×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bava |
Freqüència total: 430 |
CTILC1 |
Ja de menudeta, ballava com una baralluga, i cantava que et queia la | bava | . Quina gràcia tenia! I sempre tan alegre. La gran és més sèria; tira al | inferior gruixut i penjant-li una mica; a vegades li queia un fil de | bava | . Era molt dur al sofriment físic. A aquest respecte, recordo que un dia | inferior, gruixut i carnós, pel qual li rajava a vegades aquell fil de | bava | , que ell es netejava amb la mà. Si s'oblidava de fer-ho —especialment en | com escoltava, sense apartar els ulls de mi, ple de goig, caient-li la | bava | , admirat sens dubte de la gran "saviesa" del seu petit cosí; molt | era ell; ell em mirava llavors amb la boca oberta, caient-li un fil de | bava | , interessat en la lectura i meravellat alhora del meu "saber". Encara | però no va durar-li. Un dia en trobà un de cascurrer, i esquerrer, de mala | bava | , i també d'un poble de per amunt, de les muntanyes, d'on va sortir | exactament igual que el que sentien Bougainville i Cook quan els queia la | bava | sota les branques d'aquest Edèn oceànic. És molt possible que la mateixa | de cap a peus. En les galtes de Madame Tu hi ha una mica de les | baves | de tots els galifardeus de la Polinèsia, perquè les abraçades i els | i ella es vessa per terra, mollament. Un toll rodó de | bava | i pietat d'ella mateixa. I no hi podem fer res. Hem d'esperar | -me? Doncs, mira: veus? Sóc l'Andreu, un presidiari que et mossega la mala | bava | , [(Intenta besar-la.)] que... /Xela\ Maurici! Maurici! | , aquí hi ha una copa que t'espera!" Però en el fons, és clar, mala | baba | , ganes de passar-me el cor a la pedra de la murrieria. Bé, deixem-ho | la ciutat anarquista! Hi ha gent cruel, és cert, hi ha mala | bava | . Riallades de sang. Però la bona vida bona | no es distreu. Li sento l'alè al clatell, m'esquitxa de | bava | i les potes van rebolcant-me. Exagero, i no em prova | -se, s'imposà sobre la feblesa del seu pare, a qui en el fons li queia la | bava | de veure's un fill tan brillant, tan modern, que sabia vestir tan bé i | dels prostíbuls i de les sagristies perquè el poble visqués amb la | bava | de caramel penjada dels llavis. En aquest aspecte i en altres, el | gran menyspreu per a Hortènsia i per a Isabel, a les quals els queia la | bava | davant d'aquell home ros i baixet. Al costat dels potins sobre les | mai... Què hi dius tu? ¿Què opines amb aquesta cara i amb aquestes | baves | ? Contesta. No sóc un Lloberola autèntic, jo?..." Per tota resposta es va | Què es proposa el vell amb aquella carta plena d'insults i de mala | bava | ?... Però Gaspar, que és més intel·ligent, li ha ordenat que segui. Gaspar | de fresc. —T'agrada la vídua, Mimitó? —va fer Zorbàs, i li queia la | bava | . Mimitó cloquejà: —Per què no m'ha d'agradar, amic? ¿No he sortit jo | mai tu, patró, un boc després que ha cobert unes quantes cabres? Li cauen | baves | , té els ulls enterbolits i plens de lleganyes, estossega, s'enrogalla, | els germànics, que són els que segreguen al germanisme com una | baba | , posats en aquells móns de Déu, com a bèsties feres, fan i desfan i | filosofia que vol fugir de la realitat que segrega el dolor com una | baba | , per a anarse'n a un ideal que no pot ésser més que un somni, perquè en | seva supèrbia i malvestat, tota la terra és corrompuda per la seva mala | bava | . No hi ha universitat ni ministeri, banca ni parlament, pretori ni | qui s'hi enfronta, si no va ben armat de cap a peus, a prova de tota mala | bava | , de tot bes de Judas, de tot cant de sirena, de tot afalac adormidor, de | : cap a la iglesia falta gent. Vam anar a la iglesia, y allí, cayentnos la | baba | , desde 'l fons d'un altar molt fosch, vam contemplar la