×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bategar |
Freqüència total: 1212 |
CTILC1 |
de les fèrries defenses de l'òrgan muscular cardíac, aquest li devia | bategar | amb una molt relativa blanesa, allí on la Quimera amagava ben endins, com | narracions soltes que ella havia sentit a les dones sobre aquella vida | bategava | un no sabia què de misteriós i fort, de càlid i impressionant que | s'estava al davant d'ell en silenci, percebent en el seu pit el profund | bategar | del seu cor. Es sentia paulatinament arrabassada com per un vertigen, com | de falsa ironia, que no aconseguia de velar l'angoixa massa real que | bategava | en el fons; a tal extrem, que l'ancià aixecà els ulls fins a ell | llurs sentiments com en una atmosfera màgica. Ella li digué (i en el fons | bategava | un temor): —M'estimaràs sempre? —Què importen les paraules, Mila? Les | concentrat tota la seva ànima, amb tot l'amor i tota la tristesa que hi | bategava | sense poder-se expansionar. Sileta, de la porta estant, saludà breument. | i en el seu pit, quan romania sense moure's, percebia talment l'intens | bategar | del seu cor, que podia comptar-ne les palpitacions. Va posar-se la mà | lent la mà pel front; després se la posà damunt del cor; percebé el seu | bategar | profund, assossegat. Volgué somriure, i esbossà només una ganyota | aquesta por—, va estremir-se i va semblar-li com si el cor li deixés de | bategar | , fins que s'adonà de l'error. Però el malestar després li durà tota la | gran. Al seu costat portava una criatura humana, sentia prop del seu el | bategar | d'un cor; en aquesta nit solitària, sense companyia d'home ni de Déu, | una ombra; passeja, el front li crema; el cor li fa mal dins el pit: li | batega | amb palpitacions rudes, irregulars, i les venes, els polsos, sembla que | molt suaument, amb els nusos dels dits, i espera. Dins el pit es sent | bategar | el cor com un repicar de martells, dolorosament. Torna a posar l'orella | com si tot el seu ésser anés a esclatar, trencades totes les fibres; el | bategar | del seu cor es feia més espaiat, però més fort, dolorós; la sang li | Mentre s'està pendent d'un vaixell que arriba, o d'uns telers que | bateguen | es renega en català i es fan les instàncies en qualsevol llengua que | en la llarga i monòtona història dels segles? en la història on | batega | el ritme pendular: victòria, derrota; victòria, derrota; victòria, | Joana, en aquella ràpida lluor, va llegir clar l'anhel secret que | bategava | a l'ànima de la vella Pigada; va endevinar el sentiment que la consumia, | rodones i es van dispersant a poc a poc... Si escolt amb atenció sent el | bategar | de les seves ales o tal vegada sent que me l'imagín lleuger però | del Vuitcents. Aquestes xifres ens diuen la legió d'obscurs herois que | bateguen | en els orígens de les dues grans fases de prosperitat del país. Només per | El romanticisme donà el seu toc d'ala a l'Església adormida i aquesta | bategà | i es posà a marxar amb delit. Des de 1840 a Catalunya es | solament envers els catalans, sinó també de tots els ports perifèrics on | bategava | el novell esperit de competició mercantil. Catalunya marxà a la punta | la cisterna de silenci. Feliç pis clausurat. | Batega | un fòsfor fred, s'adorm la bèstia d'aigua fonda, els dos cossos | tal com ens és definida per aquella vella sentència, i tal com la sentim | bategar | en tota la vida i en tota la història d'un conjunt de pobles, sembla una | quan vengui Na Margalida, s'ha d'amagar darrera unes mates i no s'ha de | bategar | gens. Quan vengui N' Estel d'Or també s'ha d'amagar mentres renti i li ha | clarícies de llur encantat Castell. Quan vengui Na Margarida no t'has de | bategar | gens, mes quan N' Estel d'Or arribi li has d'amagar l'anell. És la reina | Estel d'Or Quan dins l'abís