Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en els setials. Èac, a la porta, amb el ros Radamant, amb el petit	bastó	que li confereix el nom i l'autoritat. I l'excel·lent i sofert Minos,
sense sentit de la vida. Asclepi "El déu metge porta en una mà un	bastó	de caminant", enunciava des d'un magnetòfon una veu ampul·losa, que no
es podien sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el	bastó	i llançant pedres amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —Bonica, la
o quines blasfèmies; els braços, alçats en gestos de colpir. Hi havia	bastons	esgrimits, punys tancats o estrenyent la pedra; hi havia ferros aixecats,
els seus versos. Després s'incorporava bo i sospirant, i, recalcat al seu	bastó	, tremolosament, continuava el seu camí. El públic, cada vegada més
anat de paraules, i ell, de sobte, aixecant-se, m'ha volgut pegar amb el	bastó	. Mira que voler-me pegar! Un tros de vell que no pot tenir-se dret del
la testa, que l'abatés una mica més. De tant en tant, agafava el seu gros	bastó	ferrat; li deia breument a Arcisa que no tardaria a tornar, i després
de tant en tant per mirar a la finestra. Ja de lluny percebé els cops del	bastó	contra les pedres. Ell la saludà breument, i després, sense parlar per a
sense parar; els homes acudien ja armats amb falçs, amb pedres, amb	bastons	. Hi havia Randa; hi havia Joan de Maro. La primera veu s'aixecà clara
està! Ha caigut! Ha caigut! Llavors, brandint llurs falçs, aixecant llurs	bastons	, corregueren els primers homes i l'acabaren de matar. Sota les pedres que
seu es veia Candaina, tan atordit com ells, que avançava recalcat en un	bastó	, coixejant. Un xic més enrera anava l'ancià Baldà; es veia també Tiago,
i a ells se'ls pogué veure durant molt temps, estintolant-se en llurs	bastons	, passar en els dies serens pel passeig a seure al sol. Foren com dos
, trobem el ramat. En Pere, el pastor, duu esclops, un sarró de cuiro, un	bastó	amb un vit de bou. Entre les ovelles van, amb pas incert, uns xaiets de
de l'hora!). L'aire fa olor de fum i de neu. 1 abril. Fem	bastons	de ginebró al sot del Martí, davant la muntanya encara un poc nevada.
He pogut anar sense abric; però pel camí encara he alçat amb el	bastó	llenques de glaç de dos dits de gruix, que cruixien com vidre. És
clara d'una manta groga, tots amb la xilaba i el fusell, molts d'ells amb	bastó	. Desapareixen sota els avets, mentre el canó bruelava des del poble. A la
del mur que separa els dos panteons. Té un conill a la mà dreta i un	bastó	a l'esquerra. —Perdoneu —fa—. No us havia vist. —Què buscàveu? —
la gorja lligada. L'home salta la petita paret, sempre amb el conill i el	bastó	a la mà. —Aquí, no us hi podeu quedar —li diu—. Ni l'ascensor
barregen senyals de soles més amples i els menuts clots que ha deixat un	bastó	de punta gruixuda, de goma. La noia salta al seu davant i s'enfila pels
a la seva mitja mort. Ell ja no podia brandar, com solia fer-ho, un gros	bastó	de freixe, agafant-lo per la meitat, com un ceptre. Devia haver estimat,
silenci d'aquella dona havia deixat espai lliure als crits i als cops de	bastó	de Pere Grau. Rosa Vaireda, de molt jove —es casà que tenia disset anys—
un dels cotxers que li havia deixat refredar un cavall. Amb el	bastó	encara enlaire cau endavant i es fa un trenc al cap que li devia produir
I Rovirosa cridava tant que l'avi s'enfadà i es posà a picar, amb el	bastó	, sobre la taula. En Tai es posà a cridar també. —Aquí ningú no t'ha robat
evident una malèvola intenció. Els currotacos copiaven de París l'ús d'un	bastó	recargolat com un sarment de vinya. Semblava un aditament més d'una
