×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb barrinar |
Freqüència total: 241 |
CTILC1 |
general del moviment del cos a la novel·la. Ho penso encara. El meu magí | barrina | sobre com funciona el cos en la comunicació, sobre com pensen els | encara no és sinó un escriptor mal transformat, i a menys que es | barrini | i es converteixi per sempre en un militant que ja no escriu (alguns ho | un a un, amb precaució de conspiradors, a la cambra mortuòria. El pubill | barrinà | un cairat, enfilant-se al cim d'una escala d'estisora improvisada. Les | trencades, com responent-se ella mateixa a allò que en l'enteniment | barrinava | : —Ja fa més d'una setmana que va passar venint de Vallsabollera. ¿Què | mares que tenen una filla sola! No els vindrà mai aquest dubte que la fa | barrinar | . En Joan ha de venir per una de les seves filles. Per quina? Per la Carme? | fos com fos, trenta o quaranta cèntims per al diumenge vinent, i a | barrinar | en les seves descobertes. Ara sí que vivia com si no fos d'aquest món, | no li havia vist. Mentre caminava al seu costat sense dir res, en Manel | barrinava | el perquè d'aquella pressa que avui li agafava per a arribar a casa. Si | amb una incerta tremolor. I així s'estava embadalida una estona, | barrinant | -li el cap tota mena de facècies, fins que una olor sobtada de la cuina la | i sortir d'aquella mena de cubell de pedra i rajols, començava a | barrinar | coses estranyes i sempre havia d'acabar refent el moment de la seva | tanmateix, esdevenia un altre home. Llevat de quan la gastràlgia li | barrinava | el païdor i li exacerbava el mal geni, era tolerant i, àdhuc, faceciós. | de nena però: —Ahora acabe, capellà. No em faci ir a perdons mig | barrinà | , amoret. —Pelé, deixa-la. —Enlutat, no m'atxutxes les palomes. La | empassar amb un xuclet... —I diu que quan mira el mar es queda buit... Bé | barrina | prou! —Les coses mortes em trasbalsen. I les vives m'atorrollen. —El mar, | algú, com és ara vostè, que em cregués i volgués o pogués curar-me. He | barrinat | molt, de dia i de nit, i això fa moltes hores, sense parar. I estic | atentament el seu pare, seriós com un homenet, però pel seu cap li | barrinaven | una colla d'idees; pensava en el que havia vist aquell matí i feia | prou, vénen les malalties. Recorda l'aldarull de la Rambla. ¿Què la fa | barrinar | tot això?... Sóc una pobra noia que no entén res, que no sap res i que | alevada. La tia Nela tenia lo seu propòsit, un desig que ja fea temps | barrinava | ; ella va contribuir, a la seua manera, al gran comboi dels fadrins. Tenia | després van i li claven una molta sense saber ell com ni perquè. | Barrinant | en lo cervell va caure en si seria per lo de la cacera i va córrer a câ | en tan mal anyada i per tal modo les angoixes, estrets i necessitat li | barrinaren | la bonesa del seu cor, que, al fi, un dia tenint-lo a tret va fer | molt clares vegades; perquè generalment el seu pare, quan havia de | barrinar | allà baix tot el dia, ja se n'hi duia el dinar de bon matí. De llarg en | allò que desitjava d'ells, se li'n riurien a la cara, i potser, tot | barrinant | -se el front amb el dit índex, passarien de llarg. "En canvi —pensava ell— | que m'havia esblaimat. —És dir que...? —i, d'un gest expressiu, vaig | barrinar | -me la templa amb el cap del dit... —Oh, pitjor que una cabra, pobra doneta | sistemàticament, es justificà: "Dormir és cosa bona per la salut; | barrinar | , en canvi, va contra la naturalesa". Comença a fer-se clar. Sobre el cel | idealistes: "Seguiu-nos a certa distància, dissimuladament. No sé què li | barrina | dins la closca..." —Molt interessant, Lamoneda. Creu-me que t'admiro. | que es fixen que tothom compta sense saber còm ni per què compta: ells hi | barrinen | i funden la ciència dels nombres. Es fixen també en les propietats dels | manera s'arribà a formular-les, ni de què esdevenen, ni d'on neixen, en | barrinar | -hi per formar-ne concepte no és possible que els donem la valor que tenen | hi era de per sí mateix. Però el llinatge humà, que en estat natural no | barrina | sobre aquestes coses, les pren còm les troba fetes, sense saber còm es | Cocció i repòs del suro. 2. Llescar. 