×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb basílica |
Freqüència total: 847 |
CTILC1 |
| secular. Els grans edificis eclesiàstics —la catedral, el seminari, la | basílica | avui convertida en oficines i locutoris de Ràdio Popular de Menorca— | | transcurs d'aquests darrers cinquanta anys. El marc del "misteri" és la | Basílica | de Santa Maria. I hom en representa la primera part el dia 14 | | dies 14 i 15 són d'entrada lliure, amb les portes de la | basílica | de bat a bat, mentre que la representació "digest" del 13 és | | Després s'asseu en un costat de la rampa que mena de l'entrada de la | basílica | al cadafal, on tindrà lloc l'acció, i se sumeix en profunda meditació | | d'aquesta aparició hi juga un gran paper la tramoia. La cúpula de la | Basílica | és coberta per un drap que representa un cel ple de núvols, i per un | | per darrera és catapultada la imatge de la Verge que hom venera a la | basílica | . Es tracta d'un artefacte d'escamoteig molt notable. A aquest escamoteig | | l'orgue. Els angelets del pis inferior aboquen una bossada d'oripell i la | basílica | sembla arruixada per una pluja d'or. A mesura que l'araceli baixa el cant | | la Verge de cos present. Les cerimònies religioses continuen llavors a la | Basílica | i, a partir de la nit, comença la "roà", contracció de "rodada". | | de Baix, el gran bosc de palmeres que s'estén fins a l'esplanada de la | Basílica | , no s'hi pot fer una passa. Les famílies, llavors, s'apropen a la porta | | en fila índia, xano-xano, i a través de l'itinerari previst. De la | Basílica | de Santa Maria, i després de travessar el carrer major, la "roà" | | té lloc la segona part del "Misteri". Tanmateix cal anar a la | basílica | una hora abans si hom vol agafar lloc per a contemplar la representació; | | fins i tot, premonitòria: el 20 de febrer de 1936 la | Basílica | de Santa Maria fou cremada, i de la crema en dóna encara testimoniatge un | | aquesta data. De llavors ençà les joies de Constança són al tresor de la | basílica | : per això avui podem meravellar-nos davant la seva corona imperial. | | la ciència no l'interessa; no li feu comparació entre les obres de la | Basílica | de Montmartre —tants anys ha finides— i les de la nostra Sagrada Família | | de la Cité adalt dels molls, i les treballades agulles de la | basílica | enfonsant-se en els cels rosats i verds del crepuscle, la poesía del | | de lliris i jardins florits, davant les siluetes de llorers i pinacles de | basílica | , rutilants com agulles de custodia, sota blavors de turquesa i atmósferes | | Finalment, un enterramorts de gala, qui feia guàrdia a la porta de la | basílica | , sembla que m'entén, perquè el bon home estén un braç, i assenyala vers | | arqueològics dels museus mallorquins, per exemple dels mosaics de les | basíliques | cristianes que pertanyen a un període tardà de la dominació romana. És | | fet que s'ha posat en dubte, ja que en la detallada descripció de la seva | basílica | no en fa menció. El que es té com a cert és que a finals del segle | | anisat, aposentar, arrasar, artesa, asil, avesar, avisar, basar, base, | basílica | , bavosall, besar, bisar, blasó, brasa, brisa, brusa, camisa, casa, casaca | | normalització i Teodosi seguí essent emperador i manà aixecar una altra | basílica | a Santa Sofia que tingués el sostre incombustible. El féu dirigir per | | origen litúrgic, però no són pròpies per a il·luminació. N'hi havia a la | basílica | de Sant Joan de Letran, penjades al mig dels arcs del baldaquí de | | de juny de l'any 1698, l'esmentada església està agregada a la | Basílica | Major de Sant Joan del Laterà, tenint concedides per aquesta raó les | | l'església de la Mercè de la Plaça de Castella i en el presbiteri de la | basílica | de Sant Josep Oriol. En la basílica parroquial de Santa Maria del Mar, | | de Castella i en el presbiteri de la basílica de Sant Josep Oriol. En la | basílica | parroquial de Santa Maria del Mar, l'església