Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

secular. Els grans edificis eclesiàstics —la catedral, el seminari, la	basílica	avui convertida en oficines i locutoris de Ràdio Popular de Menorca—
transcurs d'aquests darrers cinquanta anys. El marc del "misteri" és la	Basílica	de Santa Maria. I hom en representa la primera part el dia 14
dies 14 i 15 són d'entrada lliure, amb les portes de la	basílica	de bat a bat, mentre que la representació "digest" del 13 és
Després s'asseu en un costat de la rampa que mena de l'entrada de la	basílica	al cadafal, on tindrà lloc l'acció, i se sumeix en profunda meditació
d'aquesta aparició hi juga un gran paper la tramoia. La cúpula de la	Basílica	és coberta per un drap que representa un cel ple de núvols, i per un
per darrera és catapultada la imatge de la Verge que hom venera a la	basílica	. Es tracta d'un artefacte d'escamoteig molt notable. A aquest escamoteig
l'orgue. Els angelets del pis inferior aboquen una bossada d'oripell i la	basílica	sembla arruixada per una pluja d'or. A mesura que l'araceli baixa el cant
la Verge de cos present. Les cerimònies religioses continuen llavors a la	Basílica	i, a partir de la nit, comença la "roà", contracció de "rodada".
de Baix, el gran bosc de palmeres que s'estén fins a l'esplanada de la	Basílica	, no s'hi pot fer una passa. Les famílies, llavors, s'apropen a la porta
en fila índia, xano-xano, i a través de l'itinerari previst. De la	Basílica	de Santa Maria, i després de travessar el carrer major, la "roà"
té lloc la segona part del "Misteri". Tanmateix cal anar a la	basílica	una hora abans si hom vol agafar lloc per a contemplar la representació;
fins i tot, premonitòria: el 20 de febrer de 1936 la	Basílica	de Santa Maria fou cremada, i de la crema en dóna encara testimoniatge un
aquesta data. De llavors ençà les joies de Constança són al tresor de la	basílica	: per això avui podem meravellar-nos davant la seva corona imperial.
la ciència no l'interessa; no li feu comparació entre les obres de la	Basílica	de Montmartre —tants anys ha finides— i les de la nostra Sagrada Família
de la Cité adalt dels molls, i les treballades agulles de la	basílica	enfonsant-se en els cels rosats i verds del crepuscle, la poesía del
de lliris i jardins florits, davant les siluetes de llorers i pinacles de	basílica	, rutilants com agulles de custodia, sota blavors de turquesa i atmósferes
Finalment, un enterramorts de gala, qui feia guàrdia a la porta de la	basílica	, sembla que m'entén, perquè el bon home estén un braç, i assenyala vers
arqueològics dels museus mallorquins, per exemple dels mosaics de les	basíliques	cristianes que pertanyen a un període tardà de la dominació romana. És
fet que s'ha posat en dubte, ja que en la detallada descripció de la seva	basílica	no en fa menció. El que es té com a cert és que a finals del segle
anisat, aposentar, arrasar, artesa, asil, avesar, avisar, basar, base,	basílica	, bavosall, besar, bisar, blasó, brasa, brisa, brusa, camisa, casa, casaca
normalització i Teodosi seguí essent emperador i manà aixecar una altra	basílica	a Santa Sofia que tingués el sostre incombustible. El féu dirigir per
origen litúrgic, però no són pròpies per a il·luminació. N'hi havia a la	basílica	de Sant Joan de Letran, penjades al mig dels arcs del baldaquí de
de juny de l'any 1698, l'esmentada església està agregada a la	Basílica	Major de Sant Joan del Laterà, tenint concedides per aquesta raó les
l'església de la Mercè de la Plaça de Castella i en el presbiteri de la	basílica	de Sant Josep Oriol. En la basílica parroquial de Santa Maria del Mar,
de Castella i en el presbiteri de la basílica de Sant Josep Oriol. En la	basílica	parroquial de Santa Maria del Mar, l'església del Seminari Conciliar i la
