Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als anys 30, era la superació de l'antic pairalisme de porró i	barretina	, la vera síntesi dels catalans, la definitiva incorporació del pagès a la
"¡venjansa!" cridaban los turons del Montserrat. Allá'hont hi há una	barretina	, allá 's passeija la mort: 'hont un catalá domina, un francés, vensut,
portem clavell. Pep. Y vermella la corbata. Xich. La	barretina	vermella portan los homes ab gracia. Pep. Per garbo las
última [Roche, sol, ab una llanterna encesa, luego francesos ab mantas y	barretinas	y despues Ton. Comensa á sentirse lo soroll de las palas.] Roch·
A l'entrada del pessebre us trobareu amb un pastor proveït de samarra,	barretina	al cap, i un gaiato a la mà. És un home més aviat rabassut, amb bons
què un pagès de Folgaroles, jove de vint anys, gec negre de les festes i	barretina	musca, rebia les aclamacions dels Jocs Florals, una nova alenada
estrenes del Romea, a les taules del qual Ignasi Iglésies substituïa la	barretina	pagesa per la gorra proletària. Rossinyol estrenava /El Místic\,
magre i tan estrafeta, que sols se li veia la vermellor d'un nas com una	barretina	; una carn tan tova i tan flonja com de pa sucat amb vi. I no sé si era
del cuiro i del calçat adquirirà gran preponderància. Exportarem la	barretina	, la boina, el turronero; manipularem la civada, el paper, el cànem
nois es mossegaven els llavis sense parar. A la fi el pare, llevant-se la	barretina	i donant-hi tombs entre les mans, murmurà amb veu commosa: —Ja ho veieu,
minyona, i al cap del mes de viudo tornava a pujar muntanya amunt, amb la	barretina	girada del revés, en senyal de dol per la difunta, però amb una nova
rahó, y ell pica que pica, suha que suha, ab els ulls fòra del cap, la	barretina	en orris, el morralet per terra, la faxa desfeta, els cartutxos vessantli
y buyda, al voltant de la qual s'apinyava un gran estol d'obrers lluhint	barretines	roges. Totes les travessíes anaven, mentrestant, escupint gent y gent de
y a pès de brassos, per demunt d'aquell garbuix de caps, de mans y	barretines	que s'agitaven ab deliri, se l'emportà triomfalment. El general no havía
fer-se perseguir en diades de repressió. També era possible que es posés	barretina	si la cosa s'ho valia, però jo estava perfectament segur de les seves
cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia ficat a la	barretina	que tenia de ser pintor, però tots els professors estaven convençuts que
mocadors més virolats; però la nota més alegre de color la donaven les	barretines	, vermellejant tot al llarg del camí. De tant en tant topàvem amb
embranzida la segona part, posant en moviment acompassat una munió de	barretines	. Es feien molts rotllos. A la vora nostra n'hi havia un de petit, format
ben plantat, que tot seriós va espolsar-se la neu de la manta i de la	barretina	, i, amb terratrèmol d'esclops, va acostar-se als traginers, preguntant:
li acudís als llavis, condensant tota l'ànima en un gest, es va llevar la	barretina	i la va rebotre per terra. La relliscada Sempre tan garbosa, tan bonica!
