×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bastonada |
Freqüència total: 189 |
CTILC1 |
| de xiribecs a la closca, senyals dels cops de pedra, de caigudes i | bastonades | , i també dels "avisos" paternals, que es donaven d'aquesta manera. | | Mateu, només li donaria maldecaps. Però són coses que s'han d'aprendre a | bastonades | i no amb consells. Encara em va preguntar pels coloms. Li vaig dir que en | | ous al cabestre... Bastonades al sinyor mestre! És com una venjança. | Bastonades | al senyor mestre! El senyor mestre d'escola, que tantes vegades ha hagut | | somrís als llavis com els seus deixebles demanen per a ell unes líriques | bastonades | que, naturalment, no l'han de nafrar. Les rosques. Si els dies de Pasqua | | dins les cases. Fuig ja, perquè si s'acosta a una barrera, rep fortes | bastonades | de qui està alt i sense perill. Baixa el bou pel mig del carrer, recelós | | , furiós: —Malalta? —va fer—. Malalta? Fot el camp o t'esllomo a | bastonades | ! Es girà cap a mi: —Patró —digué—, vaig volant al poble per veure què | | i s'acontenta de bordar de lluny, dóna la volta a resguard de la | bastonada | possible i el segueix tot darrera, lladrant, llarga estona. Els seus | | veia que tot seguit que li escalfarien el morro amb el foc i l'esquena a | bastonades | es desfaria en coses dolces per tots quatre cantons. No ens ho hauríem | | al "cementeri"... Un altre "homo", al meu cas, ja l'hauria matat a | bastonades | , no és ver? Doncs jo, no. No sóc venjatiu. A mi em basta amb donar | | es disputaven les dones. Uns pocasoltes trencaren els llums de la sala a | bastonades | . Tot esdevingué fosc. Joan Antoni, en la penombra, veié dalt la sala la | | Fratricida!... Mata'm; però moriré cridant-te: lladre! Una formidable | bastonada | de Llorenç contra la porta de ferro, retrunyí per tot el barri, alhora | | i passant-li pel cap que Luz podia haver malferit la Fe, etzibà dues | bastonades | més a la porta cridant altra vegada: —Us dic que obriu!... Sóc el | | Sempre que l'havia vist m'havia fet l'efecte d'un convalescent de les | bastonades | que la vida li havia donat. Quan arribo al pis de l'Avinguda de la | | amb una virolla de boletaire. De vegades semblava que venia els dècims a | bastonades | . Finalment obriren el restaurant. El rellotge marcava les cinc tocades. | | tractant-te de facinerós; i quan insisteixes, surt a escometre't, a | bastonades | , t'escalabra de cap a peus: si tu aleshores no sents enuig ni malvolença, | | i cridà: —Capità dels meus soldats, que es descarreguen unes quantes | bastonades | damunt el capitost dels músics; potser aixina recobrarà el domini dels | | compte de no caure en l'asenada de perdre en fatigues el que guanyés en | bastonades | . Així, si a la primera endevinava que feia el pas curt, l'allargava una | | queia una altra. Aleshores tornava d'allargar-lo una mica més. I així | bastonada | i allargada de pas fins arribar a la mesura dels desigs de l'altre. La | | enfurismat. Li parlaren d'endur-se el noi i de poc no els treu a | bastonades | . Van marxar esporuguits d'una possible atzagaiada i pensant com ho farien | | darrera, tantost va sentir que pujaven, arrencà. Fou massa diligent; una | bastonada | el féu aturar i una altra va fer-lo arrencar de bell nou. Entraren al | | per triar camins. I prou que podia endevinar-ho en la freqüència de les | bastonades | i en la força amb què li venien a sobre... De fet Joan no portava mala | | bastava la lleu aturada d'un enfonsament en les roderes perquè la | bastonada | li caigués a sobre ràpida i brunzent. Estirava, però, amb totes les | | . La roda va afonar-se en un clot profund. L'animal s'aturà i una pluja de | bastonades | ràpides i fortes li caigué a sobre. Poc a poc l'atenció anà endegant-se | | la dansa dintre les roderes; una dansa lenta i anguniosa. A força de | bastonades | i renecs treia la roda d'un clot que