destinà a revestir voltes i ampits, a l'interior, com en les més opulents	basíliques	llatines i bizantines. En la policromia translúcida és, però, on ateny la
bisbe de Milà, i l'Emperador Teodosi el Gran quan aquest, entrant a la	basílica	i oint el salmodiar del poble, preguntà emocionat si ja eren al cel i li
Barcelona; l'amplària de la nau principal sensiblement igual a la de la	basílica	barcelonina de Santa Maria del Mar i les laterals un xic superiors a les
a les graderies, destinades a cantaires femenins, com en les primitives	basíliques	; des d'elles es passarà a unes tribunes de l'atri, amb cabuda per mil
temps aquest indret havia tingut una comunitat florentíssima. Visitem la	basílica	del segle V o VI. Tot és un estenall de pedres, encara
Tabor, tot isolat, en el cim del qual distingim un punt blanc, que és la	Basílica	; Natzaret, la flor de Galilea i després una bona extensió del llac de
grans acumulacions flamejants, com la Càtedra de Sant Pere, al fons de la	Basílica	Vaticana. La identitat entre la falla i el monumentalisme barroc és
que condueix al cancell de variats dibuixos geomètrics, que pertanyé a la	basílica	paleocristiana de Barcelona; i d'ací fins al capitell bizantí, reticulat,
i d'ací fins al capitell bizantí, reticulat, que es conserva a la	basílica	de la Mercè, o els dos capitells de cares trapezoïdals, amb tiges dretes
ésser del temps d'Abderraman, i degueren ésser portats a Ripoll per a la	basílica	d'Oliba Cabreta (977). També n'hi ha a la Casa de la Vila de
La Catalunya pirinenca, país lític que havia donat a l'Europa romànica la	basílica	amb coberta de pedra, va crear aquesta altra traducció pedrissa d'un
passà a Roma, on esculpí l'estàtua de Sant Pere d'Alcàntara per a la	Basílica	Vaticana. A la irradiació de l'escultura barroquitzant valenciana pertany
Itàlia. És a Catalunya on, per primera vegada a Occident, apareix la	basílica	cupular, i diverses esglésies gòtiques catalanes mantenen la cúpula al
també d'un edifici d'aquest tipus les restes del baptisteri sota l'actual	basílica	de Santa Maria de Terrassa. Al segon tipus pertanyen les romanalles de la
tipus pertanyen les romanalles de la capella sepulcral d'Empúries i les	basíliques	de Barcelona, Terrassa, Tarragona i Manacor, obres que tindrien paviments
ampliat amb fornícules raconeres com les de Centcelles. Les properes	basíliques	catedralícies d'Egara corresponien, en canvi, al tipus de sala
a aquesta arquitectura, el monument més insigne de la qual fou la gran	basílica	alveolada amb transepte i set absis, sense ornaments, amb tots els arcs
les dues formes era molt sòlida. Dos únics precedents cal esmentar: les	basíliques	paleocristianes d'Anatòlia (on la vella sala grega de tres naus va
la seva forma esvelta, l'enorme pes de les massisses voltes de pedra. La	basílica	cupular Si el segle X va aportar a l'arquitectura europea la
cupular Si el segle X va aportar a l'arquitectura europea la	basílica	enterament coberta amb volta de pedra, el segle XI va fer una
de pedra, el segle XI va fer una segona aportació fonamental: la	basílica	cupular, que representa la coronació de la marxa cap a la concepció pura
però la Cristiandat d'obediència a Roma no coneixia res semblant. La	basílica	cupular és una altra forma de síntesi entre l'edifici longitudinal
de creu grega, aixecant-hi una cúpula, és molt més ambiciosa. La primera	basílica	amb cúpula que es coneix en tots els dominis de l'Església Romana, és la
de la seva aplicació —com en exemples bizantins— al tipus de	basílica	alveolada de tres naus i tres absis, sense transepte. El Segon Romànic Al
de les formes del Císter al concepte català del gran espai homogeni d'una	basílica	amb cúpula, apareix a la catedral de Tarragona (començada a la fi del

Pàgina 1 (de 17)

50 següents