Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per a aquell qui no pot sentir tres compassos seus sense que li agafi	baticor	! Pel que fa als esdeveniments, ja hem dit que són testimoniats altrament
els catalans admiraven el poeta que una hora o altra els havia donat el	baticor	de l'emoció. Les raons més diverses convergien, així, a fer de Verdaguer
de la seva desgràcia se li revifà sobtadament i va desvetllar-lo amb un	baticor	d'espant; i vinga pensar i repensar, mal que no ho volgués. Què faria
graons amb sos voladors peus nus. Estava ple d'inquietuds i de temors; el	baticor	cuidava ofegar-lo; tots els seus membres tremolaven; però, home de la
d'ironia als llavis, tornà a tocar-li la barba i s'escapolí. Oh! amb quin	baticor	, amb quina adoració tan nova i tan ardent la contemplà, Innocenci, mentre
tirador a la carrera a través de matolls que destorben la punteria i del	baticor	que produeix el salt d'una llebre, per exemple. Hi havia un home al
la recança dels trets fallits, la joia dels encertats i, sobretot, els	baticors	dels moments decisius, quan després de l'aleteig fresós de la becada, se
una gran foguerada. A la senyora li vengué molt prim que no li agafàs un	baticor	. Arriben a casa seva. El batle, obcecat, va a cercar una cosa llarga i
primera intenció va ser seguir els fugitius i matar-los. Però una veu, un	baticor	, un crit de no sap qui —potser inspiració del mateix Taita Orcco,
tenyir, perquè hi nedaven. És ben comprensible que el tintorer tengués un	baticor	i, trasmundant-se tot el seu posat, quedàs tot esblanqueït del disgust.
de les joies. Tot li ho havien pres a en Bernat, àdhuc la salut. Quin	baticor	en arribar a Montcarrà, quina vergonya!, haver-se deixat foragitar,
hores pera mí ans tan venturoses!: sóls d' élles me 'n quedará 'l	bati-cor	de l' anyorança esglayadora y 'l recort agre-dolç de les coses que foren
Nen Jesús era buit. —Ai! se n'ha anat el Jesuset —exclamà en Narcís amb	baticor	. —Ja tornarà. No t'amoïnis —féu en Manelet per calmar-lo. —Qui l'
el borrissol, i ressona a mitja fosca l'avalot dels	baticors	. Ai, Carmeta acaserada! Vet ací ton somni d'or:
Què en treuré de contar les pedreries i les sedes que donen	baticor	, la riquesa i la pompa d'altres dies, i la vianda en
és cosa fina que la dent no es cansi, també hi ha sal i sucre i	baticor	en passar per la llengua aquest vi ranci que és fet
escomet amb esgarips de fantasma. Feixuga i amb	baticor	, moria de la basarda. El lladre capdavanter
talment com si guardessin algun secret. A l'acadèmia hom esperava amb un	baticor	que la campaneta de la porta del pis anunciés que hom venia a cercar-la.
en perill de caure al pou o al safareig del pati. La cridòria, entre el	baticor	de tothom, creixia davant del balanceig del cistell amb els gats: ara
Madrid dos telegrames. De la sorpresa que en té, gran	baticor	li donava; tement de caure allargat, a un seient es
esberlada, endolen somnis manllevats. El genet! Els esperons! A	baticor	cap a l'estable. ¿I si el genet cau? ¿I si el genet fuig? ¿
violentament: —Y are! Per qué? Ella, més dolorida, en un esblancaiment de	baticor	, més baxet encare, li digué algunes paraules més a cau d' orella. En
uns tronos d'or. Els joves s'hi instalan muts y ab	baticor	. Mentrestant, les fades se van reunint, a
estava a tota aquella gresca, quan el mestre em va dir: "D'un	baticor	, que el meu enuig, el teu obrar, no pesca". Quan d'ell jo vaig
llançà, com aquell qui diu, a ulls clucs. No va voler fer cas d'aquell	baticor	que el prenia, i passà, amb el coratge de la desesperació. Passà. I
havien deixat Maria. Només de pensar-hi li agafaven dolors mortals i un	baticor	pitjor que el que notava després dels acubors dels èxtasis. El dolor
rostolls. Morts per una pàtria madrastra, de sobredosi o d'un	baticor	. Enyorem Quico, cosins ja sense noms difunts d'ahir,