×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb batejar |
Freqüència total: 1757 |
CTILC1 |
tràgics (de vegades recorden Hölderlin). Ve l'amic mossèn Josep Sanabre i | bateja | la nena petita. Emoció de les antigues paraules en el ritu breu, senzill. | i els barcelonins perderen aviat el record dels antics propietaris i | batejaren | de nou el lloc amb el nom de Torres de la Mercè, o també Convent de les | Escolàstica Jansana. Mossèn Josep Vaireda extremuncia la mare i el vell i | bateja | el noi, que es pot morir d'un moment a l'altre, amb els noms de Jeroni | Codolar que tenia vint-i-dos anys més que ella, que tingué un fill que | batejaren | amb el nom de Grau, en record del besavi, però que en els documents | vagament s'endevinava un illot pla: era la Deseada, que així el | batejaren | els companys de Colom. Hem passat de llarg, i més fars i noves illes, tot | i encarat amb una terra tan de somni que voldria no saber com se diu, per | batejar | -la a gust de la seva emoció. Un sent que li fa nosa, que el molesta | amb un tahitià pur de Moupiti, el qual, in articulo mortis, fou | batejat | i es casà canònicament amb Madame Tu. Perquè aquesta senyora és | aleshores diu una quinzena de misses, dirigeix uns quants rosaris, | bateja | els qui s'han de batejar i confirma i executa els altres treballs | quinzena de misses, dirigeix uns quants rosaris, bateja els qui s'han de | batejar | i confirma i executa els altres treballs canònics en una massa reduïda de | d'aquella època no aconseguirien de capir la política que Joan Reglà ha | batejat | amb el nom d'"impermeabilització d'Espanya". Però, si no la capiren, en | volia fer pujar Tomàs al saló per recollir-se a l'angle que ella s'havia | batejat | amb el nom de "recó íntim". La làmpara banyava la catifa amb un ròdol | metonímia", diu Littré] no serà tractada com un trop distint—: quan es | bategen | espècies d'ocells amb noms com ara Pierrot, Margot o Jacquot, hom pren | trot no fou, no és o no serà anomenat Orvietan III fora d'aquell que fou | batejat | així. Però es tracta, a parer nostre, de la prova més clara que pugui | molt més que tu, mestre fogaradas. —Aquest era 'l renom ab que 'l | batejava | . —Visca la modestia! —La modestia es un de tants fingiments que sols | lo nen está sá y bó, no corre cap perill y no 'ns mancará temps pera | batejar | lo. Casualment D. Miquel va batejar lo seu ahir; jo esperava que estés | cap perill y no 'ns mancará temps pera batejarlo. Casualment D. Miquel va | batejar | lo seu ahir; jo esperava que estés bona la senyora pera encarregarli á | de continuitat, l' assaltava una dolorosa exclamació: "ah, tenirlo de | batejar | sense darli pare, presentarlo al món deshonrat, com un bordet, com fruyt | a extranyársen. —Vinga ben matinet, demá, sense aparato de cap mena, y 'l | batejarém | .— Y ditas aquestas paraulas, aixecá 'l llibre de registre y se l' acostá | peró jo no vull perdre de vista al meu fill, jo vull veure com lo | batejan | , jo vull esser allí pera darli mamar, si plora; vosaltres no sabeu lo qu' | recó hont romanía, la Toneta ab llágrimas de pena y goig barrejats, vejé | batejar | al seu fill sense l' acompanyament alegre d' aqueixas cerimonias, dins la | , válgans Deu! Á veure, deixéumel veure, pobret. Diu qu' avuy l' heu | batejat | , eh? —Ja ho ha tingut de veure la xafardera del ters pis! —exclamá | pare moria en l' hospital en lo moment precis en que jo naixía, y a mi 'm | batejaban | á l' endemá, si fa ó no fa, á la mateixa hora en que 'l fosser tiraba la | ells ho ensenyin amb la salvació a tots els pobles, i | bategin | aquells qui vulguin creure, dintre de l'aigua profluent —el | no saps encara com se diu. I, com que no saps com se diu, t'asfixies. | Bateja | 'l, patró, i esbrava't!" "Deia, doncs, que desgraciat que sóc. Tota | —Quan jo penso, deia, que aquesta és la galeria "Canavaro" (així havia | batejat | la primera