les cames; alguna branca de faig li pessigollava la cara, li tocava la	barretina	; la terra era relliscosa per les fulles caigudes, amarades de mullena
el més antic i rònec personatge del poble, l'únic que portava encara	barretina	, jurant no dur mai ni haver dut altra lligadura. Entrenyorant-se del
abans de jeure, haig de guaitar-me'l, lo Canigó. —I llevant-se la	barretina	:— Veues? Tots dos tenim la testa blanca, i vivim l'un enfront de l'altre:
seguien mandrosament. Tenia el posat seriós, el caminar pausat; duia la	barretina	enrera. —Què voleu? —ens va dir. —Demanàvem si ens voldríeu donar
ens va dir: —Bé! Ja el direm de pressa. Tots els homes es varen llevar la	barretina	, nosaltres també ens vàrem descobrir. El rosari, no sabem si a benefici
de mudar. Acabats els parenostres, amb un gest patriarcal es va posar la	barretina	, i tots varen fer com ell. Després d'haver resat plegats, semblava com
i lliberts amb algun que altre ingenu que han dut fins ara la	barretina	vermella, com un record de la seva lenta i gradual emancipació. Són
polsinosa del camí de Sant Jaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de	barretina	punxeguda, parava de ple els darreres, embardissats de cabells
i criden badocs. S'espolsà les genolleres, es tivà el gec, va treure's la	barretina	, s'allisà els roigs i aspres cabells, se reféu el llaç del cuot, tornà a
venjar-les. S'alçà d'una embranzida. Una alenada tràgica se l'enduia. La	barretina	i el llaç dels cabells li varen caure, garfits per una romaguera; però no
allà, els picarescs episodis de la nostra Rambla, on els xicots amb	barretina	empaiten a les garrides moces amb galanteigs i amoretes i altres excessos
català hi dominaven com a senyors absoluts els hèroes de gambeto, de	barretina	i espardenya, destacant llurs genuïnes figures sobre decorats que quasi
Puigdorca de cognom, que havía baixat de una masía de montanya, ab sa	barretina	, vestit de llana de sa-color y les calces ab devantal y botons de banya.
les parets hi havia uns croms amb sants i diversos retrats de pagesos amb	barretina	. Cada vegada que s'hi fixava sortíem a parlar dels pagesos. —Sovint —em
en el rebatut de guix del brancal de la porta. Era un pagès cofat amb	barretina	; duia un gros sarró penjat a l'esquena i l'escopeta a punt d'engegar. El
mai no tindria l'honor d'encartar-lo i que el jorn que li passés per la	barretina	, li faria menjar conill de l'acotat del Marquès, enrondat de filferros i
damunt les celles, els cuixots de les calces socarrimats i les gorres i	barretines	blanques de cendra, i no se sabia avenir que llur heroisme engrescador
castellans, en lloc d'anomenar els catalans el que l'anònim diu de rebels	barretines	, perquè la barretina és el barret de la Catalunya rural, i de
els catalans el que l'anònim diu de rebels barretines, perquè la	barretina	és el barret de la Catalunya rural, i de recriminar-nos, com diu que fan,
poques paraules poden tapar la boca del que els vulgui motejar de rebels	barretines	" (com sembla que se'ls motejava en aquella època). I sentada
amb un tapaboques penjat a l'espatlla, si és en temps d'hivern, i una	barretina	morada en tot temps. No és pas massa eixut d'esperit: als seus seixanta
comprar unes espardenyes, una brusa i una catxuxa i portarà per l'avi una	barretina	; oh! és que tu no ho saps com tots estem trasbalsats! Ara mateix estic
Turell era molt pageset, però molt, i estava entossudit en no deixar la	barretina	tota sa vida? Això no és cap mal senyal, responia la mare. Que En Turell
amb uns ulls brillants. Ben menjats i ben beguts preníem un cafè de	barretina	, amb els contraforts del conyac, que ens donava una somnolència
pujaven a Núria semblaven haver viscut encara a l'edat mitjana; portaven	barretina	, es deien Maties, Patllari, Isern i us daven a beure uns tragos llargs de
tot: la literatura, les cançons, la parla i els costums. Som un poble de	barretina	i espardenyes. De la mar, d'aqueixa mar galana que ens fa d'espill, camí
només li veu les dues ametlles d'uns ulls felins, un colador vermell de	barretina	i la punta d'uns pòmuls lluents i envermellits per l'aiguardent tastat en
capgironet i us sortirà una cosa esgarrifosa. Veieu aquest home amb una	barretina	nova de trinca al cap, que surt a la nit de Pasqua a cantar enllagrimat
ben oliada i un porronet de vi al costat, tan vermell o més que les	barretines	que duen; a cada vorera, els pròvids i brunyits carretons de cafè amb
tocà amb els dits el pit esquerre d'una estàtua que, si no fos per la	barretina	que duia, hauríeu dit si era la de Virgili i del cor començà a brollar-li

Pàgina 1 (de 14)

50 següents