3. Tornejar, | barrinar | , rebaixar. 4. Rentar i blanquejar. 5. Triar per | d'acord amb el gruix i amplada de les llesques. 3. Tornejar, | barrinar | , rebaixar. La primera màquina, cronològicament parlant, per a | per a ésser utilitzada com a força motriu per a moure els tornalls de | barrinar | canons; i, finalment, la influència que hi tingué el fogar de cultura que | armes a la vila ripollesa. Noves fargues i nous tornalls de | barrinar | canons s'establiren seguint el ritme progressiu de la manufactura | una instal·lació o aparell mogut per la força hidràulica per | barrinar | -los. Aquesta instal·lació era coneguda amb el nom de tornall de | Aquesta instal·lació era coneguda amb el nom de tornall de | barrinar | canons. Cada tornall era usat per dos o tres canoners | horitzontalment o verticalment. Un sol operari feia l'operació de | barrinar | , molt delicada, per cert, perquè en depenia el calibrat perfecte del | Nota curiosa que fa referència a un accident ocorregut en un tornall de | barrinar | canons. L'hem extreta d'un llibre de notes del Dr. Josep Tutllo Prev.; | traslladat a Barcelona havent-se venut la seva part d'uns tornalls de | barrinar | canons que posseïa a Ripoll. L'Eudald Vaixeries tenia una destresa | el veritable problema. Encara que impliqui un suïcidi de l'esperit i un | barrinar | , de l'home contra l'home, essent la seva pròpia lògica una sanció, trobem | significats del verb fotre fora el primari de sentit sexual), | barrinar | i boixar (fotre en el sentit sexual), trempar (= | fent esclatar mig cartutx de dinamita per mitjà d'un detonador de | barrinar | , col·locat a l'extrem d'un tros de metxa, que fiquen dins del cartutx; | en els actes religiosos més sagrats per a ell, com la Santa Missa, seguís | barrinant | nous projectes i mostres: "En aquell temps es complí en mi allò de | no arriba altre soroll que el de les estropades mates dels obusos que | barrinen | la terra. Un tremolor recorre el subsòl semblant a la trepidació que | torbats per altres malsons. Però aquesta possibilitat no ens ha de fer | barrinar | gaire, com tampoc les que ens pugui suggerir malignament allò que potser | als nois i noies, amb la intenció de reflexionar, o sigui, de rumiar, de | barrinar | com ens ho hauríem de planificar tots els qui hi intervenim per | ulls estantissos; però de vegades em sembla que, per darrera, sempre en | barrines | una. El noi tornà a callar. I prosseguí el ritual de cada vespre: sardana | a terra nou o deu soldats negres, amb llampants uniformes. No calia | barrinar | gaire per comprendre el perquè d'aquella minsa expedició militar. Es | cantiret ben coixinat i dret damunt el cap. Mentre anava fent, el cap li | barrinava | ; barrinada aquí, barrinada allà, i tot d'una li surt el tret tan fàcil, | un pal, i amb les anques tan estretes que ni un gra de mill... el cap li | barrinava | ; barrinada aquí, barrinada allà, vet aquí el que va estellar: —Si de cas, | que s'emportava el poble, ¿què feia la Pona? La Pona feia, feia | barrinar | el seu cap. Barrinada aquí, barrinada allà, vet aquí el que va estellar: | que es guardi d'un ajudant rondinaire. El més jove se'l mirava | barrinant | -se el front amb el dit. —Apa, anem. —Amb alumini o taulons, la | que ningú entén? L'inteligencia del noy no és apte en la tendra etat pera | barrinar | tantes extranyeses, que obliguen a més de quatre mestres de primeres | fer notar pera que 'l teatre no desfalleixi; es precís que 'ls autors | barrinin | un xich pera trobar arguments nous ja que la mejor part semblan tallats |
|