Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

familiar figura d'En Pere Botero, d'En Banyeta, dels nostres entranyables	barrufets	, del dimoni Cucarell. En banyeta és una divinitat ctònica i subterrània,
ésser liberal... Si parleu de mi amb gent de Palma, us diran que sóc "En	Barrufet	", és a dir, el dimoni vestit de persona i que ja tinc una cama a l'infern
l'Alomar no pren mai res. —N'Alomar —em deia un d'aquests cambrers— és En	Barrufet	, però no beu, ni fuma, ni juga al dominó, ni té cap vici, i és
uns versos de sis síl·labes, rimats, ens pinta la història d'Escampa i	Barrufet	que s'endinsen per un món fantasiós, de somni. Ambdós riuen, tot
bell mig del camí, es gronxa i mormola "Seguiu cap ací". Escampa i	Barrufet	es troben en el meravellós castell, l'antic bastiment del qual és de
troben models dels tipus més nobles: goges, baiaderes pèrsiques, peris...	Barrufet	resta vacil·lant. No sap quina triar. Però mentre les observa, una se li
la fada de la Vall del Pler, no comprèn un amor com el que li profesa	Barrufet	. Ella viu de la broma com el peix de l'aigua. Per això li recomana amb el
surt un sospir. Mentrestant, l'Escampa, molt menys sentimental que	Barrufet	, balla desficiós amb les fades, mentre: Serpegen els braços com
viu magníficament bé entre jocs, galanteigs, serenates i àpats. En canvi,	Barrufet	, enmig de la festa, no troba repòs: ama Llobeta. Ella, però, l'escolta
abomino d'aquest món sensual, jo aquí hi endevino l'esperit del mal.	Barrufet	recomana a l'Escampa, que viu tranquil i feliç, que fugi del "País del
de festa convertit en runes i espant. Llobeta ja no respon a les veus de	Barrufet	. Ni el vol conèixer. Totes les il·lusions s'enfonsen. I uns versos
cant està tot ell tenyit de tristesa. Negres vels tot ho embolcallen.	Barrufet	ha perdut tota esperança: tan sols li queda la de la mort. Escampa, en
Alcover, que em va fer moltes alegries i em preguntà si havia vist "es	Barrufet	". "Es Barrufet" —que significa el dimoni— volia dir Gabriel Alomar, el
va fer moltes alegries i em preguntà si havia vist "es Barrufet". "Es	Barrufet	" —que significa el dimoni— volia dir Gabriel Alomar, el qual es trobava
moltes vegades, rep un nom familiar: En Pere Botero, En Banyeta, En	Barrufet	, El Banyut, el qui porta cua. Atributs més aviat humorístics i que ens
desert! —I estic barrufat i em fan mal les cames!... I el gran	barrufet	, ja em comença a fer barrufar la mosca al nas, amb els seus
me la daga, senyor! —Què vols fer? —En tallaré un tros que donaré a un	barrufet	! Aquest s'haurà de ficar dintre la boca del drac i anar a apagar el foc
i anar a apagar el foc que hi crema dintre! —Ja està! Proveu-ho, Gran	Barrufet	, ràpid! —Alakazam! Va bé! Ara demanaré un voluntari! —Barrufets,
Barrufet, ràpid! —Alakazam! Va bé! Ara demanaré un voluntari! —	Barrufets	, necessito un barrufet coratjós que no barrufi son a les
Va bé! Ara demanaré un voluntari! —Barrufets, necessito un	barrufet	coratjós que no barrufi son a les orelles!... —Jo! Jo! Jo! Jo! Jo
—Colla de barrufets! Està bé! Ja hi aniré jo! —Coratge, Gran	Barrufet	! I bona sort! —He! He! Ningú no es fixa en mi, ara! Segaré
m'hi he d'acostar més, encara!... —Ja fa estona que és dintre, el Gran	Barrufet	! —No se sent res!... Ah! Sí... Sembla que se senti: clopop, clopop
