DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
barri M 5814 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barri Freqüència total:  5814 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien reconegut. A tot el barri —a tot el poble— es sabria de seguida la seva arribada. Tino Costa
pena llançada en aquella follia. Però ella estava amb el seu somni. Al barri es digué fins i tot que la seva mare li havia pegat. La nit de sant Joan
estretament abraçats pares i fills, germans i germanes; hi ha també barris miserables a les parts extremes; i el més miserable de tots: el barri del
barris miserables a les parts extremes; i el més miserable de tots: el barri del mar. Allí, a la nit, s'obren bordells i tavernes pels carrers
porta darrera seu. Tenia llogada la seva habitació en una casa propera al barri del port. Hi portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a treballar.
caracteritzat sempre, baixava aquesta nit per l'albereda en direcció als barris del port. Hi anava per ofegar la seva set de tendresa insatisfeta, la fam
girar a la dreta i s'endinsà per un carrer lateral. Es trobava ara en ple barri del port; aquí començava una altra ciutat. A Tino Costa, aquesta part li
Allí va saber que Sia ocupava una mísera habitació en un local dels barris del port, on havia viscut sempre amb aquella noia. No obstant això, ella
tot el dia. Com un gos, és ben cert, com un gos! I una noia del barri alt, indignada, exclamà: —Doncs, què volíeu? Que li fessin festes? I
de les nostres ciutats. Marsella, Nàpols, Barcelona, Atenes —els barris populars, les festes, el moviment multitudinari—, potser els repugnen,
que els ràdiooients no s'alarmessin per les canonades que se sentien al barri de Triana. Entremig de les noves donaven música lleugera: cançons de
del càrrec, va ser rebut a trets. Hi hagué barricades i incidents als barris extrems de Barcelona. A les vuit del vespre, la ciutat, sense tramvies,
de la tarda. Han desaparegut els llacs d'or que cenyien les cases del Barri de les Paitides. Ara hi ha les garberes, com a minúsculs poblats
ara no s'adona que vivia comprimida. —N'estàs segura? —Sí. La trobaràs al barri nou, em penso. Ho sé per l'ordenança de la sala de conferències. El pots
que no res. La noia del cementiri m'ha dit que tu sabies on era, al barri nou... —Sí, es veu que hi ha anat en sortir de l'hospital. La volien matar
de les canyes tendres i vives que es vinclen suaument sota la brisa. El barri nou és més enllà, passats els horts i el torrent on reposen els còdols
una bandera solitària que només els seus ulls deuen contemplar, car el barri sembla desert, les portes són closes, les finestres barrades. Truca, una
i més blanca a causa de la reverberació de les parets emblanquinades del barri. —Naturalment, sou l'inspector... —No —fa ell, sorprès—. Ja us he
inspector... —No —fa ell, sorprès—. Ja us he dit que em pensava que el barri era ocupat. L'home riu amb una bonhomia forçada. —Sempre en dieu, de
persones que les podien obeir. I no solament per això... Serà un barri tranquil, on no tindrem cap dificultat. No n'hi ha hagut en cap dels
tranquil, on no tindrem cap dificultat. No n'hi ha hagut en cap dels barris que jo he dirigit. —Ja se us veu, que sou competent —ironitza ell.
en un no-res esfondra la tanca reixada i es llança cap a l'interior del barri empenyent tricicles, carrets de mà, cotxets de criatura carregats
casa nostra —torna el vell amb un gest desmaiat i inhàbil que envolupa el barri sencer, la ciutat que el frega, els camps i les muntanyes, les prades i
—, ni sóc un veí. Buscava la mare i m'havien dit que la trobaria aquí, al barri nou. A ella se li escapa una rialla trista. —Aquí, precisament? —Per què?