del Seminari Conciliar i la | | destinà a revestir voltes i ampits, a l'interior, com en les més opulents | basíliques | llatines i bizantines. En la policromia translúcida és, però, on ateny la | | bisbe de Milà, i l'Emperador Teodosi el Gran quan aquest, entrant a la | basílica | i oint el salmodiar del poble, preguntà emocionat si ja eren al cel i li | | Barcelona; l'amplària de la nau principal sensiblement igual a la de la | basílica | barcelonina de Santa Maria del Mar i les laterals un xic superiors a les | | a les graderies, destinades a cantaires femenins, com en les primitives | basíliques | ; des d'elles es passarà a unes tribunes de l'atri, amb cabuda per mil | | temps aquest indret havia tingut una comunitat florentíssima. Visitem la | basílica | del segle V o VI. Tot és un estenall de pedres, encara | | Tabor, tot isolat, en el cim del qual distingim un punt blanc, que és la | Basílica | ; Natzaret, la flor de Galilea i després una bona extensió del llac de | | grans acumulacions flamejants, com la Càtedra de Sant Pere, al fons de la | Basílica | Vaticana. La identitat entre la falla i el monumentalisme barroc és | | que condueix al cancell de variats dibuixos geomètrics, que pertanyé a la | basílica | paleocristiana de Barcelona; i d'ací fins al capitell bizantí, reticulat, | | i d'ací fins al capitell bizantí, reticulat, que es conserva a la | basílica | de la Mercè, o els dos capitells de cares trapezoïdals, amb tiges dretes | | ésser del temps d'Abderraman, i degueren ésser portats a Ripoll per a la | basílica | d'Oliba Cabreta (977). També n'hi ha a la Casa de la Vila de | | La Catalunya pirinenca, país lític que havia donat a l'Europa romànica la | basílica | amb coberta de pedra, va crear aquesta altra traducció pedrissa d'un | | passà a Roma, on esculpí l'estàtua de Sant Pere d'Alcàntara per a la | Basílica | Vaticana. A la irradiació de l'escultura barroquitzant valenciana pertany | | Itàlia. És a Catalunya on, per primera vegada a Occident, apareix la | basílica | cupular, i diverses esglésies gòtiques catalanes mantenen la cúpula al | | també d'un edifici d'aquest tipus les restes del baptisteri sota l'actual | basílica | de Santa Maria de Terrassa. Al segon tipus pertanyen les romanalles de la | | tipus pertanyen les romanalles de la capella sepulcral d'Empúries i les | basíliques | de Barcelona, Terrassa, Tarragona i Manacor, obres que tindrien paviments | | ampliat amb fornícules raconeres com les de Centcelles. Les properes | basíliques | catedralícies d'Egara corresponien, en canvi, al tipus de sala | | a aquesta arquitectura, el monument més insigne de la qual fou la gran | basílica | alveolada amb transepte i set absis, sense ornaments, amb tots els arcs | | les dues formes era molt sòlida. Dos únics precedents cal esmentar: les | basíliques | paleocristianes d'Anatòlia (on la vella sala grega de tres naus va | | la seva forma esvelta, l'enorme pes de les massisses voltes de pedra. La | basílica | cupular Si el segle X va aportar a l'arquitectura europea la | | cupular Si el segle X va aportar a l'arquitectura europea la | basílica | enterament coberta amb volta de pedra, el segle XI va fer una | | de pedra, el segle XI va fer una segona aportació fonamental: la | basílica | cupular, que representa la coronació de la marxa cap a la concepció pura | | però la Cristiandat d'obediència a Roma no coneixia res semblant. La | basílica | cupular és una altra forma de síntesi entre l'edifici longitudinal | | de creu grega, aixecant-hi una cúpula, és molt més ambiciosa. La primera | basílica | amb cúpula que es coneix en tots els dominis de l'Església Romana, és la | | de la seva aplicació —com en exemples bizantins— al tipus de | basílica | alveolada de tres naus i tres absis, sense transepte. El Segon Romànic Al | | de les formes del Císter al concepte català del gran espai homogeni d'una | basílica | amb cúpula, apareix a la catedral de Tarragona (començada a la fi del |
|