el... el barrufet s'ha barrufat! —Reïra! I el Gran	Barrufet	que encara és dintre! —Barrufi qui pugui! —Estem perduts!
de luxúria —el Dimoni Gros menava la dansa i el Dimoni Cucarell i en	Barrufet	i en Banyeta Verda i tot l'estol de dimonis boiets l'acompanyaven, a bots
i sembrades d'estrelles. Un al·lotó ha volgut passar a primera fila. En	Barrufet	, que bóta i rebota entorn de sant Antoni, s'hi acosta amb la seva
amb serps! Els pallassos 4 Caveagna! Icaris! Malabarista! Els	Barrufets	! Los Pequeñecos! Willy Fog! Don Pimpón! Míster T!
dels personatges més famosos del còmic mundial —al costat d'Astèrix i els	barrufets	—, protagonitza ara una exposició a la Fundació Miró, de Barcelona (al
(un lot de llibres) Germans Florensa, de Barcelona (una aventura de	Barrufets	) Eduard Santamaria, de Sant Pere Pescador (un joc Educa) Mònica
(un joc Educa) Mònica Móra, de Barcelona (una aventura de	Barrufets	) Jordi Costa, de Sabadell (una cantimplora) Caterina Riba, de Barcelona
Oh! la vergonya de la plana! mal arbre que en divendres en	Barrufet	plantà! Que el llamp del cel et torni esca! que arrel
corrandes enllunades —ai, la flor de tarongina! Un	barrufet	li pren la mantellina —flor de taronger, i li barrufa
nomenar-se rei. Aquest mandat tan poc democràtic provoca el desacord dels	barrufets	i, en poc temps, la pacífica població es converteix en un camp de
que me parlin així. Cuin· Encara en sentirà de més verdes si En	Barrufet	no la se'n du abans d'hora. Ilum· Calla i mira què dius,
tota, vessa llum l'espay. —Oh Peret Escampa, —diu en	Barrufet	,— quasi un hom se llampa de bo y satisfet.
cantant y rient. L'Escampa enrahona, diu: —¿Sents,	Barrufet	? Si no son de dòna, son veus de follet. No
van fent reverencies a un y altre minyó. En	Barrufet	llensa mirades de foll, l'Escampa s'avensa
junyit ab sa bella, saltant se l'endú. En	Barrufet	resta vacilant, sorprès: si triaré aquesta,
l'apreta, parlantli baxet. —Còm te dius? —Llobeta. Y tu? —	Barrufet	.— Fan un tom y's vessa la mel de sos cors, el somrís
humor! Amor qu'entristesca, per mi... no es amor.— En	Barrufet	calla, no sabent què dir; vol fe'una rialla,
que farèm aquí. No't plau el programa, mon car	Barrufet	? Quelcom més reclama ta insaciable set?
s'enllora y diu tot humil: —Per què't desesperas,	Barrufet	amich? Déxa les fal·leres que't donan fatich.
jo ho vegí, caret... t'estima! t'estima! crèume,	Barrufet	. Les fades no menten, ni rè han de fingir,
cobrat el dret? No eram richs de sobres? Què hi dius,	Barrufet	? Què!... no'ns divertírem bojalment anit?
ara axò tan trist. Pàrla, jo t'ho prego,	Barrufet	. Ets mut? Pàrla, ò si no... 't pego! No veus ma
Pàrla, ò si no... 't pego! No veus ma inquietut?— En	Barrufet	s'alsa pàlit com un mort. —Tandebò fos falsa la
elles ardits y cofoys! —Llobeta, ma aymía, —crida en	Barrufet	,— benehida sía quí't crià ab sa llet! Tal
món desert. L'Escampa s'esbrava somicant, rendit; En	Barrufet	clava ses ungles al pit y ab horror esguarda
fuig! No veig tany, ni rama, camí, ni sopluig.— En	Barrufet	marxa saturn, sens dir rès, en nuosa xarxa
y dins ell gemegan dolors del infern. Cant V —	Barrufet	, anímat, —diu l'Escampa;— té, prèn mon bras y
blanch, que ja no conserva sa fas lluch de sanch. —	Barrufet	, m'esquexas el cor ab tos mots, —li diu;— ay, si'm

Pàgina 1 (de 2)

50 següents