tendra cerimonia. | que l'animal deixa anar per la ferida, si la té al ventre, i les | baves | que escup, si és ferit als pulmons. L'examen precís d'aquests tres | Tini, al portador i a mi, que el Koba tossia, i esquitxava sang i | baves | . A pas de cursa ens posàrem damunt la petja —Samba Tini era un pistaire | i a força de xuclar se l'empassà. El sereno, que coneixia la mala | baba | dels gripaus, va augurar a la serp una mala digestió. I, efectivament, la | la grandària acostumada i pren proporcions de monstre, quan amb la seva | bava | enverina les fonts i amb el seu alè crema i capola tot el que aixafa, de | acanalada entre els ullals, li penjava un pam enfora. Era un degotís de | baves | transparents, i les illades, una manxa que no donava l'abast a les | el seu camí sense fer cas de res, resignat, absent. Un moment la mala | bava | se l'emportà i digué amb les dents estretes, una mica, però, vermell de | se li posa una vaguetat als ulls, i els llavis li segreguen com una | bava | de cargol. Té talent, sap moltes coses, però com a bon aristòcrata viu en | i no per recollir-me ensenyorint-se, sinó per tal de llançar-me tota la | bava | servada tants anys. ¿Recordes què em digué? Que jo, sense ell, rodaria | gairebé me la va arrencar, i d'un costat de la boca em va caure un fil de | bava | negra. Però encara vaig poder fugir per una escletxa i, mentre | amb la llengua i jo sentia com si m'encartonés i és que ella, amb la seva | bava | , m'anava vestint de crosta. I ni ella ni jo no sabíem per quines mars | un bon advocat, vatua nada!" exclamava el pobre fuster. I li queia la | bava | a l'aiguacuit. Però En Joan no passà gaire d'això. Més ben dit, reculà. No | de ràbia, de fàstic i de vergonya, lligada a aquest monstre de mala | bava | ? Senyor! Què he de fer!... [(Canvi.)] Quim, mira'm, | és la boca d'un forn. Ara travessen uns bous, pausats, amb un fil de | bava | a un recó de la boca. El menjador és una follia de crits, de rialles, de | alcova, almadrava, almívar, arrova, avarca, avi, avorrir, avortar, | bava | , bova, bovo, canvi, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, covard, | avi, alcoba alcova, arrabal raval, baba | bava | , arroba arrova, cambio canvi, cascabel | fressa, fressejar; remor, remorejar; suc, suquejar; sang, sanguejar; | bava | , bavejar; llàgrima, llagrimejar; gota, gotejar; espurna, espurnejar; | posa l'oli de llangardaix i es creu en la mala mirada, en l'enyorament, | bava | tancada i en els trastorns de la dentició. El camió fóra el satèl·lit que | el dels professionals que posen a les mans de les mares remeis per a la | bava | com moltes denticines que, demés de fomentar l'error, priven que l'infant | a base de xarops de la casa, a més d'unes pastilles de menta, malví o | baba | de caragol per a anar mastegant. L'inefable Rafael d'Amat, a qui devem | grans, les barretes per a treure les galteres, l'aigua de peixos per a la | bava | de les criatures i una infinitat de remeis simples, d'ús secular. També | havia dit de les criatures de bolquers: —Em fan fàstic: són un farcell de | baves | i brutícia.— Farcell? I el paquet? Es guaita les mans buides, el llibre i | amanits los barberols i tenen gambers i sedassos, i més que res, mala | baveta | ... Fugiu cap altres llocs, que mestre Domingo se us riurà fent-vos xiular | ullets espavilats... ¡Era tan bonica, Maria! I a les ties els caïa la | bava | i la satisfacció i el pagament les fea girar cap a tots els bancs dels | de trobar tapadoreta per al perolet del seu cor, l'escoltava caent-li la | bava | de gust. Ell li declarava entusiasmat lo molt que la volia, les nits | i mal ho haguera passat el manyà perseguit per aquell borriolenc de mala | bava | , que ab una garronera l'acaçava, si no pilla una bona eixida. Si no és |
|