×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb basquejar |
Freqüència total: 134 |
CTILC1 |
si no las poden tindre seguras cada dia, no las volen, y ara 'ns hem de | basquejar | pera veure si entre unas quantas casas se fa 'l jornal... Endemés be, | en cas de que podés ferlo. Ella parlaría ab don Miquel y mentrestant se | basquejaría | pera trobar quí podés criar lo nen á fora. Arribá 'l moment propici de | Tal dit, tal fet. La noia ha sortit cor que vol, cor que desitges. Tant es | basqueja | per la feina de cada dia, que no deixa res per a l'Home, per al | obtindrà a bastament, si mai ha d'obtenir-ho enlloc, allò que ens ha fet | basquejar | tant en la vida passada, talment que el viatge que tinc prescrit avui | els cristians fingiren la llegenda del seu martiri: uns i altres | basquejaren | per obrir-li de bat a bat el cel. Ara fa un segle, que les escoles eren | document del 19 de febrer del 1315, on Jaume II es | basqueja | per a adquirir un Titus Livi que Joan Borguny ha vist a Nàpols; i aquell | una. Jo m'esforçava per raonar l'agitació nerviosa que em dominava. Em | basquejava | per creure que molta cosa, si no tot això que sentía, era degut a | de Xina (ço que constituïa aleshores un viatge extraordinari), Joan I es | basqueja | força temps per a veure'ls. És l'encís de l'Àsia remota. Un català, Fra | afavorit amb el mateix do que la sargantana monstruosa, no hagué de | basquejar | -se en noves caceres, ni tractar amb bestioles que no eren carn ni peix, | li va respondre, amb formalitat, ficant-se la carta a la pitrera: —No | basquegeu | , Patllari. Llustrejava. Una aurèola de color de rosa retallava la silueta | maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora. Doncs per què hem de | basquejar | ? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu vulgui? | ta companyia. D'aleshores ençà és que ell, cercant ta companyia, sedeja i | basqueja | per anhel de companyia. I del que, per amor de tu i ta companyia, més el | de gelosia pel que toca a les relacions amb la Maria..., fins al punt de | basquejar | -se per saber on vivia i dir-ho a l'Enric, arribava altres vegades a la | mai més de mi! En girant ets uis cap a tu, fou quan vaig començar a | basquejar | . Perquè vaig veure que t'havia desheretat... i això m'era un clau, caret | cavar el moresc, li construiria un aguaitador de primera. I ja no caldria | basquejar | -se per trobar-ne un altre en tot l'estiu. El conreu anomenat Campot | un to amarg, d'home atuït per una pena inguarible i que no veu la raó de | basquejar | -se per res. Però de sobte, en insistir ella, i com exasperat per les | . —Boscos així, són un perill per a tothom. —Jo pu si fos meu, em | basquejaria | per fer-ho arrabassar, mal tingués que empenyorar-me les orelles. El jove | quina butxaca ficar-la. Doncs, bé! Que anés a càrrec de Sant Josep, que es | basquejaria | bé prou. I a aquest li va començar a dedicar una novena amb les quatre | de les moltes que podia i devia saber i no he sabut mai per no haver-me | basquejat | , us diré que sempre he ignorat per què li deien el perrucaire al | lluents de l'oli que li ha portat el seu pare. I tu, tan gandul, no et | basqueges | en res per tal que el nostre fill vagi polit. I el bo era que el dofí, per | en Vadó ajagut damunt del matalàs d'una de les lliteres de popa. —No us | basquegeu | , pare, que anem molt bé sense motor! He hissat la mestra i amb el floc | i no em respon mai! Si no fem una caparrada estem perduts! Si no ens | basquegem | per posar-lo bo ens en penedirem tota la vida! Agafa unes nafres com un | i prou. I quan sa pena se li fongui dins estarà bo! —La mare prou es | basquejà | per fer-li donar una mirada per sa somnàmbula! —¿I què farà sa | Garranyeu? —va fer l'altra, quan hagué acabat d'apamar l'encoixinada—. No | basquegis | anant-li a la saga. De dos quarts d'una a dos quarts de tres el trobaràs | i estiren les cintes espatlleres... Em sacsegen, m'eixorden, em | basquegen | ... Dauïa diu: —No la maregeu! Elles, aleshores, s'aparten com | concretament, la novel·la. Si la novel·la fos història no ens hauríem de | basquejar | : no hi ha cap història tan viva i palpitant com el Quixot o la | En Cendra i en Gervasi anaven davant; l'Alfred, darrera meu, es | basquejava | per a arrossegar-se amb l'entorpiment de la feixuga màquina. Vam arribar | i no deixo res per verd als altres, vostè queda tranquil, perquè no ha de | basquejar | -se per encarrilar la seva mandra de desvagat. Amb poques despeses, amb | ximple cercant i recercant per tots els racons; i per molt que em vaig | basquejar | , de corder ni un per remei. Amb les llàgrimes als ulls i la por arrapada | obligava el veïnat a recórrer una bona distància. Hom veu, però, que es | basquejaren | per obtenir un excel·lent servei religiós, perquè mentre no fou erigida | sovintejaven bastant, tot l'any era Quaresma, però llavors el Municipi es | basquejava | per substituir la carn fresca per la de porc o la de vaca salada. La | selva endins. Aquesta possessió del foc feia que només haguessin de | basquejar | -se per a mantenir-lo a punt, a costa d'una vigilància sense defallença. | a la porta del Cel! Quina avençada juntament amb totes les ànimes que | basquegen | cercant ja, en part, dins la Llum i, com nosaltres, encara gràvides de | ha succeït). El nou rector ja no viu de les rendes de la parròquia, ni es | basqueja | per anar a tallar el cuponet; acostuma a fer una jornada laboral, portant | s'obtenen, i diners llargs hi havia en el nostre camp. Si ens haguéssim | basquejat | com cal per proveir les nostres tropes, en comptes de perdre el temps | darrer, i, per més que els representants de la cosa pública a La Selva es | basquejaren | prou, no aconseguiren sinó que el senyor arquebisbe els concedís que a | calent de l'estació infernal. Tot era com sempre, o pitjor. La Monique es | basquejava | a la cuina. En Pere seia al balancí i l'amarava de suor. Un consol li | d'administració. Aquesta probabilitat, el reialme mitjà d'Assíria no es | basquejà | mai d'aprofitar-la. Hi ha testimoniatges de delegacions de poder militar | Trobà l'Halys desbordat —devia ser a darreries de primavera— i havent-se | basquejat | molt per travessar-lo, es passà l'estiu devastant amb la seva cavalleria | Filip ja s'havia fet amics de la casa reial de Cària, i ara es | basquejava | per assegurar-se una base en el nord-oest d'Àsia Menor. Llençà, doncs, | havia fundat aquesta ciutat després de la ruïna de Tir, i per què s'havia | basquejat | tant, abans i després, a ensenyorir-se de les costes mediterrànies. Llur | de les turbes. Fetes patrimoni de tots les grans descobertes, les gents | basquejen | poc de qui les hi ha portades. Les turbes seguien a Jesús, segueix | estat de fidelitat a França, però també interessades, ja que s'havia | basquejat | per obtenir per a familiars seus els patrimonis dels Santa Coloma i dels | temps i temps, víctima de les maniobres d'una classe dirigent que es | basquejava | per facilitar les victòries madridistes. Bernabeu, un Girón | sempre àvida de millorament, sempre a l'avançada d'Espanya, assaja i es | basqueja | per a posar la seva agricultura al nivell de la seva indústria. | de l'any en què la Impremta Vives s'establí —i potser no val la pena de | basquejar | -se'n— es podria recórrer a trobar el seu nom en l'empadronament o relació | tot arreu ne corren, lo remat que pot entrarhi ja pot dir que no li cal | basquejar | may mes per pastura. Així, un dia una pastoreta gentil y bella, qui | menyspreuhant lo de casa, qui s' oblida de les bones calitats propies y | basqueja | pera imitar y reproduhir lo que no li es propi; un poble qui dexa l' us | el ventre i dir-li tota llei d'oracions. A cada punt | basqueja | , dins del cervell ja se li fan embulls, la color com | que vols. Si et plau tornâ al meu llit d'amistançada, | basquejaré | i em colpiré per tu, perquè tens una galta que m'agrada |
|