | barram | a la mà, sovint empunyant-lo com si fos una petita pistola —la metralla | que menàveu es cotxo? —Sí, érem dos: jo i en Johnie Walker! 43 Un | barram | entre el tresmall Va ocórrer a dos mariners del meu poble quan eren | xarxa, el companyó en maquinà una de bona. Pensat i fet, llançà el seu | barram | dins la malla i li digué: —Mira que n'has duita de sort: hem pescat sa | en vol dir n'ha de sentir! Una vegada, quan era més vell, es va treure el | barram | postís i el col·locà vora el portal de l'església, de tal manera que el | i una dona reparà l'aparell dentari: —Oh! Mirau! I aquí en terra hi ha un | barram | postís! I ell pegà llongo: —Mem! Esperau, jo el m'assajaré, mem si m' | dones se'n feien creus. Es veu que li servia per a moltes coses, el | barram | . Una vegada que anà a caçar amb una partida de senyors, a Portocolom, va | pel missatge del senyor de Son Porquer, i quan va ser cuit plantà el | barram | al bell mig de la paella i la va servir al senyoriu. És obvi que quan la | senyors volgué tastar l'arròs. Ell i el missatge, després, llevaren el | barram | i la petita superfície d'arròs sobre el qual estava i es calaren la |
|