mateixos vehicles que els han servit per a traginar llurs possessions al barri nou. —Què els passa? —es pregunta el xicot. —Potser també tenen un pou a
Ara mateix potser us n'estan prenent per l'altre costat. En sortir del barri hem vist uns homes que hi anaven amb uns coves. L'individu, però, no es
—exclama ell. —Vénen poques parelles —diu l'home—. Ara, amb les cases del barri nou, en deuran venir més. Em penso que per això les han construïdes.
de frenar una mica, car la davallada s'accentua a mesura que s'atansen al barri. De lluny ja veuen que l'home que arrancava teules ha fet una bona feina,
no es gira, tots caminen erectes i encarcarats cap a la sortida del barri nou, tanca de fusta enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi davallen
a la targeta que va donar-li la dona i que ell ha lliurat al vell del barri nou. Al cos de guàrdia, on els fan formar i els treuen les cadenes,
la carn que té sota els dits és flàccida i la cara familiar: el vell del barri nou. Suspèn el gest, i riu: —Entreu, entreu! Les podreu despertar!... I
eres a l'altra porta que donava a un dels laberíntics carrerons del barri del Castello. Fins per la vella i empobrida Venècia el barri del Castello
del barri del Castello. Fins per la vella i empobrida Venècia el barri del Castello era vell i empobrit. Les cases de façana ampla, però amb
dels apestats, tancar a fora murs la mort amb una presa de poc preu; el barri del Port va ser acordonat i els fugitius acamparen sota Montjuïc a
pensar que ets... —Ja ho sé, això; però ell se'n va anar a l'altre barri així. Després van saber que lo del temporal era mentida, que ho havia fet
Joan lo Gros; se t'endanya, i en dos dies te'n vas a renegar a l'altre barri. El vell Narro no el deixà acabar. S'aixecà renegant, engegà el Boni tres
La casa de la Glòria era a la Costa, pels volts de la catedral, "el barri de l'alegria"; l'altra es trobava a l'altre costat de la ciutat, a la
En el temps que ell visqué es pot dir que no se n'anà ningú a l'altre barri que no ho fes acompanyat encara que només fos per ell; hi podien faltar
nit. La Pigada I A la part alta del poble s'obria el raval, el barri dels treballadors; en un dels últims carrers, cap al fons, vivia la
fins allí, i jugaven enfilant-se pels arbres. Les cases, en aquest barri, eren ombrives, de portes corcades, de parets de color de terra, mig en
vella Pigada li sobrava encara temps per a ocupar-se de les qüestions del barri; ajudava les famílies necessitades i posava pau en les desavinences de
veïnes i, molt sovint, en les baralles de matrimonis. En les baralles del barri —coses de cada dia— la presència sola de la vella Pigada assossegava els
malentesos i les reconciliava. La vella Pigada era estimada per tot el barri i àdhuc fora d'allí. Tots l'obeïen i la respectaven. En els seus actes
de la mullena, agafà una pulmonia i en pocs dies morí. El fet causà en el barri una profunda impressió, i tots sentiren compassió per Càndida, perquè era
ja per què plorava. L'endemà se celebrà l'enterrament. Hi assistí el barri en ple i molta gent de fora del barri. Al cap del dol, entremig dels
l'enterrament. Hi assistí el barri en ple i molta gent de fora del barri. Al cap del dol, entremig dels fills de la difunta, pogué veure's aquell
que per estimar-te he de pujar cada tarda cent escalons d'un estudi del barri vell? I mirar-me en uns ulls que no són els teus i on jo els cerc
bon estar! Però passà el que passà i mos posaren sa llengo damunt, en es barri. Sa nina va néixer morta de tant de rentar sense aturar, de tant de
viuen plegats, què troba? Es fill d'un picapedrer que viu en es meu barri, a Ciutat, se colga amb sa filla d'un comte, i ells es casaran... Ara tot
al moll de les Messageries Maritimes ha estat una visió de barris desmarxats i monstruosos, una mica com les barriades obreres del meu

  Pàgina 1 (de 117) 50 següents »