Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
barrufet M 56 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb barrufet Freqüència total:  56 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

familiar figura d'En Pere Botero, d'En Banyeta, dels nostres entranyables barrufets, del dimoni Cucarell. En banyeta és una divinitat ctònica i subterrània,
ésser liberal... Si parleu de mi amb gent de Palma, us diran que sóc "En Barrufet", és a dir, el dimoni vestit de persona i que ja tinc una cama a l'infern
l'Alomar no pren mai res. —N'Alomar —em deia un d'aquests cambrers— és En Barrufet, però no beu, ni fuma, ni juga al dominó, ni té cap vici, i és
uns versos de sis síl·labes, rimats, ens pinta la història d'Escampa i Barrufet que s'endinsen per un món fantasiós, de somni. Ambdós riuen, tot
bell mig del camí, es gronxa i mormola "Seguiu cap ací". Escampa i Barrufet es troben en el meravellós castell, l'antic bastiment del qual és de
troben models dels tipus més nobles: goges, baiaderes pèrsiques, peris... Barrufet resta vacil·lant. No sap quina triar. Però mentre les observa, una se li
la fada de la Vall del Pler, no comprèn un amor com el que li profesa Barrufet. Ella viu de la broma com el peix de l'aigua. Per això li recomana amb el
surt un sospir. Mentrestant, l'Escampa, molt menys sentimental que Barrufet, balla desficiós amb les fades, mentre: Serpegen els braços com
viu magníficament bé entre jocs, galanteigs, serenates i àpats. En canvi, Barrufet, enmig de la festa, no troba repòs: ama Llobeta. Ella, però, l'escolta
abomino d'aquest món sensual, jo aquí hi endevino l'esperit del mal. Barrufet recomana a l'Escampa, que viu tranquil i feliç, que fugi del "País del
de festa convertit en runes i espant. Llobeta ja no respon a les veus de Barrufet. Ni el vol conèixer. Totes les il·lusions s'enfonsen. I uns versos
cant està tot ell tenyit de tristesa. Negres vels tot ho embolcallen. Barrufet ha perdut tota esperança: tan sols li queda la de la mort. Escampa, en
Alcover, que em va fer moltes alegries i em preguntà si havia vist "es Barrufet". "Es Barrufet" —que significa el dimoni— volia dir Gabriel Alomar, el
va fer moltes alegries i em preguntà si havia vist "es Barrufet". "Es Barrufet" —que significa el dimoni— volia dir Gabriel Alomar, el qual es trobava
moltes vegades, rep un nom familiar: En Pere Botero, En Banyeta, En Barrufet, El Banyut, el qui porta cua. Atributs més aviat humorístics i que ens
desert! —I estic barrufat i em fan mal les cames!... I el gran barrufet, ja em comença a fer barrufar la mosca al nas, amb els seus
me la daga, senyor! —Què vols fer? —En tallaré un tros que donaré a un barrufet! Aquest s'haurà de ficar dintre la boca del drac i anar a apagar el foc
i anar a apagar el foc que hi crema dintre! —Ja està! Proveu-ho, Gran Barrufet, ràpid! —Alakazam! Va bé! Ara demanaré un voluntari! —Barrufets,
Barrufet, ràpid! —Alakazam! Va bé! Ara demanaré un voluntari! —Barrufets, necessito un barrufet coratjós que no barrufi son a les
Va bé! Ara demanaré un voluntari! —Barrufets, necessito un barrufet coratjós que no barrufi son a les orelles!... —Jo! Jo! Jo! Jo! Jo
—Colla de barrufets! Està bé! Ja hi aniré jo! —Coratge, Gran Barrufet! I bona sort! —He! He! Ningú no es fixa en mi, ara! Segaré
m'hi he d'acostar més, encara!... —Ja fa estona que és dintre, el Gran Barrufet! —No se sent res!... Ah! Sí... Sembla que se senti: clopop, clopop
el... el barrufet s'ha barrufat! —Reïra! I el Gran Barrufet que encara és dintre! —Barrufi qui pugui! —Estem perduts!