ja la tenia a un altre de més | | fins quan se'l sentia ben assegut. Vingué un clot més pregon i les | bastonades | caigueren dretes, ràpides, amb un ressò dolorós. El noi mirava son pare i | | no va trigar. La roda va afonar-se suaument fins al botó. En va plogueren | bastonades | i imprecacions, en va la bèstia estirà desesperada en un esforç suprem. | | estafadors, atracadors, assassins, s'exposen a les injúries, a les | bastonades | , a l'empresonament, a la mort... mentre que jo, infeliç i pacient | | del món. Els gustos són inexplicables. —Però hi ha gustos que mereixen | bastonades | . —No ho crec pas en el meu cas. Elvira es va sentir satisfeta per la | | dóna amb un bastó, el que un rep al clatell, s'anomena | bastonada | , clatellada; bisbat és la dignitat, la jurisdicció d'un bisbe, | | jorn, jornada; dia, diada; mes, mesada; any, anyada. bastó, | bastonada | ; fuet, fuetada; ganivet, ganivetada; pedra, pedrada; bany, banyada; | | d'espines enfonsant-lo més i més (imagineu-vos la sentida). Una terrible | bastonada | a la cara, donada de través, li produeix una fractura del cartílag del | | al subterrani començà a eixir al defora. L'aldarull havia mort a | bastonades | . Amb el llibre i uns quants "Patufets" i "Virolets" | | la fórmula tradicional, tots s'hi van afegir, tot marcant el ritme a | bastonades | : Tronc de Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, | | xicot?— Afirmo amb els ulls, somric com puc, i li dic, parant la | bastonada | : —Suposo que d'un repòrter nordamericà, àdhuc un sant com vós, espera que | | sense contemplacions, fins que els hagué dispersats i aclarits. Aquelles | bastonades | els feren entrar a la raó i el poble quedà tranquil. Home ple de | | bòns dijòus; la gallina en l'òlla, bònes | bastonades | al Pare Guardiola. La que seguix ab més vivea, el tercer y | | Y tornen a les siguients: Ous açí, òus en el ponedor, Bònes | bastonades | al senyor Retor. Ous açí, òus allá, Bònes bastonades al | | Bònes bastonades al senyor Retor. Ous açí, òus allá, Bònes | bastonades | al Sagristá. Ous açí, òus allá, Bònes bastonades al pare | | Bònes bastonades al Sagristá. Ous açí, òus allá, Bònes | bastonades | al pare Guardiá. Ous açí, òus en les penyetes, Bònes bastonades | | bastonades al pare Guardiá. Ous açí, òus en les penyetes, Bònes | bastonades | a mossén Martinetes. Ous açí, òus en el pico, Bònes bastonades | | bastonades a mossén Martinetes. Ous açí, òus en el pico, Bònes | bastonades | a mossén Francisco. Ous açí, òus en l'armari, Bònes bastonades | | bastonades a mossén Francisco. Ous açí, òus en l'armari, Bònes | bastonades | al pare Vicari. Ous açí, òus en la llenca, Bònes bastonades al | | bastonades al pare Vicari. Ous açí, òus en la llenca, Bònes | bastonades | al tío Penca. Ous açí, òus en les bigues, Bònes bastonades al | | bastonades al tío Penca. Ous açí, òus en les bigues, Bònes | bastonades | al tío Boígues. Ous açí, òus el furó, Bònes bastonades al tío | | Bònes bastonades al tío Boígues. Ous açí, òus el furó, Bònes | bastonades | al tío Barró. Y atres que s' en inventen, segóns van veent o aplegant per | | perque 'ls guarden pera fer mones, quant ouen les cansóns dels òus y les | bastonades | , tanquen la pòrta pera fer creurer que no están, o agarren les dònes el | | és formulisme, és com si al veure'ns escomesos per un subjecte a | bastonades | , ens tornéssim contra el bastó i no contra el subjecte. La manca de raó | | anaven a fer el "salpàs", com la de: "Els bons ous per als escolans, | bastonades | per als capellans" o bé: "Els bons ous per als capellans, | | per als capellans" o bé: "Els bons ous per als capellans, | bastonades | als escolans; bona massa, bona tassa, bon tió, bon berenar que Déu ens | | que eren una causa pia que en deien, no sabem per quin motiu, de les " | bastonades | ". Podria ésser que es referís als "bastons" que en l'art de la seda |
|