Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i es posaven el barret de capellà venien els copaltes als dos	barretaires	eclesiàstics que hi havia llavors a la ciutat de Vic. Aquests botiguers
una clau; els sastres, unes tisores; els torners, una baldufa; els	barretaires	, un capell; els barbers, una bacina; els canvistes de moneda, una unça;
el que podríem qualificar de "nudisme capilar", a contracor dels	barretaires	la divisa dels quals és, evidentment, aquesta: Tants caps tants
els filòsofs i els moralistes creien que el cap era per a pensar, els	barretaires	no podien considerar-lo més que com un pom de forma més o menys
amb altres cofadures més a la moda. Les referències nominals que tenim de	barretaires	establerts a Barcelona en el segle XVIII —en la seva segona
la relació és abundosa i ens manca només que fer una tria dels	barretaires	de més nom, tot exposant-nos al risc de possibles omissions. Esmentarem
al carrer de Fernando; Francesc Tanganelli, cap d'una dinastia de	barretaires	, establert al principi al carrer d'en Gignàs i traslladat més tard a la
a la Sagrera, i Querubí Lonchini, al carrer del Call. Alguns d'aquests	barretaires	eren ensems cistellers i, quant als italians, establiren a Barcelona el
de la Mar entre Francesc Tosell i Ricart, natural de Vic, jove	barretaire	, amb Esperança Tresserras i Pujades. Remarquem que tant en la fe de
establir-se a Barcelona o bé treballava com a fadrí en l'obrador d'algun	barretaire	, que podria ésser el de Rafael Melich o el de Jacint Andreu, testimoni
Ample no contenia res del que hi havia i sembla que l'ocupava un altre	barretaire	; suposem que no devia ésser difícil de tornar-la a posseir. En canvi, la
de no pagar-li, encarregués els capells que necessitava a un altre	barretaire	, sense considerar que Josep Tusell havia estat el proveïdor. En la nova
tan ben instal·lat el seu esperit sense l'amistat i la comprensió d'un	barretaire	de categoria capaç de construir l'elegant cassola que li servia de
encara amb molt camí per córrer, venien a presentar les possibilitats del	barretaire	i del sastre que els vestien. Cambó, aleshores jove i relativament
han anat desapareixent oficis que havien estat l'orgull de Catalunya: els	barretaires	, els courers, els serrallers, els ebenistes, els boters, els vidriers,
l'art del vestir; sastre, camiser, corbater,	barretaire	, gorrista, modista, que mereixen un volum per ells sols, i
el Magnànim. El privilegi comprèn els mestres naipers i els mestres	barretaires	i fixa les ordinacions reguladores dels exàmens de mestratge, de
dels beiners, dels espasers i llancers, dels teixidors de llana, dels	barretaires	, dels mercers, dels calceters, dels cotoners, dels assaonadors, dels
Paraires Cardadors Tintorers Calceters Mitgers, velluters, velers, etc.	Barretaires	Sastres Sabaters, tapiners, etc. Corders, etc. Mestres d'obres, paletes
a l'Edat mitjana— dintre uns carrers o barris especialitzats: tots els	barretaires	francesos s'estan al carrer del mateix nom o als seus voltants; els
llana Tintorers Taverners, hostalers Paletes Forners Sastres Sabaters	Barretaires	Ferrers Daguers Revenedors Carnissers Pescadors Moliners Pastors Sant
no-casats, es distribueixen així com segueix: Criats i cotxers Aprenents	barretaires	Fadrins barretaires Jornalers Velluter Cardador Fadrí cirurgià Fadrí
així com segueix: Criats i cotxers Aprenents barretaires Fadrins	barretaires	Jornalers Velluter Cardador Fadrí cirurgià Fadrí peraller(?) Total
preferència o especialització: negociants, botiguers, criats, sastres,	barretaires	, hostalers, fabricants d'orgues, obrers tèxtils, artistes... Les edats,
vénen de París. Potser no es tracta sinó d'una qüestió de vocabulari.	Barretaires	: 5. Dels quals, 3 venen barrets. Impressors:
D'aquesta etapa voldríem destacar, en primer lloc, l'establiment del	barretaire	Joan Prats, admirador de l'art d'avantguarda, que el seu pare va fer
com ombra, mar, barret; i derivats, com ombrela, marina,	barretaire	, formats respectivament dels tres anteriors. 4. Els
després, de mica en mica. Papeetoi (Tahití), 1937 Cançó de les	barretaires	de Pandanus Fa temps que teníem ull-pres el desvagat
i qualsevol beguda fa de rom. Farcells de carn d'aquest camí,	barretaires	torrades i aclofades, podem jugar amb l'arquet del violí
en una andana. Tres llocs d'escriptors vaig freqüentar: el pis del	barretaire	Melero i Francitorra, el cafè El Oro del Rin i l'editorial
complicitats humanes que la meva susceptibilitat ferida entorpia. El	barretaire	, sempre poeta, publicava als diaris uns anuncis petits que proclamaven:
n'era el poeta màxim i el professor Hermen Cassulà el profeta teòric. El	barretaire	recitava amb lladruc sec: El dard organyerenc del nadó
per un seguit de casualitats pererines jo havia anat a parar al CPT, al	barretaire	i a El Oro del Rin, però no era cert que per idèntiques
de Xerec a La Vanguardia, a voltes els comentava: el	barretaire	Melero tornava groc de sofritòrum ideològic, la meva Georgina Montmeló
noms ens reiteren el seu caràcter popular: Els Tranquils, La Garrofa, Els	Barretaires	, Vinagre, Els Afortunats, La Virolia; uns altres fan al·lusió a aspectes
no es pot atrevir a portar-li la contrària? Antonio:	Barretaire	, no ho és qualsevol! I tu no et veies amb cor de vendre només barrets
dret la copa del barret del doctor Cefercola. El vell	barretaire	no ha desaprofitat l'ocasió. Satisfet i orgullós de la seva obra,
una clau; els sastres, unes tisores; els torners, una baldufa; els	barretaires	, un capell; els barbers, una bacina; els canvistes de moneda, una unça;
brocaters, carders, fideuers, flassaders, mirallers, obradors, pescadors,	barretaires	, tiradors, agullers, escudellers, etc. Pensem, si no, en els carrers
la ferradura o les tenalles i el martell; als guanters, el guant; als	barretaires	, el capell; als barbers, la bacina; als canvistes de moneda, l'unça; als