de luxúria —el Dimoni Gros menava la dansa i el Dimoni Cucarell i en Barrufet i en Banyeta Verda i tot l'estol de dimonis boiets l'acompanyaven, a bots
i sembrades d'estrelles. Un al·lotó ha volgut passar a primera fila. En Barrufet, que bóta i rebota entorn de sant Antoni, s'hi acosta amb la seva
amb serps! Els pallassos 4 Caveagna! Icaris! Malabarista! Els Barrufets! Los Pequeñecos! Willy Fog! Don Pimpón! Míster T!
dels personatges més famosos del còmic mundial —al costat d'Astèrix i els barrufets—, protagonitza ara una exposició a la Fundació Miró, de Barcelona (al
(un lot de llibres) Germans Florensa, de Barcelona (una aventura de Barrufets) Eduard Santamaria, de Sant Pere Pescador (un joc Educa) Mònica
(un joc Educa) Mònica Móra, de Barcelona (una aventura de Barrufets) Jordi Costa, de Sabadell (una cantimplora) Caterina Riba, de Barcelona
Oh! la vergonya de la plana! mal arbre que en divendres en Barrufet plantà! Que el llamp del cel et torni esca! que arrel
corrandes enllunades —ai, la flor de tarongina! Un barrufet li pren la mantellina —flor de taronger, i li barrufa
nomenar-se rei. Aquest mandat tan poc democràtic provoca el desacord dels barrufets i, en poc temps, la pacífica població es converteix en un camp de
que me parlin així. Cuin· Encara en sentirà de més verdes si En Barrufet no la se'n du abans d'hora. Ilum· Calla i mira què dius,
tota, vessa llum l'espay. —Oh Peret Escampa, —diu en Barrufet,— quasi un hom se llampa de bo y satisfet.
cantant y rient. L'Escampa enrahona, diu: —¿Sents, Barrufet? Si no son de dòna, son veus de follet. No
van fent reverencies a un y altre minyó. En Barrufet llensa mirades de foll, l'Escampa s'avensa
junyit ab sa bella, saltant se l'endú. En Barrufet resta vacilant, sorprès: si triaré aquesta,
l'apreta, parlantli baxet. —Còm te dius? —Llobeta. Y tu? —Barrufet.— Fan un tom y's vessa la mel de sos cors, el somrís
humor! Amor qu'entristesca, per mi... no es amor.— En Barrufet calla, no sabent què dir; vol fe'una rialla,
que farèm aquí. No't plau el programa, mon car Barrufet? Quelcom més reclama ta insaciable set?
s'enllora y diu tot humil: —Per què't desesperas, Barrufet amich? Déxa les fal·leres que't donan fatich.
jo ho vegí, caret... t'estima! t'estima! crèume, Barrufet. Les fades no menten, ni rè han de fingir,
cobrat el dret? No eram richs de sobres? Què hi dius, Barrufet? Què!... no'ns divertírem bojalment anit?
ara axò tan trist. Pàrla, jo t'ho prego, Barrufet. Ets mut? Pàrla, ò si no... 't pego! No veus ma
Pàrla, ò si no... 't pego! No veus ma inquietut?— En Barrufet s'alsa pàlit com un mort. —Tandebò fos falsa la
elles ardits y cofoys! —Llobeta, ma aymía, —crida en Barrufet,— benehida sía quí't crià ab sa llet! Tal
món desert. L'Escampa s'esbrava somicant, rendit; En Barrufet clava ses ungles al pit y ab horror esguarda
fuig! No veig tany, ni rama, camí, ni sopluig.— En Barrufet marxa saturn, sens dir rès, en nuosa xarxa
y dins ell gemegan dolors del infern. Cant V —Barrufet, anímat, —diu l'Escampa;— té, prèn mon bras y
blanch, que ja no conserva sa fas lluch de sanch. —Barrufet, m'esquexas el cor ab tos mots, —li diu;— ay, si'm

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »