×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bateig |
Freqüència total: 626 |
CTILC1 |
abans de néixer l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del | bateig | : l'aigua beneïda solemnement el dissabte de Glòria no mullà tres vegades | a la part del darrera del cementiri on dormien els innocents morts sense | bateig | i els culpables morts sense confessió. Era una peça rectangular, a penes | dies i s'hi queda gairebé un any. Torna a finals d'agost per assistir al | bateig | de la seva filla Hermínia. A penes sabem res d'Hermínia, només que es | del vaixell i el treball dels mariners. Abans-d'ahir, per celebrar el | bateig | de la línia, vam col·laborar tots en un gran ball de disfresses. Jo he | i de fum espès, lluny del wharf petit i solitari de Borabora... Un | bateig | solemne Mary, la filla gran de Madame Tu, anava ventant Henry perquè | de la missió. L'endemà de l'arribada del Pare Josep es va parlar del | bateig | de la nova néta de Madame Tu, i s'acordà que la cerimònia fóra el | em feia un efecte estrany, i seria insincer si digués que, en aquest | bateig | , no hi veia uns imponderables que no podia precisar i uns elements de | que mai... Després de la cerimònia, el Pare Josep va inscriure el | bateig | en una llibreta que duia a la butxaca. A la nena, li posàrem Guillermina, | se n'ha oblidat. Cada dia està més flac de memòria. En realitat allò del | bateig | de les bèsties a l'Edem va anar de qualsevol manera: vull dir que no es | Esperi l'altre mes, senyora Rosa, quan torni a cobrar. Des del ditxós | bateig | ! Rosa. [(Amb urc i gallejant.)] Val més que no el | [(Amb urc i gallejant.)] Val més que no el retreguis el | bateig | . Ja sé que varen doldre't les despeses. El meu fill! No hi ha res que em | les despeses. El meu fill! No hi ha res que em faci més tristesa que un | bateig | miserable; la llevadora i els padrins anant tot moixos i pansits cap a | levítica, endogalada en el seu rigorisme formal. Senyals de Viàtic, de | bateigs | , de misses d'agonitzants i de difunts, de trisagis i d'Àngelus; | que estava sola amb mossèn Joan Serra del museu, pocs dies després del | bateig | . —Si Déu vol, no s'assemblarà a cap de les quinze mil animetes d'aquest | —Pensava en que hauríau de ferme la caritat de correr lo del | bateig | , perque 'l nen ja té massas dias. —Avuy, avuy parlaré d' aixó ab D. | no ho cregué prudent. Ella sería padrina y ja ni hauría prou; aquell | bateig | no permetía res més. La senyora Rita presentá 'l nen á la mare. Aquesta | quants melindros, y tot lo mes un vas d' horxata per postres; puig com lo | bateig | va coincidir ab la mort del meu pobre pare, tot lo goig que hauría pogut | s'hi va inscriure el nom d'un altre fill dels Aguilera. Hi hagué | bateig | ; les campanes foren llançades al vol; abundaren felicitacions, obsequis; | nostra renovada felicitat familiar! Perquè els teus parents, més que el | bateig | , el que celebraven amb paraules velades era la nostra suposada | i per ell, en Josep. Després, a baix, la veu dels meus, l'alegria del | bateig | , el dring de les copes... Em van pujar el fill i me'l van deixar als | la lectura. "No estàveu satisfets? El meu deure! La mateixa nit del | bateig | s'apoderà de mi un fàstic incontenible. L'aire que respiràveu, el so de | de dir-te que he fet d'escolà; acompanyava el pope als casaments, als | bateigs | , als enterraments, i vaig aprendre de cor els cants d'església. Vine, | greixosa, de grans butxaques. En les benediccions, enterraments, bodes, | bateigs | , tirava en aquells abismes, en doina, tot el que li donaven: panses, | l'alsant dolçament, l'apretant en ton bras, per que rebi el | bateig | de la terra! Elena El ritme Oh noble inclinació del cós | de taula, ballades, bodes, enterraments, festes majors, cercaviles, | bateigs | , manera de treballar, i tot allò que pugui ésser una mostra de | representant les personalitats i el seguici de la gent que assistí al | bateig | del sant; unes figures de mida natural, vestides amb luxe i posades sobre | patriòtica, un incident, potser una maniobra; als qui la rebérem com el | bateig | de la nostra vida pública va "imprimir-nos caràcter". El catalanisme no | i el que no usufructua ho fa veure per a no passar per beneit. Del | bateig | a les pompas fúnebres, la usufructuació és general. Si mai has de | la classe i tarifa de l'enterrament. I era mesura del seu repicar en | bateigs | i bodes l'estrena grassa o magra del campaner i dels escolans, i no | : —Oidà, que no ho sabeu? Avui ha nascut en Pelanassos i li han fet ¡un | bateig | ! Ets arbres s'han llevada sa gorra, es Montseny s'ha posat mantellina | les criatures, ara, no ens interessen tant com la cerimònia de llur | bateig | . 5. Objectes mòbils i objectes immòbils Hem dedicat una atenció | comunitat física. Ritus de purificació: ingrés en la comunitat social. ( | Bateig | , circumcisió, perforació dels lòbuls de l'orella, registre civil, | deixi les calces devora les faldilles de la dona, ja estic llest: | bateig | segur! Els caçadors tornaven a esclafir la rialla amb més gust que mai. | ens arribava de la vila, tant si tocaven a oració com si anunciaven un | bateig | o ploraven un mort o alçaven el sometent o repicaven a festa. A la mare | la vida Oslo. El nom d'aquest barri ha estat estès a tota la ciutat i el | bateig | ha emplenat a tothom de joia. Els noruecs han patit, com tots els pobles | les cames amb la mateixa il·lusió i el mateix delit del marrec que va a | bateig | . Vet aquí, doncs, pensava jo, que amb poques hores de diferència quins | Quina alegria tindria la Madalena! I quan arribés l'hora del | bateig | escometria el vell Seganyoles, faria les paus amb les germanes Panxites, | veneciana. Potser ara, amic lector, no compendries aquest estirabot del | bateig | i et semblaria que no era natural de pensar-hi essent així que | l'estàtua del poeta decantà els seus pensaments cap a l'organització del | bateig | . Tu per tu amb l'Aribau li engegà en efecte les belles estrofes de | cosa! La presó injusta, per idees, que sofria Claudi, era per a ella el | bateig | de secta o de nissaga; la colada que el feia cavaller de l'orde | En nom dels drets del padrinatge, el vell bon home s'encastellà. El | bateig | hagué d'ésser ajornat. L'escissió familiar explotà sorollosament. | a tots els trisagis, quaranta hores, novenes, sermons, casaments, | bateigs | : la gallofa entera. Els dies de ritualisme copiós, a la pensió els llits | pesos. Era un cop d'audàcia, una xifra exagerada. El pressupost de tot el | bateig | importava poca cosa més. "Tots fan el mateix", pensà l'encarregat de | A intervals, aprofitant els silencis, escometien de sobte la qüestió del | bateig | i la pintura. Per fi, ho arreglaren per tres pesos i una capsa de guixos, | Tingué, encara, una vel·leitat d'estrella: i exigí que la comitiva del | bateig | desfilés pel pas a nivell. El dia assenyalat, els posà tots de front, ben | de mudar-se —digué un oncle del menut. —És que la festa principal és un | bateig | —contestà el pare dolgudament. —Sí, és clar, és clar... S'allunyaren amb | de diaris s'acomiadà i poc després Xebo va veure de lluny la comitiva del | bateig | que tornava gairebé amb la mateixa formació que el dia abans. Tots ells | a un infant; però, com es pot deixar en les seves sabates un nou | bateig | ? No sabia com arreglar-me-les. Estava dia i nit pensant com podia | s'hi posa a fi de bé. Doncs vet aquí que aquell matí al primer pis tenien | bateig | . I com que eren els que donaven més a la portera, avui esperaven tenir | desori! A la padrina, de l'espant, li caigué d'entre els dits el ciri de | bateig | i se li va fer en mil bocins virolats. Tot eren opinions i murmuris i |
|