Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ets rosset? S'infantó amb so axinglot en es coll no tenia forsa a n'es	barremet	per entrarlí, y tot en gros senyava ses dentetes en aquella fruyta y a lo
la cadena de plata que tu mossegares tantes vegades, disposat a perdre el	barram	. Al meu costat, has conegut una vida distinta, perquè no sempre ens ha
pegàs, de bell nou, i vaig tenir temps d'endevinar-li les intencions. El	barram	li suava gotes de ràbia. Els ulls li tremolaven dins les òrbites i tota
seva cara llarga i freda s'il·luminà, sobtadament, i deixà entreveure el	barram	. Ens abraçàrem, abans de pujar. Em digué que el seu amic m'atendria de
del compte—, amb el cap ple de sermons i la carn esbravada, l'aplegà pel	barram	amb la mà plena i, només amb la mirada, li perjurà que el desmuntaria en
nostra és la peça que cobram. I si el veí mostra el	barram	, fes-te el distret, toca soleta: que, amb aquest món
els sentits. Ara surt, com fruita fresca, d'uns llavis femenins; ara d'un	barram	esportellat, ennegrit pel fum de pipa. Les hores passen suaument com una
tibants, ens fan bruts serveis de grosses natges de	barram	. Gasius porcs, bastim bordells amb les runes del
de freturar? Sen· —Ja le hi demanaràs a ell. Raf· —Quin	barram	! Qué estau endillunsat? Sen· —Vivo, vivo! No estic per coverbos.
La vida només suava tota sola. Et veien la pedra del	barram	. Eren dos i duien el banyador posat a lloc comú, davant teu,
fit a fit i que ensenyar és feina de les dents que mostren el	barram	, que, com més carnisser, més pedres d'anell dóna i
de ganivet gatzoll damunt les clapes d'una roca brescada pel	barram	de la taciturna salabror que fa call i calla. La
Al meu poble, però, que és de secà i mostra el mal	barram	de la terra sense espedregar, al meu amic,
bèstia! Aquestes obscenitats, col·loca-les a la Kitty que és la mena de	barram	a qui agraden. Polly Mac, no siguis tan ordinari!
desbocant-se)]. ¿Vols ficar-te la llengua en un altre lloc, tros de	barram	? Si no calles, t'esborro la fatxa, galdosa senyoreta! Lucy Fot
[(Una mica empegueït).] Si jo servís per cavall... Reu: Vejam el	barram	[(Li alça el llavi superior).] Au, de quatre grapes... [(El Guàrdia
de pollastre; y aquell pobre homo, mastega que mastega, d' una part de	barram	à s' altre, l' escopía à la fí, y amb un ¡ay! dolorós y ses llágrimes
ogué, que trèu una caragassa tan faresta, amb aquesta boca badada sense	barrám	que pareix que l' han etcisat? Vamos no rigueu y seguiguêm es cuento qu'
—Ai mala negada facis! Encara't reputxes, després que ets un	barramot	? —digué'l Mesureta. —Digues-ho a ta mare, això, macarró. El Mesureta
ses bandes des carros tapats(?) de fematé, sòlen guaytá aquest dia es	barrams	y clòsques de porcella, nets com una plata, perque han perdut es daurat
mostra sa robeta penjada per miracle; perque, com aquest treya es	barram	, el treguérem ara badaya ara no badaya... M. Jo també hey estich
de soldà, la pipa a la boca carregada de tabac de pota y escurantse el	barram	ab la punta de la llengua y contraccions sonores dels llavis, s' arrambá
—li demanaven els veïns. I ella, invariablement, contestava: —Sí; és el	barramet	. Ara comença a punyir-lo. I el pobre infant tallava dentetes des de les
allò, tenia ganes de dir-li, a l'engronsadora: —Senyora meva, serà el	barramet	, però també la brutícia hi deu tenir part. ¿Per què no prova de rentar-li
