×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bataller |
Freqüència total: 40 |
CTILC1 |
| Amb els membres lliscants i lluents de l'oli de fortalesa, l'antic Dux | bataller | pogué abraonar-se i vèncer l'infernal enemic. Considerant que era una | | bisbe de Barcelona. En els seus dies, estintolà el casal amb el ferro | bataller | i enfortí el temple amb la crossa prelatícia. No es sabia resignar a | | Arrencava de la mar morta, cobalt, un múltiple centelleig, aquell | bataller | de sol, blanquíssim. Fumava un cigar llarg, en Tomeu Miserol, perfumat; | | filtraven per la persiana em cridaven cap a fora, cap als camps, sota el | bataller | de claror, calent com un forn. I saltava per sobre la teulada de | | Roger, príncep de Sicília, els senyors de Gènova i de Pisa, el rei | bataller | d'Aragó i àdhuc el rei sarraí de València i el valí de Lleida. Hi han les | | reis les gents els anomenen Forts, o Braus, o Temeraris, o Terribles, o | Batallers | : al rei Joan I el van anomenar l'Amador de la Gentilesa. ¡Coses glorioses | | musulmans. L'any 1134, a la mort del rei aragonès Alfons I el | Bataller | , va succeir-lo el seu germà Ramir II, que deixà l'estat religiós per | | s'apoderà de Barbastre. En morir va succeir-lo el seu fill Alfons el | Bataller | (1104-1134), que va casar-se amb Urraca, filla d'Alfons VI de | | d'unió del regne d'Aragó amb la casa comtal de Barcelona. Mort Alfons el | Bataller | sense fills, la noblesa féu sortir del convent el seu germà Ramir el | | del segle IX i el primer terç del segle XII (Alfons el | Bataller | conquista Saragossa el 1118), Aragó compleix la seva tasca dins | | IV (1131-1162), moria a Poleñino el rei d'Aragó Alfons I el | Bataller | —1134—, el guerrer més distingit i famós de l'Occident europeu | | y honrau y rebeu ab picaments de mans á sos autors, que son los | batallers | victoriosos que enguany nos dona exa host triada y coratjosa, que defensa | | mala canalla, que encara qué un any desseguida la fessem patar una hora | batallera | cada vespre tot l' hivern á la vora del foch, y tot l' estiu á la llum de | | i el fruit del ventre, mercè seva. Com sagetes en mans d'un | bataller | , talment els fills de joventut. Feliç aquell qui el | | imperi. L'any 1118 Saragossa caurà definitivament en mans d'Alfons el | Bataller | . Uns cinquanta anys durarà el domini almoràvit. Mentre els estudis | | farcit de crueltats i de contradiccions. Les correries d'Alfons el | Bataller | , constants al llarg dels anys que regnà a l'Aragó, no pararan d'afeblir | | els aragonesos a la batalla de Fraga (1134) provocarà la mort d'Alfons el | Bataller | i un canvi radical en la relació de forces d'aquella frontera. L'ocasió | | dia de Fraga, que els cristians no oblidaran mai». La fugida d'Alfons el | Bataller | , Al-Himyari la narrarà de la manera següent: «El maleït, perseguit per | | aquest treball, que va veure la llum com a volum separat l'any 1938. | Bataller | , però, tenia un ventall força ampli d'interessos, entre els quals es | | on les tradicions clàssiques eren molt arrelades. La mort d'Alfons el | Bataller | , rei d'Aragó, i després el fet que Ramir el Monjo només tingués una | | els almogàvers i la monarquia aragonesa. En aquell any, Alfons I el | Bataller | , rei d'Aragó, s'emparà de les viles sarraïnes d'Egea i Tauste amb l'ajuda | | que promogueren els successors catalanoaragonesos d'Alfons el | Bataller | , el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i els seus descendents | | . Al cap de pocs mesos, a l'octubre, en el regne veí d'Aragó, Alfons I el | Bataller | prengué una decisió molt més generosa, en deixar en testament, després | | del problema successori que va plantejar el testament d'Alfons el | Bataller | d'Aragó, i pel fet que el matrimoni en 1137 de Ramon Berenguer IV amb | | 1136-1149), en la qual Ramon Berenguer IV al·ludeix al testament del | Bataller | i als acords amb l'Hospital i el Sant Sepulcre i, a més, li posa de | | relació de totes les formes de vertebrats trobades al Cretaci espanyol ( | Bataller | , 1960, p. 141-164). L'any 1984, un equip format per membres | | muntanyencs entorn a Terol. Les tensions que seguiren al testament del | Bataller | remarcaren les diferències entre aquests territoris, com és clar en el | | la reorientació de la crisi successòria a la mort del rei Alfons el | Bataller | , el 1134, ja posava en evidència tant el vigor d'una noblesa enfortida | | i de Pamplona des de 1076 fins que el 1131, arran del testament del | Bataller | , els nobles navarresos decidiren tornar a separar llur regne. | | campanyes militars. Ben significativament, des de 1124, el rei Alfons el | Bataller | d'Aragó i Pamplona compta entre el seu seguici amb el comte Artau III de | | les tensions obertes arran del desplaçament del testament del | Bataller | . Aquesta preocupació legitimista perd sentit en el nou context polític, | | algunes línies per a introduir el folklore a l'ensenyament en valencià ( | Bataller | 2014), el veritable esclat es va produir quan el català va arribar de | | projecte més interessant fou, sens dubte, els Tallers de Música Popular ( | Bataller | , 2015), un treball metodològicament impecable de recol·lecció de música | | del folklore valencià amb perspectiva històrica (Borja 2016c, 2017). | Bataller | ha estudiat el folklore, entre altres, des de la sericultura, la | | el valor del fregament que hi ha entre la creuera (soquet) i l'anella | batallera | , el pes exacte del batall, les propietats mecàniques del ferro dolç | | sense que aquest poguera eixir cap a fora perquè està lligat a l'anella | batallera | . Així doncs, el batall no percudiria a l'interior de l'instrument, alhora | | a col·locar un batall a l'interior, que anava unit a l'ansa interna o | batallera | . El diàmetre de la bola final del batall havia de ser idèntic a la | | que recorre tot el perímetre del batall i que passa per dins de l'anella | batallera | i del mugró. D'altra banda, en l'origen els batalls també rebien un | | sinó també perquè era una manera de lligar millor el batall a l'anella | batallera | de l'interior de la campana. Amb això s'aconseguia que el batall | | es comellar de ses anques. Ses bísties no podien trencar alè amb aquell | bataller | de sol i com havien descarregat i tornat a carregar es carros partien de |
|