Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de núvols blancs amb ombres grises, que recorden els àngels galtuts i	barrocs	de l'Obiols. A les muntanyes d'Olot hi ha caputxes d'ombra. Avui la meva
daurada de posta, tenia una noieta al braç: era com una madona	barroca	sota aquell sostre guarnit d'espigues de moresc, color de magrana i de
boscos verds i tranquils, sota aquests núvols blancs, d'una opulència	barroca	. Guerra folla i dura! 29 juliol. Avui baten a casa
coixins sobre el llit cobert de domàs, amb les cortines recollides a les	barroques	columnes. Al més petit moviment de Jeroni, Carolina s'aguantava el
com en els suplicis otomans, s'havien empalat quatre tòfones, grotesques,	barroques	i grasses de perfum—, clavats simètricament, i coronats amb bandoleres de
molts negres atacats d'elefantiasi, amb uns testicles com cúpules	barroques	, menjats de febre, picats de glosina palparis i de tots
Entre 1450 i 1550, per no parlar de les centúries del	Barroc	, cap gran figura no donà Catalunya al Renaixement, expressió, en el camp
comunitats forasteres, posades sota la dinàmica mental castellana del	Barroc	. La principal invasió tingué lloc entre 1575 i 1600:
un cicle de la religiositat catalana. Malgrat viure en plena Catalunya	barroca	, la seva afecció als costums i vida populars li donen un dring casolà,
la picaresca). I per últim, en fou causa la inconsistència de la solució	barroca	donada als neguits espirituals de la població peninsular: una grandesa
seus consellers no sabien ben bé on anaven. Foren uns polítics càlids,	barrocs	, sensuals, faraònics. Si la Monarquia espanyola de mitjan segle
quals, de sobte, no es veu el que hi ha pintat; cadires de repòs i llits	barrocs	amb cortinatges de domàs. Aquests llits tenen molts de matalassos: s'hi
ple de geranis vermells, en el centre del qual s'alçava un brollador	barroc	amb un faune mutilat —com en el bell poema d'Alcover. Poques visites
i fan pagar entrada per visitar-les. Mallorca encara és rica en mobles	barrocs	i palaus del Renaixement, restes d'un passat esponerós. Mrs. i Mr. Byne,
Lluís XVI i l'altre sobre un tapís de qualitat que representava el blasó	barroc	, patològicament vanitós, dels Montcades. Dues setmanes abans de donar una
va demanar la mà de Conxa, i quan el casament va fer-se amb una pompa	barroca	i insultant a l'església de la Mercè. Conxa un cop casada —encara era com
ençà, no és sinó un procés accelerat en aqueix sentit. Atenció al	barroc	L'art del segle XVII sol rebre el nom de barroc. No he
Atenció al barroc L'art del segle XVII sol rebre el nom de	barroc	. No he gosat utilitzar ací aquest terme perquè aguanta a sobre una
d'Eugeni d'Ors: la definició "formes que volen", referida al	barroc	, i la de "formes que pesen" que atribueix al classicisme. Açò
acceptable, sobretot si ens acordem amb l'Ors i entenem que el	barroc	, més que un període, és una constant que apareix o pot aparèixer en
XVII trobaríem pintors que, des del punt de mira morfològic, són	barrocs	i d'altres que no ho són. Tanmateix, si hom s'endinsava fins a un estrat
manifesta. Al capdavall, la natura, en el just criteri orsià, és sempre	barroca	—i Manolo Hugué hi coincidia, en afirmar que el cos humà és sempre
neoclassicisme. Advé, en certa manera, com una reacció contra el	barroc	anterior, contra aquella submissió a una veritat —a la realitat— que, en
l'època de la Il·lustració: el racionalisme, originat en el si de l'etapa	barroca	—arrels en Descartes, en Leibnitz—, dóna pas al predomini del pensament
els renaixentistes la volgueren deduir de la realitat; els	barrocs	, la creien veure en la realitat (que fou un procediment de no
de superar l'evidència de trivialitat a què abocava l'experiment del	barroc	. Però és un esforç frustrat. El "bon gust" havia d'acabar en
anteriorment, i haver aguantat les manipulacions esgotadores de l'art	barroc	i del neoclàssic, el cos humà concentra en si un màxim de descrèdit —el
era una sublimació de les formes naturals; per a l'home del	barroc	, una adequació a les formes naturals; per a l'acadèmic del
porxada, es dreça la Casa de la Ciutat, resseguida d'ornamentacions del	barroc	més sobri de Catalunya; la pupil·la translúcida del rellotge s'obre a mig
neoclàssiques, tanca un estable de vaques; més enllà, rera una façana	barroca	disfressada amb fantasies modernistes d'estuc, bateguen nit i dia els
per damunt la humitat dels carrers i de les esplèndides cantonades	barroques	, per damunt els somriures, tallats a patró i dels comaratges xiuxiuejats
casal dels Muntanyola s'esqueia al recó, molt ben decorat d'al·legories	barroques	. Solia passar-hi de nits amb trepig cautelós, pel goig d'acostar-se tant
tenen el vell oncle abrigat entre els plecs del domàs del seu gran llit	barroc	; el metge conjectura versions més o menys fantasioses. I quan les
violeta del mar, li recorden la boira de Comarquinal; les cantonades	barroques	; els arcs de la plaça; les campanes familiars; el ròdol de claror de mel
i, sense acabar d'ésser resolta —potser pel que hi queda d'uns rastres de	barroc	i d'Arts décoratifs, 1925—, és valenta i plena de bones
mostrava per tot adorno una petita estampa enquadrada en un gran march	barroch	y pintat de blanch, entre mitj d' aquellas parets nuas y estucadas de
brancam i escampen l'espurneig —miriades d'estrelletes entre les volutes	barroques	de la grisa fumera. I aquesta és la foguera del sant Antoni benassalenc.
de línies que el feien majestuós. Dels altars laterals n'hi havia dos de	barrocs	; l'un d'ells, extraordinàriament rococó: el dedicat a la Verge del Roser.
a Benassal són dos dies, no més. A València totes les festes resulten	barroques	, desorbitades. Comparar les de la ciutat cap i casal amb les dels pobles
els estris de secretaria. El barri del Carme allotja nobles edificis del	barroc	i cases de veïnat del XIX, i encarna el més autèntic esperit de
uns goigs, o unes lloes, de directa inspiració vicentina. Durant el	barroc	la cerimònia es complicà i les antigues figures foren substituïdes per
els dos bàndols, el dels cristians —l'únic conegut durant el període	barroc	— i el dels moros. Els parlaments dels ambaixadors, però, trigarien més
per a Tristany no tindrà pas un no. Som en una sala amb grans pintures	barroques	emmarcades amb daurats. I dos bustos de bona mida que representen un
bastant mogudes, que semblen haver recollit llur iconografia durant el	Barroc	o, fins i tot més ençà, durant els llustres de la Il·lustració. És una
a símbol del centralisme que pesa sobre la ciutat; l'Edat Mitjana i el	Barroc	li forniren el Misteri que el temps ha modificat, però que s'ha mantingut
moment, o la vistositat dels efectes aconseguits per la maquinària	barroca	, la insinceritat bàsica de l'espectacle acaba per imposar-se i per
dels exercicis de circ quan són fets sense xarxa. Els artistes del	barroc	sabien calcular molt bé els efectes espectaculars, encara que se
ideològic de la Contrareforma, doncs, i bastiment estètic de l'època	barroca	: aquests semblen els dos elements fonamentals del Misteri. I tot això
alguns. Aquests estiuejants són els responsables d'alguna construcció	barroca	, desorbitada, en una vall on predomina el to rogenc de la roca i el verd
històries de l'ètica medieval, de la música escandinava, de la pintura	barroca	. La llista té tot l'aire de ser interminable: històries de les

Pàgina 1 (de 32)

50 següents