gent com un nin-prodigi amb targeta de fumador. Que també se'n troben. El	barramet	L'edat de treure dents els infants, és un misteri. Un altre. La gent,
altre. La gent, molt amant de les mixtificacions, ja comença a parlar del	barramet	tan bon punt com el nadó ha fet acte de presència. Quan fa tres nits que
sempre hi ha una veïna molt docta que ens assegura: —Això és cosa de	barramet	. Vos duré un didalet que és beneit per aquestes coses. —Però senyora, si
—Devia tenir qualque malaltia congènita. —No ho era congènita. Era el	barramet	. Ves si jo ho sabré! En casos així —que sovintegen—, o heu de matar la
la primera dent, el menut no passa cap trastorn que no sigui causat pel	barramet	, segons diuen les veïnes. —Pobre nin, com deu patir! Basta veure que
el manyà, l'empleat de banca, el periodista, el ric, el jubilat, la	barram	, el barber, el llest, l'idiota, i tota la trepa humana... i tu, i
l'elefant observà el tigre i s'exclamà: Acabem amb les grapes i els	barrams	! I així, cada animal proposava d'eliminar les armes que no tenia. El
el qui fou mon pare. Vet ací la carcanada d'aquell cos esprimatxat, el	barram	superior, on manquen les dues dents del davant, el braç dret amb clars
agre estiu que capola els ossos de la pell, els	barrams	amb esquerdes, malavesats a creure. En un no-res amb mosques la
—com a rèplica a una altra boutade de feia segles— responia als	barrams	enormes de la fauna que pintava aquell pintor. Feia quadres amb cocodrils
de, son pare, d'una bufetada ben ensivellada, haver-li tret de lloc el	barram	, o que En Cornet, que era germà de cinc, tots ells o monges o frares, no
ella el faré enfadar, y en veure cualcu que 'n porti prest li clavará el	barram	. Serol. Tu'l vols per guardar na Xina. Xina. Jo nu
calgut corones d'or i un pont de llevar i posar per conservar un cert	barram	. Les dones es queixen o es feliciten que m'agradi mossegar: dec
a veure amb el llençol ben estirat de fa unes hores. Ara les ones semblen	barrams	de llop amb ullals blanquíssims. Els esquitxos i la sabonera, com saliva
guarda de porcs, desorientada pel vent, els barra el pas mostrant-los el	barram	. Alerta a matar-ne cap —diu l'Agutzil, que els ha pegat darrere a
què em guanyo la vida en aquest món de Déu: marcolfa, bandarra, meuca,	barram	, marfanta, barjaula, bacona, meretriu, tomàquet, perduda, dona de la
mala passada i li caigué... Però el detall no semblà preocupar-lo. Amb el	barram	a la mà, sovint empunyant-lo com si fos una petita pistola —la metralla
que menàveu es cotxo? —Sí, érem dos: jo i en Johnie Walker! 43 Un	barram	entre el tresmall Va ocórrer a dos mariners del meu poble quan eren
xarxa, el companyó en maquinà una de bona. Pensat i fet, llançà el seu	barram	dins la malla i li digué: —Mira que n'has duita de sort: hem pescat sa
en vol dir n'ha de sentir! Una vegada, quan era més vell, es va treure el	barram	postís i el col·locà vora el portal de l'església, de tal manera que el
i una dona reparà l'aparell dentari: —Oh! Mirau! I aquí en terra hi ha un	barram	postís! I ell pegà llongo: —Mem! Esperau, jo el m'assajaré, mem si m'
dones se'n feien creus. Es veu que li servia per a moltes coses, el	barram	. Una vegada que anà a caçar amb una partida de senyors, a Portocolom, va
pel missatge del senyor de Son Porquer, i quan va ser cuit plantà el	barram	al bell mig de la paella i la va servir al senyoriu. És obvi que quan la
senyors volgué tastar l'arròs. Ell i el missatge, després, llevaren el	barram	i la petita superfície d'arròs sobre el qual estava i es calaren la