galeria), estic tranquil. La conec pel seu nom, i no em farà | de les figures és versemblant. Avui a l'església de Sant Esteve, on fou | batejat | Sant Vicent Ferrer i s'hi conserva la seva pica, són exposats els | fàcil d'integrar; així al cap de poca estona demanen als apòstols d'ésser | batejats | i es converteixen en uns veritables "fans" de la Mare de Déu. En el | i de les masses paralítiques, però s'estableix. ¿"Revolució"? Ho han | batejat | així: "revolució sexual". Potser és una fórmula abusiva. El canvi en | calcant l'expressió primitiva amb què l'historiador gironí volia | batejar | la seva Notícia, és ben deliberadament. Hi busco un | i robatoris eren el pa de cada dia d'aquella gent. Ben sovint els | batejaven | a la força. En alguns llocs, els moros, després de batejats, eren | problema. Un edicte de 1502 posava els moros en la disjuntiva de | batejar | -se o d'ésser expulsats. Però la Corona d'Aragó va quedar exempta | un inesperat auxili en els excessos de la Germania. Els agermanats havien | batejat | a la força molts dels moros que capturaven, i, un cop restablert l'ordre, | en 1525, pretenia d'arranjar-ho: tots els moros eren comminats a | batejar | -se, i si no ho feien, serien desterrats. Els baptismes peremptoris van | ni res que s'hi assembli, perquè ni creiem ni practiquem ni hem fet | batejar | els pocs fills que hem tingut, i que és una cosa que la fem constar amb | dintre l'Estat espanyol, per molt harmònica que semblés, per molt que la | bategessin | de solució de concòrdia, si es produïa a espatlles del Parlament i tot | un goç perdut. La sang de pares a fills sempre és sang, per molt que es | bategi | i per més que diguin els tècnics. Me'ls vareig mirar amb emoció i vareig | al rector, mil a l'hospital i vinticinc al mestre de minyons. Vareig | batejar | el chateau posant-li el nom d'ella: "Villa Carmen" i vareig | "Revestiment ja no té el seu sentit metafòric de recobriment, com | batejar | no evoca ja una immersió... En la Bíblia, ser revestit per l'Esperit de | semblava de vellut, fa sentir la duresa de l'ungla. I no consent que el | bategin | amb noms sovint ridículs, que ell és el gat i ja n'hi ha prou, i encara | i tota la Cort i tota la ciutat i tot el reialme es convertiren i foren | batejats | amb gran pompa, i duraren llarg temps la joia i les festes. I tots els | u. I no és pas el tritlleig del mateix bon aire si el nadó que duen a | batejar | s'escau de ser l'hereu desitjat pel novell matrimoni, que si han de tocar | . La taronja és vida o és mort. Són els diners pera casar-se, pera | batejar | els fills, pera morir-se i pera festejar a Sant Bartomeu; és el respir de | has de fer, ara, de la mitja unça? —Hem tingut una família i s'ha de | batejar | ... —Així, així!... ¿Vas a Manlleu i poses fills al món? Tu si que | una gràstrica. —Tifus deveu voler dir! —Què se'ns endona del nom? | Batègi | ho com vulga; el cas es que, la pobra mossa, va tenir molt mal, molt! | aquesta situació topogràfica jo m'hauria guardat, com d'escaldar-me, de | batejar | aquell indret amb el nom de "torradora". Demés el mur s'encorba | la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una mosseta espavilada la qual | batejaren | amb el nom d'Elisa. Passaren uns quants anys, en què el senyor Buxareu | normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics incidents i es | batejava | les criatures amb tots els ets i uts; s'imposaven noms familiars; les | .— Hai d'haver nascut en divendres, en es dia més curt de s'any. Me devien | batejar | amb sa mà esquerra. Mireu que sóc es pot de sa pega, jo! Res no em surt | Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal | batejada | , sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu? I encara veurem si | als presidaris, amb una anella que semblava encesa de tan vermella. | Batejà | un per un els reclosos, amb noms estrafolaris, i en ésser a En Sànchez i |
|