tothom em cregui morta, d'amor | bategarà | per tu el meu cor i tornaré a la platja, bella i forta, alçant damunt la | vespertina Damunt la serra, el jorn d'estiu que fina | batega | encara amb flamarades d'or; el verd malalt dels ametllers es | vila, s'estén com un vel. L'aire de marina no es sent | bategar | : al toc de la queda es condorm la mar. Les cançons | Brilla l'estelada i ja fa frescor; el seu pit | batega | davall el gipó. El seu cap acala, no la miris més; | mentre jo sobre el pont feia ma via, sentint del riu el | bategar | immortal. Als meus peus, traspassaven consirosos els vaixells | rera una façana barroca disfressada amb fantasies modernistes d'estuc, | bateguen | nit i dia els telers d'una fàbrica d'arpilleres. —Són coses de l'antigor, | Però tant a l'una com a l'altra dona, per sota aquell propòsit els | bategava | , lleu com una ala, el pensament que cada pas d'agulla del rellotge les | inútil de dies sense finalitat? Aprofitar la bella vida que us | batega | entorn, que sentiu en vosaltres i deixeu escapar com un fum entre els | quan volta la clau; mira la barcelonina amb ulls envidriats i el cor | bategant | amb tanta de violència, que la veu li tremola, cavernosa, però no gens | Éxtasis estrany en que 'l món que la voltava desapareixía, lo cor | bategava | desbocat, la rahó permaneixía adormida y l' ánima s' aufegava en un mar | una sensació de fred i d'esborronament a l'arrel dels cabells. El pit em | bategava | angoixós, però amb una angoixa dolça; tot jo vibrava amb una emoció | L'amor era la impaciència, el neguit que ara la devorava i que la feia | bategar | amb tanta força en descobrir Lluís al final del trajecte. Sí, Lluís | cara a cara..." Tanmateix, "ell" seguia mirant-se-la. El cor li | bategava | amb força, i ara una càlida onada de rubor li recobria el pit i el | el sobira i el poble, tot l'inmens organisme de l'Alemanya moderna | bategava | i crexia, mogut i empès per ella, l'idea feconda, l'idea mestre, l'idea | de secreció tiroide a les venes d'un estudiant i el seu cor començarà a | bategar | amb violència, li tremolaran els músculs, sentirà feblesa general fins a | com dient-me: "Faré el que dius, per amistat..." Les seves parpelles | bategaren | dues o tres vegades. Em mirà de nou. Va comprendre que jo estava afligit | una inexhaurible poesia. —Creta —vaig mormolar—, Creta... —i el cor em | bategava | . Vaig davallar del turó, vaig continuar arran de l'aigua. Aparegueren, | eixut. —Altiu —vaig dir—. M'agrada. Arribàvem a casa. Els narius de Zorbàs | bategaven | alegrement. Madam Hortènsia, així que ens va veure al llindar, llançà un | de mi, que no se sentien. Només percebia la remor de la sang que em | bategava | als polsos i a les venes del coll. "La melodia del tigre!", vaig pensar, | El cel s'abaixava cada vegada més. Vaig mirar per la finestra, el meu cor | bategava | dolçament. Els núvols havien cobert el turó del lignit i quedava | tenien la mateixa cara; sota els pàmpols de cep i sota l'hàbit de monjo, | bategava | el mateix cos estremit i cremat del sol: Grècia. Zorbàs tornà al pati. | de la natura, ne flota un vel en ta núa cintura. | Batega | 'l sé de forma arrodonida, i el mirar té un | el nostre poble les entengués en tot quant de catolicisme transcendent | batega | dins el seu missatge. Alcúdia-Madrid, tardor de 1964 Els fets | individual. Hi havia batecs obscurs en tot allò. Si ho he de dir clar, hi | bategava | , al fons del dolor de la postguerra, el desig de contrabandistes, | i a les ciutats industrials (obrers indígenes i francesos). És a Tunis on | batega | amb més força i on té òrgans quotidians a la premsa. En canvi, a Kairuan | tal com una etiqueta ens informa d'un preu. "Escriure a màquina", " | bategar | " (parlant de la sang) o "ésser feliç per primera vegada" és llenguatge |
|