si bé no tenien gust de res tampoc no feien cap mal, mentre amb Balls de	bastons	s'amenitzen les corrides de braus que tant èxit tenen, sobretot
per la Porta de Sant Carles, són units a la caravana sota els crits i els	bastons	enlairats dels ciutadans nets encara de tot mal que s'ho contemplen. Però
i aplaudiments; corregueren tots, i amb les falçs, les forques i els	bastons	, entre crits i malediccions, el feren bocins; el colpejaren sense parar,
i encara els nois li disparaven pedres, li descarregaven cops amb els	bastons	. Després es feien comentaris pertot; es parlava dels estralls que havia
les mans d'ella! I després caminava coix per la casa, repenjat en un	bastó	, i feia riure Marçal... "Porta la bena, Marina, porta el cotó i
la moral del xinès és negra. Se l'ha de vigilar i s'ha de tenir sempre un	bastó	a la vora. És curiós el que passa amb aquest gran poble asiàtic. Jo havia
pallassos, contemporani dels primers films de Charlot, ple de cops de	bastó	, de facècies i de situacions desllorigades, i aleshores la rialla
a cada oportunitat que tenia aquella minoria hom maldava per posar-li	bastons	entre les rodes, per enfrontar-la amb una antiminoria, fàcil d'aixecar en
mai. S'aturaven trens com erugues a ple camp, si un	bastó	les furga, i mig país anava en tren (fins hi havia
dieu de la seva cadena de rellotge? I l'elegància amb què fa jugar el	bastonet	! [(Com qui pega vergassades.)] Flis... flis! Em fa una gràcia! I
una cola seca, allagrimada per fora dels pots i perquè vaig tocar el	bastonet	que hi havia a dintre va dir tot picant-me la mà, apa, apa, no emboliquem
un rajolí i amb un dit tallava el rajolí d'una banda a l'altra, com el	bastonet	que neteja el vidre dels autos quan plou, mitja hora, tres quarts, una
embriagat de festa. Tenia fusell, ara té	bastó	; era guerriller i s'ha fet pastor; tenia
Totes van a ell, dominant la terra. I ell alça el	bastó	, l'arma que li queda per a vèncer el mal; i
perquè era dispèptic, es posava el barret de mitja copa, agafava el	bastó	que sempre duia amb un cap de gos de vori, i cap al carrer de Montcada a
així com les fustes més rares i flairoses per a obrar mobles i pipes i	bastons	per a senyors de debò. Dante, Goethe, Napoleó, Llull, Confuci, li eren
que la llança rebés també, en l'època que ara estudiem, els noms de	bastó	i fusta o fust, donada la matèria de la seva asta. Un
una el 1062 i una altra el 1070. En temps posteriors	bastó	serà un nom genèric de certes armes, entre elles la llança (veg. §
és dita bordó. Com sia que primitivament aquest mot designà el	bastó	dels pelegrins, sentit encara conservat, en la descripció que fa el
III, pàgina 73), hom pot dubtar si es refereix als	bastons	de pelegrinatge o bé a l'espasa d'estoc. En altres textos de Desclot
en atenció a llur aspecte més característic, rebien el nom genèric de	bastons	, no gaire usat als nostres textos. Quan els germans Joan Fabra i Pere
tres bastones, segons que en vuestra lletra vienen divisados". Els	bastons	solien ésser quatre, car els germans valencians no han fet esment de la
courtes dagues...". Abans de passar a l'estudi particular d'aquests	bastons	, presento un quadre en el qual recullo les armes ofensives divisades en
el cos, magre i una mica rígid, l'hauria ben pogut suportar. Portava	bastó	, i altres detalls que anaven essent inusitats. Rebia amb una aparença de
—o de sacseig— la manera com feia passar el braç amb el qual manejava el	bastó	. Se sentia encara interessant, i no s'adonava que, fins mirant que fos un
Pel camí, prop d'Aypud, Langba es deturà de sobte, enfonsà prestament el	bastó	a la vora de la sendera, i desarrelà una herbeta, tawag kûgun

Pàgina 1 (de 57)

50 següents